La remunicipalització de serveis públics apareix de nou en precampanya

Tretze municipis de l'estat, entre els quals set catalans, impulsen el Centre de Recursos per a la Remunicipalització de Serveis Públics

El regidor de Barcelona Eloi Badia i el gerent de la Fundació Carles Pi i Sunyer,  Jaume Magre.
El regidor de Barcelona Eloi Badia i el gerent de la Fundació Carles Pi i Sunyer, Jaume Magre. | Ajuntament de Barcelona
19 de desembre del 2018
Actualitzat a les 16:28h
Cinc mesos abans de les eleccions, la remunicipalització de serveis torna a irrompre en l'agenda dels consistoris catalans, especialment en els anomenats "ajuntaments del canvi" sorgits de les eleccions municipals del 2015. Aquest dimecres Barcelona, Castelldefels, el Prat de Llobregat, Sabadell, Tarragona, Terrassa i Montornès del Vallès han presentat el Centre de Recursos per a la Remunicipalització de Serveis Públics, integrat també per Madrid, Cadis, Còrdova, València, Saragossa i la Corunya. 

El centre està gestionat per la Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals i el seu objectiu és que els ajuntaments comparteixin coneixements i experiències sobre la remunicipalització de serveis públics. La meta, segons els municipis participants, és aconseguir uns serveis de qualitat i unes bones condicions laborals per als seus treballadors.

Durant el primer trimestre del 2019, se celebrarà una jornada per compartir diagnòstics sobre l’estat i les dificultats de les polítiques específiques.

Una promesa que s'ha quedat a mitges

La remunicipalització de serveis públics era un dels punts estrella de candidatures que finalment es van fer amb l'alcaldia de moltes ciutats catalanes el 2015, començant per Barcelona en Comú.

Des d'aleshores, Barcelona ha remunicipalitzat tres escoles bressol, l’atenció sanitària a domicili en cap de setmana i festius, els punts d’informació i atenció a les dones, el servei d’atenció, recuperació i acollida de dones víctimes de violència, les oficines d’atenció a l’habitatge, Betevé, el servei de manteniment i poda de l’arbrat viari i el servei de control de plagues de coloms.

D'altra banda, 110 contractes que comportaven l’externalització de 200 persones, han passat a ser de gestió directa municipal i han suposat una reducció del 13% del nombre de contractes externalitzats.

Amb tot, han quedat incomplertes promeses del programa electoral, com la municipalització del Servei d'Atenció Domiciliària. També, la recuperació del servei de subministrament d'aigua, després que el ple tombés la multiconsulta.

De fet, Colau encara té fronts oberts en relació a la municipalització de serveis. Un d'ells, al Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), on els treballadors reclamen que l'Ajuntament gestioni directament el servei i compten amb la complicitat d'una majoria al ple. Almenys en l'actual context de precampanya.

A l'espera que es defineixin els programes electorals per a les eleccions del maig, la recuperació de serveis públics per gestionar-los directament des de l'Ajuntament torna a estar sobre a taula.
Arxivat a