Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Crònica

Torra i Sánchez proven d'encetar un nou temps de diàleg malgrat les discrepàncies

La cimera de governs acaba amb un comunicat en el qual s'acorda trobar una "resposta democràtica" en el marc de la "seguretat jurídica" i amb l'anunci d'una nova reunió al gener

per Sara González / Oriol March, Palau de Pedralbes, 20 de desembre de 2018 a les 22:30 |
Batet, Calvo, Sánchez, Torra, Aragonès i Artadi després de la trobada entre governs. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de desembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Continuar parlant. Encara que els uns parlin de reunió entre presidents i els altres de reunió entre governs. Les legislatures de Quim Torra i Pedro Sánchez són tan fràgils, que mantenir un fil de relació institucional es dona per vàlid. De com gestionin el conflicte en depèn el futur dels dos presidents. Ha quedat clar aquest dijous a Pedralbes, una reunió de desgel del qual en resulta una fotografia, la constatació de les discrepàncies enquistades i la voluntat, sobretot per necessitat, de seguir dialogant de forma "efectiva".

Aquest és l'objectiu acordat que recull el comunicat conjunt de la Moncloa i la Generalitat després de la trobada entre presidents, consellers i ministres al Palau de Pedralbes, on s'ha acordat seguir explorant un "diàleg efectiu" que permeti trobar una "resposta democràtica" al conflicte dins del marc de la "seguretat jurídica". Per a la Moncloa, aquest límit és la Constitució i l'Estatut, i per a la Generalitat, el referèndum d'autodeterminació, que el president Quim Torra ha tornat a posar sobre la taula malgrat que Pedro Sánchez segueix mantenint el seu no rotund. El xoc de versions i la polèmica per les flors exemplifica, això sí, la complexitat del moment.


El comunicat, breu, ha estat perfilat en el transcurs de la trobada. La Moncloa preferia parlar directament de la Constitució, però s'ha acabat optant per la fórmula de la "seguretat jurídica". L'expressió recorda molt a la moció que el PDECat i el PSOE van pactar al Congrés poc després de l'Onze de Setembre, en la qual es parlava de parlar dins "l'ordenament jurídic vigent". Aquella moció va decaure, entre d'altres motius, perquè Carles Puigdemont va pronunciar-s'hi internament en contra. L'existència de presos i d'exiliats, en tot cas, va contaminar l'acord, com ho segueix fent ara.

L'expressió "seguretat jurídica" recorda molt a la referència a l'"ordenament jurídic vigent" que apareixia en una moció pactada entre el PSOE i el PDECat al setembre, finalment decaiguda

Els dos executius es comprometen, això sí, a seguir parlant perquè fins ara la relació ha estat "insuficient". Artadi ha assegurat que hi haurà una propera reunió el mes de gener en la qual hi assistiran ella mateixa i el vicepresident Pere Aragonès i, per part del govern espanyol, la vicepresidenta Carmen Calvo i algun altre ministre. Segons la consellera, hi ha hagut "reunió de treball" entre tots els sis integrants de la cita, durant la qual no s'ha parlat de pressupostos ni d'indults. No coincideix en aquesta versió la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, que ha negat que s'hagi produït una reunió entre governs. La trobada, ha insistit, s'ha produït entre presidents, per una banda, i entre consellers i ministres per l'altra.
 

Calvo i Batet són, de fet, les protagonistes més destacades del diàleg sectorial -per ara poc efectiu- fixat entre administracions. La ministra de Política Territorial s'ha centrat en subratllar que s'ha "recuperat una agenda de normalitat" entre el govern espanyol i el de la Generalitat. Ha precisat que en els sis mesos que fa que el PSOE va tornar a la Moncloa, s'han produït 25 trobades entre ministres i consellers, encara "moltes més" entre consellers i secretaris d'estat i la Generalitat ha assistit a 39 reunions sectorials multilaterals. Ara, però, es vol posar èmfasi en les qüestions de fons.

I aquestes qüestions de fons, per descomptat, passen per tot allò que té a veure amb el procés. La Moncloa prefereix que la proposta surti del Parlament -amb un consens superior al 75%, un percentatge que a les enquestes ja reuneix el referèndum d'autodeterminació- i que el diàleg sigui "entre catalans", però la Generalitat segueix optant per una votació vinculant i pactada que esclareixi les majories. La solució, per ara, sembla lluny. Perquè l'independentisme no té full de ruta unitari, però també perquè el PSOE està marcat de prop per PP, Ciutadans i Vox.

Tres línies d'acció

En aquesta trobada, a més del referèndum, Torra ha traslladat a Sánchez la necessitat de treballar en tres línies: donar una "resposta democràtica" al conflicte i de respectar els drets de la ciutadania, la regeneració democràtica i institucional i la "no intrusió de la justícia" en el funcionament de la sobirania del Parlament i la "desfranquització" dels carrers i de la societat espanyola, punt un Artadi ha assenyalat que estan "molt d'acord" els dos governs. El president català també ha insistit en la necessitat de donar una resposta democràtica i de "respectar" els drets de la ciutadania, i en l'error que suposaria tornar a aplicar l'article 155 de la Constitució com demanen PP i Ciutadans.
 
"El govern mira de front el problema de Catalunya i venim a atendre tots els ciutadans d'aquesta comunitat", ha insistit Batet, que ha reiterat el "convenciment que cal caminar cap a una solució política dins de la Constitució i de l'Estatut". La solució al conflicte, ha dit la ministra, es trobarà "eixamplant l'espai de diàleg entre governs i l'espai de diàleg entre les forces catalanes". De fet, tant Artadi com Batet han assenyalat la importància que té la cimera entre partits catalans, que preveu reunir-se per segona vegada al voltant del 8 de febrer. El PSC, segons el Govern, hauria de fer un esforç extra.

El Govern i la Moncloa discrepen sobre l'abast de la trobada: la Generalitat la defineix com una reunió entre executius, però Batet ho nega

La Moncloa sostenia, poc després de al trobada, que ara cal assumir el paper "d'actors polítics" -a Barcelona i a Madrid- per aprofundir en la sortida negociada al conflicte. Artadi i Aragonès han emergit públicament en els últims dies com a protagonistes de la relació amb el govern espanyol, i seguiran agafant aquest pes a mida que s'acosti la nova trobada al gener. La Generalitat, de fet, tenia dos objectius de mínims: establir un canal permanent i estable de diàleg, i reclamar que no s'apliqués el 155. De moment, el PSOE no ho té al cap. Tot queda pendent, en tot cas, del desenvolupament de la jornada del 21 de desembre i de les protestes ciutadanes. El carrer també té molt a dir en aquest nou temps de diàleg -de sords?- que volen encetar Torra i Sánchez.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació