18
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
12:40h
L'advocada de Jordi Cuixart, Marina Roi, també s'ha adherit a la petició de poder realitzar un judici en català, tal com ho garanteix la carta europea de les llengües regionals minoritàries, que va entrar en vigor el 2001 a l'estat espanyol. En aquest punt, ha recordat que el català és "una llengua oficial a l'Estat", tot i que la traducció simultània que es demana comportarà una sèrie de perills i vulnerarà determinats drets, com ara el de la "immediatesa i l'oralitat".
A més, ha dit, hi ha una "ingent documental que no ha estat traduïda", i no només aportada per les defenses, sinó també, per exemple, per part dels Mossos d'Esquadra: "És molt difícil, per no dir impossible, que la sala pugui valorar convenientment, i en tota la seva extensió, tota la prova que la part ha aportat o pugui aportar". I si hi ha un intèrpret, ha recordat, es vulneraran drets perquè el tribunal no percebrà les expressions dels acusats, sinó les d'un intèrpret.
Roig ha afegit que abans de la "protesta pacífica" del 20-S ja es preveia un problema de "judicialització" d'un cas que és "polític", i ha denunciat un "sacrifici de drets fonamentals" en benefici del principi de la indissoluble unitat d'Espanya. El cas de Jordi Cuixart, ha dit, aquesta vulneració de drets suposa una "criminalització" de les mobilitzacions ciutadanes i una negació dels drets fonamentals, que estan "molt per damunt de la unitat d'Espanya".
Roig ha demanat que es respecti el principi de jutge ordinari i ha recordat que el Suprem va rebutjar que els fets de la tardor de 2017 poguessin suposar un efecte més enllà de Catalunya. "La Fiscalia vol portar la causa al Suprem en base a uns arguments que ja han estat rebutjats", ha insistit. En aquest sentit, a recordat que Cuixart no és un càrrec polític i, per tant, no és aforat i, per tant, hauria de ser jutjat, primer, en un jutjat de primera instància.
A més, ha lamentat que els escrits d'acusació facin constar també la presència d'observadors internacionals durant l'1-O, i s'ha preguntat: "Si una nació vol fer una rebel·lió violenta, contracta observadors internacionals?". A més, l'acusació també inclou un manifest on es van adherir activistes i personalitats internacionals, que insta els governs de Catalunya i Espanya perquè "treballin junts per permetre que Catalunya pugui votar". "Això és delicte? És un alçament públic i tumultuari i violent? Quin concepte de la democràcia pot tenir qui, en un escrit d'acusació, s'inclou aquesta referència?", es pregunta.
Roig també ha tornat a posar en entredit la independència del tribunal. Més enllà de la vinculació del fiscal general de l'Estat que va interposar la querella amb la mateixa sala del Suprem que jutjarà els líders del procés, ha recordat que és precisament l'alt tribunal espanyol aquell "més sensible als poders polítics i econòmics".
Van den Eynde: "Són polítics fent política"
Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, ha estat el primer d'intervenir a la vista que aquest dimarts s'ha realitzat al Tribunal Suprem, per tractar l'últim tràmit abans del judici de l'1-O: les qüestions de previ pronunciament i, en aquest cas, si l'alt tribunal espanyol és competent o s'hauria de traslladar la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. "Són polítics fent política", ha declarat només començar, i ha demanat "sentit comú" per entendre el conjunt d'un cas que, a més, ha estat ple d'accions "imprevisibles" des del primer moment.
Van den Eynde, que ha assegurat que "mai havia estat més convençut d'una causa que d'aquesta", ha recordat que el jutjat d'instrucció 13 "ha estat investigant durant un any els delictes de rebel·lió i sedició". "Com pot ser?", ha preguntat. També ha afirmat que l'assumpció directa de la causa al Suprem "vulnera la regla de la igualtat davant la llei, el dret a la doble instància penal i els drets de la dignitat de les persones".
Sobre el fet que el delicte tingués efectes més enllà de l'estat espanyol, l'advocat de Junqueras i Romeva ha defensat que "no es desenvolupa l'activitat internacional" i ha tornat a preguntar: "Com relacionarem un vot d'un ciutadà a l'estranger amb un alçament violent? Com ho unim? No és alçament, ni a Internet".
Jordi Pina: "Els fets s'han produït a Catalunya"
També ha aprofundit sobre això l'advocat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, Jordi Pina. "Els fets clarament s'han produït a Catalunya", ha assegurat, ni els del 20 de setembre, ni tampoc els de l'1 d'octubre. A més, sobre els fets que menciona el fiscal per justificar aquest fet, ha asseverat que són "fets preparatoris".
Però més enllà d'això, ha recordat Pina, els fets es contraposen amb allò que es va viure fa pocs anys durant el judici del 9-N. "Llavors ningú, absolutament ningú, es va plantejar la competència del Suprem, més enllà de la competència òbvia del senyor Francesc Homs", ha afirmat. I d'aquest fet, ha dit, "no han passat 30 anys". "Tots recordarem que llavors es van mostrar fotografies de gent votant a l'exterior", ha avisat, i ha recordat que el mateix Marchena va apel·lar a la "conveniència perquè es respectés el dret al jutge ordinari".
Pina també ha anunciat que alguns dels acusats -en el cas concret dels seus representats, Sànchez, Rull i Turull- demanaran que es practiqui traducció simultània, en cas que el judici es mantingui al Suprem. D'aquesta manera, es garantirà el seu "dret a expressar-se en català".
Què es debat?
El Tribunal Suprem acull el darrer tràmit administratiu abans d'iniciar formalment el procés oral que jutjarà els líders independentistes, en la causa general del referèndum de l'1-O. Les qüestions de previ pronunciament, doncs, esdevenen la prèvia d'un judici que previsiblement arrencarà a finals de gener, però sobre el qual encara no hi ha data fixada.
En aquesta ocasió, la sala segona -i penal- de l'alt tribunal portarà a debat la seva competència, ja que les defenses dels presos i polítics acusats s'hi pronunciaran en contra. Durant la vista, on només participaran advocats i no els acusats, les parts argumentaran per què el judici s'ha de celebrar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i no a l'alt tribunal espanyol.
Les defenses intenten demostrar -tot i que amb poques expectatives, segons admeten- la vulneració de drets que suposa la realització del judici al Suprem, ja que bona part dels acusats eren aforats a l'alt tribunal català i no a l'espanyol. L'alt tribunal, però, ja s'ha mostrat contrari a anteriors peticions relacionades amb la competència del tribunal, al considerar que els delictes van tenir efectes més enllà del territori català, i que la rebel·lió té "caràcter plurisubjectiu". Segons l'alt tribunal, la rebel·lió "adquireix una inqüestionable vocació territorial projectada sobre el conjunt de l'Estat".
A més, ha dit, hi ha una "ingent documental que no ha estat traduïda", i no només aportada per les defenses, sinó també, per exemple, per part dels Mossos d'Esquadra: "És molt difícil, per no dir impossible, que la sala pugui valorar convenientment, i en tota la seva extensió, tota la prova que la part ha aportat o pugui aportar". I si hi ha un intèrpret, ha recordat, es vulneraran drets perquè el tribunal no percebrà les expressions dels acusats, sinó les d'un intèrpret.
Roig ha afegit que abans de la "protesta pacífica" del 20-S ja es preveia un problema de "judicialització" d'un cas que és "polític", i ha denunciat un "sacrifici de drets fonamentals" en benefici del principi de la indissoluble unitat d'Espanya. El cas de Jordi Cuixart, ha dit, aquesta vulneració de drets suposa una "criminalització" de les mobilitzacions ciutadanes i una negació dels drets fonamentals, que estan "molt per damunt de la unitat d'Espanya".
Roig ha demanat que es respecti el principi de jutge ordinari i ha recordat que el Suprem va rebutjar que els fets de la tardor de 2017 poguessin suposar un efecte més enllà de Catalunya. "La Fiscalia vol portar la causa al Suprem en base a uns arguments que ja han estat rebutjats", ha insistit. En aquest sentit, a recordat que Cuixart no és un càrrec polític i, per tant, no és aforat i, per tant, hauria de ser jutjat, primer, en un jutjat de primera instància.
A més, ha lamentat que els escrits d'acusació facin constar també la presència d'observadors internacionals durant l'1-O, i s'ha preguntat: "Si una nació vol fer una rebel·lió violenta, contracta observadors internacionals?". A més, l'acusació també inclou un manifest on es van adherir activistes i personalitats internacionals, que insta els governs de Catalunya i Espanya perquè "treballin junts per permetre que Catalunya pugui votar". "Això és delicte? És un alçament públic i tumultuari i violent? Quin concepte de la democràcia pot tenir qui, en un escrit d'acusació, s'inclou aquesta referència?", es pregunta.
Roig també ha tornat a posar en entredit la independència del tribunal. Més enllà de la vinculació del fiscal general de l'Estat que va interposar la querella amb la mateixa sala del Suprem que jutjarà els líders del procés, ha recordat que és precisament l'alt tribunal espanyol aquell "més sensible als poders polítics i econòmics".
Van den Eynde: "Són polítics fent política"
Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, ha estat el primer d'intervenir a la vista que aquest dimarts s'ha realitzat al Tribunal Suprem, per tractar l'últim tràmit abans del judici de l'1-O: les qüestions de previ pronunciament i, en aquest cas, si l'alt tribunal espanyol és competent o s'hauria de traslladar la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. "Són polítics fent política", ha declarat només començar, i ha demanat "sentit comú" per entendre el conjunt d'un cas que, a més, ha estat ple d'accions "imprevisibles" des del primer moment.
Van den Eynde, que ha assegurat que "mai havia estat més convençut d'una causa que d'aquesta", ha recordat que el jutjat d'instrucció 13 "ha estat investigant durant un any els delictes de rebel·lió i sedició". "Com pot ser?", ha preguntat. També ha afirmat que l'assumpció directa de la causa al Suprem "vulnera la regla de la igualtat davant la llei, el dret a la doble instància penal i els drets de la dignitat de les persones".
Sobre el fet que el delicte tingués efectes més enllà de l'estat espanyol, l'advocat de Junqueras i Romeva ha defensat que "no es desenvolupa l'activitat internacional" i ha tornat a preguntar: "Com relacionarem un vot d'un ciutadà a l'estranger amb un alçament violent? Com ho unim? No és alçament, ni a Internet".
Jordi Pina: "Els fets s'han produït a Catalunya"
També ha aprofundit sobre això l'advocat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, Jordi Pina. "Els fets clarament s'han produït a Catalunya", ha assegurat, ni els del 20 de setembre, ni tampoc els de l'1 d'octubre. A més, sobre els fets que menciona el fiscal per justificar aquest fet, ha asseverat que són "fets preparatoris".
Però més enllà d'això, ha recordat Pina, els fets es contraposen amb allò que es va viure fa pocs anys durant el judici del 9-N. "Llavors ningú, absolutament ningú, es va plantejar la competència del Suprem, més enllà de la competència òbvia del senyor Francesc Homs", ha afirmat. I d'aquest fet, ha dit, "no han passat 30 anys". "Tots recordarem que llavors es van mostrar fotografies de gent votant a l'exterior", ha avisat, i ha recordat que el mateix Marchena va apel·lar a la "conveniència perquè es respectés el dret al jutge ordinari".
Pina també ha anunciat que alguns dels acusats -en el cas concret dels seus representats, Sànchez, Rull i Turull- demanaran que es practiqui traducció simultània, en cas que el judici es mantingui al Suprem. D'aquesta manera, es garantirà el seu "dret a expressar-se en català".
Què es debat?
El Tribunal Suprem acull el darrer tràmit administratiu abans d'iniciar formalment el procés oral que jutjarà els líders independentistes, en la causa general del referèndum de l'1-O. Les qüestions de previ pronunciament, doncs, esdevenen la prèvia d'un judici que previsiblement arrencarà a finals de gener, però sobre el qual encara no hi ha data fixada.
En aquesta ocasió, la sala segona -i penal- de l'alt tribunal portarà a debat la seva competència, ja que les defenses dels presos i polítics acusats s'hi pronunciaran en contra. Durant la vista, on només participaran advocats i no els acusats, les parts argumentaran per què el judici s'ha de celebrar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i no a l'alt tribunal espanyol.
Les defenses intenten demostrar -tot i que amb poques expectatives, segons admeten- la vulneració de drets que suposa la realització del judici al Suprem, ja que bona part dels acusats eren aforats a l'alt tribunal català i no a l'espanyol. L'alt tribunal, però, ja s'ha mostrat contrari a anteriors peticions relacionades amb la competència del tribunal, al considerar que els delictes van tenir efectes més enllà del territori català, i que la rebel·lió té "caràcter plurisubjectiu". Segons l'alt tribunal, la rebel·lió "adquireix una inqüestionable vocació territorial projectada sobre el conjunt de l'Estat".