17
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
21:16h
Aquest divendres la Llotja de Mar de Barcelona serà l’escenari del Consell de Ministres que no es reunia a la capital catalana des el 1976. El lloc escollit, el context polític actual i les últimes imatges de violència policial a Catalunya suposen un doble repte per al dispositiu de seguretat: vetllar per la integritat dels ministres i també pel dret a manifestació dels ciutadans. Els Mossos estaran, de nou, al punt de mira. Qualsevol aldarull serà aprofitat per Pedro Sánchez -i, òbviament, per PP i Cs- per carregar contra la Generalitat i posar en qüestió les competències de seguretat ciutadana.
Per ara, diverses informacions apunten que 9.000 agents dels Mossos d’Esquadra, Policia Nacional Espanyola i Guàrdia Civil blindaran el Consell de Ministres. Aquest dilluns a la tarda, la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, s’ha reunit amb el cap dels Mossos, Miquel Esquius, el cap superior de la Policia Nacional espanyola a Catalunya, José Antonio Togores, i el general en cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, Pedro Garrido per coordinar el desplegament policial, que començarà de matinada.
D’altra banda, diversos col·lectius independentistes ja escalfen motors per les mobilitzacions convocades per aquest divendres al matí i a la tarda.
Zones de protecció
Les competències en matèria d’ordre públic són dels Mossos d’Esquadra però el ministeri d’Interior enviarà agents de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil. Per la seva banda, la Guàrdia Urbana serà l’encarregada d’ordenar el trànsit i preveure possibles talls a causa de les mobilitzacions.
No serà una tasca senzilla, tenint en compte la crida de l’Assemblea Nacional Catalana a col·lapsar la ciutat amb cotxes i la mobilització convocada per l’associació Taxi Companys a la Llotja de Mar, la plaça del Taxi i el passeig de Gràcia. Ells protesten per la moratòria de les llicències de VTC.
En aquest sentit, la policia municipal opera habitualment a partir de les "zones de protecció". Són aquells punts on es desenvoluparan les mobilitzacions i aquells per on es desplacin el president espanyol, Pedro Sánchez, i els seus ministres, des de l'aeroport fins a la Llotja.
Està per veure si les zones de protecció s'hauran d'establir també durant la vigília. Fonts empresarials asseguren que el president espanyol, Pedro Sánchez, ha confirmat la seva assistència a l’acte que Foment del Treball organitza el 20 de desembre a l'Hotel Sofia. Aquest dilluns, però, la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, ha assegurat que tot l'executiu viatjarà a Barcelona "junt" i el mateix 21-D, la qual cosa significaria que cap membre de l’executiu assistiria a l'acte. A més, el mateix Sánchez ha evitat garantir la seva assistència.
Coordinació policial
Pel que fa als punts calents a causa de mobilitzacions, la policia compta amb l'acte d'Òmnium a les onze del matí a l’Estació de França i la manifestació de les sis de la tarda als Jardinets de Gràcia, ja que totes dues han estat comunicades al departament d'Interior.
En canvi, no han estat comunicades les crides dels Comitès de Defensa de la República, Arran i altres col·lectius a manifestar-se des de primera hora del matí a la Llotja.
Les manifestacions no comunicades no són extraordinàries i obliguen als cossos policials a improvisar-ne el seguiment els talls de trànsit. També hauran d’estar alerta a les accions que es duguin a terme durant la convocatòria de vaga general de dues hores de la Intersindical-CSC i de l’aturada estudiantil convocada pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i Universitats per la República.
Les forces de seguretat també disposaran d'un centre de coordinació amb els altres cossos per mantenir una comunicació fluïda mentre duri el consell de ministres i les mobilitzacions. La tasca policial per al 21D, però, ja ha començat. Des de fa dies, les àrees d’informació dels respectius cossos analitzen potencials perills i riscos que puguin suposar les mobilitzacions.
Amb el mètode de la Casa Reial
A banda de la mobilitat i el trànsit de vehicles per la ciutat, també hi ha la possibilitat de modificar la circulació del metro.
El 2002 va deixar d’aturar-se a les estacions de Palau Reial i Zona Universitària, que formaven part del perímetre de seguretat de la cimera europea que se celebrava al Palau de Pedralbes i al Palau de Congressos. En el cas de la Llotja de Mar, les estacions més properes són Jaume I i Barceloneta.
Els Mossos tenen la competència d’activar un perímetre de seguretat que afecti el transport subterrani. Per ara la policia catalana no ha fet pública cap mesura d’aquestes característiques però fonts del cos no descartin que la mesura es valori conjuntament amb la resta de forces de seguretat. Les mateixes fonts, apunten que una decisió així seria consensuada i recorden que el govern espanyol disposa dels seus propis equips de seguretat. En aquest sentit, comparen el Consell de Ministres amb una visita de la Casa Reial a Barcelona i diuen que qualsevol decisió que prengui el cos arribarà després d’”escoltar totes les parts”.
Per la seva banda, per ara el consistori tampoc ha emès recomanacions a la ciutadania relacionades amb els desplaçaments dins la ciutat o des d’altres municipis, com sí que ha fet coincidint amb manifestacions de la Diada Nacional de Catalunya.
Fonts municipals asseguren que es van assabentar de la celebració del Consell de Ministres a Barcelona a través de la premsa i, posteriorment, per una carta de la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, a l’alcaldessa, Ada Colau. A la missiva, Calvo agraïa per avançat al consistori la seva col·laboració en l’organització de l’esdeveniment.
Pel que fa a l'actuació dels Mossos d'Esquadra, fonts de la Moncloa asseguren que en cas que els Mossos no siguin capaços de contenir possibles episodis de disturbis, la Generalitat quedarà en evidència per no per poder garantir la seguretat ciutadana.
Garantir el dret a manifestació
El Consell de Ministres del 21-D no serà el primer esdeveniment que viu Barcelona que requereix altes mesures de seguretat. Tot i això, costa trobar un precedent amb característiques similars, a part de la ja citada cimera europea del 2002. L’1-O va suposar un gran desplegament policial però els punts d’actuació estaven dispersos arreu de la ciutat.
D’altra banda, la mobilització Aturem el Parlament, va suposar el blindatge del parc de la Ciutadella de Barcelona, però no de forma prèvia sinó un cop bona part dels parlamentaris ja havien accedit a l’hemicicle.
Les mesures de seguretat habituals en esdeveniments polítics d’alt nivell, i més en el marc d’una alerta antiterrorista nivell 4, impliquen inspeccionar el clavegueram, establir un perímetre de seguretat terrestre i també aeri. El Consell de Ministres d’aquest divendres, però, suposa altres reptes. “Fer-lo fora de la Moncloa és extraordinari i per tant no hi ha estàndards de seguretat establerts”, afirma la la professora de Seguretat Internacional de la UB, ESADE i la Universitat Ramon Llull, Sònia Andolz.
“Si a més hi sumem l’actual context polític, fa que s’hagin de prendre mesures excepcionals”, afegeix. En la mateixa línia s’expressa la directora de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la Universitat Autònoma de Barcelona, Montserrat Iglesias, per a qui en un altre moment polític, “el repte per a la seguretat no seria tan gran”.
Andolz considera que la seguretat dels ministres està “garantida” per la professionalitat dels cossos policials i posa el focus dret a manifestació de les persones que es mobilitzin el 21-D. “No hi ha la mateixa professionalitat a l’hora de protegir els alts càrrecs que quan s’han de gestionar enfrontaments amb manifestants”, assegura. Per la seva banda, Iglesias afegeix una tercera variable: "cal garantir el dret de la resta de la ciutadania a desplaçar-se on vulgui".
Andolz apunta factors que, segons el seu parer, poden influir en l’actuació policial, com la tensa relació entre els Mossos i el Govern o les demandes dels cossos policials estatals per l’equiparació salarial amb la policia catalana. “La coordinació policial és clau i els cossos de seguretat han de posar l’interès general per sobre dels seus interessos particulars”, conclou Iglesias.
Per ara, diverses informacions apunten que 9.000 agents dels Mossos d’Esquadra, Policia Nacional Espanyola i Guàrdia Civil blindaran el Consell de Ministres. Aquest dilluns a la tarda, la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, s’ha reunit amb el cap dels Mossos, Miquel Esquius, el cap superior de la Policia Nacional espanyola a Catalunya, José Antonio Togores, i el general en cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, Pedro Garrido per coordinar el desplegament policial, que començarà de matinada.
D’altra banda, diversos col·lectius independentistes ja escalfen motors per les mobilitzacions convocades per aquest divendres al matí i a la tarda.
Zones de protecció
Les competències en matèria d’ordre públic són dels Mossos d’Esquadra però el ministeri d’Interior enviarà agents de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil. Per la seva banda, la Guàrdia Urbana serà l’encarregada d’ordenar el trànsit i preveure possibles talls a causa de les mobilitzacions.
No serà una tasca senzilla, tenint en compte la crida de l’Assemblea Nacional Catalana a col·lapsar la ciutat amb cotxes i la mobilització convocada per l’associació Taxi Companys a la Llotja de Mar, la plaça del Taxi i el passeig de Gràcia. Ells protesten per la moratòria de les llicències de VTC.
En aquest sentit, la policia municipal opera habitualment a partir de les "zones de protecció". Són aquells punts on es desenvoluparan les mobilitzacions i aquells per on es desplacin el president espanyol, Pedro Sánchez, i els seus ministres, des de l'aeroport fins a la Llotja.
Està per veure si les zones de protecció s'hauran d'establir també durant la vigília. Fonts empresarials asseguren que el president espanyol, Pedro Sánchez, ha confirmat la seva assistència a l’acte que Foment del Treball organitza el 20 de desembre a l'Hotel Sofia. Aquest dilluns, però, la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, ha assegurat que tot l'executiu viatjarà a Barcelona "junt" i el mateix 21-D, la qual cosa significaria que cap membre de l’executiu assistiria a l'acte. A més, el mateix Sánchez ha evitat garantir la seva assistència.
Coordinació policial
Pel que fa als punts calents a causa de mobilitzacions, la policia compta amb l'acte d'Òmnium a les onze del matí a l’Estació de França i la manifestació de les sis de la tarda als Jardinets de Gràcia, ja que totes dues han estat comunicades al departament d'Interior.
En canvi, no han estat comunicades les crides dels Comitès de Defensa de la República, Arran i altres col·lectius a manifestar-se des de primera hora del matí a la Llotja.
Les manifestacions no comunicades no són extraordinàries i obliguen als cossos policials a improvisar-ne el seguiment els talls de trànsit. També hauran d’estar alerta a les accions que es duguin a terme durant la convocatòria de vaga general de dues hores de la Intersindical-CSC i de l’aturada estudiantil convocada pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i Universitats per la República.
Les forces de seguretat també disposaran d'un centre de coordinació amb els altres cossos per mantenir una comunicació fluïda mentre duri el consell de ministres i les mobilitzacions. La tasca policial per al 21D, però, ja ha començat. Des de fa dies, les àrees d’informació dels respectius cossos analitzen potencials perills i riscos que puguin suposar les mobilitzacions.
Amb el mètode de la Casa Reial
A banda de la mobilitat i el trànsit de vehicles per la ciutat, també hi ha la possibilitat de modificar la circulació del metro.
El 2002 va deixar d’aturar-se a les estacions de Palau Reial i Zona Universitària, que formaven part del perímetre de seguretat de la cimera europea que se celebrava al Palau de Pedralbes i al Palau de Congressos. En el cas de la Llotja de Mar, les estacions més properes són Jaume I i Barceloneta.
Els Mossos tenen la competència d’activar un perímetre de seguretat que afecti el transport subterrani. Per ara la policia catalana no ha fet pública cap mesura d’aquestes característiques però fonts del cos no descartin que la mesura es valori conjuntament amb la resta de forces de seguretat. Les mateixes fonts, apunten que una decisió així seria consensuada i recorden que el govern espanyol disposa dels seus propis equips de seguretat. En aquest sentit, comparen el Consell de Ministres amb una visita de la Casa Reial a Barcelona i diuen que qualsevol decisió que prengui el cos arribarà després d’”escoltar totes les parts”.
Per la seva banda, per ara el consistori tampoc ha emès recomanacions a la ciutadania relacionades amb els desplaçaments dins la ciutat o des d’altres municipis, com sí que ha fet coincidint amb manifestacions de la Diada Nacional de Catalunya.
Fonts municipals asseguren que es van assabentar de la celebració del Consell de Ministres a Barcelona a través de la premsa i, posteriorment, per una carta de la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, a l’alcaldessa, Ada Colau. A la missiva, Calvo agraïa per avançat al consistori la seva col·laboració en l’organització de l’esdeveniment.
Pel que fa a l'actuació dels Mossos d'Esquadra, fonts de la Moncloa asseguren que en cas que els Mossos no siguin capaços de contenir possibles episodis de disturbis, la Generalitat quedarà en evidència per no per poder garantir la seguretat ciutadana.
Garantir el dret a manifestació
El Consell de Ministres del 21-D no serà el primer esdeveniment que viu Barcelona que requereix altes mesures de seguretat. Tot i això, costa trobar un precedent amb característiques similars, a part de la ja citada cimera europea del 2002. L’1-O va suposar un gran desplegament policial però els punts d’actuació estaven dispersos arreu de la ciutat.
D’altra banda, la mobilització Aturem el Parlament, va suposar el blindatge del parc de la Ciutadella de Barcelona, però no de forma prèvia sinó un cop bona part dels parlamentaris ja havien accedit a l’hemicicle.
Les mesures de seguretat habituals en esdeveniments polítics d’alt nivell, i més en el marc d’una alerta antiterrorista nivell 4, impliquen inspeccionar el clavegueram, establir un perímetre de seguretat terrestre i també aeri. El Consell de Ministres d’aquest divendres, però, suposa altres reptes. “Fer-lo fora de la Moncloa és extraordinari i per tant no hi ha estàndards de seguretat establerts”, afirma la la professora de Seguretat Internacional de la UB, ESADE i la Universitat Ramon Llull, Sònia Andolz.
“Si a més hi sumem l’actual context polític, fa que s’hagin de prendre mesures excepcionals”, afegeix. En la mateixa línia s’expressa la directora de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la Universitat Autònoma de Barcelona, Montserrat Iglesias, per a qui en un altre moment polític, “el repte per a la seguretat no seria tan gran”.
Andolz considera que la seguretat dels ministres està “garantida” per la professionalitat dels cossos policials i posa el focus dret a manifestació de les persones que es mobilitzin el 21-D. “No hi ha la mateixa professionalitat a l’hora de protegir els alts càrrecs que quan s’han de gestionar enfrontaments amb manifestants”, assegura. Per la seva banda, Iglesias afegeix una tercera variable: "cal garantir el dret de la resta de la ciutadania a desplaçar-se on vulgui".
Andolz apunta factors que, segons el seu parer, poden influir en l’actuació policial, com la tensa relació entre els Mossos i el Govern o les demandes dels cossos policials estatals per l’equiparació salarial amb la policia catalana. “La coordinació policial és clau i els cossos de seguretat han de posar l’interès general per sobre dels seus interessos particulars”, conclou Iglesias.