Enclotat (mai més ben dit) entre la Teixonera, Vall d'Hebron i el Carmel existeix el barri de la Clota, un petit oasi on els rellotges van més a poc a poc, a ritme de poble i tots els veïns es coneixen.
Situat en una zona de torrents, aquest barri que presenta una de les menors densitats de població de tota la ciutat i sembla haver estat històricament la perllongació de la Plana d'en Tarrida, una de les zones més antigues del districte d'Horta Guinardó de la qual se'n tenen notícies com a mínim des del segle XIII.
La Clota, un barri del districte d'Horta-Guinardó Foto: Martí Juanola
La masia que dominava la Plana d'en Tarrida fou enderrocada amb la construcció del túnel del Turó de la Peira i ja el 1967 Josep Maria Huertas Claveria i Jaume Fabre van denunciar-ne la misteriosa desaparició dels finestrals gòtics.
Amb tot, La Clota, amb les seves bugaderies, séquies i horts ha seguit sobrevivint fins als nostres dies, amb nombrosos canvis però que de moment no han arribat a la intensitat dels que s'han produït a la resta de la ciutat.
En el seu moment de màxima ocupació el barri era poblat per obrers immigrats i com molts altres indrets de la zona no tenia ni carrers asfaltats ni clavegueram. La gent va construir per si mateixa totes aquestes infraestructures quasi partint de zero.
El fet de ser un barri amb cases que legalment no poden superar les 3 plantes, amb una trama peculiar quasi segregada de la resta de la ciutat ha donat un sentiment d'identitat pròpia al veïnat que sempre ha tendit a cooperar en tots els assumptes. La plataforma Social Martí Codolar, instal·lada al barri i des de fa un temps amb un edifici nou de l'arquitecte Enric Miralles, ha tingut un paper molt important en la dinamització del jovent.
La Clota, un barri del districte d'Horta-Guinardó Foto: Martí Juanola
Ara encara queda alguna casa amb horts però fins no fa gaire encara s'hi podien veure gallines i conills. Antigament no era gaire problema el fet de no comptar amb botigues d'alimentació ni aigua potable, ja que les cases comptaven amb conreus, pou i bestiar, cosa que les feia bastant autosuficients.
Un dels elements més peculiars és una torre que es pot veure en un dels habitatges del carrer de la Puríssima. Es diu que el seu propietari va fer-la alçar en un moment en què al voltant del barri tot eren camps i des d'allà dalt es podia veure el mar.
La Clota, un barri del districte d'Horta-Guinardó Foto: Martí Juanola
Urbanísticament aquesta zona fa temps que està afectada per un pla que l'hauria de modernitzar, però la gent tem que aquesta suposada modernització més enllà de millorar el barri, posi fi a la seva forma de vida.
En Pedro, un jove basc d'Alsasua porta ja deu anys instal·lat al barri de la clota i comenta orgullosament com fa poc feien una calçotada a casa seva. Diu que el fet que tanqués un dels bars que era punt de trobada ha fet que sigui més difícil conèixer la gent nova del barri.
La Clota, un barri del districte d'Horta-Guinardó Foto: Martí Juanola
Tot i això en destaca la tranquil·litat i la qualitat de vida.
Segons les estadístiques oficials, en tot el barri no hi ha cap plaça d'allotjament turístic i els forasters que hi arriben són joves bohemis que vénen a fer dibuix a mà alçada o a perdre's amb la càmera captant els racons encara especials. Tot i això, per molt aïllat i recòndit que sembli un barri de la ciutat, vist el que ha passat per exemple amb el Turó de la Rovira... potser aquests espais idíl·lics es troben sota una seriosa amenaça d'extinció. Esperem que no sigui així.