«El regreso de Ben»: l'amor d'una mare és més fort que qualsevol addicció

"Mare, deixa'm. No valc la pena". Aquesta pot ser una frase que mai diria la majoria, però no per a un adolescent addicte a les drogues. El regreso de Ben ens trasllada a una família, capitanejada per Julia Roberts, que viu de forma feliç i amena en el somni americà: estabilitat familiar, amor, integració i bonança econòmica. Però hi ha un nom, tres lletres, que apareixen per desestabilitzar-ho tot: Ben.

Lucas Hedges interpreta aquest jove adult que torna a la llar familiar, als braços de la seva mare i a l'escalfor dels seus germans, per deixar enrere una vida plena de rehabilitacions, reunions i teràpies. Julia Roberts, en el paper de mare, accepta sense preàmbuls el retorn del seu estimat primogènit. En el cas del seu marit (segon) i de la seva filla (germana de Ben i filla del primer marit) no veuen amb bons ulls aquest canvi de paradigma.

La pel·lícula planteja un duel d'interpretacions, protagonismes i situacions: Julia Roberts i Lucas Hedges. El film gira entorn d'ells dos, carregant la trama d'una complexa i treballada relació mare-fill que, en contrapès, oblida vestir correctament el guió conceptual de la resta de metratge. Roberts i Hedges, Hedges i Roberts. Les millors escenes, els millors moments i els millors diàlegs prenen forma quan l'espectador s'oblida de què va la pel·lícula i s'encisa per la lluita, la fricció i els anhels de la mare i el fill.

El regreso de Ben no és la pel·lícula de l'any, però transmet un missatge contundentment simple. És un d'aquells films que tot pare i/o mare hauria de veure amb el seu fill o filla per acabar sortint de la sala de cinema debatent sobre les drogues, sobre els llaços familiars, sobre la capacitat d'una família de tirar endavant. 

En contraposició al duel Hedges-Roberts, la pel·lícula perd pistonada en els seus aspectes més thriller, deixant-se seduir per diversos clixés i moments totalment previsibles d'una trama que no ha estat pensada per ser completa en tots els seus aspectes. Tot i això, es fa curta i transmet emoció, en pocs moments, però ho aconsegueix. Té carències en acabar de vestir els personatges secundaris, que acaben apareixent com un record borrós de la vida de Ben, traslladant a l'espectador una sensació de no saber ben bé quins papers hi representen ni per què.

És una catarsi protagonitzada per Lucas Hedges -que cada vegada més es posiciona com un dels millors actors joves de la indústria- i és una lluita aferrissada per no deixar morir el seu fill, protagonitzada per Julia Roberts. La pel·lícula es mereix una oportunitat per tres raons: els dos actors, el missatge social i perquè al final, en qualsevol situació, tothom ha necessitat l'amor d'una mare.