21-D

La Moncloa defineix el consell de ministres com un acte «d'apreci» cap a Catalunya

Batet veu "compatibles" les protestes amb la reunió del govern espanyol i demana que les manifestacions siguin "pacífiques"

per Joan Serra Carné / Oriol March, Llotja de Mar, 21 de desembre de 2018 a les 13:20 |
Isabel Celaá i Meritxell Batet, en roda de premsa | Josep Maria Montaner
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de desembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Gest d'apreci" cap a Catalunya. Així ha definit la portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, la reunió del consell de ministres celebrada aquest divendres a Barcelona de forma excepcional i enmig de fortes mesures de seguretat arran de les protestes ciutadanes. En aquest sentit, la dirigent del PSOE, acompanyada de la ministra Meritxell Batet, ha demanat que no hi hagi "violència" als carrers de la capital catalana. Una ciutat, ha recordat en la primera intervenció Celaá, que és "la vuitena del món".

La portaveu ha volgut començar agraint a Mossos d'Esquadra, Guàrdia Urbana, Policia Nacional espanyola i Guàrdia Civil la feina de coordinació, que s'ha concretat amb un dispositiu conjunt i reunions de tots els cossos. "Estem treballant democràticament pel benestar de tots els ciutadans", ha assenyalat la portaveu de l'executiu. Al llarg del matí s'han produït aldarulls al carrer i càrregues dels Mossos, així com també episodis de tensió entre manifestants amb la cara tapada i d'altres a cara descoberta pel to de les mobilitzacions, que en alguns casos ha comptat amb llançament d'objectes.


Meritxell Batet, ministra de Política Territorial, ha assegurat que són "compatibles" les manifestacions i la llibertat d'expressió amb el consell de ministres. Com la portavey, Batet ha reclamat que les mobilitzacions siguin "pacífiques".

El judici a Companys

La trobada ha servti per prendre una decisió amb càrrega simbòlica i pes polític. Segonts fonts del govern espanyol consultades per NacióDigital, la trobada del gabinet ha servit per aprovar una "declaració de reparació" contra el judici a Lluís Companys, president de la Generalitat que va ser afusellat pel franquisme. En els últims anys, les peticions per tal d'anul·lar el judici han estat insistents per part del sobiranisme, especialment d'ERC, el partit de Companys.

Els republicans han donat màxima importància a aquesta qüestió, i a finals d'agost van pactar amb el PSOE anul·lar els judicis a finals d'aquest 2018. De fet, Joan Tardà, portaveu d'ERC a Madrid, va condicionar el seu suport a l'exhumació de Franco al fet que el govern espanyol deixés sense efecte les sentències franquistes, en especial l'emesa contra l'expresident. Els republicans ja es van abstenir el maig del 2017 quan la cambra baixa va votar la proposició no de llei –a instàncies del PSOE- que demanava treure les restes del dictador del Valle de los Caídos.


La memòria històrica va ser una de les accions del Govern en l'anterior legislatura. El Parlament va decidir, a instàncies de la conselleria de Justícia en l'etapa de Carles Mundó, l'anul·lació dels judicis franquistes. Els certificats de nul·litat ja han començat a ser tramesos a les famílies. El president de la Generalitat, Quim Torra, va proposar ahir a Pedro Sánchez un pacte per "desfranquitzar" l'Estat.

Controvèrsia pel nom de l'aeroport del Prat

L'anul·lació del judici contra Companys no ha estat l'únic gest de la Moncloa per aquest 21-D. L'executiu espanyol ha decidit canviar el nom de l'aeroport del Prat i batejar-lo amb la figura de Josep Tarradellas, segons han avançat diversos mitjans, entre els quals la Cadena SER i La Sexta. D'aquesta manera, els dos principals aeroports de l'Estat tindran noms relacionats amb la Transició, tenint en compte que després de la mort d'Adolfo Suárez es va posdar al frontispici de Barajas, a Madrid.

La tria de Tarradellas, per tant, no és casual. Va ser elegit president de la Generalitat a l'exili el 1954, però no va ser fins al 1977, amb l'inici de la Transició, que va poder tornar a Catalunya i prendre possessió del càrrec, amb el restabliment de la Generalitat. Va romandre en el càrrec fins a les primeres eleccions catalanes del 1980. Des d'aleshores, ha estat una figura referenciada des de sectors diversos com a símbol de la represa de les institucions i alhora de diàleg entre Catalunya i l'Estat.

Segons fonts de la Generalitat consultades per NacióDigital, el Govern estava informat del canvi. Els representants de l'executiu català amb els quals va parlar el govern espanyol van reclamar que la decisió no es prengués de manera "unilateral". Aquest divendres s'ha comunicat el canvi de nom als alcaldes del Prat -Lluís Tejedor- i de Barcelona -Ada Colau-, i el Govern espera que no s'acabi fent efectiu. No per la tria de Tarradellas, sinó per una qüestió de "formes".

La Moncloa assegura que el canvi de nom és un "gest" i un "símbol" carregat de contingut positiu, tot i les queixes de la Generalitat per les formes

Fonts de la Moncloa, en tot cas,  justifiquen la decisió de posar el nom de Josep Tarradellas a l'aeroport del Prat com un "gest" i un "símbol" carregat de contigut "positiu". Admeten, això sí, que el canvi és "comunicat", no consensuat, perquè és competència del consell de ministres dur a terme la modificació de la nomenclatura.  També recalquen, després de la reunió d'ahir a Pedralbes amb la Generalitat, que el govern de Pedro Sánchez està "determinat" amb la "via de diàleg".

Les mateixes fonts s'han referit al dispositiu policial que acompanya la cita, que ocupa bona part del centre de Barcelona i ha aïllat completament la zona de la Llotja de Mar. L'han definit com a "normal" i "raonable", i han insistit que en el consell de ministres de Sevilla també hi va haver protestes. Sánchez ha arribat caminant a la trobada, fent un recorregut de 300 metres, en un senyal de "normalitat".

Queixes de Puigdemont

El canvi de nom, que ha marcat la prèvia de l'arrencada a la cimera, ha generat queixes per part de l'independentisme. Qui més s'hi ha esforçat des del primer moment ha estat Carles Puigdemont, president a l'exili. "Queda clar quin concepte tenen de Catalunya. Que el nom de la infraestructura més important i estratègica no el poguem decidir, ni tan sols fer propostes, ni ser consultats... És que efectivament ens consideren una possessió", ha reflexionat a través del seu perfil de Twitter.
 
En un missatge posterior, ha recordat que la "queixa per l'aeroport no era pel nom", sinó per la gestió. "Els demanes la gestió i t'imposen un canvi de nom. Els demanes decidir el futur i t'imposen el 155", ha apuntat Puigdemont.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació