Resum de l'any

De la censura al terratrèmol Vox: el 2018 a l'Estat, en deu moments

La presidència de Pedro Sánchez, la pèrdua de poder del PSOE a Andalusia, el canvi de lideratge al PP i l'esclat dels àudios de Villarejo, sumats a la crisi del poder judicial, marquen l'any a Madrid

per Oriol March, 29 de desembre de 2018 a les 20:50 |
Pedro Sánchez rep la felicitació de Mariano Rajoy després de ser investit president del govern espanyol | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de desembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 2018 va arrencar amb Mariano Rajoy còmodament instal·lat a la Moncloa, combatent amb mà de ferro les evolucions del procés català i governant la Generalitat a través del 155. El tanca com a registrador de la propietat, allunyat de la primera fila i observant com la seva cúria, abans poderosa -amb Soraya Sáenz de Santamaría com a principal exponent-, ha passat a un segon pla dins del PP amb la tria de Pablo Casado com a nou president del partit. La moció de censura contra Rajoy, liderada per Pedro Sánchez, va sacsejar de manera inèdita el panorama de la política estatal.

L'any ha estat marcat per l'arribada al poder del PSOE, però també per les crisis de govern que han patit els socialistes en només sis mesos -dimissions incloses de dos ministres-, per la crisi de la cúpula judicial i per l'esclat dels màsters. La irrupció de Vox al parlament andalús, on Susana Díaz ha conduït el PSOE als pitjors resultats de la seva història i l'ha abocat a perdre-hi el poder després de quatre dècades, és el senyal més alarmant que deixa un 2018 taquicàrdic per a les formacions al Congrés dels Diputats.

L'ombra de Villarejo

José Manuel Villarejo Foto: La Sexta


El comissari José Manuel Villarejo disposa d'informació sensible -obtinguda per tots els camins possibles- que fa trontollar tots els aparells de l'Estat. I no se n'amaga, tal com va fer durant la declaració davant del jutge del 12 de gener. No se li escapa res: ministres del govern de Pedro Sánchez, interioritats de la Casa Reial, trames de poder dins del PP i maniobres secretes per frenar la investigació del cas Gürtel. S'ha endut per davant la carrera de María Dolores de Cospedal -ja de baixada després de quedar tercera en les primàries del PP- i, des de la cel·la de Soto del Real, va col·locant àudios seleccionats a través dels mitjans de comunicació. La incògnita sobre l'abast de les revelacions inquieta els cercles de poder de Madrid, que observen en Villarejo un personatge a qui van engreixar i a qui ara donen per incontrolable.
Sentència del cas Gürtel

Luis Bárcenas Foto: Europa Press


El 24 de maig va canviar el rumb de la política espanyola gràcies a la sentència del cas Gürtel. L'Audiència Nacional condemnava el PP com a responsable civil a títol lucratiu de la trama de corrupció i imposava una pena de 33 anys de presó a Luis Bárcenas, extresorer de la formació i -en el seu moment- proper a Mariano Rajoy. La credibilitat de l'aleshores president espanyol quedava molt tocada i, malgrat que ell no ho sabia, tenia els dies comptats a la Moncloa. La multa al PP va ser de 244.000 euros, mentre que la xifra imposada a Bárcenas era molt superior: 44 milions d'euros.  Altres condemnes destacades van ser les que van recaure sobre Pablo Crespo, que haurà de passar 37 anys i mig a la presó, i la dona de Bárcenas, que finalment sí que es veia implicada en el cas, amb 15 anys de pena. Durant el procés, l'exsecretari del PP va intentar -sense èxit- exculpar la seva dona. El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va anunciar ràpidament una moció de censura. És possible que no sapigués que se'n sortiria.
Moció de censura

Un any després de guanyar contra pronòstic Susana Díaz en les primàries del PSOE per assumir el comandament del partit, Sánchez pujava al faristol del Congrés amb l'ambició d'arribar a la Moncloa després del descrèdit acumulat pel PP arran del cas Gürtel, la gestió del procés català i les retallades pressupostàries dels mandats de Rajoy. El líder socialista va aconseguir sortint com a triomfador del Congrés gràcies a una aliança entre el PSOE, Podem, el PNB, el PDECat i ERC sense pràcticament oferir res concret, especialment en el cas dels partits catalans. Els nacionalistes bascos, sempre atents a les dinàmiques estatals per obtenir-ne beneficis, feia només una setmana que havien aprovat els pressupostos de Rajoy gràcies a l'obtenció habitual de contrapartides sucoses. Sánchez va aprofitar el debat per moderar, això sí, el to amb Catalunya: no va defensar -com feia poques setmanes abans- la reforma del delicte de rebel·lió per aplicar-lo als líders empresonats del procés, ni va comparar Quim Torra -acabat d'escollir- amb Le Pen. Espanya encetava una nova etapa després de set anys de Rajoy, que ni tan sols va seguir l'última fase del debat de la moció al Congrés i va preferir un dinar -sobretaula llarga i ben regada inclosa- per acomiadar-se de les seves persones de confiança. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, de cop desprovista de la porpra del poder, va deixar la seva bossa de mà a la cadira de Rajoy durant una part del debat parlamentari. Bona metàfora de la fi d'una època.
Els màsters de la discòrdia

Cristina Cifuentes en la roda de premsa en què ha anunciat la seva dimissió. Foto: Europa Press


Tenir un màster de la Universitat Rei Joan Carles de Madrid va ser, durant una fase del 2018, un passaport cap a la dimissió o cap al qüestionament públic, en funció de qui l'ostentés. La primera en patir les conseqüències de la polèmica va ser Cristina Cifuentes, que en pocs mesos va passar d'aspirant a succeir Rajoy a l'ostracisme més absolut. L'expresidenta de la Comunitat de Madrid va anar enfangant-se amb el cas del màster fins que no va poder resistir més i va abandonar el càrrec. El detonant, això sí, no va ser cap nova revelació acadèmica, sinó la publicació d'un vídeo en el qual es constatava el robatori d'unes cremes en un supermercat. El cas dels màsters també es va endur per davant la ministra de Sanitat, Carmen Montón. Es tractava de la segona dimissió del govern Sánchez després de l'efímer pas de Màxim Huerta pel ministeri de Cultura. Amb el pas del temps, però, el seu cas va ser arxivat. La polèmica acadèmica va tenir un protagonista destacat al PP: Pablo Casado. El Suprem, això sí, no va estimar cap indici de delicte i va optar per no investigar-lo. Ara és el màxim dirigent dels populars.
Relleu al PP

Casado i Aznar a la seu de Génova després del congrés del PP. Foto: Flickr PP


L'adeu de Rajoy, que no va voler influir en la successió, es va traduir en una pugna interna d'aquelles que deixen ferides. Alberto Núñez Feijoó, delfí clar i president de la Xunta de Galícia, va decidir no fer el pas com a home de consens, possiblement espantat davant les revelacions que podrien aparèixer contra ell per l'amistat amb el narco Marcial Dorado. Això va obrir el joc i tres aspirants van agafar la iniciativa: Casado, Santamaría i Cospedal. El primer, reencarnació de l'aznarisme, va sorprendre tothom obtenint la quantitat més gran d'avals de la militància. La segona, dona forta del govern espanyol durant set anys i amb tentacles arreu de l'administració, aspirava a seguir l'obra de Rajoy. La tercera, obertament enfrontada amb Santamaría, representava un esperit més proper al de Casado, especialment pel que fa a la política amb Catalunya. L'exvicepresidenta espanyola va obtenir més vots que la resta en les primàries, però una aliança de tots els sectors contra ella la va desplaçar de la cúpula del PP. Ara ha obtingut una plaça dins del Consell d'Estat després de la renovació empresa per Pedro Sánchez. Casado, al capdavant de les sigles populars, ha ancorat el partit a la dreta, competint obertament amb Ciutadans i Vox, i aspira a promoure un 155 dur i llarg quan arribi -si és que ho fa- a la Moncloa. Les enquestes, de moment, el situen uns quants graons per sota dels resultats de Rajoy del 2016.
Les polèmiques de Josep Borrell

Josep Borrell és un vers lliure dins l'executiu de Sánchez. Assistent privilegiat a les manifestacions de Societat Civil Catalana, veu reputada dins l'unionisme per combatre l'independentiste, el líder del PSOE el va situar al capdavant de la diplomàcia espanyola per contrarestar els efectes de la presumpta "propaganda exterior" de la Generalitat a través de les delegacions a l'estranger. L'efecte no va trigar a notar-se: Borrell ha recorregut la reobertura de les oficines, tancades durant el 155, i ha protagonitzat polèmiques amb països europeus -especialment Bèlgica, en concret amb Flandes- per qüestions relacionades amb el procés. Quan surt a l'estranger, però, varia el seu discurs: des de la BBC va reconèixer Catalunya com a nació i va dubtar de la necessitat que els presos polítics romanguessin privats de llibertat. No té intenció de dimitir -ni Sánchez vol fer-lo plegar- tot i la condemna per la venda d'accions d'Abengoa. Només Podem s'ha pronunciat a favor que plegui. El PP i Ciutadans no li han demanat responsabilitats, possiblement conscients que es tracta d'un ministre encarregat de defensar la imatge de l'Estat a l'exterior.
Crisi a la cúpula judicial

Manuel Marchena havia d'entomar la presidència del Tribunal Suprem i el CGPJ Foto: Europa Press


Un whatsapp d'Ignacio Cosidó, portaveu del PP al Senat, va posar de manifest la politització de la justícia inclosa en el pacte entre populars i el PSOE per renovar el Consell General del Poder Judicial. L'home escollit per situar-se al capdavant de l'organisme era Manuel Marchena, encarregat de presidir el jurat de la causa de l'1-O. La polèmica desfermada es va fer tan grossa que Marchena va decidir renunciar a un càrrec que ostenta de forma provisional l'encara president Carlos Lesmes. L'episodi evidencia el control del poder judicial per part dels grans partits quan queden només unes setmanes perquè arrenqui el judici contra la cúpula del procés al Suprem. La sentència portarà la signatura de Marchena, a qui PP i PSOE volien situar al capdavant de la justícia espanyola. Les causes relacionades amb el procés no han estat les úniques que ha hagut de gestionar el poder judicial: la decisió del Suprem de revertir la sentència que obligava la banca a pagar l'impost sobre les hipoteques també va generar un fort impacte social.
La irrupció de Vox

Vistalegre s'ha convertit en el termòmetre de l'aparició de nous fenòmens en política espanyola. S'hi han consagrat José Luis Rodríguez Zapatero, Albert Rivera i també Podem, amb aquella proclama d'assaltar el cel exhibida per Pablo Iglesias en els primers compassos de la formació. Enguany, però, ha estat el torn d'una formació radicalment diferent, situada en l'extrema dreta més desacomplexada -al nivell de partits que ja estan consolidats en altres països de la Unió Europea- i amb un discurs retrògrad evident: Vox. Santiago Abascal, dirigent sorgit del PP del País Basc i crític amb la presumpta tebior de Mariano Rajoy com a líder popular, es troba al capdavant d'un partit que ja forma part de la dinàmica institucional després de treure 12 diputats del no-res en les eleccions andaluses. Aquesta anàlisi de dades de NacióDigital permet saber quin tipus de suports té i com ha arribat fins aquí. De moment, ja han aconseguit tenir les claus de la investidura a Andalusia i les projeccions l'assenyalen com a tercera pota d'un triumvirat format per PP, Ciutadans i Vox com a antídot contra Pedro Sánchez. L'extrema dreta no és desconeguda per al sobiranisme, ja que s'ha multiplicat judicialment per frenar el procés i dinamitar-ne els lideratges.
Naufragi del PSOE a Andalusia

Susana Díaz, una professional de la política incubada en el planter de quadres del PSOE andalús, ha fracassat en les dues aventures més rellevants de la seva trajectòria. Primer va veure's derrotada per Pedro Sánchez en les primàries socialistes del 2017, i fa unes setmanes va observar com treia el pitjor resultat dels socialistes a una comunitat que han governat durant quatre dècades de forma ininterrompuda. El seu futur polític és una incògnita a l'espera que PP i Ciutadans materialitzin una investidura encarrilada que depèn, això sí, dels vots de Vox. Homologar l'extrema dreta és un dels perills que deixa l'escenari andalús i la Moncloa pressiona perquè no sigui així. L'escenari per als socialistes també és extremament complicat per la imminència de la sentència pel cas dels ERO, en el qual han estat implicats expresidents com Manuel Chaves i José Antonio Griñán. El context andalús ha estat rellevant fins al punt que Sánchez ha decidit allargar la legislatura -presentació inclosa dels pressupostos al Congrés, opció abans descartada si no hi havia un acord previ- davant dels resultats.
Consell de ministres a Barcelona

Reunió del consell de ministres a la Llotja de Mar Foto: Josep Maria Montaner


La itinerància del consell de ministres és una de les dinàmiques impulsades per Sánchez des que va arribar a la Moncloa. El del 21 de desembre es va celebrar a Barcelona enmig de fortes mesures de seguretat que van aïllar bona part del centre de la ciutat i que va donar com a resultat mesures simbòliques. El dia abans, el president del govern espanyol es va reunir amb Quim Torra i van acordar encetar un diàleg en el marc de la "seguretat jurídica" per trobar una "resposta democràtica" al conflicte. Un comunicat conjunt que va ser considerat una rendició per la dreta política i mediàtica -que hi veu un pacte per celebrar un referèndum, escenari que la Moncloa no vol acceptar de cap de les maneres- i que per a la Generalitat és un intent per desencallar la situació actual. Sánchez, per cert, va aprofitar la trobada per demanar a Torra el suport als pressupostos generals de l'Estat, que només es podran validar si es revifa la majoria de la moció de censura. Això li donaria aire fins l'estiu del 2020, quan s'han de convocar eleccions. De moment, l'independentisme s'ha avingut a aprovar el sostre de despesa. És una incògnita saber què passarà fins que arribin les properes eleccions generals, fins i tot quan seran. El 2018 ha ensenyat tothom a desar els pronòstics en un calaix.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació