Sánchez alimenta a Barcelona la política de gestos i s'allunya del 155

Amb PP i Ciutadans ancorats en el marc imposat per l'extrema dreta de receptar mà dura contra Catalunya, Pedro Sánchez veu una gran vacant pel centre per transitar en el mig termini. Inflexible davant el dret d'autodeterminació, però també clar a l'hora de dir que el 155 no és cap resposta política que contribueixi a resoldre el conflicte. El president espanyol ha exhibit la seva particular tercera via en una visita prenadalenca a Barcelona marcada pels gestos i els simbolismes, com el canvi de nom de l'aeroport del Prat pel de Josep Tarradellas o el primer pas per anul·lar el judici a Lluís Companys amb una declaració de "reparació" de la figura de l'expresident afusellat pel franquisme.

Per a l'independentisme i per avançar en la resolució de fons del conflicte català és clarament insuficient, ja que la urgència la segueix marcant l'existència de presos polítics i exiliats i el judici de l'1-O. Però l'actitud del govern espanyol -marcada per la necessitat de seguir exhibint que l'alternativa forjada en la moció de censura segueix existint com alternativa a les dretes- és la justa per garantir que la relació institucional amb el Govern es manté malgrat que els motius de discrepància estiguin enquistats.

Sense diàleg, a Sánchez només li quedaria la via de la repressió que demanen Cs i PP, espantats per l'ascens de Vox. Sense diàleg, a Torra només li quedaria la via unilateral que el Govern no està disposat a impulsar en aquests moments. De moment, això sí, el líder del PSOE opta per la política de gestos i la voluntat de desinflamar el conflicte. En aquest marc cal situar les decisions del consell de ministres, més simbòliques que efectives i "menors" per a la Generalitat. Una Generalitat, per cert, que ha viscut amb inquietud les primeres hores de les protestes, sempre imprevisibles, dels CDR. Unes hores, les d'arrencada del 21-D, que el president espanyol ha aprofitat per reunir-se amb Ada Colau. L'alcaldessa de Barcelona, que perseguia la trobada des de feia setmanes i va poder-la tancar al sopar de Foment del Treball, ha servit per arrencar un compromís de Sánchez per limitar el preu del lloguer.

La Moncloa desplega l'argumentari de "llei i diàleg" davant l'agressivitat de PP i Ciutadans per intervenir de nou la Generalitat

Barcelona, a diferència del que pronosticaven i diagnosticaven Cs i PP, no ha quedat paralitzada ni en mans dels "comandos separatistes" als quals, segons ells, Torra ha entregat el país. La Moncloa s'ha limitat a lamentar una "agressió" a un periodista d'Intereconomía i a demanar que la "llibertat d'expressió" dels manifestants es desenvolupés de manera pacífica. El gran desplegament policial ha convertit la Llotja de Mar en una bombolla durant tot el matí, amb els incidents relativament apartats, i ha servit d'escenari per al relat de "llei i diàleg" que la Moncloa propugna en públic i en privat malgrat la incomoditat d'alguns barons del PSOE que s'apunten a l'exigència de més mà dura. 

Les encarregades de verbalitzar-lo han estat la portaveu Isabel Celaá i la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet. Les dues han refermat que en cap cas es negociarà un referèndum d'autodeterminació -perquè aquest dret, diuen, no existeix- i que ara toca "transitar la via del diàleg". Per fer-ho, sempre dins la "seguretat jurídica" -concepte que apareix en el comunicat conjunt de dijous al vespre i que és interpretat de forma diferent per les dues parts-, cal "reciprocitat", ha dit Celaá. Què vol dir, això? Que la Generalitat, en certa manera, aparqui el simbolisme i també la via unilateral.

Consens i "concòrdia"

"Trobarem una solució gràcies al consens", asseguraven les ministres en roda de premsa. Qualsevol decisió -inversions en infraestructures, canvi de nom del Prat i el gest cap a Companys- era revestida de missatges de "concòrdia". Sánchez està rebent moltes pressions de la dreta espanyola -política i mediàtica- pel que venen com una "rendició" davant l'independentisme. Una circumstància que traspassa les portes del Palau de la Generalitat quan hi ha contactes bilaterals: els interlocutors de la Moncloa deixen clar que, a Madrid, el context s'està tornant agre.

El que per a uns són gestos amb un alt valor polític, per als altres no superen la categoria de "menors". Així s'ha vist en la roda de premsa de la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, convocada a primera hora de la tarda. Artadi ha indicat que "potser no calia venir a Barcelona" per prendre decisions com les del consell de ministres, i ha demanat anar més enllà en el cas del judici a Companys. La consellera és una de les encarregades de preparar una reunió amb el vicepresident Pere Aragonès i la vicepresidenta Carmen Calvo per començar a trobar una solució política.

És una incògnita com ha de ser aquesta "resposta democràtica", però la Generalitat aspira a intercanviar documents el més aviat possible. Torra, en tot cas, va recordar dijous a Sánchez que existeixen tres grans consensos: referèndum, República i antirepressió. Sobre els presos, això sí, no es preveuen gestos: Celaá ha recordat que el poder judicial és "independent" i que qualsevol decisió no vindrà instada per l'executiu. Els sectors sobiranistes més pragmàtics a Madrid s'esforcen a dir que el canvi de l'Advocacia de l'Estat -ara acusa de sedició i no de rebel·lió els encausats- és un gest "molt rellevant" i que l'independentisme "l'hauria de tenir més en compte".

El pols al carrer

El 21-D estava sota lupa per les múltiples mobilitzacions convocades des de l'independentisme civil contra la presència d'un consell de ministres que ha estat interpretat com una "provocació". Conscients que el focus estaria centrat en el comportament dels manifestants i l'actuació dels Mossos, des de la vessant política però també des de les entitats sobiranistes els esforços s'han centrat en evitar imatges de violència que poguessin ser utilitzades pels que busquen desacreditar el moviment.

El gran gruix de la mobilització l'han concentrat el consell popular de ministres convocat per Òmnium i la manifestació conjunta amb l'ANC i altres entitats de la tarda, que han aplegat milers de persones que han reclamat la llibertat dels presos i un referèndum per resoldre el conflicte. Els bloquejos previstos de la capital catalana no han fructificat i els talls de carreteres han estat curts. "El comportament ha estat exemplar", ha dit Artadi.

Els aldarulls al carrer han rebut la ràpida resposta de l'independentisme, com ha estat el cas dels voluntaris d'Òmnium prop de la Llotja de Mar

Finalment s'han produït incidents aïllats en les convocatòries dels CDR als voltants de la Llotja de Mar i de la Via Laietana que han acabat amb una dotzena de detinguts i una cinquantena de ferits lleus arran de les càrregues policials.

Els aldarulls han rebut una resposta ràpida des del mateix independentisme. Davant d'aquells que volien fer barricades -alguns d'ells amb la cara tapada- amb contenidors, altres manifestants els han recriminat l'actitud i els han recol·locat. També els mateixos voluntaris d'Òmnium han aïllat els grups amb actituds susceptibles de provocar incidents. Els cossos policials, coordinats en l'execució i control del dispositiu de seguretat, han subratllat el funcionament del desplegament, auditat per la mateixa Fiscalia presencialment, tal com ha revelat la Cadena Ser. Tanmateix, al carrer s'han tornat a detectar actuacions no permeses pels protocols, com cops de porra als manifestants per sobre de la cintura.

L'independentisme, en tot cas, cada cop és més conscient de com de contraproduents són les imatges d'aldarulls que, per molt que es produeixin de forma aïllada, són utilitzats per alguns partits per alimentar el relat d'una Catalunya amb enfrontaments al carrer. De fet, Ciutadans ha presentat aquest matí la querella contra Torra que ja va anunciar dimecres de forma preventiva per la "violència" que va pronosticar que es produiria i la inacció del president. Aquest divendres ha vist com Sánchez pretén aprofundir en la política de gestos a l'espera d'establir un diàleg real i bilateral sense un final predeterminat. Sis mesos després de la moció de censura, tot torna a començar.