Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Dades

Els efectes de l'1-O: suport hegemònic als Mossos i rebuig a la policia espanyola

El cos català rep nivells d'aprovació similars entre independentistes i unionistes tot i que sigui a l'ull de l'huracà mentre que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional generen una forta animadversió entre els partidaris de la República

per Roger Tugas, 19 de desembre de 2018 a les 06:31 |
Càrregues policials a Girona, durant l'1-O. | Carles Palacio
Els cossos policials estatals tornaran a desembarcar aquest divendres a Barcelona per desplegar, junt als Mossos, el dispositiu de seguretat arran de la celebració del consell de ministres. Des de fa un any, però, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional no són benvingudes, ja que, en contrast amb el suport molt elevat del cos català, la majoria dels enquestats pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) els han retirat la confiança per les càrregues de l'1-O.

 
En els darrers anys i, fins al principi del 2017, els catalans ja valoraven millor els Mossos d'Esquadra que els cossos policials espanyols, però aquests tan sols rebien una puntuació inferior a 5 per part d'entre el 30% i el 40% dels enquestats pel CEO. El referèndum, però, va marcar un abans i un després, ja que tres quartes parts dels catalans van rebutjar l'actuació de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional -també segons el CEO-, fet que va provocar que, des de llavors, una majoria de catalans ja no confiïn en aquests cossos.


En canvi, en el cas de la policia catalana, el nivell de suport és encara molt elevat, situant-se en nivells molt similars als previs al referèndum. Tan sols un 23,6% dels catalans van suspendre la seva actuació, durant l'1-O. En paral·lel, la imatge de l'exèrcit espanyol també se n'ha ressentit, malgrat que no va intervenir, i el percentatge de suspensos és ara quasi 15 punts superior al de principis del 2017. En línia, de fet, amb la majoria d'institucions estatals, que ara tenen una pitjor imatge entre els catalans.

L'unionisme torna a confiar en els Mossos

Els independentistes, en els darrers mesos, han retirat la confiança a la majoria d'organismes estatals. En canvi, els Mossos d'Esquadra presenten un suport molt transversal. Els partidaris i detractors de la independència els valoraven abans quasi igual, amb percentatges de suspensos similars, però això es va trencar l'1-O, quan el 46% dels unionistes van suspendre l'actuació de la policia catalana, com tan sols un 4,1% dels independentistes. Aquesta diferència enorme, però, s'ha anat reduint i, a principis del 2018, ja era de tan sols deu punts i poc més d'una cinquena part dels unionistes suspenien el cos.
 
SUSPENSOS DELS MOSSOS D'ESQUADRA ENTRE ELS CATALANS, EN FUNCIÓ DE SI VOLEN O NO LA INDEPENDÈNCIA

 
La situació, pel que fa als cossos estatals, però, és molt diferent. La diferent percepció entre independentistes i unionistes ja era patent abans de l'1-O -de més de 30 punts-, però el referèndum ho va accentuar. Quasi el 95% dels partidaris de la República en va suspendre la violenta actuació i la desconfiança en general va quedar estable entre prop del 85% d'aquests.

En canvi, malgrat que el 51,7% dels unionistes també van puntuar amb menys d'un 5 el paper jugat per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per aturar el referèndum, aquests percentatges no s'han consolidat en un rebuig als cossos estatals, sinó que aquest s'ha situat a principis d'any en un 23,2%, uns nivells similars a abans de l'1-O. La vinculació entre suport a la unitat de l'Estat i a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, per tant, és clara.
 
SUSPENSOS DE LA GUÀRDIA CIVIL I LA POLICIA NACIONAL ENTRE ELS CATALANS, EN FUNCIÓ DE SI VOLEN O NO LA INDEPENDÈNCIA

 
L'evolució pel que fa a l'exèrcit és molt similar, malgrat no intervenir durant l'1-O. I és que, mentre el nivell de suspensos entre unionistes es manté en els nivells previs al referèndum, prop del 30%, aquests s'han disparat entre els enquestats independentistes del CEO del 69% al 86,2%.
 
SUSPENSOS DE L'EXÈRCIT ESPANYOL ENTRE ELS CATALANS, EN FUNCIÓ DE SI VOLEN O NO LA INDEPENDÈNCIA

 
Filant encara més prim, la transversalitat del suport als Mossos es visualitza també si s'analitza per electorats. Malgrat que l'unionisme acusi la Generalitat de convertir-los en una policia política, són els votants de la CUP els que menys confiança tenen en ells (un 45% els suspenen), per davant de Cs (38,8%). I els que menys hi desconfien són els electors de JxCat (10,3%) i el PP (10,5%). Poc té a veure, per tant, amb el model d'estat.

En canvi, si s'analitza la valoració que es fa de la seva actuació durant l'1-O, la imatge canvia molt, ja que un 69,2% dels votants de Cs la suspenen, així com un 61,5% dels del PP o un 45% dels del PSC. Tan sols una minoria dels electors dels comuns i de partits independentistes, en canvi, hi posen menys d'un 5, incloent-hi els sempre crítics de la CUP (només un 12,7% d'aquests la suspenen).
 
SUSPENSOS DELS MOSSOS D'ESQUADRA ENTRE ELS CATALANS, PER ELECTORATS

 
En canvi, la valoració actual i de l'actuació durant l'1-O és molt més coherent pel que fa als cossos estatals, per electorats. Els votants independentistes els suspenen clarament en els dos casos, mentre que els de Cs i PP ho fan en un percentatge molt reduït. Pel que fa als comuns, una majoria ajustada suspèn ara la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, però un 88,7% rebutja el seu paper en el referèndum.

Quant al PSC, només una quarta part dels electors li posa menys d'un 5, però el percentatge creix fins al 48% en relació a l'1-O. El percentatge de socialistes que en suspèn l'actuació violenta d'aquell dia, per tant, és molt similar a la dels que suspenen el paper jugat pels Mossos durant la jornada de votacions.
 
SUSPENSOS DE LA GUÀRDIA CIVIL I LA POLICIA NACIONAL ENTRE ELS CATALANS, PER ELECTORATS

 
A nivell comparatiu amb altres territoris, el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) no pregunta sobre el nivell de confiança amb les institucions des del 2015 (quan la monarquia va començar a suspendre), cosa que dificulta disposar de dades comparables i, sobretot, que incloguin l'efecte de l'1-O. Aquell any, però, Catalunya ja era l'únic territori on, junt amb Navarra i el País Basc, la Guàrdia Civil obtenia una nota mitjana inferior al 5, mentre que la mitjana era un 6 i, en determinades zones, s'acostava o superava el 7.

Pel que fa a la Policia Nacional, la pregunta era enganyosa, ja que el baròmetre tan sols preguntava per la policia, en general, cosa que podia incloure les autonòmiques o, fins i tot, les locals. Malgrat tot, Catalunya era també la tercera on hi obtenia inferior nota, tot i que aprovava justet, amb un 5,2. Pel que fa a l'exèrcit espanyol, aquest suspenia entre els enquestats catalans amb un clar 3,9, tot i que obtenia menys nota entre bascos (2,7) i navarresos (3,6). A la resta de l'Estat, però, aprovava.
 
NOTA MITJANA DE LA GUÀRDIA CIVIL, PER TERRITORIS, EL 2015

 
 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació