18
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
11:21h
Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, ha demanat en la prèvia del judici de l'1-O al Suprem que els seus clients puguin expressar-se en català durant el judici. El lletrat ha anunciat que demanaran que es practiqui traducció simultània, en cas que el judici es mantingui al Suprem. D'aquesta manera, es garantirà el seu "dret a expressar-se en català". Pina ha negat que el Suprem sigui competent per jutjar la causa del procés perquè "els fets clarament s'han produït a Catalunya". A més, sobre els fets que menciona el fiscal per justificar aquest fet, ha asseverat que són "fets preparatoris".
Però més enllà d'això, ha recordat Pina, els fets es contraposen amb allò que es va viure fa pocs anys durant el judici del 9-N. "Llavors ningú, absolutament ningú, es va plantejar la competència del Suprem, més enllà de la competència òbvia del senyor Francesc Homs", ha afirmat. I d'aquest fet, ha dit, "no han passat 30 anys". "Tots recordarem que llavors es van mostrar fotografies de gent votant a l'exterior", ha avisat, i ha recordat que el mateix Marchena va apel·lar a la "conveniència perquè es respectés el dret al jutge ordinari".
"Són polítics fent política"
Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, ha estat el primer d'intervenir, amb una argumentada exposició per justificar la manca de competència de l'alt tribunal. "Són polítics fent política", ha declarat només començar, i ha demanat "sentit comú" per entendre el conjunt d'un cas que, a més, ha estat ple d'accions "imprevisibles" des del primer moment.
Van den Eynde, que ha assegurat que "mai havia estat més convençut d'una causa que d'aquesta", ha recordat que el jutjat d'instrucció 13 "ha estat investigant durant un any els delictes de rebel·lió i sedició". "Com pot ser?", ha preguntat. També ha afirmat que l'assumpció directa de la causa al Suprem "vulnera la regla de la igualtat davant la llei, el dret a la doble instància penal i els drets de la dignitat de les persones".
Sobre el fet que el delicte tingués efectes més enllà de l'estat espanyol, l'advocat de Junqueras i Romeva ha defensat que "no es desenvolupa l'activitat internacional" i ha tornat a preguntar: "Com relacionarem un vot d'un ciutadà a l'estranger amb un alçament violent? Com ho unim? No és alçament, ni a Internet".
Per la seva banda, Olga Arderiu, advocada de Carme Forcadell, ha volgut destacar que "els efectes no formen part del tipus". És a dir, que les possibles conseqüències de la rebel·lió o de la desobediència, s'haguessin produït, en qualsevol cas, a Catalunya: "El Suprem s'ha de preguntar on s'hagués produït la declaració d'independència, i això s'hagués produït al Parlament de Catalunya, a Barcelona". No obstant això, ha preguntar per què la seva patrocinada està acusada de rebel·lió, quan la seva actuació va ser "exactament la mateixa" que la resta de la mesa.
Què es debat?
El Tribunal Suprem acull el darrer tràmit administratiu abans d'iniciar formalment el procés oral que jutjarà els líders independentistes, en la causa general del referèndum de l'1-O. Les qüestions de previ pronunciament, doncs, esdevenen la prèvia d'un judici que previsiblement arrencarà a finals de gener, però sobre el qual encara no hi ha data fixada.
En aquesta ocasió, la sala segona -i penal- de l'alt tribunal portarà a debat la seva competència, ja que les defenses dels presos i polítics acusats s'hi pronunciaran en contra. Durant la vista, on només participaran advocats i no els acusats, les parts argumentaran per què el judici s'ha de celebrar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i no a l'alt tribunal espanyol.
Les defenses intenten demostrar -tot i que amb poques expectatives, segons admeten- la vulneració de drets que suposa la realització del judici al Suprem, ja que bona part dels acusats eren aforats a l'alt tribunal català i no a l'espanyol. En el cas de Jordi Cuixart, a mes, no era aforat i els delictes que se li imputen es restringeixen a territori català.
Però més enllà d'això, ha recordat Pina, els fets es contraposen amb allò que es va viure fa pocs anys durant el judici del 9-N. "Llavors ningú, absolutament ningú, es va plantejar la competència del Suprem, més enllà de la competència òbvia del senyor Francesc Homs", ha afirmat. I d'aquest fet, ha dit, "no han passat 30 anys". "Tots recordarem que llavors es van mostrar fotografies de gent votant a l'exterior", ha avisat, i ha recordat que el mateix Marchena va apel·lar a la "conveniència perquè es respectés el dret al jutge ordinari".
"Són polítics fent política"
Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, ha estat el primer d'intervenir, amb una argumentada exposició per justificar la manca de competència de l'alt tribunal. "Són polítics fent política", ha declarat només començar, i ha demanat "sentit comú" per entendre el conjunt d'un cas que, a més, ha estat ple d'accions "imprevisibles" des del primer moment.
Van den Eynde, que ha assegurat que "mai havia estat més convençut d'una causa que d'aquesta", ha recordat que el jutjat d'instrucció 13 "ha estat investigant durant un any els delictes de rebel·lió i sedició". "Com pot ser?", ha preguntat. També ha afirmat que l'assumpció directa de la causa al Suprem "vulnera la regla de la igualtat davant la llei, el dret a la doble instància penal i els drets de la dignitat de les persones".
Sobre el fet que el delicte tingués efectes més enllà de l'estat espanyol, l'advocat de Junqueras i Romeva ha defensat que "no es desenvolupa l'activitat internacional" i ha tornat a preguntar: "Com relacionarem un vot d'un ciutadà a l'estranger amb un alçament violent? Com ho unim? No és alçament, ni a Internet".
Per la seva banda, Olga Arderiu, advocada de Carme Forcadell, ha volgut destacar que "els efectes no formen part del tipus". És a dir, que les possibles conseqüències de la rebel·lió o de la desobediència, s'haguessin produït, en qualsevol cas, a Catalunya: "El Suprem s'ha de preguntar on s'hagués produït la declaració d'independència, i això s'hagués produït al Parlament de Catalunya, a Barcelona". No obstant això, ha preguntar per què la seva patrocinada està acusada de rebel·lió, quan la seva actuació va ser "exactament la mateixa" que la resta de la mesa.
Què es debat?
El Tribunal Suprem acull el darrer tràmit administratiu abans d'iniciar formalment el procés oral que jutjarà els líders independentistes, en la causa general del referèndum de l'1-O. Les qüestions de previ pronunciament, doncs, esdevenen la prèvia d'un judici que previsiblement arrencarà a finals de gener, però sobre el qual encara no hi ha data fixada.
En aquesta ocasió, la sala segona -i penal- de l'alt tribunal portarà a debat la seva competència, ja que les defenses dels presos i polítics acusats s'hi pronunciaran en contra. Durant la vista, on només participaran advocats i no els acusats, les parts argumentaran per què el judici s'ha de celebrar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i no a l'alt tribunal espanyol.
Les defenses intenten demostrar -tot i que amb poques expectatives, segons admeten- la vulneració de drets que suposa la realització del judici al Suprem, ja que bona part dels acusats eren aforats a l'alt tribunal català i no a l'espanyol. En el cas de Jordi Cuixart, a mes, no era aforat i els delictes que se li imputen es restringeixen a territori català.