ENTREVISTA

Lluís Arcarazo, sobre el judici de l'1-O: «A l'Estat no hi ha voluntat de saber què va passar»

El guionista del documental "Causa especial 20907/2017", emès dimecres a TV3, anuncia que estudien fer una minisèrie sobre el judici als líders sobiranistes

per Bernat Surroca , 19 de desembre de 2018 a les 13:09 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de desembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Clavegueres d'Interior, 1-O, 20-S i ara, també, Causa especial 20907/2017. Aquesta és la tetralogia sobre el procés produïda dirigida per Jaume Roures i Lluís Arcarazo i produïda per Mediapro, sobre els fets d'aquests últims anys a Catalunya i Espanya. Les clavegueres més fosques del Ministeri d'Interior i el procés d'independència. I la conclusió? "A l'estat espanyol hi ha poca voluntat de saber què va passar i de fer un debat seriós sobre si s'estan fent bé les coses des d'un punt de vista judicial i polític". 


En aquesta entrevista a NacióDigital, Arcarazo (Barcelona 1959), guionista i realitzador del documental emès ahir amb èxit d'audiència a TV3, constata que la sentència del judici de l'1-O "està decidida", dubta que els acusats tinguin un judici just, i està convençut que el cas acabarà a Estrasburg. Lamenta el poc interès que generen aquest tipus de documentals a l'estat espanyol i anuncia que estan estudiant fer una minisèrie sobre el judici que ha de començar al gener. Un judici, diu, que espera que sigui televisat per veure fins a quin punt es diu la veritat.

- Quina conclusió treu del documental? 


La conclusió és amb la que acaba el documental. Hi ha una sentència que potser no està escrita però ja està decidida. No sabem si serà per rebel·lió o per temptativa de rebel·ió, però serà una sentència molt dura. Després el tema anirà a Estrasburg i allà, per una qüestió de competències, d’indefensió i d’altres qüestions, previsiblement anul·larà la sentència. En funció del temps que trigui el Tribunal Constitucional a l’hora de resoldre els recursos que es presentin, això es pot allargar més o menys. Pot ser que estiguin dos, tres, quatre anys esperant la resolució. Després arribarà a Estrasburg i, com ha passat amb el cas Otegi o el cas Atutxa, els tribunals espanyols hauran de fer marxa enrere però els anys de presó ja no els els traurà ningú. S’ha construït un relat fals per construir el delicte de rebel·lió. 

En la vista prèvia del Suprem, el Fiscal va dir que la DUI s'havia publicat al DOGC. Això és fals. Si es desconeixement, és greu, i si és mala intenció, és pitjor

- Són presos polítics en un judici polític? 

Si són presos polítics o no això depèn de què es consideri pres polític. Però és evident que el judici té unes grans connotacions polítiques i que l’arrel de tot és un conflicte polític que s’ha judicialitzat. Hi ha molts elements que poden fer pensar que ens trobem davant de presos polítics, per exemple algunes resolucions del jutge Pablo Llarena, que diu que els acusats no poden sortir en llibertat perquè no han renunciat a les seves idees polítiques. Això fa pensar que sí, que ens podem trobar davant d’un cas de presos polítics. Una democràcia pot tenir presos polítics i es pot reconèixer que ho són perquè l’arrel de conflicte és política. 

- Aquest documental pot influir en el judici o es quedarà en l’opinió pública? 

A nivell d’opinió pública pot influir, però només a Catalunya. No hi ha una voluntat a la resta de l’Estat de fer un debat seriós sobre si s’estan fent bé les coses des d’un punt de vista judicial i polític. No sembla que hi hagi altres televisions estatals que vulguin programar aquest i d’altres documentals que tenen una visió crítica sobre el procés del procés. Encara que sigui per després fer un debat i discutir seriosament si ens trobem davant d’un procés prefixat i ple d’irregularitats. Dimarts, en la vista prèvia del Suprem, per exemple, el Fiscal va fer una afirmació totalment equivocada o malintencionada. Va dir que la proclamació de la república s’havia publicat al DOCG. Això és fals. O és desconeixement, que és greu, o és mala intenció, que encara és pitjor. 

- Els presos tindran un judici just? 

Tinc els meus dubtes. M’agradaria que el judici fos públic, que tothom pogués veure’l, per veure fins a quin punt s’estan explicant la veritat per veure fins a quin punt s’estan acceptant testimonis o proves que no corresponen amb la realitat. 

- A l’Estat no el volen emetre però a Catalunya ha tingut bona acollida.

L’audiència ha estat molt alta, hem fet una mica més d’un 25% amb una mitjana de 674.000 espectadors. Tenint en compte les característiques del documental, que era molt dens i amb molta informació, i que durava uns 70 minut, trobo que és una molt bona acollida. Jo no tinc Twitter, però m’han dit que va tenir molta repercussió a la xarxa i va provocar ràbia i indignació. Al final, són coses que tothom ha anat veient i llegint aquests últims mesos, però si ho ajuntes tot i ho ordenes, te n’adones que una vegada i una altra s’han anat cometent irregularitats respecte a la competència del tribunal o a la tipificació del delicte. Es pot veure com a partir d’un atestat de la Guàrdia Civil, comandada per un coronel que tenia una personalitat oculta a Twitter -Tácito- i que era obertament contrari i bel·ligerant contra l’independentisme, això s’ha traduït en la base per la querella del fiscal José Manuel Maza, després per la instrucció de Pablo Llarena, i finalment per l’escrit d’acusació de la Fiscalia.  

- Aquest és el tercer documental d’una sèrie que comença amb l’1-O, el 20-S i ara aquest de la causa. Valoreu fer-ne més?

Vaig dir que era una trilogia però també hi podem incloure el primer que vam fer, el de Clavegueres d’Interior. El d’ahir és el quart d’una tetralogia, per ara, perquè valorem fer una sèrie documental sobre el judici. És un projecte que estem treballant i que estem mirant si l’acabem de concretar. 

Si féssim un documental d’aquests en un altre país portaria unes conseqüències polítiques tremendes

- Quina lliçó treu d’aquesta sèrie de documentals? 

La conclusió va acompanyant els documentals. A Clavegueres d’Interior, Jaume Roures va dir: “O van ells a la presó o hi anem nosaltres”. Al final hi va anar José Manuel Villarejo. Realment, però, les conseqüències que ha portat són molt petites. En el cas del documental 1-O, volíem contrarestar un relat que s’estava obrint camí i que deia que l’1 d’octubre no va existir i que no hi va haver referèndum. Amb aquell documental volíem deixar constància de què havia passat. A 20-S volíem explicar els fets de la conselleria i a la seu de la CUP. Aquell fets serveixen de base per un atestat distorsionat. I en aquest últim hem fet el mateix però en tot el procés del procés.

- I la conclusió? 

A l’estat espanyol no hi ha una voluntat de saber què va passar. Hi ha “indiferència davant dels fets”, com deia Ignacio Sánchez Cuenca en el documental d’ahir. Quan el muntava, jo pensava: ‘Si féssim un documental d’aquests en un altre país portaria unes conseqüències polítiques tremendes’. Només que una petita part del que ha passat i que expliquem sigui cert hauria de provocar una gran indignació. I la sensació és que no passa res, que vivim en un estat d’impunitat judicial. 
 

Lluís Arcarazo, guionista del documental. Foto: Cedida

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació