Roger Torrent: «Venir a fer un consell de ministres el 21-D sense una proposta és una irresponsabilitat»

Roger Torrent (Sarrià de Ter, 1979) tanca un any complicat per a l'independentisme, un any en què ha assumit responsabilitats institucionals com a president del Parlament. Torrent ha hagut de gestionar a la cambra els obstacles per a la investidura de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull, arbitrar la solució dels diputats suspesos i contenir els moments de tensió a l'hemicicle. En aquesta entrevista amb NacióDigital analitza els arguments informatius de la setmana -la reunió liderada per Quim Torra i Pedro Sánchez que es farà aquest dijous al Palau de Pedralbes i la cita del consell de ministres de divendres a Barcelona-, insta l'independentisme a concretar la unitat d'acció, descriu les diferències entre ERC i l'espai postconvergent, i valora la vaga de fam dels presos.

- Ha passat un any de les eleccions convocades per Mariano Rajoy sota l'empara del 155. Aquell 21 de desembre l'independentisme va salvar un match-ball en les condicions més adverses. Diria que l'independentisme està en millors condicions que el desembre passat?

- L'independentisme, malgrat totes aquelles circumstàncies, es va reforçar el 21 de desembre de l'any passat. Eren unes eleccions forçades pel 155, amb un Parlament dissolt i un Govern destituït il·legítimament, i havent-hi líders a la presó i l'exili. Malgrat tot això, l'independentisme va aconseguir revalidar la majoria parlamentària. I aquesta majoria és un patrimoni, un tresor polític que hem de ser capaços de conservar.

"La majoria parlamentària és un tresor polític que hem de ser capaços de conservar"

- Aquest 21 de desembre, la política catalana i espanyola estaran pendents del que passi a Barcelona amb la reunió del consell de ministres. Pel president del Parlament, què hauria de passar aquest divendres? Què n'espera i què tem?

- Hem d'aprofitar totes les possibilitats de diàleg, totes. Sempre hem aixecat la bandera del diàleg i no la podem abandonar de cap manera. No renunciarem mai al diàleg, però tampoc renunciarem mai a la independència. No ha de ser un diàleg cosmètic, que serveixi per tapar la deriva del govern Sánchez. Hem de parlar d'autodeterminació i de la fi de la repressió. Nosaltres no renunciarem mai a la independència i reclamarem sempre la fi de la repressió, però no només perquè políticament ho defensi l'independentisme sinó perquè això agrupa el 80% de la població de Catalunya. I, per tant, s'ha de parlar del que preocupa al 80% d'aquest país.

- Creu que és una provocació que es reuneixi el consell de ministres a Barcelona?

- Venir el 21 de desembre a fer un consell de ministres a Barcelona és una irresponsabilitat. Fer-ho, com s'està fent, sense una proposta política, sense una proposta de solució democràtica al conflicte. Sense formular aquesta proposta, programar un consell de ministres a Barcelona el 21-D és una irresponsabilitat.
 
- Si el govern espanyol hagués treballat per plantejar una proposta, que es reunís a Barcelona coincidint amb el 21-D ja no seria una provocació?

- El que nosaltres reclamem és una solució democràtica al conflicte, el 21-D o per qualsevol altre dia. Reclamem que el govern Sánchez sigui valent i faci aquesta proposta política. El diàleg necessita valentia, per part del govern Sánchez i també per part de l'independentisme. El diàleg implica afrontar les contradiccions i parlar amb aquells que mantenen els teus líders presos o exiliats.

"Hem de parlar d'autodeterminació i de la fi de la repressió. Nosaltres no renunciarem mai a la independència i reclamarem sempre la fi de la repressió"

- Aquest dijous a la tarda hi haurà reunió entre els presidents català i espanyol, i representants dels respectius governs al Palau de Pedralbes. Què en podem esperar?

- És positiu que la reunió hi sigui perquè nosaltres sempre hem defensat el diàleg i aquesta és una oportunitat per parlar. La reunió ha de servir per parlar dels temes de fons, dels que preocupa a la majoria de ciutadans, i això també vol dir autodeterminació i la fi de la repressió. No pot ser una reunió cosmètica que serveixi per fer una foto i tapar la falta de solució democràtica.

- A Barcelona hi ha diverses protestes convocades, des de mobilitzacions dels CDR davant la Llotja de Mar fins a convocatòries d'Òmnium i ANC. Jordi Cuixart demanava dies enrere no caure en "cap parany".

- El que ha de passar és el que ha passat fins ara. No hem renunciat mai, ni ho farem, a la mobilització, perquè és un dret inherent a la democràcia. La repressió no ens farà renunciar a la llibertat d'expressió. Hem d'exercir aquest dret i l'hem d'exercir com ho hem fet fins ara. I estic convençut que el 21-D també ho sabrem fer com fins ara, i això vol dir democràticament, i també pacíficament i cívica. Plena sintonia amb el que diu Jordi Cuixart i amb el que ha demostrat fins ara el moviment republicà i independentista.

- Aquests dies hem sentit diversos dirigents, també d'ERC, que afirmaven que la República "no es construeix amb passamuntanyes". Tapar-se la cara és sinònim de violència?

- Jo mateix ho he dit això. Però això no vol dir que participem de dues coses que són perverses: una, intentar criminalitzar determinats moviments i grups; i dues, fer veure que a Catalunya hi ha una situació de comportaments violents, construint un escenari de clima gairebé bèl·lic. No participarem, òbviament, ni d'una cosa ni de l'altra. Al contrari, denunciarem aquest intent de generar un relat que és fals i fictici.

- ERC no s'està autolesionant amb aquests discursos?

- Al contrari, ERC reforça el seu compromís amb la democràcia, el pacifisme i amb totes les vies no violentes, i sobretot el seu compromís amb la construcció de la República. Això vol dir compromís amb l'empatia i la voluntat de seducció de més ciutadans cap al nostre projecte polític.

- Li dèiem perquè, afirmant que "la República no es construeix amb passamuntanyes", hi pot haver determinats ciutadans que se sentin assenyalats o exclosos.

- Ens hem mobilitzat tots i ho hem fet cívicament i pacífica, i ho hem de continuar fent.
 
- Oriol Junqueras ha defensat "no trencar els ponts de diàleg" amb l'Estat, en una entrevista a El Periódico. Fins quan hi han de ser aquests ponts i amb quina perspectiva?

- El diàleg no el podem abandonar mai. No ens podem aixecar mai de la taula del diàleg. No es poden trencar mai els ponts amb el govern espanyol. Afrontar el diàleg vol dir afrontar les pròpies contradiccions, i això significar parlar amb qui manté empresonat Oriol Junqueras. En tot cas, la reflexió no ha d'anar tant de la banda de l'independentisme, que no ha abandonat el diàleg, sinó de la banda del govern espanyol i, particularment, del president Sánchez, que s'està deixant arrossegar pel discurs de la dreta més dura, del PP, Ciutadans i Vox. I això és un perill polític, també per al propi Sánchez i el PSOE. La còpia no superarà mai l'original. Si Sánchez entra en aquesta dinàmica, pot ser perjudicial per a les seves expectatives polítiques. Fins quan mantindrà el PSOE aquesta actitud? Fins quan no oferirà una solució democràtica al conflicte?

- Però nosaltres li demanem pel seu projecte polític. Una cosa és tenir la mà estesa al diàleg i l'altra és basar el projecte polític en la possibilitat que hi hagi diàleg.

- El nostre projecte polític no ha canviar en absolut. En tot cas, el diàleg és la millor via per assolir els objectius polítics i per donar resposta a allò que volen els ciutadans d'aquest país. El que hem de fer nosaltres és convertir el referèndum impossible en el referèndum inevitable. I això vol dir que hem de centrar tota la nostra acció política en assolir aquest escenari. S'ha de governar bé, ens hem d'explicar millor, i hem de fer permanent i sostenible el 3 d'octubre. La fotografia del 3 d'octubre és la que ens ha d'inspirar, és la que ens ha de servir d'horitzó, perquè és quan hem sigut més. Aquest 3 d'octubre representa el 80% que defensa una aposta per la solució democràtica. Hem de centrar tota la nostra capacitat de pressió, en la mobilització i la feina a les institucions, per aconseguir l'escenari del referèndum inevitable.

"La fotografia del 3 d'octubre és la que ens ha d'inspirar, és la que ens ha de servir d'horitzó, perquè és quan hem sigut més"

- L'equilibri del missatge que defensa ERC és complex: governar i explorar totes les vies de diàleg amb l'Estat mentre té dirigents a Lledoners, Ginebra i Brussel·les, i hi ha presos en vaga de fam. S'ha entès el que està intentant fer el seu partit?

- Tothom ha assumit que la independència no serà tan fàcil com molts voldríem. Serà més difícil del que ens havíem plantejat i del que desitjaríem. Però tothom ha de saber que ERC no renunciarà mai a la independència. El que ERC fa és un plantejament amb voluntat d'assolir la independència. Volem una estratègia que ens faci guanyar, no proclames buides de contingut. La proposta d'ERC és molt honesta i és la que ens ha de permetre fer tots els passos per desenvolupar la República.

- L'objectiu d'ERC és clar, però el missatge transmès pel partit realment s'ha entès? Les enquestes els donen la raó, però també s'han fet sentir missatges crítics de les bases de l'independentisme.

- A les enquestes se'ls ha de fer un cas relatiu i no ens poden condicionar. Entenc que el que plantejar ERC s'entén, però també és veritat que hem passat uns mesos que al conjunt de l'independentisme no ens hem explicat prou bé. Ara ja no tenim excuses per explicar-nos millor del que ho hem fet fins ara i per demostrar que hi ha unitat estratègica a l'independentisme. Hem de saber travar millor aquesta unitat d'acció i explicar-la molt millor del que ho hem fet fins ara. També és lògic que en aquests mesos ens hagi costat. Han estat mesos durs des del punt de vista de la repressió. Però un cop passat aquest període, ens toca cosir millor l'estratègia i transmetre-la amb claredat.

"Ara ja no tenim excuses per explicar-nos millor del que ho hem fet fins ara i per demostrar que hi ha unitat estratègica a l'independentisme"

- Estratègia comuna encara no n'hi ha. I tampoc s'ha visualitzat amb la vaga de fam. Fins a quin punt la vaga de fam ajuda a internacionalitzar la causa independentista?

- El primer que vull transmetre és tot el respecte i també tot el suport amb els presos que estan fent vaga de fam, que és una opció extrema, que respon a la situació de vulneració dels seus drets. La vaga de fam és una opció personal, que no fa un col·lectiu o un partit. La decideixen els presos amb caràcter personal. I els que l'han feta han cregut que era la millor opció per denunciar aquesta situació. N'hi ha moltes de fórmules per demostrar la situació de vulneració de drets. Alguns presos han optat per la vaga de fam i mereixen tot el suport. No és una qüestió que es pugui llegir en clau de partits o col·lectius.
 
- Recentment ha pogut conversar amb Carles Puigdemont. Com definiria la seva relació?

- És una relació cordial personalment, estreta des del punt de vista institucional i intensa des del punt de vista polític. Fa molts anys que conec el president Puigdemont, perquè vam coincidir com a alcaldes, de municipis limítrofs, i també vam compartir el fet de ser diputats al Parlament. Entenc que aquesta relació política que mantenim és fonamental per bastir l'estratègia conjunta. A la reunió a Waterloo vam coincidir en la necessitat de construir aquesta unitat d'acció i d'explicar-la de manera compartida.

"El problema en el bloc independentista seria que caiguéssim en el replegament"

- És compatible que ERC i la Crida treballin conjuntament per la independència si, a la vegada, competeixen per l'hegemonia dins de l'independentisme? Fins a quin punt això és una nosa?

- El problema en el bloc independentista o republicà seria que caiguéssim en el replegament. És a dir, que ens miréssim a nosaltres mateixos, que ens dirigíssim només al pinyol i que això comportés que entréssim en una dinàmica de competència interna. No vull referir-me a cap actor polític, és una reflexió de caràcter general. Si fem això, si no fem l'esforç d'anar a les fronteres electorals, d'anar als marges i, per tant, no fem l'esforç de seduir a més gent, hi ha el risc d'empetitir-nos. Reivindico l'empatia. Hem de ser capaços d'empatitzar amb els ciutadans que encara no voten República i que veuen l'independentisme amb recel. Ens hi hem de saber dirigir i els hem de saber escoltar. Què aporta que un grup tingui tres diputats més que l'altre si el còmput general no suma més. No aporta res en termes globals.

- Aporta tenir la presidència de la Generalitat.

- Sí, però la lectura fora de l'espai independentista és el mateix. Necessitem sortir de la zona de confort i anar a buscar altres ciutadans, perquè si no ho fem, el bloc independentista s'estanca. Hem de ser més determinats, però també hem de ser més.

- La presidència de Quim Torra va per aquí?

- El Govern té molt clar que ha de governar i que ho ha de fer amb caràcter social, per les lluites socials que ens portaran a la República. Ho té clar el Govern i el president, que el lidera.
 
- La lluita per l’hegemonia a l’independentisme ha generat desorientació entre les bases?

- Més que això, crec que el que pot haver generat aquesta desorientació és la falta
d'una estratègia conjunta clara. Més això que la competició que hi pugui haver. La competència electoral, però, no és només de l’independentisme. Els que avui encara no voten República és més fàcil que vinguin si la proposta connecta amb els seus plantejaments ideològics. Si difuminem les idees, potser perdem capacitat d’atracció. Determinació sí, però intel·ligència i empatia també. La recepta de l’1-O.

- Últimament hem escoltat parlar de moltes receptes. La via catalana, l’eslovena...

- La nostra és la catalana, que conjuga mobilització, urnes i pacifisme. Tres principis que no perdrem mai. I si hem de tenir un referent és l’escocès. Però la nostra és la via catalana.

"Amb la Crida no tenim grans diferències de fons. Són diferències retòriques"

- Per què ERC i la Crida no es posen d’acord. On són les diferències?

- No són grans diferències de fons. Són retòriques. L’independentisme té clar que hem de seguir mobilitzats, fent feina a les institucions i fent-nos forts en la fi de la repressió, els valors republicans i la solució democràtica, que és el referèndum. Sabem que és el que cal jugar estratègicament.

- Els preocupa perdre la CUP pel camí?

- Crec que hi seran sempre. Tothom pot fer una lectura crítica. La CUP és un actor imprescindible. Poden discrepar i és lògic i legítim, però compto que hi seran sempre.
 
- Aquesta legislatura no s'ha aprovat cap llei al Parlament. Quina lectura en fa d'aquest fet?

- No estem en una situació de normalitat democràtica. Hem estat mesos intentant la investidura i l’Estat ens ho ha impedit. No hi ha un context de normalitat democràtica. Treballem més que mai en comissions, en vint plens al Parlament, alguns potents...  

- L’activitat parlamentària s’ha enfangat, això sí. Ciutadans s’ha querellat contra vostè...

- És el primer cop que un grup es querella contra el president del Parlament. Més enllà del fet kafkià que és, tal com va fer la presidenta Forcadell, jo no coartaré cap debat a la cambra. Els parlaments han de servir per parlar de tot. A mi no em poden demanar que m’aparti dels acords del Parlament, com ara el del 2 d’octubre sobre la delegació de vot. Hi ha un context que no és de normalitat, és un context de judicialització de la política. La situació és anòmala. Hi ha hagut tensions que van més enllà del que és tolerable i hem marcat límits i aplicat el reglament, així com els codis de conducta. La línia vermella és la desqualificació i l’insult.

- Serà a Madrid per donar suport a Carme Forcadell quan comenci el judici de l'1-O?

- Sí, ajudaré en allò que pugui per denunciar la farsa judicial i per deixar clar que aquest és un judici al parlamentarisme basat en la mentida. Si puc ajudar en tot això, ho faré.