Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Judici de l'1-O

El judici de l'1-O: una guia per no perdre't

Dotze polítics i líders independentistes seran jutjats per rebel·lió, malversació i desobediència al Tribunal Suprem durant els propers mesos, després d'un particular procés d'instrucció

per Aida Morales, 18 de desembre de 2018 a les 11:42 |
Proclames per l'alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats. | Adrià Costa
La gent es va mobilitzar, les urnes van arribar i el referèndum es va fer. Tot això sota un clima alegre trencat només per les abruptes càrregues policials. Una gernació de gent, però, va cridar per la llibertat i l'autodeterminació i, aquell 1 d'octubre, més de dos milions de persones van fer-se seus els carrers, tibar els polítics i plantar cara a l'Estat. Ja no hi havia marxa enrere i el referèndum requeria respostes. Va ser, citant l'activista i cantautor valencià Ovidi Montllor, "un dia que durarà anys".

EL JUDICI DESEMBOCA AL SUPREM

Façana principal del Tribunal Suprem Foto: Javier Barbancho/ACN


Dels fets de l'1 d'octubre, i també dels fets del 20 i 21 de setembre davant la conselleria d'Economia, en va sorgir una causa judicial que desembocarà en diverses vistes al Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), entre d'altres. I d'aquestes, la de l'alt tribunal espanyol serà la primera en agafar forma. El sumari del judici de l'1-O que es fa al Suprem [NacióDigital ja hi ha tingut accés i aquí podeu anar consultar les informacions que conté] conté més de 50.000 folis i més de 600 hores de gravació. Un fet que dibuixa un judici llarg en forma i volum, que comença el 12 de febrer amb la petició de noves proves i la declaració dels acusats, una de les parts més importants.

Al llarg del judici també hi ha previst un important nombre de testimonis que podran ser interrogats per acusacions, defenses i, si és el cas, pels mateixos magistrats. Entre aquests, el tribunal interrogarà l'expresident espanyol Mariano Rajoy, i els exministres Cristóbal Montoro i Soraya Saenz de Sanntamaría. També consten desenes d'hores de gravacions que requereixen el visionat o ser escoltades en sala, un fet que fa preveure, com a mínim, tres mesos de vistes setmanals. Totes les dades ​de la causa contra l'independentisme, com les acusacions de cada part, els investigats pel referèndum en cada jutjat o la repercussió internacional, es poden consultar en aquesta informació interactiva. 
ELS DELICTES DE L'1-O

El magistrat del Suprem, Pablo Llarena, amb el rei d'Espanya Felip VI. Foto: ACN


Un dels elements clau del judici que es realitza al Tribunal Suprem és la interpretació dels fets que van tenir lloc prèviament i durant l'1 d'octubre. El passat 23 de març el jutge instructor de l'alt tribunal, Pablo Llarena, va anunciar finalment el processament per rebel·lió de 13 líders independentistes, dels quals en seran jutjats nou per aquest delicte. No obstant això, els investigats ascendien a 25, si se sumaven els delictes de desobediència. Així mateix, fixava una fiança de responsabilitat civil de 2,1 milions d'euros que havien de pagar de forma solidària els exmembres del Govern de Puigdemont. D'aquests, 1,6 milions eren considerats per Llarena els diners que s'havien utilitzat per pagar el referèndum i que justificaven, per tant, la malversació. Posteriorment, però, aquesta xifra ha ascendit arran d'informes de la Guàrdia Civil que asseguren que la malversació ha estat d'1,9 milions.

En el seu auto de processament, que és la base sobre la qual es jutjarà els polítics catalans, Llarena ‌recordava que els fets pels quals es porten a judici els acusats es remunten al 19 de desembre del 2012 quan el llavors candidat a la presidència, Artur Mas, va firmar l'Acord per a la Transició Nacional i per Garantir l'Estabilitat del Govern de Catalunya. El Llibre Blanc de la Transició Nacional és, per al jutge instructor, el punt de partida i el full de ruta que precedirà els esdeveniments que justificaran els suposats delictes.

De forma paral·lela, Llarena considerava que el Govern treballava amb altres entitats sobiranistes -concretament l'ANC, Òmnium i l'Associació de Municipis per la Independència- per arribar a la finalitat secessionista. Els fets del 20 i 21 de setembre davant la Conselleria d'Economia i el TSJC, i el referèndum de l'1 d'octubre van materialitzar aquesta voluntat, apuntava. I tot això, amb la col·laboració del cos de Mossos d'Esquadra que, sota la direcció del major Josep Lluís Trapero -investigat per l'Audiència Nacional- van "boicotejar el compliment de l'ordre judicial per inacció".

Abans de finalitzar la instrucció, però, Llarena va donar un tomb al judici. Davant dels diversos casos d'exili i les resolucions negatives d'extradició per part dels tribunals europeus, va separar la causa en dues, dividint així el judici a les persones preses o en llibertat però en territori espanyol, i el d'aquelles que havien demanat protecció a Bèlgica, Suïssa o Escòcia. Aquests són els líders independentistes processats. Tots ells, excepte els que són a l'exili, seran jutjats:

- Carles Puigdemont - rebel·lió i malversació (a l'exili)
- Oriol Junqueras - rebel·lió i malversació (a la presó de Lledoners)
- Joaquim Forn - rebel·lió i malversació (a la presó de Lledoners)

Llarena al·lega que van participar en la reunió de coordinació policial del 28 de setembre i que, malgrat conèixer la "gravetat de la protesta del 20 de setembre davant la conselleria d'Economia", van tirar endavant el referèndum tot i el risc d'incidents violents i amb l'objectiu de trencar la unitat de l'Estat. En aquest camí van motivar la mobilització i van impulsar un operatiu policial autonòmic que pogués enfrontar-se amb èxit a la força policial espanyola. De tots ells, el jutge considera que Puigdemont n'és el líder.

- Jordi Sànchez - rebel·lió (a la presó de Lledoners)
- Jordi Cuixart - rebel·lió (a la presó de Lledoners
)
Els líders de l'ANC i Òmnium van utilitzar, segons Llarena, aquestes organitzacions per mobilitzar milers de persones i impulsar una massa de força que pogués plantar cara a l'autoritat policial durant el referèndum. Així ho van demostrar agafant el liderat de les concentracions del 20 de setembre, argumenta.
 

Jordi Cuixart i Jordi Sànchez durant la protesta al Departament d'Economia Foto: Adrià Costa


- Marta Rovira - rebel·lió (a l'exili)
Llarena processa Rovira per participar en els mecanismes on es va idear el full de ruta independentista, i per haver impulsat al Parlament una legislació de suport i coordinació per assolir l'autodeterminació. El jutge també li atorga plena responsabilitat en l'organització del referèndum i en el fet d'aconseguir els centres de votació. 

- Jordi Turull - rebel·lió i malversació (a la presó de Lledoners)
Processat per impulsar la mobilització aprofitant que era portaveu del Govern i per gestionar i dissenyar la inserció publicitària del referèndum. També se l'acusa de coordinar infraestructures informàtiques per a al votació i gestionar els voluntaris. 

- Josep Rull - rebel·lió i malversació (a la presó de Lledoners)
Llarena el processa per participar en múltiples reunions per definir l'estratègia independentista. Després del referèndum, indica el magistrat, va impedir que un vaixell destinat a acollir policies espanyols fes port a Palamós. 

- Raül Romeva - rebel·lió i malversació (a la presó de Lledoners)
El jutge assegura que va impulsar estructures d'Estat a l'estranger per afavorir el reconeixement de la República a través del Diplocat. També creu que va contribuir en possibilitat la votació electrònica a través d'Internet als residents estrangers. Va assumir, per l'altra banda, l'atenció als observadors internacionals. 

- Antoni Comín - rebel·lió i malversació (a l'exili)
- Dolors Bassa - rebel·lió i malversació (a la presó de Puig de les Basses)

Llarena assevera que van assumir el control dels locals de votació que depenien de les seves conselleries i que van permetre, als seus departaments, assumir el cost de les paperetes, el cens i les citacions als membres de les meses electorals. 

- Clara Ponsatí - rebel·lió i malversació (a l'exili)
Se la processa per assumir el control i l'ocupació de tots els centres escolars públics per tal de garantir que s'hi pogués realitzar el referèndum. 

- Carme Forcadell - rebel·lió (a la presó del Catllar, al Tarragonès)
El jutge la considera una persona que, des que era presidenta de l'ANC, ja treballava per trencar la unitat de l'Estat. Com a presidenta del Parlament, però, diu que va legitimar l'aprovació de les lleis que justificaven la realització del referèndum i donaven suport a la declaració d'independència del 27 d'octubre. Tot això, apunta el jutge, contrariant els avisos i requeriments del Tribunal Constitucional. Va ser present a la manifestació del 20 de setembre i, segons Llarena, va motivar la mobilització del dia següent davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. 

- Lluís Maria Corominas - desobediència (en llibertat)
- Lluís Guinó - desobediència (en llibertat)
- Anna Isabel Simó - desobediència (en llibertat)
- Ramona Barrufet - desobediència (en llibertat)
- Joan Josep Nuet - desobediència (en llibertat)

A tots ells, Llarena els processa per desatendre els requeriments del Constitucional perquè impedissin les iniciatives que es volien portar a terme al Parlament. 

- Meritxell Borràs - desobediència i malversació (en llibertat)
- Lluís Puig - desobediència i malversació (a l'exili)
- Meritxell Serret - desobediència i malversació (a l'exili)
- Carles Mundó - desobediència i malversació (en llibertat)
- Santi Vila - desobediència i malversació (en llibertat)

Als exconsellers també se'ls processa per desatendre els requeriments del TC, així com per autoritzar les conselleries que dirigien perquè tiressin endavant contractacions vinculades al referèndum. 

- Mireia Boya - desobediència (en llibertat)
- Anna Gabriel - desobediència (a l'exili)

A les diputades de la CUP se les acusa també de desatendre les decisions del Constitucional, quan van registrar al Parlament la seva proposició de Llei per a la Transició Nacional i Fundacional de la República, i la Llei del Referèndum d'Autodeterminació.

NacióDigital ha analitzat, a traves de diverses entrevistes a juristes, economistes, politòlegs i historiadors l'impacte inicial del judici que es desenvolupa al Suprem, així com les possibles conseqüències de la sentència. Una d'aquestes veus és la de Javier Pérez Royo, constitucionalista i catedràtic de la Universitat de Sevilla, que nega que el judici de l'1-O sigui just i considera que l'alt tribunal "ja té la decisió presa"
EL SUPREM ENVIA LA DESOBEDIÈNCIA AL TSJC

TSJC. Foto: Adrià Costa


La vista per a qüestions de previ pronunciament -celebrada el passat 18 de desembre i que va ser l'últim tràmit abans del judici- va servir perquè les defenses demanessin el trasllat de la causa al TSJC, al considerar que el Suprem no en tenia la competència. Les defenses van exposar el seu posicionament, mentre que les acusacions i, en particular la Fiscalia, es van oposar rotundament a enviar la causa al tribunal català. No obstant això, dies després l'alt tribunal va anunciar un punt mig: es jutjarien a Madrid els processats per rebel·lió i malversació, mentre que acceptava que els acusats per desobediència fossin jutjats a Catalunya. 

D'aquesta manera, el Suprem s'inhibia en part de la causa a favor del TSJC i, per contra, es declarava competent per jutjar els delictes majors de la causa de l'1-O: el de rebel·lió -pel qual estan processats els Jordis, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els presos polítics membres del darrer Govern -Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Joaquim Forn-, i el de malversació, pels qual estan processats la totalitat de membres del Govern -els ja processats per rebel·lió i, a més, els exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila-.

A la vegada, acceptava que fos l'alt tribunal català l'encarregat de jutjar -encara sense data- els polítics sobiranistes acusats només de desobediència. Aquests són els exmembres de la mesa del Parlament Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet, i l'exdiputada de la CUP Mireia Boya.
EL JUTJAT 13, ON TOT COMENÇA
L'inici de les investigacions judicials, però, es remunten mesos abans de l'1 d'octubre. Els engranatges del poder judicial espanyol ja feia temps que vigilaven de a prop les possibles infraccions legals del Govern català. Primer ho va fer el jutjat d'instrucció 13 -arran de la querella de Vox contra l'exjutge Santi Vidal-. Al capdavant del 13 hi havia jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, qui va ordenar la macrooperació policial del 20 de setembre per la qual serien acusats els líders d'Òmnium i de l'ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

Però tot seguit, i construint el relat de la rebel·lió, no va tardar en entrar a escena la Fiscalia, que va interposar -de la mà del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza- una querella el 30 d'octubre contra tot el Govern i els membres sobiranistes de la mesa del Parlament. Aquesta va ser admesa pel Tribunal Suprem, que posteriorment va absorbir les diligències ja practicades al jutjat d'instrucció 13 i la causa que havia començat a investigar l'Audiència Nacional, amb Carmen Lamela al capdavant, contra Sànchez i Cuixart. La investigació contra el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, l'exdirector dels Mossos Pere Soler i l'exsecretari d'Interior César Puig (els dos últims destituïts pel 155), però, va continuar a mans de l'Audiència en una peça separada, tot i que amb múltiples vinculacions. En paral·lel, al TSJC i a diversos jutjats d'instrucció s'han investigat alcaldes, treballadors públics i entitats -com Òmnium i l'ANC-, per presumptes delictes de desobediència o malversació, entre d'altres. I és que la causa de l'1-O es ramifica en diversos procediments judicials instruïts per diferents jutjats de Catalunya. Aquí es poden consultar les altres causes del procés. 

La instrucció de la causa general l'ha portat el magistrat Pablo Llarena, que s'integra a la sala segona del Suprem, destinada a jutjar delictes amb aforats. Ell ha estat l'encarregat de practicar diligències i determinar les mesures cautelars, entre les quals la presó provisional. El tribunal que jutjarà els líders independentistes, però, serà un altre, encapçalat per Manuel Marchena.
QUÈ DEMANEN LES ACUSACIONS?

Les acusacions al judici de l'1-O Foto: ACN


Al llarg de les sessions del judici de l'1-O s'aniran desgranant els elements que conformen el relat de la rebel·lió. Sobre els fonaments de l'auto de processament que va escriure Llarena, la Fiscalia va fer públic, fa uns mesos, el seu escrit qualificació que, sense dubtes, marcarà una de les línies del judici. Aquest, però, no és definitiu i es pot modificar encara al final del procés.

Què demana la Fiscalia del Tribunal Suprem?

La Fiscalia del Tribunal Suprem s'ha mantingut ferma des del primer moment en les acusacions de rebel·lió, malversació i desobediència. En aquest sentit, va assegurar que els fets conformaven una clara "crònica d'una rebel·lió anunciada" i que hi havia hagut una "insurrecció violenta" que va posar en perill l'ordre constitucional.

Així ho argumenta als escrits d'acusació, tant pel que fa als líders del procés com en referència a la causa paral·lela que s'ha instruït a l'Audiència Nacional respecte del major Josep Lluís Trapero i l'excúpula dels Mossos. En aquesta, el fiscal ja s'ha mullat, considerant "colpista" la cúpula dels Mossos, segons consta en un vídeo al qual ha tingut accés NacióDigital. Pel que fa als primers, la qualificació provisional del ministeri públic s'ha fixat en la rebel·lió amb malversació, amb un màxim de fins a 25 anys per a Oriol Junqueras, un dels líders de la trama. La Fiscalia aplica en aquest cas l'article 472.1 i 473.1 del Codi Penal, que inclou la rebel·lió sense armes ni combat.

Per sota de Junqueras se situen Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, per qui el ministeri fiscal demana 17 anys de presó i 17 d'inhabilitació, també per rebel·lió com a "promotors o caps principals" del delicte; Jordi Turull, Raül Romeva, Quim Forn, Josep Rull i Dolors Bassa, que s'enfronten a 16 anys de presó i inhabilitació per rebel·lió amb malversació, i Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, per qui demana set anys de presó i 16 d'inhabilitació per malversació i desobediència greu, a part d'una multa de prop de 30.000 euros

Per la diputada de la CUP Mireia Boya, i els membres de l'antiga mesa del Parlament Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Joan Josep Nuet i Ramona Barrufet, demanava una multa, també de 30.000 euros, per un delicte de desobediència, i inhabilitació durant un any i vuit mesos, tot i que aquests finalment no seran jutjats al Suprem.

Què demana l'Advocacia de l'Estat?

L'Advocacia de l'Estat es va personar en la causa exclusivament com a víctima d'un delicte de malversació de fons públics durant la realització del referèndum. Així ho van fer constar en l'escrit presentat al jutjat d'instrucció 13 que, posteriorment, va unificar la seva causa al Suprem.

Segons l'Advocacia, que esdevé acusació particular, es "obvi" que es van utilitzar "partides pressupostàries amagades", tot i que no s'ha especificat quines i l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro també va negar que això fos així, negant per tant la malversació. En els informes de la Guàrdia Civil remesos a Llarena, però, el delicte es manté i es justifica per 1,9 milions d'euros, malgrat que part de les factures no consten com a pagades per la intervenció estatal dels comptes de la Generalitat a través del 155.

Tot i que la personació de l'Advocacia de l'Estat va ser exclusivament per aquest delicte monetari, l'Advocacia es va acollir a la doctrina del Tribunal Suprem per justificar el seu posicionament respecte de la resta de delictes. En aquest camí, l'Advocacia s'alinea i s'ha adherit majoritàriament a totes les condicions de la Fiscalia, tot i que el seu escrit d'acusació ha estat lleugerament diferent, rebaixant el sentit dels delictes, però sumant-ne des de la seva petició inicial.

Segons el seu escrit d'acusació, l'Advocacia no veu violència en l'actuació dels líders del procés durant l'1-O, i esquiva la petició per rebel·lió. No obstant això, la seva formulació no suposa una rebaixa en la petició de penes, sinó un augment, si es té en compte el punt de partida, és a dir, que inicialment només s'havia personat per un delicte de malversació de fons públics. Ara, les peticions de presó se situen entre els 7 i 12 anys. 

Per a Oriol Junqueras demana 12 anys de presó per sedició amb malversació; per a Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Dolors Bassa i Josep Rull, 11 anys i mig per sedició amb malversació; per a Carme Forcadell, 10 anys de presó per sedició; per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, 8 anys per sedició; per a Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila 7 anys per malversació i desobediència greu. 

Què demana Vox?

El partit fundat per l'exdiputat del PP basc Santiago Abascal esdevé l'única acusació popular en la causa, després que el TSJC acceptés el 6 de novembre el pagament de 20.000 euros que els permetia personar-se. El posicionament del Vox durant la instrucció s'ha distingit per la seva duresa i, segons asseguren a NacióDigital, es mantindrà així durant el judici.

Vox demana acusar per rebel·lió i 74 anys de presó per Oriol Junqueras i la resta de consellers empresonats, a més de 62 anys per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. A Carme Forcadell li demanen 30 anys. Als consellers que no estan en presó preventiva també els hi demanen 30 anys. En el seu escrit de 60 pàgines, el partit d'ultradreta embat amb duresa contra el procés independentista al qual cataloga de "racista" contra els espanyols.
LES VEUS DE L'ABSOLUCIÓ

Advocats dels líders independentistes. Foto: ACN


Les defenses tenen clar que es tracta d'un judici polític i, com a tal, han afirmat en diverses ocasions que el seu principal objectiu és l'absolució. Malgrat que s'han sembrat dubtes sobre possibles pactes, diversos advocats asseguren a NacióDigital que s'està seguint una estratègia individualitzada però unitària i que, per tant, cap de les línies a seguir comportarà el perjudici d'algun dels encausats. 

En aquest cas, només es jutjarà al Suprem els processats que resten en territori espanyol -empresonats o en llibertat amb càrrecs-, tot i que a la vista hi podran ser presents totes les defenses, ja que es tracta d'una causa conjunta, però només algunes hi podran participar. En aquest punt, per exemple, l'advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, només podrà assistir-hi com a públic, així com els lletrats dels polítics que seran jutjats al TSJC. Al Tribunal Suprem, les veus de l'absolució seran els següents: 

- Andreu Van den Eynde - advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva
- Marina Roig - advocada de Jordi Cuixart
- Mariano Bergés - advocat de Dolors Bassa
- Jordi Pina - advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull
- Xavier Melero - advocat de Meritxell Borràs, Joaquim Forn, Lluís Maria Corominas, Lluís Guino i Ramona Barrufet
- Josep Riba - advocat de Carles Mundó
- Pau Molins - advocat de Santi Vila
- Olga Arderiu - advocada de Carme Forcadell i Anna Simó

Sense intervenir en la vista:

- Carles López - advocat de Mireia Boya
- Enrique Leiva  - advocat de Joan Josep Nuet
- Jaume Alonso-Cuevillas - advocat de Carles Puigdemont, Lluís Puig i Clara Ponsatí
- Benet Salellas - advocat d'Anna Gabriel
- Joan Castelló - advocat de Marta Rovira
- Gonzalo Boye - advocat de Toni Comín i Meritxell Serret

*En ocasions els advocats podran ser substituïts per membres del seu despatx. 

NacióDigital ha elaborat un interactiu per conèixer tots els protagonistes del judici de l'1-O i descobrir qui es qui, tant pel que fa als acusats, els seus advocats, els portaveus de les defenses, els magistrats, els fiscals o les acusacions. 
QUI SERAN ELS MAGISTRATS?

El tribunal del Suprem que jutja els líders de l'1-O Foto: ACN


La sala 61 del Tribunal Suprem va donar llum verda al jurat conformat per set magistrats, que és l'encarregat de comandar el judici contra els líders independentistes, malgrat els incidents de recusació que les defenses dels presos polítics i exiliats van interposar contra aquests jutges. Són ells, els que dictaran sentència, avaluaran les proves recopilades per l'instructor, Pablo Llarena, i els arguments de totes les parts. Aquestes són les cares que jutjaran el procés:

Manuel Marchena, amonestat pel TEDH. És el president de la sala segona del Suprem des del novembre del 2014 gràcies al vot majoritari conservador del Consell General del Poder Judicial. Neix el 1959 i entra a l'alt tribunal el 2007. Provinent del món de la fiscalia -és fiscal excedent- serà un dels pesos pesants del resultat de la sentència, ja que també en serà el ponent. Marchena va ser el precursor de l'anomenada "doctrina Atutxa", que va significar una reinterpretació de la jurisprudència del Tribunal Suprem en la condemna d'inhabilitació a l'expresident del Parlament basc Juan María Atutxa que, més tard, el TEDH va tombar. També va ser l'instructor d'una de les causes contra Baltasar Garzón, i va presidir la sala que va arxivar les denúncies de CDC contra l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso i l'exministre d'Interior Jorge Fernández Díaz. Periodistes i companys de professió han denunciat en ell una rellevant falta d'imparcialitat i, fins i tot, l'exfiscal anticorrupció Jiménez Villarejo el va descriure com un "perfecte ignorant que té una mala fe absoluta". Durant els últims mesos, de fet, s'ha vist esquitxat pels missatges del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, sobre el repartiment del Poder Judicial entre el PP i el PSOE. 

Andrés Martínez Arrieta, el jutge del CNI. Va néixer el 1955 i des de 1998 és magistrat de la sala del penal del Tribunal Suprem. Va ingressar a la carrera judicial 1979 i va ser destinat a diversos jutjats de primera instància abans de passar a l'Audiència de Madrid, des d'on va fer el salt a l'alt tribunal. Va ser nomenat a la sala segona del Suprem en substitució de Julián Sánchez Melgar, després que el passat mes de febrer de 2017 nomenat fiscal general de l'Estat. S'encarrega de controlar les activitats del CNI i, entre els seus casos més mediàtics, consta l'absolució de quatre guàrdies civils que van torturar els militants d'ETA Igor Portu i Martín Sarasola, condemnats per l'atemptat a la  T-4 de Barajas del 30 de desembre del 2006. Anys després, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar l'Estat per no investigar les tortures.  

Antonio del Moral García, fervorós opusdeista. Neix el 1959 i des del 2012 és magistrat del Tribunal Suprem. Abans, però, havia exercit com a fiscal al Gabinet Tècnic de la Fiscalia General de l'Estat i al Tribunal Suprem. Destaca la seva vinculació amb l'Opus Dei, una de les faccions més conservadores de l'Església, i participa usualment en alguns dels seus actes. Va ser el magistrat instructor al Suprem de la causa contra l'exalcaldessa de Jerez i diputada del PP María José García-Pelayo -una peça separada del cas Gürtel- sobre qui va aconseguir l'arxiu de la causa. A més, ha estat també un dels magistrats del judici contra l'exduc de Palma, Iñaki Urdangarin, condemnat a cinc anys i deu mesos de presó. Malgrat que actualment compleix condemna en un centre penitenciari, el gendre del rei Felip VI va aconseguir una notable rebaixa de la pena. 

Juan Ramon Berdugo, idees conservadores. Va néixer el 1959 i és magistrat del Tribunal Suprem des del 2004, després de passar per la secció segona de l'Audiència de Còrdova. De caire conservador, és membre de l'Associació Professional de la Magistratura, la majoritària al sector i molt propera al PP. Malgrat que pertany a l'ala més conservadora de l'agrupació judicial, el 1999 va promoure jurisdicció estricta en casos de violència de gènere. També va formar part de la sala que va condemnar -amb rebaixa de pena- Iñaki Urdangarin i que va absoldre els guàrdies civils que van torturar els militants d'ETA Igor Portu i Mattin Sarasola.

Luciano Varela Castro, l'únic progressista: Va néixer el 1947, tot i que no va ser fins el 2007 que va integrar al Tribunal Suprem, després de passar per diversos jutjats de primera instància i per l'Audiència de Pontevedra. És el fundador de l'associació Jutges per a la Democràcia, minoritària i de tendència progressista. El 2009 va ser instructor en el cas Garzón sobre els crims del franquisme, després d'una querella de l'associació Manos Limpias. En aquest procediment es va acusar el magistrat de tenir un enfrontament personal amb Garzón des de feia anys i va aconseguir seure'l a la banqueta dels acusats. La sala segona del Suprem, però, finalment va absoldre Garzón. 

Andrés Palomo del Arco, el moderat conciliador. Neix a Salamanca el 1955 i entra a la sala segona del Suprem el 2014, després de treballar a Càceres, Salamanca i presidir l'Audiència de Segovia a partir del 1998. De trajectòria moderada -malgrat ser nomenat amb el suport conservador-, ha dedicat bona part del seu temps al món acadèmic. Ha estat professor de Dret Penal a les Universitats de Salamanca i Valladolid, professor del Centre de Formació de la Policia Nacional d'Àvila i autor de 33 publicacions. Per aquests mèrits ha rebut l'Orde de Sant Ramon de Penyafort i la Creu del Mèrit Policial. Palomo, però, ha estat flexible com a ponent de diverses sentències del Suprem relacionades amb el terrorisme. El 2015 va anular per falta de proves la pena de 119 anys de presó per a Itziar Alberdi -membre d'ETA condemnada per enviar un paquet bomba al Ministeri de Justícia el 1991-, i també va confirmar el 2019 l'absolució d'Arkaitz Terron, un usuari de Twitter acusat d'enaltiment del terrorisme.

Ana María García Ferrer, la primera dona a la sala en 200 anys. Va néixer el 1959 i va ingressar a la carrera judicial el 1984. Ràpidament va ascendir i, de primera instància a Linares, Aranjuez i Leganés, va passar a Madrid, on es va donar a conèixer per ser la jutgessa instructora del cas Roldán, el director general de la Guàrdia Civil acusat de corrupció que va ser finalment detingut a Tailàndia. El 2008 va ser nomenada presidenta de l'Audiència Provincial d'aquesta comunitat, i també va ser coordinadora territorial a Madrid de l'Escola Judicial. El fet que la distingeix dels seus companys és el de ser la primera dona que accedeix a la sala penal del Suprem en 200 anys, això sí, amb el suport dels progressistes. De fet, pertany a l'associació Jueces para la Democracia.
ELS QUATRE FISCALS DE L'1-O

Els fiscals del Suprem Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaime Moreno.


Quatre fiscals del Tribunal Suprem són els encarregats de la causa de l'1-O que va iniciar José Manuel Maza, que va morir en un viatge oficial a l'Argentina. Aquest, alineat amb l'ala més conservadora de la judicatura, va presentar la querella per rebel·lió que va iniciar el procés penal contra els líders independentistes. Des de llavors, la postura dels fiscals ha estat implacable sense fer cap concessió, fins i tot quan això els ha portat a xocar amb la Fiscalia General de l'Estat, i amb peticions de penes duríssimes. 

Javier Zaragoza, el fiscal d'ETA. És l'exfiscal en cap de l'Audiència Nacional on, durant onze anys, va ser un dels màxims responsables en la lluita antiterrorista. Va néixer el 1955 i, des de l'any passat forma part de la Fiscalia del Tribunal Suprem per decisió directa de l'exfiscal general de l'Estat José Manuel Maza, que va proposar substituir-lo a l'Audiència per Jesús Alonso. És membre de la Unió Progressista de Fiscals (UPF). La seva trajectòria ha estat marcada sobretot per causes vinculades al terrorisme i als delictes contra la Corona, que ha dirigit amb contundència malgrat que en moltes ocasions no han prosperat. També es va oposar a la investigació impulsada per Baltasar Garzón dels crims franquistes i el va acusar de practicar una "inquisició general" inclosa en una "causa general". També va resultat esquitxat pels documents del departament d'Estat dels Estats Units trets a la llum per WikiLeaks. 

Consuelo Madrigal, de la confiança de Rajoy. Nascuda el 1956, va exercir de fiscal general de l'Estat des de principis del 2015 fins a final del 2016, esdevenint la primera dona al càrrec i la segona fiscal general de Mariano Rajoy. De tarannà contundent i conservador -tot i que menys que Maza-, és una vella coneguda dels dirigents sobiranistes. De fet, el seu punt de vista sobre la voluntat de Catalunya d'autodeterminar-se ja va quedar clar en el discurs d'obertura de l'any judicial del 2016, amb declaracions que van generar resposta política per boca de l'aleshores consellera Neus Munté. De militància antiavortista, es va mostrar favorable al processament de l'expresident Artur Mas en la causa contra la Generalitat pel 9-N. 

Fidel Cadena, implicat en el litigi de Sixena. Membre de l'associació més conservadora de la fiscalia, és el fiscal que portava la causa contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la mesa al Suprem. Cadena és a l'alt tribunal des del 2007, des d'on ha mostrat clars símptomes d'intransigència en determinats aspectes. Entre ells, i com en el cas de Madrigal, aquells relacionats amb el dret a decidir de Catalunya i l'avortament. També és el fiscal que va demanar obrir una causa penal per investigar les responsabilitats dels exconsellers Santi Vila i Lluís Puig en el litigi de les obres de Sixena. De fet, Cadena va ser fiscal del Tribunal Superior de Justícia d'Aragó. 

Jaime Moreno, col·laborador de FAES. Nascut el 1958, ha traçat la seva carrera en la Fiscalia d'Avilés i Madrid, tot i que posteriorment va entomar càrrecs tècnics fins que el 2003 va aconseguir una plaça de fiscal del Tribunal Suprem. Com en els altres casos, es tracta d'un fiscal també familiaritzat amb la causa catalana. Va ser un dels que va interrogar Francesc Homs en el judici pel 9-N, i l'acompanya un vincle personal i professional amb la política, concretament amb el PP. Moreno va ser assessor del govern del PP en l'època d'Alberto Ruiz-Gallardón sobre la reforma del Poder Judicial però, anant més enllà, també ha participat en jornades organitzades per la FAES (Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials), el think thank presidit per José María Aznar. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació