26
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
18:23h
Ensenyar l'interior de les dependències de la Guàrdia Civil a Catalunya. Aquest és l'objectiu de la fotògrafa Paula Artés amb el llibreFuerzas y cuerpos. Per ara un centenar de mecenes ja han contribuït a fer possible la seva publicació i Artés ha aconseguit el 53% de diners necessaris en el procés de micromecenatge del fotollibre.
Artés és veïna de Molins de Rei i és graduada en Fotografia i Creació Contemporània a l'IDEP de Barcelona. De fet, Fuerzas y Cuerpos arrenca com un projecte de grau que ha anat creixent fins a convertir-se en un llibre.
La fotògrafa reconeix a NacióDigital que sempre ha estat interessada per tot el que rodeja la policia. Particularment, la Guàrdia Civil. "És un cos que té moltes capes d'història qi eu sempre m'ha fet la sensació que viu ancorat al passat", explica.
Des que el 2015 es va plantejar aquest treball fotogràfic, l'obsessió d'Artés era entrar a algunes de les més de 80 casernes que la Guàrdia Civil encara té a Catalunya. Finalment, va aconseguir el permís per fer-ho un any després.
Una policia "oculta"
Artés justifica haver-se centrat en la Guàrdia Civil perquè considera que és un cos policial "ocult" a Catalunya. "Sempre associem tota la tasca policial als Mossos d'Esquadra però la Guàrdia Civil encara duu a terme moles operacions relacionades amb les drogues, les armes o les fronteres", afirma, alhora que qualifica la xarxa de casernes com un "sistema operatiu ocult" per exercir el control policial.
L'autora de Fuerzas i Cuerpos reivindica la necessitat que, en una societat democràtica, la ciutadania sàpiga què fan tots els cossos policials.
Canvi de percepció
Al llarg del procés de creació, Artés assegura que ha copsat un canvi en la percepció que té la gent de la seva obra. "Al principi, a molta gent li estranyava que em fixés en això. "Després, la Guàrdia Civil ha sortit als mitjans pel seu paper a l'1-O, en el cas d'Alsasu, en el de la Manada... Ara és més fàcil que la gent empatitzi amb la necessitat de fixar-nos en aquest cos policial", diu.
Artés és veïna de Molins de Rei i és graduada en Fotografia i Creació Contemporània a l'IDEP de Barcelona. De fet, Fuerzas y Cuerpos arrenca com un projecte de grau que ha anat creixent fins a convertir-se en un llibre.
La fotògrafa reconeix a NacióDigital que sempre ha estat interessada per tot el que rodeja la policia. Particularment, la Guàrdia Civil. "És un cos que té moltes capes d'història qi eu sempre m'ha fet la sensació que viu ancorat al passat", explica.
Des que el 2015 es va plantejar aquest treball fotogràfic, l'obsessió d'Artés era entrar a algunes de les més de 80 casernes que la Guàrdia Civil encara té a Catalunya. Finalment, va aconseguir el permís per fer-ho un any després.
Una policia "oculta"
Artés justifica haver-se centrat en la Guàrdia Civil perquè considera que és un cos policial "ocult" a Catalunya. "Sempre associem tota la tasca policial als Mossos d'Esquadra però la Guàrdia Civil encara duu a terme moles operacions relacionades amb les drogues, les armes o les fronteres", afirma, alhora que qualifica la xarxa de casernes com un "sistema operatiu ocult" per exercir el control policial.
L'autora de Fuerzas i Cuerpos reivindica la necessitat que, en una societat democràtica, la ciutadania sàpiga què fan tots els cossos policials.
Canvi de percepció
Al llarg del procés de creació, Artés assegura que ha copsat un canvi en la percepció que té la gent de la seva obra. "Al principi, a molta gent li estranyava que em fixés en això. "Després, la Guàrdia Civil ha sortit als mitjans pel seu paper a l'1-O, en el cas d'Alsasu, en el de la Manada... Ara és més fàcil que la gent empatitzi amb la necessitat de fixar-nos en aquest cos policial", diu.