24
de desembre
del
2018
Actualitzat
el
25
de desembre
a les
20:36h
Felip VI ha fet aquest dilluns el seu cinquè discurs nadalenc des del seu accés al tron, l'any 2014, després de l'abdicació del seu pare, Joan Carles I. Un discurs, el d'avui, d'un to sensiblement diferent als anteriors i alhora ple de missatges força contradictoris amb d'altres que havia fet el cap d'estat, i també en relació a actuacions ben conegudes de la Casa Reial. Vegem-ne tan sols algunes.
Així, per exemple, l'apel·lació a la convivència, la reconciliació i la concòrdia han estat el tema central del missatge del monarca. Però aquest aspecte no ha estat el que ha caracteritzat, fins ara, el discurs i la conducta del cap de l'estat, que en el cas de Catalunya es va expressar en les seves paraules del 3 d'octubre del 2017. En el web de la Casa Reial, aquest discurs és encara destacat i apareix en portada.
Felip VI va sortir aleshores en defensa de la integritat de l'Estat, cosa lògica des de la seva funció. Tot i això, es va alinear amb els sectors més durs quan va acusar els governants catalans d'"apropiació de les institucions històriques de Catalunya" i de "situar-se al marge del dret i la democràcia", alhora que saludava els catalans contraris al procés "inquiets per l'actitud de les autoritats autonòmiques".
Igualtat real, però no pas a la Corona
En el discurs d'aquest dilluns, el més social que ha fet des del seu accés al tron, es fa una defensa encesa de la cohesió social i dels drets de la dona, i de la "igualtat real entre homes i dones". Però aquesta invocació xoca amb la realitat que la Constitució continua donant preeminència a l'home sobre la dona en la línia de successió (article 57). De fet, Felip VI és rei gràcies a això, ja que, si no, la corona hagués recaigut en la seva germana Helena. Les circumstàncies han fet que, en aquests moments, una reforma igualitària de la Constitució pel que fa a la successió no sigui una urgència, ja que el matrimoni té dues filles, Leonor i Sofia.
Els drets de tots, però no dels catalans
En el missatge reial hi ha també una invocació a "la base de la convivència", que és "el respecte a les idees, les persones i els drets dels altres". El discurs del monarca s'ha suavitzat molt, certament, aquest Nadal, però xoca amb el rebuig de l'Estat a interlocutar sobre el dret a decidir que defensa el Govern català i la majoria que el sustenta des del Parlament.
La corrupció, de puntetes
Felip VI assegura, en el seu discurs, que ha anat exposant sempre les seves reflexions sobre diversos temes, entre ells "la corrupció". Però no en parla més. L'any passat, va dedicar un paràgraf innocu a aquesta qüestió demanant la seva erradicació. Però el cert és que la corrupció ha estat una de les principals vies d'aigua en el prestigi de la Corona en els darrers anys. Va ser per la suma d'escàndols de tota índole que es va erosionar la imatge de Joan Carles I i el va abocar a l'abdicació.
Cap concessió a la diversitat lingüística
Ja no és notícia, però hauria de ser-ho. La concessió a la diversitat lingüística ha quedat reduïda, com és tradicional, al "Eguberri on. Bon Nadal. Boas festas". Tampoc hi ha hagut cap referència explícita a la cultura catalana, basca o gallega. Una altra mostra de les limitacions de la seva apel·lació a la cohesió. En aquest sentit, la paraula que no ha aparegut en cap moment és la de diversitat.
Així, per exemple, l'apel·lació a la convivència, la reconciliació i la concòrdia han estat el tema central del missatge del monarca. Però aquest aspecte no ha estat el que ha caracteritzat, fins ara, el discurs i la conducta del cap de l'estat, que en el cas de Catalunya es va expressar en les seves paraules del 3 d'octubre del 2017. En el web de la Casa Reial, aquest discurs és encara destacat i apareix en portada.
Felip VI va sortir aleshores en defensa de la integritat de l'Estat, cosa lògica des de la seva funció. Tot i això, es va alinear amb els sectors més durs quan va acusar els governants catalans d'"apropiació de les institucions històriques de Catalunya" i de "situar-se al marge del dret i la democràcia", alhora que saludava els catalans contraris al procés "inquiets per l'actitud de les autoritats autonòmiques".
Igualtat real, però no pas a la Corona
En el discurs d'aquest dilluns, el més social que ha fet des del seu accés al tron, es fa una defensa encesa de la cohesió social i dels drets de la dona, i de la "igualtat real entre homes i dones". Però aquesta invocació xoca amb la realitat que la Constitució continua donant preeminència a l'home sobre la dona en la línia de successió (article 57). De fet, Felip VI és rei gràcies a això, ja que, si no, la corona hagués recaigut en la seva germana Helena. Les circumstàncies han fet que, en aquests moments, una reforma igualitària de la Constitució pel que fa a la successió no sigui una urgència, ja que el matrimoni té dues filles, Leonor i Sofia.
Els drets de tots, però no dels catalans
En el missatge reial hi ha també una invocació a "la base de la convivència", que és "el respecte a les idees, les persones i els drets dels altres". El discurs del monarca s'ha suavitzat molt, certament, aquest Nadal, però xoca amb el rebuig de l'Estat a interlocutar sobre el dret a decidir que defensa el Govern català i la majoria que el sustenta des del Parlament.
La corrupció, de puntetes
Felip VI assegura, en el seu discurs, que ha anat exposant sempre les seves reflexions sobre diversos temes, entre ells "la corrupció". Però no en parla més. L'any passat, va dedicar un paràgraf innocu a aquesta qüestió demanant la seva erradicació. Però el cert és que la corrupció ha estat una de les principals vies d'aigua en el prestigi de la Corona en els darrers anys. Va ser per la suma d'escàndols de tota índole que es va erosionar la imatge de Joan Carles I i el va abocar a l'abdicació.
Cap concessió a la diversitat lingüística
Ja no és notícia, però hauria de ser-ho. La concessió a la diversitat lingüística ha quedat reduïda, com és tradicional, al "Eguberri on. Bon Nadal. Boas festas". Tampoc hi ha hagut cap referència explícita a la cultura catalana, basca o gallega. Una altra mostra de les limitacions de la seva apel·lació a la cohesió. En aquest sentit, la paraula que no ha aparegut en cap moment és la de diversitat.