21
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
6:50h
La relació entre el Govern de la Generalitat i l'executiu espanyol no és senzilla. Les dificultats per pactar el format de la reunió del Palau de Pedralbes -discussions que van continuar mentre el contacte entre Quim Torra i Pedro Sánchez ja estava en marxa- feien presagiar que els resultats del contacte a Barcelona serien escadussers. I així va ser, tot i el compromís pel diàleg. Era tanta la preocupació per les formes -tot i la proposta per escrit que havia elaborat la Generalitat- que la fotografia per immortalitzar la cita va ser com un part dolorós. Fins i tot van generar preocupació les flors de color groc. Al final, va haver-hi imatge conjunta de Torra, Sánchez i els quatre consellers i ministres. Això sí, drets i no en una taula reunits. Van pesar els equilibris entre els qui volien transmetre sensació de cimera i els qui volien deixar constància d'un simple contacte entre executius.
De la reunió -els presidents, per una banda, i consellers i ministres, per un altra- en surt un compromís per explorar avenços però també la percepció que el context complica cada cessió. Sánchez se sent tibat per la dreta i calcula cada moviment a Catalunya perquè no sigui titllat de tou. Al seu torn, el Govern necessita transmetre que en la voluntat de diàleg no hi ha genuflexió ni renúncia als objectius. El resultat, una trobada artificial que es va resoldre amb un comunicat conjunt per assolir un diàleg "efectiu" que permeti trobar una resposta democràtica al conflicte, que evoluciona la inexistència de relacions en el passat. El gener es preveu una altra trobada, aquesta sense presidents. Us recomano que llegiu la informació d'Oriol March i Sara González, i aquesta contracrònica de la (treballada) fotografia de la reunió.
Per disposar de perspectiva sobre els fets de les últimes hores, però, caldrà esperar a la jornada d'aquest divendres. La celebració del consell de ministres a Barcelona tindrà poca transcendència en matèria de propostes polítiques, però sí que tindrà rellevància el que pugui passar al carrer. Tot serà escrutat amb lupa. El més petit incident serà magnificat per determinats altaveus, els mateixos que han combatut el civisme del procés amb relats ficticis de violència.
A la Llotja de Mar, completament blindada pel desplegament policial, hi haurà protestes dels CDR, que des de primera hora ja es fan sentir arreu del territori. Òmnium, que ha fet enèrgiques crides a la mobilització pacífica, preveu un acte transversal i l'ANC pretén col·lapsar Barcelona. Totes aquestes accions -detallades en aquesta informació d'Aida Morales- culminaran en la manifestació de la tarda al centre de la ciutat. La millor notícia per a l'independentisme seria que, després del 21-D, només es conjuguessin les paraules diàleg i determinació. De tot plegat, atureu-vos en l'opinió de Pep Martí.
Els objectius de la vaga de fam. Jordi Turull, Jordi Sànchez, Joaquim Forn i Josep Rull van acabar ahir la protesta que mantenien des de principis de desembre a Lledoners. Des d'aquest dijous, són a la Unitat Hospitalària Penitenciària de Terrassa per tornar a ingerir aliments sota control mèdic. La vaga de fam, plantejada per posar el focus en la lentitud del Tribunal Constitucional (TC) a l'hora de resoldre els recursos d'empara presentats pels presos durant l'últim any, ha tingut ressò internacional. L'impacte mediàtic no genera dubtes. Els dirigents independentistes consideren que també ha "donat fruits" en termes judicials, perquè s'ha trencat l'immobilisme del TC en l'anàlisi dels recursos, tot i que els resultats en aquesta esfera són menys tangibles, per molt que ara s'obri la via europea.
La solidaritat mostrada als presos no ha d'evitar una reflexió: el perill de banalització de la més complexa de les formes de protesta en la defensa dels drets civils i polítics. Determinades iniciatives de suport visualitzades les últimes setmanes requeririen una anàlisi conscient i pausada, perquè no han contribuït a aportar transcendència a la vaga de fam. La protesta ha conclòs després d'un comunicat d'expresidents de la Generalitat i el Parlament, conegut prèviament pels presos, que s'ha d'entendre com una estudiada invitació a no afegir dificultat als dies que ens esperen.
La nova etapa a Foment del Treball. Des de la seva elecció com a president de Foment del Treball, el 5 de novembre, Josep Sánchez Llibre -exdirigent d'Unió i mà dreta de Josep Antoni Duran i Lleida- ha aplicat un gir en la línia de la patronal catalana. L'objectiu a mig termini del nou líder empresarial és resituar Foment en el bloc central de la societat civil catalana i garantir pel teixit productiu un marc d'estabilitat política. Per això és bàsic reprendre unes relacions fluïdes amb i entre les institucions; per tant, implica deixar de banda posicionaments molt ideològics, que havien caracteritzat l'etapa de Gay de Montellà, i apostar per allunyar la crispació. Sánchez Llibre va reunir-se de seguida que va poder amb el president Torra i ha aprofitat la preparació de la gala d'ahir (llegiu la crònica de Pep Martí) per fer diplomàcia personal entre Palau i Moncloa. Una altra fita que Foment té entre cella i cella és el retorn d'algunes de les empreses que han traslladat la seu fora de Catalunya. Asos a la màniga que Sánchez Llibre vol utilitzar, posant en valor també els anys d'experiència al Congrés dels Diputats.
Vist i llegit
La figura de Billy el Niño sintetitza la foscor dels pitjors mètodes de la dictadura franquista. Antonio González Pacheco -que aquest any encara va participar en actes de celebració policials en una comissaria madrilenya- va ser un torturador a sou de l'Estat i mai va haver de pagar pels excessos que va cometre. Un article publicat a eldiario.es recull les gratificacions que va rebre de les autoritats per fer la feina bruta, com actuar contra el moviment d'estudiants o detenir dirigents comunistes. La informació -firmada per Raquel Ejerique, Laura Galaup i Pablo J. Álvarez- detalla que el policia rebia "felicitacions públiques" pels treballs encomanats, però també obtenia premis en metàl·lic: s'hi detallen des de gratificacions de 1.500 pessetes del 1971 per detenir "grups de joves extremistes" fins a premis de 20.000 pessetes per desarticular el 1975 l'aparell de propaganda del Front Revolucionari Antifeixista i Patriòtic (FRAP). Amb aquest full de serveis, el que sobta és que González Pacheco fos condecorat per governs democràtics i que, fins fa ben poc, no es posessin en discussió les medalles acumulades per una trajectòria denunciable.
El nom propi
Aquest dijous va morir Joana Biarnés, la primera fotoperiodista professional de l'Estat. Biarnés, que tenia 83 anys, va destacar en un món d'homes. Després d'aprendre l'ofici del pare, va fer-se un lloc a la premsa, fins al punt que les seves imatges van mostrar l'Espanya empobrida pel franquisme, l'inici de la democràcia i l'obertura de la societat, inclosa la vida dels famosos de l'època. Va deixar el seu segell, però es va cansar de la fotografia quan la frivolitat se’n va apoderar, i va optar per la gastronomia. Com relatava Toni Vall en un article preciós que va publicar el novembre del 2017 a NacióDigital -aprofitant l'exposició fotogràfica al Palau Robert que recollia la seva obra-, Biarnés era una pionera: "Era l’única dona que feia fotos. Un món d’homes que la mirava amb desconfiança i suspicàcies. Ella mai va demanar permís a ningú. Amb naturalitat anava fent". Toni Vall actualitzava la seva mirada amb una nova reflexió sobre Biarnés ahir mateix, també del tot recomanable.
La frase de la setmana
L'assassinat de Laura Luelmo ha evidenciat la violència que continuen patint les dones - traduïda en un degoteig de crims i agressions sexuals- i també ha desencadenat el testimoni de la por, malauradament vigent a la societat espanyola. Però el cas de la jove també ha mostrat el pitjor de la política, que és l'oportunisme. La frase més desafortunada de la setmana va verbalitzar-la Pablo Casado, que va vincular el cas Luelmo al debat interessat sobre la presó permanent revisable. "La presó permanent revisable és la millor fórmula per evitar la reincidència", va dir Casado al Congrés dels Diputats per reivindicar la no derogació d'una mesura impulsada pel PP quan Mariano Rajoy era a la Moncloa. Casado podria haver centrat el seu discurs a plantejar accions efectives contra la violència de gènere en lloc de defensar una mesura legislatura discutida i que no ha evitat el crim de la professora andalusa.
Els imperdibles
Aquest dissabte, després de la complexa jornada del 21-D, els mitjans estarem pendents de la Loteria de Nadal. El sorteig repartirà gairebé 2.400 milions d'euros en premis i a NacióDigital us ho explicarem al detall. Si dissabte no en resulteu afortunats o només recupereu la despesa invertida -per tapar forats, que es diu en aquests casos-, us proposem recomanacions pels dies previs a Nadal. A les propostes que us detalla cada divendres Arnau Urgell hi ha idees per donar i per vendre: representacions de pastorets arreu del país, pessebres i mercats nadalencs, com el de la Sagrada Família i la Fira de Santa Llúcia. No us oblideu de la secció de sèries que firma Víctor Rodrigo, que us recomana Taboo i Death Note, ja que aquests dies tindreu estones de sofà. Bon cap de setmana i... bon Nadal!
De la reunió -els presidents, per una banda, i consellers i ministres, per un altra- en surt un compromís per explorar avenços però també la percepció que el context complica cada cessió. Sánchez se sent tibat per la dreta i calcula cada moviment a Catalunya perquè no sigui titllat de tou. Al seu torn, el Govern necessita transmetre que en la voluntat de diàleg no hi ha genuflexió ni renúncia als objectius. El resultat, una trobada artificial que es va resoldre amb un comunicat conjunt per assolir un diàleg "efectiu" que permeti trobar una resposta democràtica al conflicte, que evoluciona la inexistència de relacions en el passat. El gener es preveu una altra trobada, aquesta sense presidents. Us recomano que llegiu la informació d'Oriol March i Sara González, i aquesta contracrònica de la (treballada) fotografia de la reunió.
Per disposar de perspectiva sobre els fets de les últimes hores, però, caldrà esperar a la jornada d'aquest divendres. La celebració del consell de ministres a Barcelona tindrà poca transcendència en matèria de propostes polítiques, però sí que tindrà rellevància el que pugui passar al carrer. Tot serà escrutat amb lupa. El més petit incident serà magnificat per determinats altaveus, els mateixos que han combatut el civisme del procés amb relats ficticis de violència.
A la Llotja de Mar, completament blindada pel desplegament policial, hi haurà protestes dels CDR, que des de primera hora ja es fan sentir arreu del territori. Òmnium, que ha fet enèrgiques crides a la mobilització pacífica, preveu un acte transversal i l'ANC pretén col·lapsar Barcelona. Totes aquestes accions -detallades en aquesta informació d'Aida Morales- culminaran en la manifestació de la tarda al centre de la ciutat. La millor notícia per a l'independentisme seria que, després del 21-D, només es conjuguessin les paraules diàleg i determinació. De tot plegat, atureu-vos en l'opinió de Pep Martí.
Els objectius de la vaga de fam. Jordi Turull, Jordi Sànchez, Joaquim Forn i Josep Rull van acabar ahir la protesta que mantenien des de principis de desembre a Lledoners. Des d'aquest dijous, són a la Unitat Hospitalària Penitenciària de Terrassa per tornar a ingerir aliments sota control mèdic. La vaga de fam, plantejada per posar el focus en la lentitud del Tribunal Constitucional (TC) a l'hora de resoldre els recursos d'empara presentats pels presos durant l'últim any, ha tingut ressò internacional. L'impacte mediàtic no genera dubtes. Els dirigents independentistes consideren que també ha "donat fruits" en termes judicials, perquè s'ha trencat l'immobilisme del TC en l'anàlisi dels recursos, tot i que els resultats en aquesta esfera són menys tangibles, per molt que ara s'obri la via europea.
La solidaritat mostrada als presos no ha d'evitar una reflexió: el perill de banalització de la més complexa de les formes de protesta en la defensa dels drets civils i polítics. Determinades iniciatives de suport visualitzades les últimes setmanes requeririen una anàlisi conscient i pausada, perquè no han contribuït a aportar transcendència a la vaga de fam. La protesta ha conclòs després d'un comunicat d'expresidents de la Generalitat i el Parlament, conegut prèviament pels presos, que s'ha d'entendre com una estudiada invitació a no afegir dificultat als dies que ens esperen.
La nova etapa a Foment del Treball. Des de la seva elecció com a president de Foment del Treball, el 5 de novembre, Josep Sánchez Llibre -exdirigent d'Unió i mà dreta de Josep Antoni Duran i Lleida- ha aplicat un gir en la línia de la patronal catalana. L'objectiu a mig termini del nou líder empresarial és resituar Foment en el bloc central de la societat civil catalana i garantir pel teixit productiu un marc d'estabilitat política. Per això és bàsic reprendre unes relacions fluïdes amb i entre les institucions; per tant, implica deixar de banda posicionaments molt ideològics, que havien caracteritzat l'etapa de Gay de Montellà, i apostar per allunyar la crispació. Sánchez Llibre va reunir-se de seguida que va poder amb el president Torra i ha aprofitat la preparació de la gala d'ahir (llegiu la crònica de Pep Martí) per fer diplomàcia personal entre Palau i Moncloa. Una altra fita que Foment té entre cella i cella és el retorn d'algunes de les empreses que han traslladat la seu fora de Catalunya. Asos a la màniga que Sánchez Llibre vol utilitzar, posant en valor també els anys d'experiència al Congrés dels Diputats.
Vist i llegit
La figura de Billy el Niño sintetitza la foscor dels pitjors mètodes de la dictadura franquista. Antonio González Pacheco -que aquest any encara va participar en actes de celebració policials en una comissaria madrilenya- va ser un torturador a sou de l'Estat i mai va haver de pagar pels excessos que va cometre. Un article publicat a eldiario.es recull les gratificacions que va rebre de les autoritats per fer la feina bruta, com actuar contra el moviment d'estudiants o detenir dirigents comunistes. La informació -firmada per Raquel Ejerique, Laura Galaup i Pablo J. Álvarez- detalla que el policia rebia "felicitacions públiques" pels treballs encomanats, però també obtenia premis en metàl·lic: s'hi detallen des de gratificacions de 1.500 pessetes del 1971 per detenir "grups de joves extremistes" fins a premis de 20.000 pessetes per desarticular el 1975 l'aparell de propaganda del Front Revolucionari Antifeixista i Patriòtic (FRAP). Amb aquest full de serveis, el que sobta és que González Pacheco fos condecorat per governs democràtics i que, fins fa ben poc, no es posessin en discussió les medalles acumulades per una trajectòria denunciable.
El nom propi
Aquest dijous va morir Joana Biarnés, la primera fotoperiodista professional de l'Estat. Biarnés, que tenia 83 anys, va destacar en un món d'homes. Després d'aprendre l'ofici del pare, va fer-se un lloc a la premsa, fins al punt que les seves imatges van mostrar l'Espanya empobrida pel franquisme, l'inici de la democràcia i l'obertura de la societat, inclosa la vida dels famosos de l'època. Va deixar el seu segell, però es va cansar de la fotografia quan la frivolitat se’n va apoderar, i va optar per la gastronomia. Com relatava Toni Vall en un article preciós que va publicar el novembre del 2017 a NacióDigital -aprofitant l'exposició fotogràfica al Palau Robert que recollia la seva obra-, Biarnés era una pionera: "Era l’única dona que feia fotos. Un món d’homes que la mirava amb desconfiança i suspicàcies. Ella mai va demanar permís a ningú. Amb naturalitat anava fent". Toni Vall actualitzava la seva mirada amb una nova reflexió sobre Biarnés ahir mateix, també del tot recomanable.
La frase de la setmana
L'assassinat de Laura Luelmo ha evidenciat la violència que continuen patint les dones - traduïda en un degoteig de crims i agressions sexuals- i també ha desencadenat el testimoni de la por, malauradament vigent a la societat espanyola. Però el cas de la jove també ha mostrat el pitjor de la política, que és l'oportunisme. La frase més desafortunada de la setmana va verbalitzar-la Pablo Casado, que va vincular el cas Luelmo al debat interessat sobre la presó permanent revisable. "La presó permanent revisable és la millor fórmula per evitar la reincidència", va dir Casado al Congrés dels Diputats per reivindicar la no derogació d'una mesura impulsada pel PP quan Mariano Rajoy era a la Moncloa. Casado podria haver centrat el seu discurs a plantejar accions efectives contra la violència de gènere en lloc de defensar una mesura legislatura discutida i que no ha evitat el crim de la professora andalusa.
Els imperdibles
Aquest dissabte, després de la complexa jornada del 21-D, els mitjans estarem pendents de la Loteria de Nadal. El sorteig repartirà gairebé 2.400 milions d'euros en premis i a NacióDigital us ho explicarem al detall. Si dissabte no en resulteu afortunats o només recupereu la despesa invertida -per tapar forats, que es diu en aquests casos-, us proposem recomanacions pels dies previs a Nadal. A les propostes que us detalla cada divendres Arnau Urgell hi ha idees per donar i per vendre: representacions de pastorets arreu del país, pessebres i mercats nadalencs, com el de la Sagrada Família i la Fira de Santa Llúcia. No us oblideu de la secció de sèries que firma Víctor Rodrigo, que us recomana Taboo i Death Note, ja que aquests dies tindreu estones de sofà. Bon cap de setmana i... bon Nadal!
Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per subscriure't-hi
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?