Tot just ha començat l’hivern. Va ser divendres 21 de desembre a les 23h 23 minuts, hora oficial peninsular. Durarà 88 dies i 23 hores, fins a dimecres 20 de març de 2019, quan començarà la primavera boreal. A l’hemisferi sud, ha començat l’estiu, que durarà fins a que comenci la tardor austral.
L’inici de les estacions és un conveni. S’han pres com a punts indicadors els moments quan l’òrbita de la Terra se situa en determinades posicions respecte del Sol. L’inici de l’hivern té lloc quan l’eclíptica (la trajectòria que segueix el Sol) es troba en la posició més austral. En aquest moment, és quan el sol arriba a la màxima declinació cap al sud (23⁰27’S), sobre el tròpic de Capricorn. A l’hemisferi nord són els dies més curts de l’any.
És el moment del solstici, que vol dir "Sol quiet", perquè durant els dies previs i posteriors de pas a l’hivern, l’alçada màxima del Sol sobre l’horitzó es manté pràcticament igual. Per contra, durant l’equinocci (aequus-nox: igual a la nit), quan la Terra és més lluny del Sol, el canvi d’hora en la sortida i la posta és molt més accentuat; perquè l’eclíptica es creua amb l’equador celeste.
En els solsticis és quan la Terra es troba més a prop del Sol durant el seu tomb anual; un efecte que no està relacionat amb les estacions. La major proximitat fa que la Terra es mogui més de pressa que quan és més llunyana, segons les lleis de Kepler; i això fa que sigui l’estació de menys durada –la tardor ha durat 89 dies i 20 hores.
El 21 de desembre ha estat doncs el dia més curt. El Sol va sortir a les 8 hores 14 minuts i es va pondre a les 17h 25 minuts; a Barcelona va durar 9h i 11 minuts.
Enguany, el moment més pròxim al sol, el periheli, serà dijous 3 de gener, quan serem a una mica més de 147 milions de quilòmetres; uns cinc milions més a prop de quan serem més lluny, en l’afeli, que el 2019 serà el cinc de juliol.
El 21 de desembre ha estat doncs el dia més curt. El Sol va sortir a les 8 hores 14 minuts i es va pondre a les 17h 25 minuts; a Barcelona va durar 9h i 11 minuts. El dia més llarg de 2018 va ser el 21 de juny, quan el Sol va sortir a les 6h 18 min i es va pondre a les 21h 28 minuts; que va durar 15h i 10 minuts. La diferència d’hores de Sol entre el més llarg i el més curt és de pràcticament sis hores.
A partir d’aleshores els dies s’allargaran, però no uniformement. Al matí el Sol seguirà sortint cada dia una mica més tard fins arribar al cinc de gener, quan sortirà a les 8 h i 18 min. A partir d’aleshores revertirà el procés i sortirà cada dia un xic més aviat. Els dies en què el sol es va pondre més aviat, per contra, va ser entre el 2 i el 14 de desembre, quan es va pondre a les 17h i 22 minuts. Si comptem en segons, el dia que es va pondre més aviat va ser el 8 de desembre.
Per Santa Llúcia, pas de puça.
Per Nadal, pas de pardal.
Aquesta "irregularitat" és degut que l’orbita de la Terra no és circular, sinó el·líptica, i que l’eix del planeta no correspon amb l’eix de l’el·lipse orbital. Això també fa que segons la latitud variïn les hores de Sol i que a l’Equador la llargària dels dies variï molt poc; mentre que als pols la distància és màxima. Aquests dies, a l’Antàrtida, veuen el Sol de mitjanit, atès que es manté per damunt de l’horitzó les 24h del dia.
Aquest hivern, la Lluna serà plena –a més del 22 de desembre- dilluns el 21 de gener, que hi haurà un eclipsi total de Lluna visible des de la Península i Balears
L’inici de l’hivern pot oscil·lar entre quatre dates, del 20 al 23 de desembre. En aquest segle, es mantindrà entre els dies 20 i 22. El més matiner serà el 2096 i el més tardà va ser el 2003. Aquesta variabilitat la provoca l’encaix de la seqüència d’anys segons el calendari (amb la correcció dels anys de traspàs) amb la duració de cada òrbita de la Terra entorn el Sol, el que es coneix com a any tròpic.
Aquest hivern, la Lluna serà plena –a més del 22 de desembre- dilluns el 21 de gener, que hi haurà un eclipsi total de Lluna visible des de la Península i Balears, i dimarts 19 de febrer. I, si aixequem la vista, els vespres d’hivern podrem veure Mart i en sortir el Sol, Venus, Júpiter i, des de mitjans de gener, Saturn, excepte el 2 de febrer, que la Lluna l’ocultarà. Bones nits de festa i d’observació a tothom!
Més informació: Les tardors (24/09/2016)