21
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
15:04h
El Govern valora el gest de l'executiu central de fer una "declaració de reprovació" contra el judici a Lluís Companys, però avisa que això és tan sols un gest i que arriba "quaranta anys tard". "Esperem a la llei que anul·li els judicis sumaríssims del franquisme i la sentència contra Companys", ha afirmat la consellera de Justícia, Ester Capella, poc després de l'anunci del govern espanyol.
Igualment, l'executiu català reclama també "que l'estat espanyol demani perdó per l'assassinat, tal com ja van fer els estats alemanys i francès". "Només demanem justícia", ha insistit Capella, que ha recordat que el Parlament "ja va fer la seva feina" en aprovar una llei que anul·lava els judicis sumaríssim del franquisme.
La trobada del gabinet ha servit per aprovar una "declaració de reparació" contra el judici a Companys, president de la Generalitat que va ser afusellat pel franquisme, primer pas per a l'anul·lació del judici. En els últims anys, les peticions per tal de deixar sense efecte el procediment judicial han estat insistents per part del sobiranisme, especialment d'ERC, el partit de Companys.
Una petició de la família de Companys
Fonts del govern espanyol consultades per NacioDigital han subratllat que la decisió de l'executiu reforça el tràmit legislatiu obert al Congrés per fer possible l'anul·lació del judici. Les mateixes fonts destaquen que la mateixa família de Companys havia reclamat un posicionament més contundent de les autoritats espanyoles que la que ja es va produir el 2009. La ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, ha destacat que l'acord pres aquest divendres implica "una major reparació i un major reconeixement"a la figura de l'expresident de la Generalitat.
Segons ha explicat la portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, es "rebutja i condemna" explícitament el procés contra el president de la Generalitat, i es declara "pública i solemnement" la "nul·litat" del judici. Meritxell Batet ha afegit que hi ha una proposició de llei en marxa sobre l'anul·lació dels judicis. "Veurem com evoluciona i, eventualment, pot ser aprovada properament", ha insistit la ministra de Política Territorial, que ha acompanyat Celaá en la roda de premsa.
Suport condicionat de Tardà
Els republicans han donat màxima importància a aquesta qüestió, i a finals d'agost van pactar amb el PSOE anul·lar els judicis a finals d'aquest 2018. De fet, Joan Tardà, portaveu d'ERC a Madrid, va condicionar el seu suport a l'exhumació de Franco al fet que el govern espanyol deixés sense efecte les sentències franquistes, en especial l'emesa contra l'expresident. Els republicans ja es van abstenir el maig del 2017 quan la cambra baixa va votar la proposició no de llei –a instàncies del PSOE- que demanava treure les restes del dictador del Valle de los Caídos.
La memòria històrica va ser una de les accions del Govern en l'anterior legislatura. El Parlament va decidir, a instàncies de la conselleria de Justícia en l'etapa de Carles Mundó, l'anul·lació dels judicis franquistes. Els certificats de nul·litat ja han començat a ser tramesos a les famílies. El president de la Generalitat, Quim Torra, va proposar ahir a Pedro Sánchez un pacte per "desfranquitzar" l'Estat.
Igualment, l'executiu català reclama també "que l'estat espanyol demani perdó per l'assassinat, tal com ja van fer els estats alemanys i francès". "Només demanem justícia", ha insistit Capella, que ha recordat que el Parlament "ja va fer la seva feina" en aprovar una llei que anul·lava els judicis sumaríssim del franquisme.
La trobada del gabinet ha servit per aprovar una "declaració de reparació" contra el judici a Companys, president de la Generalitat que va ser afusellat pel franquisme, primer pas per a l'anul·lació del judici. En els últims anys, les peticions per tal de deixar sense efecte el procediment judicial han estat insistents per part del sobiranisme, especialment d'ERC, el partit de Companys.
Una petició de la família de Companys
Fonts del govern espanyol consultades per NacioDigital han subratllat que la decisió de l'executiu reforça el tràmit legislatiu obert al Congrés per fer possible l'anul·lació del judici. Les mateixes fonts destaquen que la mateixa família de Companys havia reclamat un posicionament més contundent de les autoritats espanyoles que la que ja es va produir el 2009. La ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, ha destacat que l'acord pres aquest divendres implica "una major reparació i un major reconeixement"a la figura de l'expresident de la Generalitat.
Segons ha explicat la portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, es "rebutja i condemna" explícitament el procés contra el president de la Generalitat, i es declara "pública i solemnement" la "nul·litat" del judici. Meritxell Batet ha afegit que hi ha una proposició de llei en marxa sobre l'anul·lació dels judicis. "Veurem com evoluciona i, eventualment, pot ser aprovada properament", ha insistit la ministra de Política Territorial, que ha acompanyat Celaá en la roda de premsa.
Suport condicionat de Tardà
Els republicans han donat màxima importància a aquesta qüestió, i a finals d'agost van pactar amb el PSOE anul·lar els judicis a finals d'aquest 2018. De fet, Joan Tardà, portaveu d'ERC a Madrid, va condicionar el seu suport a l'exhumació de Franco al fet que el govern espanyol deixés sense efecte les sentències franquistes, en especial l'emesa contra l'expresident. Els republicans ja es van abstenir el maig del 2017 quan la cambra baixa va votar la proposició no de llei –a instàncies del PSOE- que demanava treure les restes del dictador del Valle de los Caídos.
La memòria històrica va ser una de les accions del Govern en l'anterior legislatura. El Parlament va decidir, a instàncies de la conselleria de Justícia en l'etapa de Carles Mundó, l'anul·lació dels judicis franquistes. Els certificats de nul·litat ja han començat a ser tramesos a les famílies. El president de la Generalitat, Quim Torra, va proposar ahir a Pedro Sánchez un pacte per "desfranquitzar" l'Estat.