Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

judici de l'1-O

El Suprem jutjarà el Govern, els Jordis i Forcadell i envia la resta al TSJC

L'alt tribunal espanyol jutjarà els processats per rebel·lió i malversació i accepta que els acusats per desobediència siguin jutjats a Catalunya

per Carles Bellsolà / Aida Morales, 27 de desembre de 2018 a les 13:04 |
Un mural al centre de Folgueroles reclama la llibertat de Junqueras i la resta de presos i exiliats. | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de desembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Tribunal Suprem ha decidit dividir la causa de l'1-O. L'alt tribunal espanyol conserva -com estava previst- la causa dels dirigents independentistes acusats de rebel·lió i malversació, denegant la petició de les defenses que el judici tingués lloc al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Però sí que accepta que sigui el tribunal català qui jutgi la resta de processats, acusats de desobiediència

L'alt tribunal espanyol ha decidit aquest dijous per unanimitat que és competent per jutjar els delictes majors de la causa de l'1-O: el de rebel·lió -pel qual estan processats els Jordis, l'expresidenta del parlament Carme Forcadell i els presos polítics membres del darrer Govern de Carles Puigdemont -Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Joaquim Forn-, i el de malversació, pels qual estan processats la totalitat de membres del govern -els ja processats per rebel·lió i, a més, els exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila.


A la vegada, ha acceptat que sigui el TSJC qui jutgi els polítics sobiranistes acusats només de desobediència: els exmembres de la Mesa del Parlament Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet, Joan Josep Nuet i l'exdiputada de la CUP Mireia Boya.

La totalitat de les defenses dels processats havien demanat, en la vista de previ pronunciament que del passat dia 18, que no es considerés l'alt tribunal espanyol com a competent en la causa, i que aquesta passés al TSJC -el tribunal competent per jutjar els aforats autonòmics catalans-. Entre d'altres arguments, les defenses adduïen que els fets havien ocorregut a Catalunya, cosa que nega el tribunal, esgrimint, per exemple, que les delegacions de la Generalitat a l'exterior van "articular" el vot dels catalans a l'estranger en el referèndum de l'1-O.

"Inescindibilitat" de la causa
 
El Suprem, per contra, ha proclamat la "inescindibilitat" de la causa, en la línia que havia mantingut el jutge instructor, Pablo Llarena. Però considera que "la previsible durada de la causa especial que ens ocupa, la continuada presència dels processats durant les perllongades sessions del judici oral i, en fi, l'obligat desplaçament dels que només respondran del delicte de desobediència, suggereixen a la Sala esqueixar aquesta seqüència fàctica per al seu enjudiciament a Barcelona".

No obstant això -i pel que fa als acusats de rebel·lió i malversació-, el tribunal afirma que "el nostre sistema constitucional no concedeix als processats el dret a ser jutjats en les proximitats del domicili familiar". "Cap sistema processal contempla la proximitat domiciliària com a fur determinant de la competència en el procés penal", assevera. 

Pel que fa a la petició d'algunes de les defenses que el judici es pogués desenvolupar amb un sistema de traducció simultània -en temps real-, el Suprem deixa "oberta" la resposta, a l'espera que les defenses presentin nous escrits, ja anunciats, en suport d'aquesta petició. Apunta, però, que la petició va ser "sobrevinguda", i que "contrasta amb l'absència de qualsevol queixa d'indefensió durant el llarg temps que ja han consumit la investigació".

Consulta aquí la interlocutòria del Suprem.

Les defenses van denunciar vulneració de drets

En la vista del passat dia 18, les defenses van dibuixar un bloc unitari d'arguments basats en el fet que l'alt tribunal català era el competent, i no el Suprem, principalment justificats per la vulneració de drets envers els acusats. Especialment, el dret a la igualtat davant la llei, la doble instància penal i drets vinculats a la llengua. Així mateix, van adduir que tots els fets delictius que es jutjaran van produir-se, suposadament, a Catalunya. 

Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, va ser el primer a intervenir, per afirmar que, clarament, "són polítics fent política". A més, va demanar "sentit comú" al tribunal, i va posar sobre la taula les incoherències que suposa que siguin diversos tribunals els que estan jutjant els fets relacionats amb l'1-O. 
 

Els magistrats del Suprem, durant la vista del passat dia 18 Foto: ACN


Tots els advocats van posar de relleu que no es desenvolupa l'activitat internacional respecte dels suposats delictes, i que no es poden tenir en compte els seus efectes fora de Catalunya, ja que "no formen part del tipus". "El Suprem s'ha de preguntar on s'hauria produït la declaració d'independència, i això s'hauria produït al Parlament de Catalunya, a Barcelona", va recordar l'advocada de Carme Forcadell, Olga Arderiu. 

Per altra banda, també van posar de manifest les diferències d'interpretació jurídica que es fan notòries si es compara la situació amb el judici del 9-N i, en el cas concret de Jordi Cuixart, la seva advocada, Marina Roig, va denunciar que no és aforat. Per tant, va dir, se li hauria de respectar el "dret al jutge ordinari". A més, tant Roig com Jordi Pina -advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull- van reclamar el dret dels acusats de poder-se expressar en català, i van demanar un intèrpret simultani per a les seves declaracions. 

L'exposició de les defenses tampoc va obviar un element polític fonamental, que va introduir el lletrat de la cupaire Mireia Boya, Carles López. En aquest judici, va dir, "hi ha una raó d'Estat, no una raó jurídica per l'enjudiciament dels fets". Així mateix, va denunciar que el Suprem pretengui jutjar "totes les parts que, d'una forma comú, es declaraven independentistes o podien semblar connivents amb l'independentisme". 

La Fiscalia, l'Advocacia i Vox, ferms en la competència

El fiscal Jaime Moreno va defensar que sos l'alt tribunal, i no el TSJC, qui portés a terme el judici de l'1-O contra els líders del procés. Durant la seva intervenció -la primera per part dels acusats- va assegurar que la declaració d'independència que es va produir a Catalunya, fruit del referèndum va projectar el seu resultat, clarament, fora de Catalunya.

Així doncs, el ministeri fiscal va defensar que "derogar la Constitució espanyola" a través de la llei de transitorietat -que va ser immediatament suspesa pel Tribunal Constitucional- va suposar, d'entrada, un "atemptat a l'ordre constitucional i democràtic". "L'estat constitucional i democràtic i el seu cor, que és el TC, estaven en la diana" de l'independentisme, va denunciar. A més, la posterior declaració d'independència que es va publicar al DOGC va tenir uns efectes, segons va mantenir, que "afectaven a tot el territori" i, per tant, i tal com es va veure posteriorment, la resposta també va ser "estatal" a través de l'aplicació de l'article 155: "La declaració projecta el seu resultat a tot el territori nacional". 

A més, va puntualitzar que, sense el referèndum, que també es va articular a través de les delegacions a l'exterior, "no hagués estat possible" la declaració d'independència. I tots aquests fets, va remarcar, no es poden tractar de forma "tangencial" ni observar "aïlladament", ja que "només mirant-los d'una manera equivocada apareixen com a tangencials". "Era absolutament necessari internacionalitzar el conflicte i votar a l'estranger" per portar a terme els fets delictius que pretenien trencar la unitat d'Espanya.

Moreno també va posar de manifest el caràcter "violent" de la rebel·lió, i va remarcar que aquest delicte es va acompanyar d'altres, com ara els "pagaments a l'exterior, l'existència d'una tasca d'internacionalització del conflicte" i amb documents, com ara l'Enfocats, el Llibre Blanc que fixava el "full de ruta" o "l'agenda Jové". Aquests, va afirmar, "apareixen com a documents en què la internacionalització del conflicte es plasma com un dels punts clau". A més, també va descartar el símil amb les consultes del 9-N perquè "l'acte del referèndum era absolutament necessari per a la declaració d'independència". 

Per la seva part, l'Advocacia de l'Estat i Vox van apel·lar a la "indissoluble unitat" de l'Estat davant dels delictes. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació