El Suprem debat l'últim tràmit abans del judici de l'1-O: és competent?

Les defenses demanaran que la causa es traslladi al TSJC, mentre que les acusacions instaran l'alt tribunal a mantenir la competència i anunciar la data d'inici de la vista

Els advocats dels presos polítics, a les portes del Suprem aquest dimarts al matí
Els advocats dels presos polítics, a les portes del Suprem aquest dimarts al matí | ACN
18 de desembre del 2018
Actualitzat a les 11:49h
El judici de l'1-O està a punt de fixar data, però encara ha de superar un últim escull. Aquest dimarts, el Tribunal Suprem acull el darrer tràmit administratiu abans d'iniciar formalment el procés oral que jutjarà els líders independentistes, en la causa general del referèndum de l'1-O. Les qüestions de previ pronunciament, doncs, esdevenen la prèvia d'un judici que previsiblement arrencarà a finals de gener, però sobre el qual encara no hi ha data fixada. 

En aquesta ocasió, la sala segona -i penal- de l'alt tribunal portarà a debat la seva competència, ja que les defenses dels presos i polítics acusats s'hi pronunciaran en contra. Durant la vista, on només participaran advocats i no els acusats, les parts argumentaran per què el judici s'ha de celebrar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i no a l'alt tribunal espanyol. 

Les defenses intenten demostrar -tot i que amb poques expectatives, segons admeten- la vulneració de drets que suposa la realització del judici al Suprem, ja que bona part dels acusats eren aforats a l'alt tribunal català i no a l'espanyol. En el cas de Jordi Cuixart, a mes, no era aforat i els delictes que se li imputen es restringeixen a territori català. 

"Polítics fent política"

Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, ha estat el primer d'intervenir, amb una argumentada exposició per justificar la manca de competència de l'alt tribunal. "Són polítics fent política", ha declarat només començar, i ha demanat "sentit comú" per entendre el conjunt d'un cas que, a més, ha estat ple d'accions "imprevisibles" des del primer moment. 

Van den Eynde, que ha assegurat que "mai havia estat més convençut d'una causa que d'aquesta", ha recordat que el jutjat d'instrucció 13 "ha estat investigant durant un any els delictes de rebel·lió i sedició". "Com pot ser?", ha preguntat. També ha afirmat que l'assumpció directa de la causa al Suprem "vulnera la regla de la igualtat davant la llei, el dret a la doble instància penal i els drets de la dignitat de les persones". 

Sobre el fet que el delicte tingués efectes més enllà de l'estat espanyol, l'advocat de Junqueras i Romeva ha defensat que "no es desenvolupa l'activitat internacional" i ha tornat a preguntar: "Com relacionarem un vot d'un ciutadà a l'estranger amb un alçament violent? Com ho unim? No és alçament, ni a Internet". També ha aprofundit sobre això l'advocat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, Jordi Pina. "Els fets clarament s'han produït a Catalunya", ha assegurat, ni els del 20 de setembre, ni tampoc els de l'1 d'octubre. A més, sobre els fets que menciona el fiscal per justificar aquest fet, ha asseverat que són "fets preparatoris". 

Però més enllà d'això, ha recordat Pina, els fets es contraposen amb allò que es va viure fa pocs anys durant el judici del 9-N. "Llavors ningú, absolutament ningú, es va plantejar la competència del Suprem, més enllà de la competència òbvia del senyor Francesc Homs", ha afirmat. I d'aquest fet, ha dit, "no han passat 30 anys". "Tots recordarem que llavors es van mostrar fotografies de gent votant a l'exterior", ha avisat, i ha recordat que el mateix Marchena va apel·lar a la "conveniència perquè es respectés el dret al jutge ordinari". 

Olga Arderiu, advocada de Carme Forcadell, a més, ha volgut destacar que "els efectes no formen part del tipus". És a dir, que les possibles conseqüències de la rebel·lió o de la desobediència, s'haguessin produït, en qualsevol cas, a Catalunya: "El Suprem s'ha de preguntar on s'hagués produït la declaració d'independència, i això s'hagués produït al Parlament de Catalunya, a Barcelona". No obstant això, ha preguntar per què la seva patrocinada està acusada de rebel·lió, quan la seva actuació va ser "exactament la mateixa" que la resta de la mesa.

Traducció simultània

Pina també ha anunciat que alguns dels acusats -en el cas concret dels seus representats, Sànchez, Rull i Turull- demanaran que es practiqui traducció simultània, en cas que el judici es mantingui al Suprem. D'aquesta manera, es garantirà el seu "dret a expressar-se en català".

El Suprem, però, ja s'ha mostrat contrari a anteriors peticions relacionades amb la competència del tribunal, al considerar que els delictes van tenir efectes més enllà del territori català, i que la rebel·lió té "caràcter plurisubjectiu". Segons l'alt tribunal, la rebel·lió "adquireix una inqüestionable vocació territorial projectada sobre el conjunt de l'Estat". 

Primera fotografia de la sala i els magistrats

Les qüestions de previ pronunciament permetran, això sí, realitzar una primera fotografia de com serà -si es manté al Suprem- el judici de l'1-O. Una imatge que s'allargarà durant mesos, a través de la qual la ciutadania posarà cara a totes les parts implicades. 

La vista es realitzarà a la sala de plens, el lloc on també es produiran els interrogatoris als acusats, i en aquesta es podrà copsar l'arc de les defenses -els advocats de tots els acusats- i les acusacions, liderades pels membres de la Fiscalia, Vox i l'Advocacia de l'Estat. També serà la primera vegada que es veurà la composició del tribunal que jutjarà l'1-O, amb Manuel Marchena al capdavant. Fa una setmana, de fet, el mateix Suprem va avalar que el magistrat continués al capdavant del procés, malgrat els missatges del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, que posaven la seva independència en entredit.

Després de la vista, el tribunal haurà de confirmar en una interlocutòria si la competència jurisdiccional es manté i, per tant, si el judici tira endavant. En cas que sigui així, la sala penal ja estarà en condicions de fixar data per iniciar el judici pròpiament dit. Ho farà amb les declaracions dels 18 processats. Abans, però, la sala concedirà deu dies a les defenses perquè presentin els seus escrits per demanar les proves i testimonis.