31
de desembre
del
2019
Actualitzat
a les
14:18h
La llei d'estabilitat pressupostària és una eina de contenció que s'aplica de forma centralista i escanyant sobretot les comunitats autònomes i els ens locals. Ho defensen sovint governs com el català i, en algunes de les seves reivindicacions, tenen el suport de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), que ha acaba de fer públiques les seves darreres divergències amb el govern espanyol. En algunes, l'executiu de Pedro Sánchez es diferencia poc del de Mariano Rajoy i, per exemple, també es nega a fixar objectius d'estabilitat individualitzats.
El ministre d'Hisenda popular, Cristóbal Montoro, va haver de rebutjar sovint la pinça de la majoria de consellers econòmics del PSOE i el català, que reclamaven topalls de dèficit i de deute asimètrics i adaptats a l'esforç fet per cadascun dels territoris, per evitar que uns haguessin de fer més retallades que els altres. Però la seva successora, la socialista María Jesús Montero no sembla disposada a virar el rumb en els propers anys, segons les darreres respostes donades a l'Airef -organisme autònom creat precisament arran de la llei d'estabilitat i com a demanda de Brussel·les- i ja firmades pel seu equip.
Montero va incloure en l'ordre del dia d'un Consell de Política Fiscal i Financera de finals de juliol la votació "si procedeix" sobre una proposta d'objectius d'estabilitat pressupostària i de deute públic per a cadascuna de les comunitats, però aquest punt va saltar un cop el Congrés va vetar inicialment el canvi del topall genèric de dèficit. Malgrat les expectatives generades, però, la seva opinió queda plasmada a la resposta a l'Airef sobre les recomanacions d'aquesta en relació al pla econòmic-financer de Múrcia, on aquesta insistia en els objectius individualitzats.
Un compliment global
En la rèplica, el ministeri de Montero reitera -com feia Montoro- que els objectius es fixen "partint d'una anàlisi de la seva situació fiscal [dels diferents subsectors], garantint el compliment de l'objectiu global fixat per al conjunt d'administracions públiques" i, en aquest tràmit, preval més "la situació global del subsector que la situació particular de les regions". El govern central, a més, recorda que ja "s'ha produït un estrenyiment important de la distància en dèficit entre comunitats", fet que reduiria el dèficit per a límits individualitzats.
Per a l'exercici vinent, el topall de dèficit de les autonomies és del 0,1% del PIB per a totes elles, malgrat que el govern espanyol pretén elevar-ho al 0,3%. Finalment, també exposa que "la utilització d'objectius individuals homogenis permet una major transparència i visibilitat al seu control, que es trasllada a l'objectiu conjunt per al subsector de les comunitats autònomes". Així, Montero es fa seus bona part dels arguments que usava Montoro per rebutjar les peticions de les comunitats socialistes i de Catalunya.
Més previsió amb el finançament
Igualment, l'Airef manté altres recomanacions enarborades per aquests governs i que, per ara, no sembla que rebin cap atenció per part del nou govern socialista. L'Autoritat Fiscal, per exemple, reclama que el govern espanyol prevegi amb més antelació els recursos que arribaran a les comunitats a través del sistema de finançament, per preparar els plans econòmics de cadascuna d'elles amb més amrge. Ho reitera també arran de l'anàlisi del pla murcià, però el govern espanyol de Sánchez ni tan sols entra a valorar la petició.
L'Autoritat Financera també ha assenyalat en reiterades ocasions la "conveniència de fixar objectius realistes" de deute per a les comunitats autònomes, de manera individualitzada. Per ara, estan obligades totes a assolir un deute equivalent al 13% del PIB el 20136, però l'Airef veu impossible que Catalunya, el País Valencià, Múrcia o Castella-la Manxa ho puguin aconseguir abans del 2040. No hi ha canvis a l'horitzó tampoc en aquest camp.
Canvis en la regla de despesa
Així mateix, entre les recomanacions hi ha canviar els límits establerts en la regla de despesa, la qual que impedeix que la despesa de cada territori augmenti per sobre del creixement del PIB a mig termini. Com que aquesta és molt restrictiva, pot impedir que, en moments de millora dels ingressos, els pressupostos millorin tant com ho podria permetre el límit de dèficit fixat. Un fet negatiu, segons l'Airef. És el que li pot ocórrer a Catalunya de cara al 2019, per exemple.
Finalment, l'Autoritat Fiscal manté la pressió sobre el govern espanyol perquè, en els programes d'estabilitat que enviï a Brussel·les, inclogui "projeccions pressupostàries per al conjunt d'administracions públiques i per a cadascun dels subsectors que incorporen les mesures, visualitzant-se la seva contribució a la reducció del dèficit previst". Això faria que es fes evident que l'Estat centrifuga les retallades als ens locals i els governs autonòmics, un fet que fins ara l'executiu central ha volgut evitar i que, segons l'Airef, correspondria a "un estat descentralitzat com l'espanyol".
El ministre d'Hisenda popular, Cristóbal Montoro, va haver de rebutjar sovint la pinça de la majoria de consellers econòmics del PSOE i el català, que reclamaven topalls de dèficit i de deute asimètrics i adaptats a l'esforç fet per cadascun dels territoris, per evitar que uns haguessin de fer més retallades que els altres. Però la seva successora, la socialista María Jesús Montero no sembla disposada a virar el rumb en els propers anys, segons les darreres respostes donades a l'Airef -organisme autònom creat precisament arran de la llei d'estabilitat i com a demanda de Brussel·les- i ja firmades pel seu equip.
Montero va incloure en l'ordre del dia d'un Consell de Política Fiscal i Financera de finals de juliol la votació "si procedeix" sobre una proposta d'objectius d'estabilitat pressupostària i de deute públic per a cadascuna de les comunitats, però aquest punt va saltar un cop el Congrés va vetar inicialment el canvi del topall genèric de dèficit. Malgrat les expectatives generades, però, la seva opinió queda plasmada a la resposta a l'Airef sobre les recomanacions d'aquesta en relació al pla econòmic-financer de Múrcia, on aquesta insistia en els objectius individualitzats.
Un compliment global
En la rèplica, el ministeri de Montero reitera -com feia Montoro- que els objectius es fixen "partint d'una anàlisi de la seva situació fiscal [dels diferents subsectors], garantint el compliment de l'objectiu global fixat per al conjunt d'administracions públiques" i, en aquest tràmit, preval més "la situació global del subsector que la situació particular de les regions". El govern central, a més, recorda que ja "s'ha produït un estrenyiment important de la distància en dèficit entre comunitats", fet que reduiria el dèficit per a límits individualitzats.
Per a l'exercici vinent, el topall de dèficit de les autonomies és del 0,1% del PIB per a totes elles, malgrat que el govern espanyol pretén elevar-ho al 0,3%. Finalment, també exposa que "la utilització d'objectius individuals homogenis permet una major transparència i visibilitat al seu control, que es trasllada a l'objectiu conjunt per al subsector de les comunitats autònomes". Així, Montero es fa seus bona part dels arguments que usava Montoro per rebutjar les peticions de les comunitats socialistes i de Catalunya.
Més previsió amb el finançament
Igualment, l'Airef manté altres recomanacions enarborades per aquests governs i que, per ara, no sembla que rebin cap atenció per part del nou govern socialista. L'Autoritat Fiscal, per exemple, reclama que el govern espanyol prevegi amb més antelació els recursos que arribaran a les comunitats a través del sistema de finançament, per preparar els plans econòmics de cadascuna d'elles amb més amrge. Ho reitera també arran de l'anàlisi del pla murcià, però el govern espanyol de Sánchez ni tan sols entra a valorar la petició.
L'Autoritat Financera també ha assenyalat en reiterades ocasions la "conveniència de fixar objectius realistes" de deute per a les comunitats autònomes, de manera individualitzada. Per ara, estan obligades totes a assolir un deute equivalent al 13% del PIB el 20136, però l'Airef veu impossible que Catalunya, el País Valencià, Múrcia o Castella-la Manxa ho puguin aconseguir abans del 2040. No hi ha canvis a l'horitzó tampoc en aquest camp.
Canvis en la regla de despesa
Així mateix, entre les recomanacions hi ha canviar els límits establerts en la regla de despesa, la qual que impedeix que la despesa de cada territori augmenti per sobre del creixement del PIB a mig termini. Com que aquesta és molt restrictiva, pot impedir que, en moments de millora dels ingressos, els pressupostos millorin tant com ho podria permetre el límit de dèficit fixat. Un fet negatiu, segons l'Airef. És el que li pot ocórrer a Catalunya de cara al 2019, per exemple.
Finalment, l'Autoritat Fiscal manté la pressió sobre el govern espanyol perquè, en els programes d'estabilitat que enviï a Brussel·les, inclogui "projeccions pressupostàries per al conjunt d'administracions públiques i per a cadascun dels subsectors que incorporen les mesures, visualitzant-se la seva contribució a la reducció del dèficit previst". Això faria que es fes evident que l'Estat centrifuga les retallades als ens locals i els governs autonòmics, un fet que fins ara l'executiu central ha volgut evitar i que, segons l'Airef, correspondria a "un estat descentralitzat com l'espanyol".