De lleis se'n van aprovar dues: la del referèndum i la de transitorietat. Més que en el que portem de l'actual legislatura. La primera no es va complir quant a terminis pels dubtes del bloc republicà després de l'1-O i perquè el referèndum tampoc va tenir les garanties previstes gràcies a la repressió de l'Estat. La segona no es va complir senzillament perquè no hi va haver voluntat de desplegar la República proclamada el 27-O. Ningú va voler assumir els costos de la desconnexió real.
Al ple es tractarà la via unilateral i els seus efectes, i la impossibilitat que hi ha, per ara, de transitar-ne una altra. Però a fora la realitat és una altra ben diferent i està encara presidida pels preparatius, policials i polítics, del 21-D. És a punt de quallar la reunió (el dijous dia 20) a la tarda entre governs. Hi podrien ser, a més de Torra i Sánchez, tres ministres i tres consellers. Us ho explica Oriol March en aquesta informació. Políticament no hi haurà avenços -de fet, el president espanyol es reunirà abans amb els barons del seu partit per si encara li queda algun dubte sobre que no ha de negociar res-, però almenys servirà per a que ningú perdi l'etiqueta de dialogant i es rebaixi la tensió.
Alerta ultra... i xenòfoba. Rebaixar la tensió és un dels objectius, però la nostra realitat no ens ho posa gens fàcil. La formació ultra Vox es prepara per implantar-se arreu i entrar a les institucions. I a Catalunya es prepara per fer-ho amb un accent xenòfob, a més d'ultraespanyolista. El partit de Santiago Abascal està negociant amb Plataforma per Catalunya (PxC), el partit xenòfob que gràcies al populisme del vigatà Josep Anglada va estar a punt d'entrar al Parlament el 2010. El 2011 va entrar a molts ajuntaments i el 2015 va recular i va expulsar el líder, però ara intenta una coalició amb Vox, que prefereix que els seus militants entrin a títol individual. Ho explica en primíciaXavier Rius Sant.
Què ens agrada i què no de Dinamarca? De Dinamarca hi ha coses que no ens agraden, com ara que vulguin confinar els immigrants en tràmits d'expulsió en una illa gairebé deshabitada. Però el país nòrdic també és una referent en obertura econòmica, ensenyament i flexibilitat. Sovint, en el debat polític, se'ls posa com a referent, però després costa que els mateixos que ho fan estiguin disposats a trencar certs tabús o, senzillament, a pagar molts més impostos per finançar el benestar. Avui, de tot això, en parlarem i els lectors NacióDigital hi esteu convidats. Ho farem a Barcelona, a partir de les set de la tarda en un acte a l'Ateneu que conduirà la nostra companya Aida Morales. La taula rodona Podem ser la Dinamarca del sud? l'organitzem amb l'Ateneu i el think tank Catalans Lliures. Hi participaran Carles Castellanos, d'ERC, Ricard Font, del PDECat, Mercè Jou, de Demòcrates, Germà Bel, economista, i Roger Medina, investigador. Sobre els temes del debat Pep Martí en va fer un tast en forma de reportatge després de parlar-ne amb els economistes Miquel Puig i Santiago Niño Becerra. Us esperem!
Vist i llegit
Jaume Roures és un empresari televisiu compromès amb el que passa al seu país. De fet, això l'ha fet mereixedor de diversos reconeixements. Des d'una posició progressista i favorable al dret a decidir ha denunciat la forma de funcionar dels aparells de l'Estat i la criminalització de l'independentisme. Ahir TV3 va emetre el tercer documental d'una sèrie de Mediapro que va començar amb les clavegueres de l'Estat i la construcció del delicte de rebel·lió el 20-S. Ara s'hi suma un treball, també dirigit per Lluís Arcarazo, sobre el judici al Suprem. El podeu recuperar aquí.
El passadís
El gener de 2014 la Generalitat va impulsar el Programa Català de Refugi amb l'objectiu de disposar de grups mentors que participessin en el procés d'acollida de persones refugiades. Fonts pròximes al programa m'expliquen que des d'aleshores s'hi han interessat 2.400 persones que volien exercir de mentors, però poc més d'un miler han completar la formació. I finalment unes 200 han quedat sense "emparellar" perquè no hi havia prou refugiats interessats. El 2017 va ser el primer any de funcionament ple del programa, que va ajudar 191 refugiats a través de 333 mentors. De solidaritat no n'ha faltat...
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1359 se celebren a Cervera, la capital de la Segarra, les Corts Catalanes en què s'acorda crear la Generalitat o Diputació del General de Catalunya. La institució, que en l'actualitat és el govern del país, va ser creada inicialment com l'administració responsable de recaptar impostos per finançar, entre altres despeses, la guerra amb Castella. Amb el temps va anar assumint poder executiu per fer complir els acords de les Corts. El decret de Nova Planta de 1714 la va dissoldre i no va ser fins el 1931 que es va recuperar. Perduda la guerra va sobreviure a l'exili i s'instaurà d'acord amb l'Estat el 1977. Quim Torra n'és el 130è president després que l'aplicació de l'article 155 deixés la institució sense govern. El professor Borja de Riquer en va explicar la història. Un plaer escoltar-lo.
L'aniversari
Precisament també un 19 de desembre, però de l'any 1683, naixia a Versalles Felip d'Anjou, que arribaria a ser rei d'Espanya amb el nom de Felip V i que va morir a Madrid el 1746 després d'un llarg regnat. Ell va ser qui, com a aspirant dels Borbons i després de guanyar la guerra per la successió del tro als Àustries i de rendir Catalunya, derogaria les institucions catalanes, entre elles la Generalitat. Amb ell, a Espanya va arribar la monarquia absolutista i tot el país es va haver d'adaptar a les normes i usos castellans. La guerra de Successió va ser llarga i cruel i el rei francès no va dubtar en reprimir els perdedors. Una de les ciutats que va cremar va ser Xàtiva.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi