Primera foto al Suprem

L'alt tribunal es declararà competent per jutjar els presos, que pressionen per tenir garanties i reiteren el caràcter polític del procés. Avui també són notícia el desplegament policial del 21-D, els CDR, la reunió Torra-Sánchez, els comptes d'Aragonès, els fitxatges de Tinkle, la Mancomunitat i Stalin

18 de desembre del 2018
Actualitzat a les 6:39h
El judici de l'1-O al Tribunal Suprem ja és més a prop. Avui es fa l'últim pas abans d'iniciar la vista, que encara no té data però que es preveu a finals de gener. Les qüestions de previ pronunciament, on hi participaran els advocats però no els acusats, serviran per resoldre si l'alt tribunal espanyol és competent o bé la causa hauria de jutjar-se al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Això és el que voldrien els presos, temerosos dels efectes del trasllat a Madrid i les rutines. Aposteu, però, per la primera opció. Llegiu la informació d'Aida Morales.

La sessió servirà per poc més que per anar-nos familiaritzant amb la sala (on s'han jutjat casos com els Gal o la il·legalització de Batasuna) i amb els membres del tribunal i la Fiscalia. Als advocats defensors ja els coneixem força. Els presos -que van rebre a Lledoners la visita de l'artista i dissident xinès Ai Weiwei- segueixen fent pressió per tenir tota mena de garanties. Del judici en parla, en to desafiant, Oriol Junqueras, en una carta que inclou la tercera edició del llibre del seu estret col·laborador Sergi Sol. Us ho explica Bernat Surroca. Ahir mateix els quatre presos polítics en vaga de fam van enviar cartes als principals líders europeus per explicar-los la seva situació. Qui per ara no s'estova és el president espanyol, Pedro Sánchez. De fet, a la copa de Nadal amb els periodistes a la Moncloa, va fer broma afirmant que ni en això (en fer o no la vaga de fam) són capaços de posar-se d'acord els reclusos independentistes. Un comentari d'allò més oportú.


Ciutat en tensió. Sánchez serà ben rebut per la patronal i pels partidaris de la tercera via el divendres, però no per l'independentisme. Hem parlat amb representants del CDR, que rebutgen ser criminalitzats per anar amb la cara tapada i que no descarten cap tipus d'acció. Assumeixen, de fet, que hi haurà carregues policials. Llegiu aquí l'entrevista que els ha fet Aida Morales. I, a l'altra banda, la policia: Mossos, cossos estatals i guàrdia urbana hauran de garantir la seguretat i uns mínims de mobilitat a la ciutat però també el dret a manifestació de la ciutadania. No serà un repte fàcil i els agents autonòmics són al punt de mira. Andreu Merino explica en aquest reportatge com es blindarà la ciutat divendres. La cúpula d'Interior van visitar ahir l'expresident Carles Puigdemont a Waterloo després d'haver estat qüestionada per Quim Torra, i la trobada va aixecar tota mena de suspicàcies.

I també en el terreny polític, i malgrat les bromes pesades de Sánchez, se segueix intentant aplanar el camí per una cimera amb la intercessió d'homes bons com ara Jordi Sànchez. Ho explica Sara González i n'ha escrit aquesta opinió a la Veu de NacióJoan Serra Carné. Sobre el 21-D també us aconsello les opinions de Jordi Cabré (a qui, per cert, felicito en nom de tota la família de NacióDigital pel premi Sant Jordi de novel·la) i de Cristina Solias.   

Comptes tapats. La tensió del 21-D (i abans la via eslovena i, durant tota la legislatura, la repressió) tapen l'obra de Govern, que alguna també hi ha. Pere Aragonès va presentar els pressupostos als sindicats i les patronals. No van tenir una mala acollida, sobre tot perquè es torna a la despesa social anterior a les retallades. No serà, però, suficient per als dos aliats potencials, els comuns i el PSC, que només estovarien la seva posició si els independentistes donessin suport als de Sánchez, que no té cap interès a pagar un  preu per l'acord que considera alt. Roger Tugas us dona les claus dels comptes que ha preparat Aragonès.


Vist i llegit

En un sentit o un altre, els columnistes més influents s'havien anat pronunciant, arran de la seva mort, sobre Josep Lluís Núñez i la seva presidència del Futbol Club Barcelona, que va marcar profundament el club. Faltava, però, Albert Martín Vidal i la seva Caverna Azulgrana. La mitad mala es titula el seu article. I no deixa canya dreta. "En què consisteix la seva herència?", es pregunta el periodista. I ell mateix ho respon contundent: "Podria resumir-se en rancúnia, ronya i delinqüència". sosté. I acte seguit ho justifica de forma contundent gràcies a les ombres de la seva gestió i a l'estil que va imprimir al club fins que l'enfrontament amb Cruyff i el que representava el va doblegar.  


 El passadís

Segueix el transvasament entre la política i l'empresa. Ahir us explicava el cas de la cap de premsa d'Inés Arrimadas, Clara de Melo, que ara serà la directora de comunicació del Banc Sabadell a Catalunya. Avui parlarem del cas de la consultora Tinkle, una de les més importants en l'àmbit dels gabinets de premsa i les relacions públiques i que té oficines a Madrid, Barcelona i València, entre altres ciutats. Darrerament ha tancat dos fitxatges rellevants, un a la capital espanyola i un altre a la catalana. La directora de gabinet de Soraya Sáenz de Santamaría, María González Pico, s'incorpora a l'oficina de Madrid i es recol·loca després de la sortida del govern. Era la persona de més confiança de l'exvicepresidenta des de feia anys i panys. I a Barcelona la consultora es reforça amb Albert Gimeno, vinculat durant molts anys a La Vanguardia (n'havia estat subdirector i ara era cap de comunicació del Grupo Godó) i que també va ser director de relacions amb els mitjans d'Interior quan el ministre era Jorge Fernández Díaz, del PP.      


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1913, ja 105 anys, s'iniciava el camí per recuperar les institucions perdudes el 1714 i que des d'aleshores només les dictadures i les decisions de signe autoritari com ara l'aplicació de l'article 155 han segat. Aquell dia es va aprovar un decret del govern espanyol permetent que qualsevol regió espanyola mancomunés diputacions. Era la base legal per crear, el 1914, la Mancomunitat. Per cert, que tal dia com avui, però del 1979, entrava en vigor l'Estatut de Sau.


 L'aniversari

El 18 de desembre de l'any 1878 naixia a Gori, a Geòrgia, dins l'imperi rus, Ióssif Stalin, que va ser primer secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953. Va ser un dels bolxevics que va protagonitzar la Revolució. A la mort de Lenin, va pugnar amb Trotski per dirigir la URSS, cosa que va acabar aconseguint. El període estalinista va estar caracteritzat per una restricció de les llibertats i un cert redreçament econòmic. La repressió contra els seus rivals va ser ferotge. Quan Nikita Khrusxov va pujar al poder dos anys després de la seva mort, va assumir els errors que s'havien comès.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi