19
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
16:30h
Una capella transformada en sala d'actes i un garbuix acadèmic que se sent còmode en l'esperit crític i la crida a la solidaritat. La UB -concretament la reformada capella d'aquesta antiga universitat de Barcelona- ha tornat a abraçar, aquest dimecres, la reivindicació dels drets civils i polítics, entre música i una cascada d'arguments legals.
Ha estat en l'acte de suport als membres de la Sindicatura Electoral nomenats pel Parlament de Catalunya per vetllar per les garanties del referèndum de l'1 d'octubre, Jordi Matas (UB), Marc Marsal (UB), Tània Verge (UPF), Josep Pagès (UAB) i Marta Alsina, ara acusats per la Fiscalia per desobediència i usurpació de funcions. Un acte, però, que també ha servit per enviar un missatge clar de solidaritat envers els presos polítics i exiliats, i que ha finalitzat amb la proclama "no esteu sols".
Les universitats, doncs, busquen recuperar l'esperit crític que les caracteritza i, liderades en aquest cas per la plataforma UB per la República, plantegen un horitzó que va molt més enllà del que són actualment. I és que, des de les universitats, ha afirmat el degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, Francesc Cardellach, encara es pot fer "molt més" i, per tant, s'"hauria de fer un pas endavant" per no ser "només un lloc de reflexió, sinó també de decisió".
Decisió i, si escau, també acció. Ho deia la politòloga Hannah Arendt el 1969. I no, no parlava de Catalunya, malgrat els enormes paral·lelismes continguts en les seves paraules llegides durant l'acte. Conxita Àvila i Marta Alegret, claustrals de l'agrupació UB per la República, han estat les encarregades de desenvolupar-les. "Els esforços mal resolts per part del govern per saltar-se les garanties i intimidar aquells que no es deixen intimidar, no han estat prou", han recordat. I malgrat que l'Estat busca convertir les víctimes en "enemics" i "peces sense ànima", han assegurat que la memòria serà la garantia del procés català: "Per a Catalunya no és una època normal, però pels que des d'aquí lluitem, tenim molt clar quina és la nostra memòria".
Un llarg camí de lluita universitari
Resulta paradoxal, però, que la universitat que acull l'acte més gran de suport als síndics electorals de l'1-O sigui, precisament, una de les que menys comprensió ha mostrat des de la seva direcció. "Em dol profundament que tinguem un rector indigne, en un moment en què cal tanta dignitat", ha explicat Jordi Matas, un dels síndics acusats per la seva participació en la votació de l'1-O.
Un lament, però, que encara ha anat més enllà i s'ha fet extensiu a tots els rectors de les universitats catalanes: "També em dol profundament que els rectors de les universitats catalanes no s'hagin posat d'acord per fer un comunicat demanant que s'arxivin els casos i demanant la llibertat dels presos polítics".
"Estem en una crisi de valors de les universitats que s'ha de redreçar", ha declarat. Aquest dimarts, precisament, els claustres de la UB, la UAB i la UPC han començat a "revertir aquest comportament indigne", ha explicat, i ja han aprovat comunicats de suport als presos i encausats.
"Ho tornaríem a fer"
El 9 de novembre, tant Matas com Marc Marsal, qui també va ser síndic electoral, ja van acceptar l'elecció del Palament de Catalunya per ser síndics respecte d'aquestes consultes. Però alguna cosa va canviar aquest passat 1 d'octubre, han explicat. Va ser, han relatat, un "encàrrec noble", que pretenia vetllar per les garanties procedimentals, l'objectivitat en el referèndum i el dret a participar de tots els catalans durant l'1-O: "Vam acceptar l'encàrrec honorats i agraïts perquè enteníem que era un encàrrec d'una considerable responsabilitat". Però una sanció imposada excepcionalment per part del Tribunal Constitucional -per primera vegada el TC va utilitzar aquesta figura contra síndics electorals- va truncar l'empresa.
"No s'havia fet mai en tot l'Estat i nosaltres vam ser els primers en provar aquesta medicina", ha denunciat Matas. En conjunt, una multa global que ascendia a uns dos milions d'euros, i que va ser la suma que va comportar la seva dimissió. "Aquell dia va ser d'una extraordinària tristesa", ha reconegut l'exsíndic i professor de la UB que, no obstant això, ha volgut recordar un fet encara més important: "El dia 1 d'octubre hi va haver urnes, paperetes, col·legis electorals i més de dos milions de votants. Per tant, aquells dos milions d'euros es van convertir en dos milions de votants, i aquest va ser el regal que li vam fer al Constitucional".
I a partir d'aquell moment, res va tornar a ser igual. "Hauríem de recordar cada dia les escenes salvatges de la Policia i de la Guàrdia Civil, i allò va ser absolutament intolerable", ha opinat Matas. Per tant, ha afirmat entre aplaudiments, si el Parlament de Catalunya ara tornés a proposar-los el repte de ser síndics electorals en un referèndum com el de l'1-O, ho acceptarien "sense cap mena de dubte".
El necessari missatge internacional
Cares conegudes han estat presents en un acte d'explicacions penals, però també directes missatges polítics. La diputada de la CUP Maria Sirvent i el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona Gerardo Pisarelo hi han participat entre el centenar de persones de públic, mentre que la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, ha capitanejat la denúncia de la situació. "Aquí es violen drets fonamentals i no es violen perquè sí", ha dit en l'acte dirigit pel periodista Vicent Partal. Perquè, segons ha precisat, "no és que l'Estat s'hagi tornat boig", sinó que l'objectiu és "impedir l'autodeterminació per la via de la repressió".
Per tant, ha assegurat, aquesta repressió és precisament el que s'ha d'utilitzar i "amplificar" per explicar al món que "hi ha una causa general contra Catalunya": "La independència no ens la donaran, no vindrà la comunitat internacional a donar-nos res, sinó que ens l'hem de guanyar. Però ara tenim molts més arguments i molta més comprensió internacional".
Una sèrie d'elements, ha afegit el catedràtic en dret penal, Joan Queralt, que es refermen amb l'excepcionalitat de les aplicacions legals. "Els que es diuen constitucionalistes, diuen que la unitat d'Espanya es pot defensar davant de tot, fins i tot, davant del dret", ha lamentat, per deixar clar: "És un permanent abús de poder".
Ha estat en l'acte de suport als membres de la Sindicatura Electoral nomenats pel Parlament de Catalunya per vetllar per les garanties del referèndum de l'1 d'octubre, Jordi Matas (UB), Marc Marsal (UB), Tània Verge (UPF), Josep Pagès (UAB) i Marta Alsina, ara acusats per la Fiscalia per desobediència i usurpació de funcions. Un acte, però, que també ha servit per enviar un missatge clar de solidaritat envers els presos polítics i exiliats, i que ha finalitzat amb la proclama "no esteu sols".
Les universitats, doncs, busquen recuperar l'esperit crític que les caracteritza i, liderades en aquest cas per la plataforma UB per la República, plantegen un horitzó que va molt més enllà del que són actualment. I és que, des de les universitats, ha afirmat el degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, Francesc Cardellach, encara es pot fer "molt més" i, per tant, s'"hauria de fer un pas endavant" per no ser "només un lloc de reflexió, sinó també de decisió".
La Fiscalia acusa Jordi Matas (UB), Marc Marsal (UB), Tània Verge (UPF), Josep Pagès (UAB) i Marta Alsina per desobediència i usurpació de funcions
Decisió i, si escau, també acció. Ho deia la politòloga Hannah Arendt el 1969. I no, no parlava de Catalunya, malgrat els enormes paral·lelismes continguts en les seves paraules llegides durant l'acte. Conxita Àvila i Marta Alegret, claustrals de l'agrupació UB per la República, han estat les encarregades de desenvolupar-les. "Els esforços mal resolts per part del govern per saltar-se les garanties i intimidar aquells que no es deixen intimidar, no han estat prou", han recordat. I malgrat que l'Estat busca convertir les víctimes en "enemics" i "peces sense ànima", han assegurat que la memòria serà la garantia del procés català: "Per a Catalunya no és una època normal, però pels que des d'aquí lluitem, tenim molt clar quina és la nostra memòria".
Un llarg camí de lluita universitari
Resulta paradoxal, però, que la universitat que acull l'acte més gran de suport als síndics electorals de l'1-O sigui, precisament, una de les que menys comprensió ha mostrat des de la seva direcció. "Em dol profundament que tinguem un rector indigne, en un moment en què cal tanta dignitat", ha explicat Jordi Matas, un dels síndics acusats per la seva participació en la votació de l'1-O.
Un lament, però, que encara ha anat més enllà i s'ha fet extensiu a tots els rectors de les universitats catalanes: "També em dol profundament que els rectors de les universitats catalanes no s'hagin posat d'acord per fer un comunicat demanant que s'arxivin els casos i demanant la llibertat dels presos polítics".
Acte a la UB en suport als síndics electorals acusats per l'1-O Foto: Aida Morales
"Estem en una crisi de valors de les universitats que s'ha de redreçar", ha declarat. Aquest dimarts, precisament, els claustres de la UB, la UAB i la UPC han començat a "revertir aquest comportament indigne", ha explicat, i ja han aprovat comunicats de suport als presos i encausats.
"Ho tornaríem a fer"
El 9 de novembre, tant Matas com Marc Marsal, qui també va ser síndic electoral, ja van acceptar l'elecció del Palament de Catalunya per ser síndics respecte d'aquestes consultes. Però alguna cosa va canviar aquest passat 1 d'octubre, han explicat. Va ser, han relatat, un "encàrrec noble", que pretenia vetllar per les garanties procedimentals, l'objectivitat en el referèndum i el dret a participar de tots els catalans durant l'1-O: "Vam acceptar l'encàrrec honorats i agraïts perquè enteníem que era un encàrrec d'una considerable responsabilitat". Però una sanció imposada excepcionalment per part del Tribunal Constitucional -per primera vegada el TC va utilitzar aquesta figura contra síndics electorals- va truncar l'empresa.
"No s'havia fet mai en tot l'Estat i nosaltres vam ser els primers en provar aquesta medicina", ha denunciat Matas. En conjunt, una multa global que ascendia a uns dos milions d'euros, i que va ser la suma que va comportar la seva dimissió. "Aquell dia va ser d'una extraordinària tristesa", ha reconegut l'exsíndic i professor de la UB que, no obstant això, ha volgut recordar un fet encara més important: "El dia 1 d'octubre hi va haver urnes, paperetes, col·legis electorals i més de dos milions de votants. Per tant, aquells dos milions d'euros es van convertir en dos milions de votants, i aquest va ser el regal que li vam fer al Constitucional".
Jordi Matas recorda que l'1-O va ser "absolutament intolerable" i assegura que acceptarien "sense cap mena de dubte" tornar a ser síndics electorals
I a partir d'aquell moment, res va tornar a ser igual. "Hauríem de recordar cada dia les escenes salvatges de la Policia i de la Guàrdia Civil, i allò va ser absolutament intolerable", ha opinat Matas. Per tant, ha afirmat entre aplaudiments, si el Parlament de Catalunya ara tornés a proposar-los el repte de ser síndics electorals en un referèndum com el de l'1-O, ho acceptarien "sense cap mena de dubte".
El necessari missatge internacional
Cares conegudes han estat presents en un acte d'explicacions penals, però també directes missatges polítics. La diputada de la CUP Maria Sirvent i el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona Gerardo Pisarelo hi han participat entre el centenar de persones de públic, mentre que la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, ha capitanejat la denúncia de la situació. "Aquí es violen drets fonamentals i no es violen perquè sí", ha dit en l'acte dirigit pel periodista Vicent Partal. Perquè, segons ha precisat, "no és que l'Estat s'hagi tornat boig", sinó que l'objectiu és "impedir l'autodeterminació per la via de la repressió".
Per tant, ha assegurat, aquesta repressió és precisament el que s'ha d'utilitzar i "amplificar" per explicar al món que "hi ha una causa general contra Catalunya": "La independència no ens la donaran, no vindrà la comunitat internacional a donar-nos res, sinó que ens l'hem de guanyar. Però ara tenim molts més arguments i molta més comprensió internacional".
Una sèrie d'elements, ha afegit el catedràtic en dret penal, Joan Queralt, que es refermen amb l'excepcionalitat de les aplicacions legals. "Els que es diuen constitucionalistes, diuen que la unitat d'Espanya es pot defensar davant de tot, fins i tot, davant del dret", ha lamentat, per deixar clar: "És un permanent abús de poder".