27
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
12:14h
La internalització de les funcions de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) ha permès estalviar a la Generalitat 8,25 milions d'euros aquest 2018. Així ho ha detallat aquest dijous el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, en la presentació del procés de desenvolupament d'aquest organisme els darrers anys, un procés que també hauria permès descentralitzar l'administració tributària i millorar la lluita contra el frau fiscal.
La transformació de l'ATC ha tingut dos pilars fonamentals, la gestió directa de les liquidacions tributàries al territori (fins al setembre del 2017, fora de les quatre capitals, això estava subcontractat a les oficines liquidadores dels registradors de la propietat) i la recaptació dels impostos no abonats en el període voluntari, coneguda com a recaptació per via executiva (subcontractada a l'administració tributària de l'Estat i que, des del 2015, s'ha anat internalitzant progressivament).
Aquesta assumpció directa de les competències pròpies haurien permès aquest estalvi de 8,25 milions el 2018 i que, a mesura que s'avanci en aquests procediments, podria arribar a 33,71 milions el 2027. I això que, per aconseguir-ho, s'han obert 28 oficines territorials i quasi s'ha duplicat la plantilla, arribant als 721 treballadors (el 66% dels nous empleats són antics treballadors de les oficines liquidadores dels registradors de la propietat).
Segons ha destacat Aragonès, en aquest procés s'ha incrementat la recaptació un 14% en l'impost de transmissions patrimonials i del 23% en successions i donacions, així com s'ha reduït la conflictivitat amb els contribuents en un 9,5% i ara es triga un 38% menys de temps en el temps per resoldre els recursos.
Assumir totes les competències
"Els objectius que ens havíem marcat s'han assumit plenament i això ha tingut un efecte directe en les finances de la Generalitat", ha subratllat el vicepresident català, que ha afegit: "Si, quan assumim responsabilitats, som capaços de prestar millors serveis, ho volem fer en tots els àmbits, volem assumir totes les responsabilitats polítiques, totes les que té un estat". L'ATC, de fet, havia de convertir-se en la Hisenda pròpia de la República catalana, segons el full de ruta de l'anterior legislatura.
Pel que fa al programa de gestió centralitzada dels impostos estatals, pel qual l'ATC podia tramitar directament els tributs pagats a l'Estat per part del sector públic de la Generalitat i d'ens locals i que va ser anul·lat durant el 155, la secretària d'Hisenda, Marta Espasa, ha explicat que es tornarà a impulsar "en els propers mesos", per tal de "tenir la màxima informació sobre el possible risc que hi hagi". "La Generalitat ha de poder desenvolupar la seva política tributària corporativa", ha insistit Aragonès, que afirma que es tracta d'una "mesura d'eficiència" i que la seva anul·lació va ser en base a "criteri d'oportunisme polític, ja que el programa era plenament legal".
Més de 200 punts d'atenció al contribuent
Gràcies als acords amb les administracions tributàries locals, hi ha un total de 203 punts d'atenció al contribuent, gràcies al qual el 2018 ja ha assumit el 92% dels deutes tributaris propis. També es recapten impostos via executiva d'altres administracions, a través de convenis, com el Servei Català de Trànsit, l'Agència Catalana de l'Aigua, l'Agència Catalana de Residus o ajuntaments com els de Barcelona o Sabadell o consells comarcals com els del Baix Empordà o la Selva.
Igualment, l'informe destaca que s'ha passat del 20% de liquidacions tributàries per internet al 74% i recorda que, el 2016, el 57% dels impostos cedits encara eren recaptats per les oficines liquidadores. Pel que fa als plans de lluita contra el frau fiscal, l'ATC ha fet aflorar 557,26 milions d'euros de deute no declarat entre 2015 i 2017. Per tot això, l'administració tributària també ha estrenat un nou programa de recaptació l'e-Spriu, que anirà internalitzant funcions pròpies de l'anterior, el G@udi, i ha anat creant nous organismes.
Líder en nous impostos
Marta Espasa ha destacat la voluntat de "descentralitzar l'administració tributària i fer-la propera al ciutadà", així com que, en aquest procés, "s'han pogut integrar gran part de les persones que treballaven en les oficines liquidadores". Ha subratllat també que Catalunya és pionera en crear impostos propis, ja que, des del 2012, se n'han creat 12 de nous, "no tant amb voluntat recaptatòria, sinó dissuassori i de canvi de comportament dels contribuents". Amb aquests nous tributs, es van ingressar 123,3 milions el 2017 i s'arribaran a prop de 150 milions el 2018.
Espasa també ha celebrat que la nova estructura permet "optimitzar els recursos en aquells contribuents on fer aflorar un major volum de frau fiscal". Per això també, la mitjana de recaptació per impost de transmissions patrimonials ha crescut un 21% el darrer i ho ha fet en un 93% en l'impost de successions.
La transformació de l'ATC ha tingut dos pilars fonamentals, la gestió directa de les liquidacions tributàries al territori (fins al setembre del 2017, fora de les quatre capitals, això estava subcontractat a les oficines liquidadores dels registradors de la propietat) i la recaptació dels impostos no abonats en el període voluntari, coneguda com a recaptació per via executiva (subcontractada a l'administració tributària de l'Estat i que, des del 2015, s'ha anat internalitzant progressivament).
Aquesta assumpció directa de les competències pròpies haurien permès aquest estalvi de 8,25 milions el 2018 i que, a mesura que s'avanci en aquests procediments, podria arribar a 33,71 milions el 2027. I això que, per aconseguir-ho, s'han obert 28 oficines territorials i quasi s'ha duplicat la plantilla, arribant als 721 treballadors (el 66% dels nous empleats són antics treballadors de les oficines liquidadores dels registradors de la propietat).
Segons ha destacat Aragonès, en aquest procés s'ha incrementat la recaptació un 14% en l'impost de transmissions patrimonials i del 23% en successions i donacions, així com s'ha reduït la conflictivitat amb els contribuents en un 9,5% i ara es triga un 38% menys de temps en el temps per resoldre els recursos.
Assumir totes les competències
"Els objectius que ens havíem marcat s'han assumit plenament i això ha tingut un efecte directe en les finances de la Generalitat", ha subratllat el vicepresident català, que ha afegit: "Si, quan assumim responsabilitats, som capaços de prestar millors serveis, ho volem fer en tots els àmbits, volem assumir totes les responsabilitats polítiques, totes les que té un estat". L'ATC, de fet, havia de convertir-se en la Hisenda pròpia de la República catalana, segons el full de ruta de l'anterior legislatura.
Pel que fa al programa de gestió centralitzada dels impostos estatals, pel qual l'ATC podia tramitar directament els tributs pagats a l'Estat per part del sector públic de la Generalitat i d'ens locals i que va ser anul·lat durant el 155, la secretària d'Hisenda, Marta Espasa, ha explicat que es tornarà a impulsar "en els propers mesos", per tal de "tenir la màxima informació sobre el possible risc que hi hagi". "La Generalitat ha de poder desenvolupar la seva política tributària corporativa", ha insistit Aragonès, que afirma que es tracta d'una "mesura d'eficiència" i que la seva anul·lació va ser en base a "criteri d'oportunisme polític, ja que el programa era plenament legal".
Més de 200 punts d'atenció al contribuent
Gràcies als acords amb les administracions tributàries locals, hi ha un total de 203 punts d'atenció al contribuent, gràcies al qual el 2018 ja ha assumit el 92% dels deutes tributaris propis. També es recapten impostos via executiva d'altres administracions, a través de convenis, com el Servei Català de Trànsit, l'Agència Catalana de l'Aigua, l'Agència Catalana de Residus o ajuntaments com els de Barcelona o Sabadell o consells comarcals com els del Baix Empordà o la Selva.
Igualment, l'informe destaca que s'ha passat del 20% de liquidacions tributàries per internet al 74% i recorda que, el 2016, el 57% dels impostos cedits encara eren recaptats per les oficines liquidadores. Pel que fa als plans de lluita contra el frau fiscal, l'ATC ha fet aflorar 557,26 milions d'euros de deute no declarat entre 2015 i 2017. Per tot això, l'administració tributària també ha estrenat un nou programa de recaptació l'e-Spriu, que anirà internalitzant funcions pròpies de l'anterior, el G@udi, i ha anat creant nous organismes.
Líder en nous impostos
Marta Espasa ha destacat la voluntat de "descentralitzar l'administració tributària i fer-la propera al ciutadà", així com que, en aquest procés, "s'han pogut integrar gran part de les persones que treballaven en les oficines liquidadores". Ha subratllat també que Catalunya és pionera en crear impostos propis, ja que, des del 2012, se n'han creat 12 de nous, "no tant amb voluntat recaptatòria, sinó dissuassori i de canvi de comportament dels contribuents". Amb aquests nous tributs, es van ingressar 123,3 milions el 2017 i s'arribaran a prop de 150 milions el 2018.
Espasa també ha celebrat que la nova estructura permet "optimitzar els recursos en aquells contribuents on fer aflorar un major volum de frau fiscal". Per això també, la mitjana de recaptació per impost de transmissions patrimonials ha crescut un 21% el darrer i ho ha fet en un 93% en l'impost de successions.