Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Procés català

Aragonès i Artadi agafen les regnes del diàleg bilateral amb l'Estat

El vicepresident i la consellera aspiren a arribar a la reunió amb la Moncloa del gener amb documents creuats sobre com resoldre el conflicte polític

per Oriol March, 23 de desembre de 2018 a les 09:20 |
Pere Aragonès i Elsa Artadi, reunits amb Carmen Calvo i Meritxell Batet aquest dijous al Palau de Pedralbes | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de desembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Al llarg de les últimes setmanes, un document ha viatjat entre Barcelona i Madrid unes quantes vegades. Primer era un text de pàgina i mitja, però les modificacions -fins a nou versions- el van anar reduint en successives modificacions d'anada i de tornada. Finalment es va acabar convertint en un comunicat de quatre paràgrafs i dotze línies que es va fer públic just després que es donés per tancada la cimera de governs d'aquest dijous al Palau de Pedralbes de Barcelona encapçalada per Quim Torra i Pedro Sánchez.

Els protagonistes de la redacció entre bambolines han estat els mateixos que els qui lideraran la nova etapa del diàleg bilateral amb l'Estat: Pere Aragonès i Elsa Artadi.


El vicepresident i la consellera de la Presidència, cares de referència d'ERC i de Junts per Catalunya (JxCat) en l'executiu que lidera Quim Torra, tenen l'encàrrec explícit d'abordar tots els camins d'una hipotètica -i extraordinàriament complexa- entesa amb el govern de Sánchez.

La primera concreció d'aquesta nova etapa arribarà durant el mes de gener, quan tots dos dirigents se citaran amb la vicepresidenta Carmen Calvo i amb un altre membre de l'executiu del PSOE. El diagnòstic que es fa a Palau és que durant els primers sis mesos no hi ha hagut cap interès de Sánchez per entrar a fons en la resolució del conflicte, i que ara no hi ha excuses per no aprofundir-hi.

El comunicat conjunt de dijous dona pistes per on transitarà el diàleg. Es parla de "seguretat jurídica", però no explícitament de Constitució ni d'Estatut d'Autonomia, tal com pretenia la Moncloa, a qui han plogut crítiques des de la dreta -política i mediàtica- per una presumpta "rendició" davant dels independentistes.

La "seguretat jurídica", segons sostenen a la Generalitat, es refereix a que qualsevol opció dialogada per votar sobre el futur que s'acordés amb l'Estat tindria l'aval tàcit de les lleis espanyoles, en tant que seria negociada directament pel govern de Sánchez. Per a la Moncloa, però, aquesta "seguretat" implica ordenament constitucional.



I dins d'aquest ordenament, sostenien divendres les ministres Isabel Celaá i Meritxell Batet, "no existeix" l'autodeterminació. Per tant, porta tancada -cap novetat en relació a Mariano Rajoy- a qualsevol opció de referèndum. Al llarg de les properes setmanes, Artadi i Aragonès aspiren a començar a intercanviar documents amb els seus homòlegs del govern espanyol per posar les bases de la reunió del mes de gener. La Generalitat vol dotar de mecanismes estables el diàleg, malgrat les discrepàncies evidents i la situació "llunyana" entre els executius, com recalquen a Palau.

El comunicat conjunt de la Generalitat i de la Moncloa es va començar a redactar fa setmanes i era més llarg -se'n van fer fins a nou versions-, però va anar reduint-se per trobar una redactat que satisfés les dues parts

Aquesta situació de llunyania i tensió es va poder tastar en la cimera de Pedralbes. Mentre Torra i Sánchez estaven reunits en una sala i just a l'altra banda se citaven Aragonès, Artadi, Batet i Calvo, enmig hi havia una habitació amb personal dels gabinets de cadascun dels presidents.

La gran obsessió de Moncloa, recalquen a Palau, és que no hi hagués cap fotografia de tots sis asseguts, i que fes la sensació que treballaven a l'estil d'una cimera entre estats. La qüestió es va debatre llargament -en la conversa hi van participar Josep Rius, cap de gabinet de Torra, i Iván Redondo, el seu homòleg en el cas de Sánchez- i, finalment, la foto dels sis va ser a peu dret.

Política de gestos

Mentre es debatia el format de la fotografia, que va dur de corcoll tant responsables de premsa com el personal gràfic -encarregat d'immortalitzar l'escena de les ponsèties grogues i vermelles-, la reunió de consellers i ministres acabava de polir l'esborrany de comunicat conjunt. La necessitat de trobar una "resposta democràtica" i, sobretot, el reconeixement d'un conflicte polític van posar per escrit la constatació de la nova etapa.

Per a la Moncloa, la redacció final no és res més que la plasmació del "llei i diàleg" que fa servir Sánchez, mentre que per a la Generalitat és el primer pas d'un possible camí "efectiu" per trobar acords. De fons, no només sectorials.


A partir d'ara, doncs, Artadi i Aragonès tenen el repte de fer viables les converses i aconseguir moure el PSOE d'un enrocament que també s'explica per la pressió duríssima de PP i Ciutadans per tal d'aplicar el 155. La portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, va assegurar després del consell de ministres de divendres a la Llotja de Mar que la intervenció de l'autonomia no és cap "resposta política", i va apuntat que calia "reciprocitat" de la Generalitat a l'hora de trobar una solució. Aquesta reciprocitat vindrà de Vicepresidència i de Presidència, sempre sota supervisió de Torra. Carles Puigdemont, dur amb la Moncloa, també observarà tots els passos.

La Moncloa descarta el 155, però deixa clar que no es pot moure del lema "llei i diàleg" per trobar una solució política per a Catalunya d'acord amb la Generalitat

De moment, això sí, Sánchez no es mou de la política de gestos. Va aprofitar el consell de ministres a Barcelona per rebatejar l'aeroport del Prat amb el nom de Josep Tarradellas, i va fer el primer pas per "reparar" els danys ocasionats amb el judici sumaríssim contra el president Lluís Companys. Gestos "menors", segons el Govern, que almenys va viure amb alleugeriment que les protestes al carrer no derivessin en episodis violents. Artadi i Aragonès ja viatjaven sovint a Madrid, o rebien membres de l'executiu a Barcelona, però ara s'hauran de multiplicar. I més encara quan aquest diàleg topi amb l'impacte de la posada en marxa del judici al Tribunal Suprem contra l'1-O.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació