21
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
14:07h
La decisió del govern espanyol de batejar l'aeroport del Prat amb el nom de l'expresident de la Generalitat Josep Tarradellas (1899-1988) s'ha cuinat amb discreció. Des de Moncloa es va tenir clar des del primer moment que calia comptar amb l'autorització de la família de l'expresident. El seu fill, Josep Tarradellas Macià, viu a Suïssa des de fa dècades, on va fer carrera com a matemàtic i va ser degà d'una de les facultats científiques un matemàtic que ha estat degà d'una de la Facultat de Ciències de la Universitat de Lausana. Allí el va trucar fa uns dies la vicepresidenta Carmen Calvo per demanar el seu vistiplau.
Josep Tarradellas Macià va donar la seva autorització a Calvo. L'executiu ja tenia llum verda de la família. Segons ha pogut saber nació Digital de fonts properes a la família, aquesta ha rebut la iniciativa "de manera molt positiva i com un reconeixement a la trajectòria del president". La família Tarradellas va sentir en carn pròpia cert oblit de la figura de qui va ser un dels dirigents històrics d'ERC i després president des que va ser elegit pels diputats a l'exili el 1954.
El fill de l'expresident ha viscut allunyat de la política activa. Però això no l'ha fet indiferent als esdeveniments de Catalunya. En una entrevista a finals del 2017, es va mostrar molt crític amb la judicialització del procés i amb l'empresonament dels dirigents independentistes, als quals va definir com a "prsos polítics".
Josep Tarradellas Macià va donar la seva autorització a Calvo. L'executiu ja tenia llum verda de la família. Segons ha pogut saber nació Digital de fonts properes a la família, aquesta ha rebut la iniciativa "de manera molt positiva i com un reconeixement a la trajectòria del president". La família Tarradellas va sentir en carn pròpia cert oblit de la figura de qui va ser un dels dirigents històrics d'ERC i després president des que va ser elegit pels diputats a l'exili el 1954.
El fill de l'expresident ha viscut allunyat de la política activa. Però això no l'ha fet indiferent als esdeveniments de Catalunya. En una entrevista a finals del 2017, es va mostrar molt crític amb la judicialització del procés i amb l'empresonament dels dirigents independentistes, als quals va definir com a "prsos polítics".