17
de desembre
del
2018
Actualitzat
el
18
de desembre
a les
15:02h
La despesa social de la Generalitat augmentarà el 2019 un 7,7% i se situarà per damunt d'allò gastat el 2010, abans de les retallades. Així ho ha anunciat aquest dilluns el vicepresident català, Pere Aragonès, als grans sindicats i patronals, en una reunió per presentar les línies mestres dels pressupostos, els quals creixeran en 1.660,1 milions, respecte els del 2017 -els últims aprovats-.
Segons un document al qual ha tingut accés NacióDigital, la despesa de salut creixerà en 522,8 milions, la d'educació ho farà en 473,2 milions i la de treball i afers socials, en 220,9 milions. D'aquesta manera, la partida en salut ja serà a finals d'aquest 2018 superior a la del 2010, el seu punt àlgid (superant els 10.000 milions), mentre que l'any vinent encara creixeria més i, per exemple, crearà 200 noves places per a l'atenció primària. Tot i això, cal tenir en compte que el PIB ha crescut des del 2010, motiu pel qual la despesa social és encara més baixa que llavors, en termes relatius.
Desplegament de la renda garantida
Pel que fa a educació, la Generalitat aspira a gastar 210 milions més el 2019 que abans de les retallades, així com incorporar 4.692 docents més que el 2017. Pel que fa al Departament de Treball, Acció Social i Famílies, el pressupost també toca sostre, superant els 3.200 milions, dels quals 300 milions anirien destinats a desplegar la el tercer tram de la renda garantida de ciutadania. 20 milions servirien per recuperar el finançament a les llars d'infants, 25,5 milions permetrien millorar l'accés als estudis universitaris -amb més beques salaris o reduint les taxes-, així com també s'avançaria en el desplegament del decret d'escola inclusiva.
Per altra banda, en l'àrea de seguretat, els pressupostos preveuen crear 750 noves places de Mossos i 250 per a bombers, així com contemplen l'inici de la recuperació de les hores extres del 2013 i el 2014 pactada recentment amb els sindicats. Els comptes inclouen també 900 milions en polítiques d'ocupació, així com el desplegament del Pacte Nacional de la Indústria i de la fibra òptica a tot el país, un Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement, l'inici dels treballs per completar el tram central de la L9, o més de 4 milions per al foment de projectes d’inversió pública en petits municipis.
Delegacions a l'exterior i Agència Tributària
Igualment, els pressupostos també incorporen la recuperació de les delegacions de la Generalitat a l'exterior, la conversió de l'Institut Català de Finances en banca pública, la finalització del desplegament de l'Agència Tributària de Catalunya, la reducció del període mig de pagaments a proveïdors per sota dels 30 dies o un impuls a l'avaluació de les polítiques públiques i als processos de revisió de despesa.
Aquests comptes estan fets preveient un objectiu de dèficit del 0,1%, el que ara està vigent, malgrat que el govern espanyol està tramitant l'eixamplament d'aquest marge fins al 0,3% per a les comunitats autònomes. El pronòstic del Govern, a més, és que el PIB creixi en termes reals l'any vinent un 2,4%, mentre que, els anys posteriors, ho seguiria fent un 2,3% en cadascun, fins al 2022.
Els sindicats veuen insuficient la despesa social
Tot i això, Aragonès no ha detallat per ara quines seran les novetats fiscals dels pressupostos, un dels cavalls de batalla que haurà d'afrontar per aconseguir el suport dels comuns, el soci prioritari del Govern. En la sortida de la reunió, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha definit els pressupostos "d'expansius però raonables", mentre que els secretaris generals de CCOO, Javier Pacheco, i d'UGT, Camil Ros, han vist insuficients els increments en despesa social
Pacheco ha valorat positivament el projecte de pressupostos, si bé ha indicat que "no són suficients per resoldre els problemes reals de la gent", i ha coincidit amb Ros en la necessitat d'emplaçar els partits del Govern a donar suport als pressupostos generals de l'Estat per comptar amb més recursos. "No volen tocar l'IRPF i aquest és un assumpte en el qual s'ha d'estrènyer encara més, igual que en l'Impost de Successions", ha afirmat també el dirigent de CCOO.
Desplegament de la renda garantida
Pel que fa a educació, la Generalitat aspira a gastar 210 milions més el 2019 que abans de les retallades, així com incorporar 4.692 docents més que el 2017. Pel que fa al Departament de Treball, Acció Social i Famílies, el pressupost també toca sostre, superant els 3.200 milions, dels quals 300 milions anirien destinats a desplegar la el tercer tram de la renda garantida de ciutadania. 20 milions servirien per recuperar el finançament a les llars d'infants, 25,5 milions permetrien millorar l'accés als estudis universitaris -amb més beques salaris o reduint les taxes-, així com també s'avançaria en el desplegament del decret d'escola inclusiva.
Per altra banda, en l'àrea de seguretat, els pressupostos preveuen crear 750 noves places de Mossos i 250 per a bombers, així com contemplen l'inici de la recuperació de les hores extres del 2013 i el 2014 pactada recentment amb els sindicats. Els comptes inclouen també 900 milions en polítiques d'ocupació, així com el desplegament del Pacte Nacional de la Indústria i de la fibra òptica a tot el país, un Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement, l'inici dels treballs per completar el tram central de la L9, o més de 4 milions per al foment de projectes d’inversió pública en petits municipis.
Delegacions a l'exterior i Agència Tributària
Igualment, els pressupostos també incorporen la recuperació de les delegacions de la Generalitat a l'exterior, la conversió de l'Institut Català de Finances en banca pública, la finalització del desplegament de l'Agència Tributària de Catalunya, la reducció del període mig de pagaments a proveïdors per sota dels 30 dies o un impuls a l'avaluació de les polítiques públiques i als processos de revisió de despesa.
Aquests comptes estan fets preveient un objectiu de dèficit del 0,1%, el que ara està vigent, malgrat que el govern espanyol està tramitant l'eixamplament d'aquest marge fins al 0,3% per a les comunitats autònomes. El pronòstic del Govern, a més, és que el PIB creixi en termes reals l'any vinent un 2,4%, mentre que, els anys posteriors, ho seguiria fent un 2,3% en cadascun, fins al 2022.
Els sindicats veuen insuficient la despesa social
Tot i això, Aragonès no ha detallat per ara quines seran les novetats fiscals dels pressupostos, un dels cavalls de batalla que haurà d'afrontar per aconseguir el suport dels comuns, el soci prioritari del Govern. En la sortida de la reunió, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha definit els pressupostos "d'expansius però raonables", mentre que els secretaris generals de CCOO, Javier Pacheco, i d'UGT, Camil Ros, han vist insuficients els increments en despesa social
Pacheco ha valorat positivament el projecte de pressupostos, si bé ha indicat que "no són suficients per resoldre els problemes reals de la gent", i ha coincidit amb Ros en la necessitat d'emplaçar els partits del Govern a donar suport als pressupostos generals de l'Estat per comptar amb més recursos. "No volen tocar l'IRPF i aquest és un assumpte en el qual s'ha d'estrènyer encara més, igual que en l'Impost de Successions", ha afirmat també el dirigent de CCOO.