18
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
14:09h
Lucía Pedreño, representant de l'Advocacia de l'Estat, ha estat l'encarregada de defensar la posició d'aquest organisme en la jornada al Tribunal Suprem prèvia a l'arrencada del judici de l'1-O. Pedreño ha defensat la competència del Suprem per jutjar els fets de la tardor de l'any passat, i ha indicat que els presumptes delictes comesos afecten tot el "territori nacional", i ha apel·lat a la "indissoluble unitat" de l'Estat mentre feia costat a les tesis ja expressades prèviament per la Fiscalia.
L'advocada de l'Estat ha assenyalat que existeix un "element internacional" en el procediment, i que això ho reconeixen "fins i tot les defenses". "No ho poden negar, encara que li vulguin treure importància", ha assenyalat Pedreño. "S'han fet servir registres amb finalitats il·lícites, amb comissió de de delictes", ha indicat. Segons ella, cal posar de manifest el "pla preconcebut" de la Generalitat.
"I és en aquest context que s'han comès accions des de l'estranger, la qual cosa reforça la competència [del Suprem]", ha insistit Pedreño. La comissió dels presumptes delictes, ha dit, és el "territori nacional", i afecta "tot el país" per la "indissoluble unitat de la nació espanyola". "Els delictes s'han comès a tot el territori nacional", ha indicat l'advocada de l'Estat, que ha fet costat a la Fiscalia General de l'Estat.
El posicionament de la Fiscalia
Intervenció implacable de la Fiscalia a la vista de prèvia pronunciament que es fa aquest dimarts al Tribunal Suprem. El fiscal Jaime Moreno ha defensat que sigui l'alt tribunal, i no el TSJC, qui porti a terme el judici de l'1-O contra els líders del procés. Durant la seva intervenció -la primera per part dels acusats- ha defensat que "no existeix el dret al jutge del lloc, sinó el dret al jutge que estableixen les normes", i que la voluntat d'internacionalitzar el conflicte era un dels elements clau per a la tesi independentista.
Les defenses han dibuixat un bloc unitari d'arguments per defensar el trasllat de la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que consideren el competent per jutjar els líders del procés. Els principals arguments que han esgrimit han pivotat en la vulneració de drets, especialment el dret a la igualtat davant la llei, la doble instància penal i drets vinculats a la llengua. Així mateix, que tots els fets delictius que es jutjaran van produir-se, suposadament, a Catalunya.
Vox, alineat amb la Fiscalia
Vox, que exerceix l'acusació popular, s'ha alineat amb les tesis de la Fiscalia per defensar la celebració del judici al Suprem. La formació d'extrema dreta ha criticat els arguments de les defenses i ha reiterat que està plenament justificat que el judici sigui a l'alt tribunal espanyol i no a Catalunya. "Mantenir el judici al Suprem resulta obligat", ha expressat l'advocat de Vox, que ha acusat els advocats dels líders independentistes de fer "trampes dialèctiques" i no plantejar "raonaments" nous.
Polítics "fent política"
Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, ha estat el primer en intervenir, per afirmar que, clarament, "són polítics fent política". A més, ha demanat "sentit comú" al tribunal, i ha posat sobre la taula les incoherències que suposa que siguin diversos tribunals, els que estan jutjant els fets relacionats amb l'1-O. Per una banda, ha dit, el jutjat d'instrucció 13, que "ha estat investigant durant un any els delictes de rebel·lió o sedició", però també el TSJC.
Tots els advocats han posat de relleu que no es desenvolupa l'activitat internacional respecte dels suposats delictes, i que no es poden tenir en compte els seus efectes fora de Catalunya, ja que "no formen part del tipus". "El Suprem s'ha de preguntar on s'hagués produït la declaració d'independència, i això s'hagués produït al Parlament de Catalunya, a Barcelona", ha recordat l'advocada de Carme Forcadell, Olga Arderiu.
Per altra banda, també han posat de manifest les diferències d'interpretació jurídica que es fan notòries si es compara la situació amb el judici del 9-N i, en el cas concret de Jordi Cuixart, la seva advocada, Marina Roig, ha denunciat que no és aforat. Per tant, ha dit, se li hauria de respectar el "dret al jutge ordinari". A més, tant Roig com Jordi Pina -advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull- han reclamat el dret dels acusats de poder-se expressar en català, i han demanat un intèrpret simultani per a les seves declaracions.
L'exposició de les defenses, però, no ha obviat un element polític fonamental, que ha introduït el lletrat de la cupaire Mireia Boya, Carles López. En aquest judici, ha dit, "hi ha una raó d'Estat, no una raó jurídica per l'enjudiciament dels fets", ha declarat. Així mateix, ha denunciat que el Suprem pretengui jutjar "totes les parts que, d'una forma comú, es declaraven independentistes o podien semblar connivents amb l'independentisme".
Què es debat?
El Tribunal Suprem acull el darrer tràmit administratiu abans d'iniciar formalment el procés oral que jutjarà els líders independentistes, en la causa general del referèndum de l'1-O. Les qüestions de previ pronunciament, doncs, esdevenen la prèvia d'un judici que previsiblement arrencarà a finals de gener, però sobre el qual encara no hi ha data fixada.
En aquesta ocasió, la sala segona -i penal- de l'alt tribunal porta a debat la seva competència, en una vista on només participen advocats i no els acusats. L'alt tribunal, però, ja s'ha mostrat contrari a anteriors peticions relacionades amb la competència del tribunal, al considerar que els delictes van tenir efectes més enllà del territori català, i que la rebel·lió té "caràcter plurisubjectiu". Segons l'alt tribunal, la rebel·lió "adquireix una inqüestionable vocació territorial projectada sobre el conjunt de l'Estat".
Primera fotografia de la sala i els magistrats
Les qüestions de previ pronunciament permeten, això sí, realitzar una primera fotografia de com serà -si es manté al Suprem- el judici de l'1-O. Una imatge que s'allargarà durant mesos, a través de la qual la ciutadania posarà cara a totes les parts implicades.
La vista es realitza a la sala de plens, el lloc on també es produiran els interrogatoris als acusats, i en aquesta es pot copsar l'arc de les defenses -els advocats de tots els acusats- i les acusacions, liderades pels membres de la Fiscalia, Vox i l'Advocacia de l'Estat. També és la primera vegada que es veu la composició del tribunal que jutjarà l'1-O, amb Manuel Marchena al capdavant. Fa una setmana, de fet, el mateix Suprem va avalar que el magistrat continués al capdavant del procés, malgrat els missatges del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, que posaven la seva independència en entredit.
Després de la vista, el tribunal haurà de confirmar en una interlocutòria si la competència jurisdiccional es manté i, per tant, si el judici tira endavant. En cas que sigui així, la sala penal ja estarà en condicions de fixar data per iniciar el judici pròpiament dit. Ho farà amb les declaracions dels 18 processats. Abans, però, la sala concedirà deu dies a les defenses perquè presentin els seus escrits per demanar les proves i testimonis.
L'advocada de l'Estat ha assenyalat que existeix un "element internacional" en el procediment, i que això ho reconeixen "fins i tot les defenses". "No ho poden negar, encara que li vulguin treure importància", ha assenyalat Pedreño. "S'han fet servir registres amb finalitats il·lícites, amb comissió de de delictes", ha indicat. Segons ella, cal posar de manifest el "pla preconcebut" de la Generalitat.
"I és en aquest context que s'han comès accions des de l'estranger, la qual cosa reforça la competència [del Suprem]", ha insistit Pedreño. La comissió dels presumptes delictes, ha dit, és el "territori nacional", i afecta "tot el país" per la "indissoluble unitat de la nació espanyola". "Els delictes s'han comès a tot el territori nacional", ha indicat l'advocada de l'Estat, que ha fet costat a la Fiscalia General de l'Estat.
El posicionament de la Fiscalia
Intervenció implacable de la Fiscalia a la vista de prèvia pronunciament que es fa aquest dimarts al Tribunal Suprem. El fiscal Jaime Moreno ha defensat que sigui l'alt tribunal, i no el TSJC, qui porti a terme el judici de l'1-O contra els líders del procés. Durant la seva intervenció -la primera per part dels acusats- ha defensat que "no existeix el dret al jutge del lloc, sinó el dret al jutge que estableixen les normes", i que la voluntat d'internacionalitzar el conflicte era un dels elements clau per a la tesi independentista.
Les defenses han dibuixat un bloc unitari d'arguments per defensar el trasllat de la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que consideren el competent per jutjar els líders del procés. Els principals arguments que han esgrimit han pivotat en la vulneració de drets, especialment el dret a la igualtat davant la llei, la doble instància penal i drets vinculats a la llengua. Així mateix, que tots els fets delictius que es jutjaran van produir-se, suposadament, a Catalunya.
Vox, alineat amb la Fiscalia
Vox, que exerceix l'acusació popular, s'ha alineat amb les tesis de la Fiscalia per defensar la celebració del judici al Suprem. La formació d'extrema dreta ha criticat els arguments de les defenses i ha reiterat que està plenament justificat que el judici sigui a l'alt tribunal espanyol i no a Catalunya. "Mantenir el judici al Suprem resulta obligat", ha expressat l'advocat de Vox, que ha acusat els advocats dels líders independentistes de fer "trampes dialèctiques" i no plantejar "raonaments" nous.
Polítics "fent política"
Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, ha estat el primer en intervenir, per afirmar que, clarament, "són polítics fent política". A més, ha demanat "sentit comú" al tribunal, i ha posat sobre la taula les incoherències que suposa que siguin diversos tribunals, els que estan jutjant els fets relacionats amb l'1-O. Per una banda, ha dit, el jutjat d'instrucció 13, que "ha estat investigant durant un any els delictes de rebel·lió o sedició", però també el TSJC.
Tots els advocats han posat de relleu que no es desenvolupa l'activitat internacional respecte dels suposats delictes, i que no es poden tenir en compte els seus efectes fora de Catalunya, ja que "no formen part del tipus". "El Suprem s'ha de preguntar on s'hagués produït la declaració d'independència, i això s'hagués produït al Parlament de Catalunya, a Barcelona", ha recordat l'advocada de Carme Forcadell, Olga Arderiu.
Per altra banda, també han posat de manifest les diferències d'interpretació jurídica que es fan notòries si es compara la situació amb el judici del 9-N i, en el cas concret de Jordi Cuixart, la seva advocada, Marina Roig, ha denunciat que no és aforat. Per tant, ha dit, se li hauria de respectar el "dret al jutge ordinari". A més, tant Roig com Jordi Pina -advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull- han reclamat el dret dels acusats de poder-se expressar en català, i han demanat un intèrpret simultani per a les seves declaracions.
L'exposició de les defenses, però, no ha obviat un element polític fonamental, que ha introduït el lletrat de la cupaire Mireia Boya, Carles López. En aquest judici, ha dit, "hi ha una raó d'Estat, no una raó jurídica per l'enjudiciament dels fets", ha declarat. Així mateix, ha denunciat que el Suprem pretengui jutjar "totes les parts que, d'una forma comú, es declaraven independentistes o podien semblar connivents amb l'independentisme".
Què es debat?
El Tribunal Suprem acull el darrer tràmit administratiu abans d'iniciar formalment el procés oral que jutjarà els líders independentistes, en la causa general del referèndum de l'1-O. Les qüestions de previ pronunciament, doncs, esdevenen la prèvia d'un judici que previsiblement arrencarà a finals de gener, però sobre el qual encara no hi ha data fixada.
En aquesta ocasió, la sala segona -i penal- de l'alt tribunal porta a debat la seva competència, en una vista on només participen advocats i no els acusats. L'alt tribunal, però, ja s'ha mostrat contrari a anteriors peticions relacionades amb la competència del tribunal, al considerar que els delictes van tenir efectes més enllà del territori català, i que la rebel·lió té "caràcter plurisubjectiu". Segons l'alt tribunal, la rebel·lió "adquireix una inqüestionable vocació territorial projectada sobre el conjunt de l'Estat".
Primera fotografia de la sala i els magistrats
Les qüestions de previ pronunciament permeten, això sí, realitzar una primera fotografia de com serà -si es manté al Suprem- el judici de l'1-O. Una imatge que s'allargarà durant mesos, a través de la qual la ciutadania posarà cara a totes les parts implicades.
La vista es realitza a la sala de plens, el lloc on també es produiran els interrogatoris als acusats, i en aquesta es pot copsar l'arc de les defenses -els advocats de tots els acusats- i les acusacions, liderades pels membres de la Fiscalia, Vox i l'Advocacia de l'Estat. També és la primera vegada que es veu la composició del tribunal que jutjarà l'1-O, amb Manuel Marchena al capdavant. Fa una setmana, de fet, el mateix Suprem va avalar que el magistrat continués al capdavant del procés, malgrat els missatges del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, que posaven la seva independència en entredit.
Després de la vista, el tribunal haurà de confirmar en una interlocutòria si la competència jurisdiccional es manté i, per tant, si el judici tira endavant. En cas que sigui així, la sala penal ja estarà en condicions de fixar data per iniciar el judici pròpiament dit. Ho farà amb les declaracions dels 18 processats. Abans, però, la sala concedirà deu dies a les defenses perquè presentin els seus escrits per demanar les proves i testimonis.