procés català

La torna de l'augment del salari mínim: perillen els Centres Especials de Treball

El departament de Treball denuncia que l'Estat no ha previst un augment de la subvenció que compensi el cost afegit dels nous sous

per Laura Estrada , 21 de desembre de 2018 a les 14:30 |
Un grup de persones amb discapacitat intel·lectual treballant en un Centre Especial de Treball de Sabadell. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de desembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest divendres el consell de ministres ha aprovat a Barcelona la pujada del salari mínim a 900 euros, via reial decret llei. Es tracta d'una mesura que col·loca l'estat espanyol més a prop del que marca la Carta Social Europea, que situa el sou mínim en 1.200 euros. Però, si no es prenen altres mesures en para·lel, l'increment del salari mínim pot tenir efectes secundaris adversos, en forma de destrucció de llocs de feina per a persones amb discapacitat.

Així ho ha denunciat a NacióDigital el secretari de Treball, Afers Socials i Família, Josep Ginesta, que ha lamentat que el decret no hagi tingut en compte com preveure que l'augment del sou mínim no tingui un impacte negatiu en els centres especials de treball (CET) de Catalunya, les empreses que asseguren un treball remunerat a les persones amb discapacitat i garanteixen la seva integració laboral.


Segons Ginesta, al decret -que fins aquest divendres no han pogut consultar amb detall- no contempla cap increment de la subvenció que aporta l'Estat per pagar els treballadors dels CET. El secretari ha estimat en uns 40 milions l'impacte que suposarà per a les CET a Catalunya. 

En altres paraules, a partir de l'1 de gener, els CET hauran de pagar el nou sou, de 900 euros mínims als seus treballadors. Fins ara, l'estat subvencionava un 50% dels sous i la resta anava a càrrec de la mateixa empresa. "El problema és que l'augment del sou no ve acompanyat d'una major inversió estatal per poder-lo pagar, i a la pràctica es tradueix que els CET hauran de cobrir amb recursos propis aquesta diferència", diu.


"Necessitem 20 milions més"

El 2018, segons dades de la Secretaria, Catalunya ha destinat 85 milions d'euros als CET, 50 dels quals han vingut de l'estat, a través de la Confederació Sectorial d'Ocupació. Catalunya, doncs, ha cobert amb recursos propis els 35 milions d'euros de diferència, un volum que genera preocupació, segons explica Ginesta, perquè l'aplicació del decret llei aprovat aquest divendres la diferència s'eixamplarà. "Necessitem 20 milions d'euros més per poder fer front a aquesta reforma", ha assegurat.


Ginesta ha explicat que a Catalunya hi ha, actualment, prop de 16.000 persones discapacitades, un volum "molt gran" comparativament entre comunitats autònomes. A més, ha lamentat que els nombrosos CET de Catalunya "són espais de transitorietat, però a la pràctica veiem que hi ha treballadors en situació indefinida". Aquesta realitat, ha dit, respon a un infrafinançament crònic del servei que dificulta la incorporació dels usuaris dels CET en altres empreses ordinàries. 

La resposta de l'estat

Aquest dijous va tenir lloc la Confederació Sectorial d'Ocupació, a la qual va assistir Ginesta. En aquella reunió, el secretari va explicar la realitat dels CET a Catalunya i va criticar "la falta de finançament crònic i més davant l'augment del salari mínim", per aquest motiu va abstenir-se a l'hora de votar la distribució de recursos.

Davant d'això, Ginesta assegura que l'estat s'ha compromès a organitzar un grup de treball de cara a l'any que ve per avaluar la situació i encarat a determinar possibles solucions. Ginesta també ha lamentat que a la reunió no es respongués sota quines premisses es volia aprovar la distribució de recursos. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació