Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

pressupostos

El Govern estudia una llei al marge dels pressupostos que pugi impostos i atregui als comuns

Els comptes arribarien a finals de gener al Parlament i les modificacions tributàries s'aprovarien en normes específiques, com es va fer amb l'impost d'actius no productius negociat amb la CUP

per Roger Tugas Vilardell, 27 de desembre de 2018 a les 18:03 |
Reunió de finals de novembre entre la delegació dels comuns i l'equip de Pere Aragonès | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de desembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les reformes fiscals que obrin la porta a un acord pressupostari entre el Govern i els comuns podrien arribar fora dels comptes i de la llei d'acompanyament. Segons expliquen a NacióDigital fonts del Govern, una de les opcions que estudia l'equip del vicepresident català i conseller d'Economia, Pere Aragonès, passa per aprovar modificacions tributàries en una llei específica, malgrat que l'acord sí que seria global.

Aquesta fórmula permetria no retardar encara més l'aprovació definitiva dels pressupostos, atès que el 2019 ja començarà amb una nova pròrroga dels comptes del 2017. Aragonès està decidit a no portar al Parlament el projecte de llei si no té abans tancat un acord per aprovar-lo i, per ara, els comuns són l'únic grup amb qui s'han iniciat negociacions serioses per aconseguir-ho. Reclamen, però, canvis impositius per cedir els seus vots.


El text elaborat per l'executiu català incorpora, per la banda de les despeses, recuperar el pressupost social previ a les retallades, mentre que, per la banda dels ingressos, no inclou canvis significatius d'entrada. Tot i això, Aragonès es reserva marge per incloure modificacions -i compta amb el suport també de JxCat-, els quals es podrien centrar sobretot en impostos com el de successions i donacions.

Tot i això, encara no s'ha començat a abordar aquesta qüestió amb el grup de Catalunya en Comú-Podem, que té en el diputat David Cid el seu principal negociador econòmic. Aquesta formació sí que disposa ja d'un document del Govern amb quatre possibles escenaris fiscals que va exigir en la primera reunió per valorar el possible impacte pressupostari de diferents possibles mesures.

Una fórmula ja usada amb la CUP

Les setmanes claus de les converses, segons les mateixes fonts, seran les de mitjans de gener, just tornant de les festes, quan es tractarà el nucli dur del projecte pressupostari. I a finals de gener, si hi ha un principi d'entesa, entraria el projecte normatiu al Parlament. I com que l'avantprojecte del Govern ja estarà previsiblement en tramitació prèvia, passant examen pels diferents organismes que l'han d'avaluar, els canvis fiscals es podrien negociar en paral·lel. L'impost als actius no productius per fer front al frau fiscal, impulsat per la CUP, també es va aprovar en forma de proposició de llei independent, però va formar part del paquet dels pressupostos del 2017 -i encara no es recapta-.


En el ple de la setmana passada, David Cid ja va avisar a Aragonès que el gener presentarien proposicions de llei per forçar la reforma l'IRPF, l'impost de successions, el de transmissions patrimonals i la tributació verda. Aquesta podria ser la base sobre la qual negociar els canvis fiscals que obrin la porta al suport dels comuns als pressupostos, tot i que això no s'ha abordat encara. En relació a tots els canvis proposats pels comuns, Aragonès va mostrar-se més predisposat a abordar l'impost de successions, tal com va avançar NacióDigital.

Les limitacions de l'IRPF

Segons el vicepresident català, la reforma que proposen els comuns d'apujar l'IRPF a les rendes superiors a 120.000 euros tan sols permetria recaptar 35 milions més, els quals no arribarien fins el 2021. En canvi, es va mostrar més conciliador quant a successions, però assenyalant certs riscos: "Podem mirar aquest pendent de bonificacions [de l'impost de successions] si l'hem de fer més pronunciada. Mirem-ho. Però mirem-ho també tenint en compte que l'impost de successions és un dels que té efectes en la deslocalització de patrimonis".

Una referència a les polítiques de la Comunitat de Madrid, que fomenta el dúmping fiscal retallant els tipus impositius. Això provoca que grans fortunes d'arreu de l'Estat optin per tributar allí i que la reducció dels tipus es compensi amb majors riqueses que el paguen i que, en conjunt, fan que la recaptació sigui fins i tot superior. "Per tant, treballem. Ja ho sap que nosaltres hi estem disposats i amb voluntat de treballar. Creiem que l'actual sistema de bonificacions pot incorporar millores", va concloure Aragonès a Cid.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació