23
de desembre
del
2018
Actualitzat
el
24
de desembre
a les
7:32h
Els nivells d'atur cauen cada any, des de fa uns quants exercicis, però la precarietat persisteix. Aquesta és una realitat que nombroses dades treuen a la llum, i una d'elles és la que indica que la taxa de temporalitat dels ocupats no para de créixer i, amb ella, l'índex de rotació (mitjana de contractes firmats per cada persona contractada durant l'any). I la cara més dura d'aquesta realitat és, per exemple, la de més de 36.000 catalans que van firmar 11 o més contractes, durant el 2017.
No és el cas més habitual, ja que la majoria de persones que van firmar un contracte, l'any passat, no en van firmar cap altre (ja fos perquè van restar ocupats els que mesos que quedaven o perquè, en finalitzar el període, no van trobar una altra feina). En concret, el 56,3% d'aquests (676.305), segons dades de l'informe de rotació laboral a Catalunya, de l'Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat.
Un 20,5% més (246.261) van firmar dos contractes, un 8,9% (106.437) en va subscriure tres, un 4,4% (52,912), quatre, i un 6,9% (83.186), entre cinc i deu. La resta (un 3%) va firmar-ne més de deu, i fins i tot 1.854 catalans en van firmar 51 o més. La majoria de casos de persones pluri-contractades van tenir vincles laborals amb diverses empreses, però no sempre va ser així i quasi 190.000 catalans van firmar dos o més contractes amb la mateixa empresa.
Més de 50 contractes firmats
De fet, 23.781 en van subscriure entre cinc i deu, 13.006 més en van firmar entre 11 i 50, i fins i tot 865 catalans van formalitzar 51 o més contractes amb la mateixa empresa. Els que en van firmar més de 50 amb diferents empreses van ser 989, la diferència no és tan elevada. Pel que fa a les 167.009 persones contractes a través de les ETT, la rotació és lleugerament més elevada i menys de la meitat van subscriure un sol contracte (el 43,9%). En canvi, un 13,5% en van segellar entre cinc i deu, i quasi el 8%, més.
La temporalitat, per tant, augmenta perquè el nombre de contractes signats el 2017 va ser un 2,9% superior al del 2016, però el nombre de persones contractades només va ser un 1,7% major. Cada contractat va firmar una mitjana de 2,53 contractes, motiu pel qual l'índex de rotació laboral ha crescut un any més, tal com porta fent ininterrompudament des del 2008.
La Conca de Barberà, on hi ha més rotació
A nivell territorial, la comarca amb un índex de rotació laboral superior és la Conca de Barberà, amb 3,99 contractes per persona contractada, seguida de lluny pel Pla de l'Estany (2,53), el Barcelonès (2,5) i el Garraf (2,38). Per contra, on l'índex és més baix és a la Noguera (1,44), el Pallars Jussà (1,44), les Garrigues (1,45) o la Segarra (1,47). Segons es pot observar en el mapa, les comarques de la demarcació de Barcelona són, en general, aquelles on cada contractat gaudeix de menys estabilitat.
Nota sobre el mapa: Per consultar la llegenda, cal clicar sobre el requadre verd, sota el logo de NacióDigital. Clicant sobre cada comarca, es desplega el seu nom, el nombre de contractes firmats, el percentatge de persones contractes i la ràtio de contractes per persona, durant el 2017. També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Pel que fa a les diferències de gènere, les distàncies s'estrenyen, però el nombre de contractes per dona contractada (2,58) segueix sent superior al de cada home contractat (2,49). Quant a l'edat, els menors de 25 anys també presenten un índex de rotació (2,58) lleugerament superior al del col·lectiu d'entre 25 i 44 anys (2,54) i força major al de 45 anys i més (2,32).
Pel que fa al nivell de formació, els que pateixen més rotació són els contractats amb estudis universitaris de primer cicle (2,77 contractes per català), força per sobre dels que tenen estudis generals (2,26) i fins i tot dels que no tenen estudis (1,65). Igualment, pel que fa a la nacionalitat i al contrari del que es podria pressuposar, la població nouvinguda presenta una rotació inferior a la mitjana (2,26 contractes per contractat estranger, enfront el 2,53 del conjunt dels contractats).
Els serveis, on hi ha més rotació
Pel que fa a sectors professionals, els serveis és on clarament hi ha més rotació (2,64 contractes per persona contractada), molt per sobre que a l'agricultura (1,51), la construcció (1,48) i la indústria (1,36). Filant més prim, però, aquella activitat on cada contractat firma més contractes és la d'activitats sanitàries (5,81), paradoxalment just per davant de les activitats relacionades amb l'ocupació (4,02), així com la ràdio i televisió (3,77) o les activitats artístiques i d'espectacles (3,44).
Aquestes dues darreres, de fet, ja són professions on sovintegen els contractes puntuals, ja sigui per col·laboració periodística o per estrena d'un espectacle, respectivament. En canvi, on hi ha menys rotació és als serveis de tecnologies de la informació (1,11), activitats auxiliars de mediació financera (1,12), en l'energia elèctrica i gas (1,13) o en els organismes extraterritorials (1,13). Tenint en comte sempre aquelles professions amb més de 100 contractats durant l'any, ja que, per exemple, en l'àmbit de l'antracita, l'hulla i el lignit, l'índex de rotació és d'1, ja que tan sols hi va haver un contracte per a un contractat.
Un 20,5% més (246.261) van firmar dos contractes, un 8,9% (106.437) en va subscriure tres, un 4,4% (52,912), quatre, i un 6,9% (83.186), entre cinc i deu. La resta (un 3%) va firmar-ne més de deu, i fins i tot 1.854 catalans en van firmar 51 o més. La majoria de casos de persones pluri-contractades van tenir vincles laborals amb diverses empreses, però no sempre va ser així i quasi 190.000 catalans van firmar dos o més contractes amb la mateixa empresa.
Més de 50 contractes firmats
De fet, 23.781 en van subscriure entre cinc i deu, 13.006 més en van firmar entre 11 i 50, i fins i tot 865 catalans van formalitzar 51 o més contractes amb la mateixa empresa. Els que en van firmar més de 50 amb diferents empreses van ser 989, la diferència no és tan elevada. Pel que fa a les 167.009 persones contractes a través de les ETT, la rotació és lleugerament més elevada i menys de la meitat van subscriure un sol contracte (el 43,9%). En canvi, un 13,5% en van segellar entre cinc i deu, i quasi el 8%, més.
La temporalitat, per tant, augmenta perquè el nombre de contractes signats el 2017 va ser un 2,9% superior al del 2016, però el nombre de persones contractades només va ser un 1,7% major. Cada contractat va firmar una mitjana de 2,53 contractes, motiu pel qual l'índex de rotació laboral ha crescut un any més, tal com porta fent ininterrompudament des del 2008.
La Conca de Barberà, on hi ha més rotació
A nivell territorial, la comarca amb un índex de rotació laboral superior és la Conca de Barberà, amb 3,99 contractes per persona contractada, seguida de lluny pel Pla de l'Estany (2,53), el Barcelonès (2,5) i el Garraf (2,38). Per contra, on l'índex és més baix és a la Noguera (1,44), el Pallars Jussà (1,44), les Garrigues (1,45) o la Segarra (1,47). Segons es pot observar en el mapa, les comarques de la demarcació de Barcelona són, en general, aquelles on cada contractat gaudeix de menys estabilitat.
ÍNDEX DE ROTACIÓ LABORAL, PER COMARQUES
Nota sobre el mapa: Per consultar la llegenda, cal clicar sobre el requadre verd, sota el logo de NacióDigital. Clicant sobre cada comarca, es desplega el seu nom, el nombre de contractes firmats, el percentatge de persones contractes i la ràtio de contractes per persona, durant el 2017. També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Pel que fa a les diferències de gènere, les distàncies s'estrenyen, però el nombre de contractes per dona contractada (2,58) segueix sent superior al de cada home contractat (2,49). Quant a l'edat, els menors de 25 anys també presenten un índex de rotació (2,58) lleugerament superior al del col·lectiu d'entre 25 i 44 anys (2,54) i força major al de 45 anys i més (2,32).
Pel que fa al nivell de formació, els que pateixen més rotació són els contractats amb estudis universitaris de primer cicle (2,77 contractes per català), força per sobre dels que tenen estudis generals (2,26) i fins i tot dels que no tenen estudis (1,65). Igualment, pel que fa a la nacionalitat i al contrari del que es podria pressuposar, la població nouvinguda presenta una rotació inferior a la mitjana (2,26 contractes per contractat estranger, enfront el 2,53 del conjunt dels contractats).
Els serveis, on hi ha més rotació
Pel que fa a sectors professionals, els serveis és on clarament hi ha més rotació (2,64 contractes per persona contractada), molt per sobre que a l'agricultura (1,51), la construcció (1,48) i la indústria (1,36). Filant més prim, però, aquella activitat on cada contractat firma més contractes és la d'activitats sanitàries (5,81), paradoxalment just per davant de les activitats relacionades amb l'ocupació (4,02), així com la ràdio i televisió (3,77) o les activitats artístiques i d'espectacles (3,44).
Aquestes dues darreres, de fet, ja són professions on sovintegen els contractes puntuals, ja sigui per col·laboració periodística o per estrena d'un espectacle, respectivament. En canvi, on hi ha menys rotació és als serveis de tecnologies de la informació (1,11), activitats auxiliars de mediació financera (1,12), en l'energia elèctrica i gas (1,13) o en els organismes extraterritorials (1,13). Tenint en comte sempre aquelles professions amb més de 100 contractats durant l'any, ja que, per exemple, en l'àmbit de l'antracita, l'hulla i el lignit, l'índex de rotació és d'1, ja que tan sols hi va haver un contracte per a un contractat.
ÍNDEX DE ROTACIÓ LABORAL EN LES ACTIVITATS ON AQUESTA VA SER MAJOR I MENOR, EL 2017