19
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
17:08h
El ple municipal de Barcelona preveu aprovar el 21 de desembre l'enviament d'un requeriment al govern espanyol perquè il·legalitzi la Fundació Francisco Franco. En cas que el ministeri d'Educació, Cultura i Esports no tingui en compte el requeriment de l'Ajuntament, el consistori recorrerà als tribunals, segons ha avançat aquest dimecres el tercer tinent d'alcaldia, Jaume Asens.
Barcelona en Comú, PSC, ERC, el Grup Municipal Demòcrata, la CUP i els regidors no adscrits Juanjo Puigcorbé i Gerard Ardanuy, votaran a favor de la mesura al ple i quan l'Ajuntament enviï el requeriment al ministeri, aquest ho haurà de comunicar al ministeri de Justícia. A partir d'aquí, el govern espanyol tindrà un mes per respondre si treu de la llista de fundacions legalitzades la Fundació Francisco Franco i insta la justícia a il·legalitzar-la.
La mesura arriba després que la Fundació Francisco Franco manifestés la seva voluntat d'obrir una seu a la capital catalana. A banda dels actors polítics, una trentena d'associacions de memòria i en defensa dels drets humans han participat en l'impuls de la iniciativa. "No podem permetre que el franquisme entri per la porta del darrere", ha defensat Carles Vallejo, membre de l'Associació d'Expresos Polítics del Franquisme, en la roda de premsa de presentació del requeriment.
En el cas que no s'avanci en la il·legalització, el camí judicial sigui lent i la fundació es vulgui instal·lar a la Ciutat, Asens ha assegurat que el districte on es volgués ubicar tindria eines per evitar l'obertura d'una seu. Concretament, argumentant que l'activitat de la fundació és contrària a la llei de memòria històrica espanyola, aprovada el 2007.
"La fundació està fora de la legalitat"
Asens ha assegurat que la fundació Francisco Franco està situada "fora de la legalitat". "Si bé Franco ha mort, el franquisme encara perdura", ha afirmat el tinent d'alcaldia. Asens ha defensat els arguments jurídics per il·legalitzar la fundació i ha argumentat que exaltar la figura de Franco és un objectiu contrari a les finalitats que haurien de tenir les fundacions a l'estat espanyol segons la llei. A més, els objectius de la fundació també són contraris a la llei de memòria històrica.
El tinent d'alcaldia també ha recordat que el passat 25 d'octubre el Parlament Europeu va adoptar una resolució sobre l'auge de la violència neofeixista a Europa en la qual insta els estats membres a il·legalitzar qualsevol associació que glorifiqui el nazisme i el feixisme.
D'altra banda, el regidor del Grup Municipal Demòcrata ha reivindicat que és n "moment oportú" per presentar la mesura i ha recordat l'existència de presos polítics a l'estat espanyol, alguns en vaga de fam.
Montserrat Benedí (ERC) ha instat a combatre el feixisme des del carrer però també des de les institucions i Eulàlia Reguant (CUP) ha denunciat que el "Règim del 78" mai ha fet net ni memòria.
També dona suport al requeriment el PSC i la regidora Carmen Andrés ha demanat al suport al govern espanyol del PSOE, a més de reclamar a Pedro Sánchez que el seu executiu modifiqui el codi penal perquè el franquisme sigui delicte.
Els únics grups que no han donat suport a la demanda d'il·legalització de la fundació Francisco Franco són Ciutadans i el PP.
Barcelona en Comú, PSC, ERC, el Grup Municipal Demòcrata, la CUP i els regidors no adscrits Juanjo Puigcorbé i Gerard Ardanuy, votaran a favor de la mesura al ple i quan l'Ajuntament enviï el requeriment al ministeri, aquest ho haurà de comunicar al ministeri de Justícia. A partir d'aquí, el govern espanyol tindrà un mes per respondre si treu de la llista de fundacions legalitzades la Fundació Francisco Franco i insta la justícia a il·legalitzar-la.
La mesura arriba després que la Fundació Francisco Franco manifestés la seva voluntat d'obrir una seu a la capital catalana. A banda dels actors polítics, una trentena d'associacions de memòria i en defensa dels drets humans han participat en l'impuls de la iniciativa. "No podem permetre que el franquisme entri per la porta del darrere", ha defensat Carles Vallejo, membre de l'Associació d'Expresos Polítics del Franquisme, en la roda de premsa de presentació del requeriment.
En el cas que no s'avanci en la il·legalització, el camí judicial sigui lent i la fundació es vulgui instal·lar a la Ciutat, Asens ha assegurat que el districte on es volgués ubicar tindria eines per evitar l'obertura d'una seu. Concretament, argumentant que l'activitat de la fundació és contrària a la llei de memòria històrica espanyola, aprovada el 2007.
"La fundació està fora de la legalitat"
Asens ha assegurat que la fundació Francisco Franco està situada "fora de la legalitat". "Si bé Franco ha mort, el franquisme encara perdura", ha afirmat el tinent d'alcaldia. Asens ha defensat els arguments jurídics per il·legalitzar la fundació i ha argumentat que exaltar la figura de Franco és un objectiu contrari a les finalitats que haurien de tenir les fundacions a l'estat espanyol segons la llei. A més, els objectius de la fundació també són contraris a la llei de memòria històrica.
El tinent d'alcaldia també ha recordat que el passat 25 d'octubre el Parlament Europeu va adoptar una resolució sobre l'auge de la violència neofeixista a Europa en la qual insta els estats membres a il·legalitzar qualsevol associació que glorifiqui el nazisme i el feixisme.
D'altra banda, el regidor del Grup Municipal Demòcrata ha reivindicat que és n "moment oportú" per presentar la mesura i ha recordat l'existència de presos polítics a l'estat espanyol, alguns en vaga de fam.
Montserrat Benedí (ERC) ha instat a combatre el feixisme des del carrer però també des de les institucions i Eulàlia Reguant (CUP) ha denunciat que el "Règim del 78" mai ha fet net ni memòria.
També dona suport al requeriment el PSC i la regidora Carmen Andrés ha demanat al suport al govern espanyol del PSOE, a més de reclamar a Pedro Sánchez que el seu executiu modifiqui el codi penal perquè el franquisme sigui delicte.
Els únics grups que no han donat suport a la demanda d'il·legalització de la fundació Francisco Franco són Ciutadans i el PP.