La Generalitat tria un exdirectiu d'Agbar per dirigir la nova ATL pública

Josep Andreu Clariana es posa al capdavant de la nova empresa, que començarà a funcionar a partir de l'1 de gener

20 de desembre del 2018
Actualitzat a les 15:48h
El Govern ha escollit Josep Andreu Clariana com a director de la nova ATL pública, l'empresa adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat que a partir de l'1 de gener del 2019 gestionarà la xarxa del sistema Ter-Llobregat. Clariana, segons el currículum facilitat per la Generalitat, va ser directiu de l'empresa Agbar fins al 2008. Va ser director de producció i depuració del sector aigua i sanejament del grup Agbar entre octubre de 2004 i el mateix mes del 2005, i fins al 2008 va ser director tècnic del mateix grup. L'empresa catalana va pugnar amb Acciona per fer-se amb el control de l'antiga Aigües Ter-Llobregat, privatitzada amb molta polèmica i judicialització.

També té experiència en el sector públic i, fins ara, era responsable dels serveis territorials de Transports de Barcelona, àrea adscrita a Territori. Abans, des del maig del 2016, va ser director d'explotació de sanejament a Aigües de Barcelona, l'empresa metropolitana de gestió del cicle integral de l'aigua. Entre eel gener del 2000 i octubre del 2004 va ser director de l'àrea d'inspecció i control de l'Agència Catalana de l'Aigua.

Un dels acords de Govern aprovats aquest dijous ha servit per fixar l’adscripció dels passius assumits per la Generalitat de Catalunya l'any 2012, xifrats en prop de 387 milions d'euros. La nova ATL assumeix aquest passiu, que haurà de retornar en els terminis acordats, ja que alhora se li adscriuen uns actius per prestar el servei d’abastament en alta i que aquest servei es finança amb càrrec a una tarifa.

Més places de Mossos i Bombers

El Govern ha aprovat aquest dijous un decret llei que autoritza la creació de 750 places del cos de Mossos d'Esquadra i 250 del cos de Bombers de la Generalitat per aquest mateix 2018. La decisió arriba després de jornades de protesta del sector públic. Amb l'aprovació del decret, el Govern assegura haver començat a "pal·liar el dèficit estructural" en les plantilles dels dos cossos, la qual cosa feia "inajornable" la creació de noves places.

El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha estat l'encarregat d'explicar l'acord. Fa set anys que no s'ha graduat cap nova promoció a l'Escola de Policia de Catalunya. El conseller ha explicat que des del moment de prendre possessió va copsar la necessitat d'ampliar els efectius. La xifra de Mossos necessàries és de 18.267 agents i en aquests moments n'hi ha 16.500. El mes de juny del 2019 ja hi haurà 500 places actives més que ja s'havien anunciat.

En Mossos i Bombers no és possible contractar interins, ha explicat el conseller, ja que s'ha de fer un curs previ abans de prendre possessió del lloc de treball. Per ampliar la plantilla cal una autorització del govern espanyol, que es va demanar en la Junta de Seguretat de setembre passat. De moment, però, no hi ha resposta i el Govern ha optat per recórrer a la taxa de reposició acumulable de sectors prioritaris, que és una fórmula que permet que l'ampliació de plantilles depengui només de la Generalitat.  
 
Preguntat sobre si l'ampliació de places posarà fi a les mobilitzacions dels sindicats de Mossos, Buch ha afirmat que dels 15 punts elevats pels sindicats el setembre, n'hi ha 12 que estan ja en fase de negociació. Buch també ha assegurat que a banda de l'augment de plantilla, hi ha un tema a resoldre que afecta els mitjans i les infraestructures. En aquest sentit, ha anunciat que els pressupostos del 2019 "faran una aposta molt ferma en equipaments". "Creiem en el cos de Mossos d'Esquadra i sabem que la situació no és la desitjable", ha afirmat el conseller. 

També s'ha referit a la necessitat d'ampliar el nombre de dones en el si de Mossos i Bombers. En el cas de Mossos, actualment hi ha només un 20% de dones i és compromís del Govern d'ampliar aquest percentatge. 

Oferta pública d'ocupació

L'executiu també ha aprovat una oferta d'ocupació pública de 15.018 places que té com a objectiu "incrementar l'estabilitat de l'ocupació" del sector públic, segons ha detallat la consellera de la Presidència, Elsa Artadi. L'oferta inclou 10.010 places de funcionaris de cossos docents -mestres i professors- i 5.008 places més de personal d'administració i tècnic funcionari i laboral. En total són 30.000 llocs de treball. A les 15.000 d'avui, cal sumar-hi les 9.307 ofertes per l'Institut Català de la Salut i 5.000 places més de mestres i professors que s’aprovaran en els propers mesos.
 
"Mai abans el Govern havia convocat una oferta tan àmplia, a causa de les restriccions imposades per l'Estat en matèria de contractació en el sector públic", apunta la documentació facilitada als periodistes. Des del 2011, el govern espanyol limitava l'oferta d’ocupació pública i la incorporació de nou personal.