17
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
12:29h
Els millors fitxatges es fan sobre un tovalló de paper, però també algunes de les millors idees sorgeixen, remullades amb una mica de cervesa i moltes rialles entre amics. Així és com va néixer Pura Ceba, un projecte que va començar a caminar com una broma entre amics però que en poques setmanes s’ha escampat per Sabadell a través de les xarxes socials com una taca d’oli.
Cap dels seus impulsors està vinculat amb el món tèxtil: Israel Estopà, biòleg; Jordi Llunell, productor musical; Martí Sàiz, dissenyador; Pep Mares, gestor cultural; i Roger Serra, politòleg. Serra, acompanyat de Sàiz i Mares, ens explica a través d’una entrevista a NacióDigital com una petita idea s’ha convertit en tendència a la capital vallesana.
- Sovint, les millors idees surten d’un bar.
- Doncs potser aquesta n’és una! Amb els amics vam començar a parlar de Sabadell, que si era molt lleig, que si tots en fem befa, però també ens l’estimem. Hi ha un patrimoni immaterial, de vivències, de gent, de coses que ens han passat, que fa que l’estimem i la compartim, i de vegades no ho posem en valor o no li donem importància. I va ser quan vam pensar que estaria bé fer un disseny de samarretes que mostressin aquest orgull sabadellenc, i ens vam llançar amb una tirada de 30 unitats que al principi pensàvem que no arribarien gaire lluny…
- Però no va ser així.
- Al contrari… Vam fer el Verkami per reunir calers per fer-les, i no ho havíem començat a compartir que ens va començar a arribar a través d’altres grups de WhatsApp. Va ser una bogeria. I d’això només en fa tres setmanes!
- Un èxit, sens dubte!
- Sí, així que de 30 vam decidir fer el salt a 50 unitats. Es tracta d’un garrotí que diu: "Sabadell és capital del Vallès Occidental, de les terres catalanes i del món en general". Va sorgir d’un llistat de 50 propostes, que volíem que marqués cap a on volíem anar, amb orgull sabadellenc, amb història, nostàlgia, un disseny acurat… i la frase del garrotí encaixava amb tot això que volíem transmetre. Així que ho vam encarregar a un dissenyador de la ciutat, en Lion Billar. Pensàvem que ens diria que no, però des del primer dia ens va dir que estava encantat. Va ser rapidíssim, ens va fer sis dissenys diferents, vam decidir passar no de negre a blanc, sinó incloure un toc de verd i de gris. I així vam fer el Verkami, amb tan bon resultat que vam llançar-nos a un segon disseny.
- Dedicat al Sant Pep, un bar mític del centre de Sabadell, ja desaparegut, per cert.
- Sí, la idea va sorgir del concepte de "la universitat de la vida". Molts anàvem a diferents escoles, del centre, de la Creu Alta o de Gràcia, però ens trobàvem per fer campana o jugar al futbolí al Sant Pep. Tots hi vam aprendre allà, no teníem universitat, però per a nosaltres allò va ser una universitat de la vida. Així que vam trobar interessant fer un reconeixement gamberro al Sant Pep. Està clar que no pot tenir un reconeixement oficial, però moltes generacions de sabadellencs tenen mil anècdotes compartides que estaria bé reivindicar.
- I d’aquí en va sortir una samarreta.
- Sí, en aquest cas és disseny d’una altra sabadellenca, la Maite Nicolás, l’estètica recorda les samarretes universitàries, i hi hem inclòs un pacman, en homenatge a les màquines recreatives.
- I ja tenen una altra samarreta en camí.
- Ha anat tot molt ràpid. En Martí Sàiz va plantejar un altre model, un spin off. El va dibuixar en un tovalló en un bar, era un disseny infantil amb una ceba amb un pegat a l’ull. de fet va ser la manera de definir la imatge de Pura Ceba!
- I es quedaran aquí?
- No, tenim més dissenys que aviam si poden sortir a la llum… nosaltres tenim altres feines, i això havia de ser una cosa curta. Però se’ns van ocórrer tres idees complementàries més. Una era per promocionar la mongeta del ganxet. Vam buscar d’on treure’n, però tots els productors les tenien venudes. Però la finca de Can Bros ens va dir que se sumava a la causa i que ens cedia part de les seves, així que hem fet un reetiquetatge sota el nom de “Mongetes Màgiques del Ganxet”. Volem engrescar la gent a tornar a consumir mongetes del ganxet.
- Bona idea! I què més han fet?
- Derivat de la nostra amistat amb Terrassa, farem el Carbó de Terrassa. Són petits sacs perquè amb carbó de sucre, una picada d’ullet als nostres veïns. Tenim un altre projecte vinculat amb l’Artèxtil… però és aviat per dir-ne el què encara, és secret!
- Tot molt sabadellenc!
- Sí, ara tenim encarregades unes cent samarretes, en produirem un màxim de tres-centes. Són produccions petites, i anirem demanant a mesura que en necessitem… i si hi arribem. No en viurem pas d’això, si cobrim despeses ja estarem contentíssims, és només la manera de moure els sentiments de la mica la ciutat.
Cap dels seus impulsors està vinculat amb el món tèxtil: Israel Estopà, biòleg; Jordi Llunell, productor musical; Martí Sàiz, dissenyador; Pep Mares, gestor cultural; i Roger Serra, politòleg. Serra, acompanyat de Sàiz i Mares, ens explica a través d’una entrevista a NacióDigital com una petita idea s’ha convertit en tendència a la capital vallesana.
- Sovint, les millors idees surten d’un bar.
- Doncs potser aquesta n’és una! Amb els amics vam començar a parlar de Sabadell, que si era molt lleig, que si tots en fem befa, però també ens l’estimem. Hi ha un patrimoni immaterial, de vivències, de gent, de coses que ens han passat, que fa que l’estimem i la compartim, i de vegades no ho posem en valor o no li donem importància. I va ser quan vam pensar que estaria bé fer un disseny de samarretes que mostressin aquest orgull sabadellenc, i ens vam llançar amb una tirada de 30 unitats que al principi pensàvem que no arribarien gaire lluny…
- Però no va ser així.
- Al contrari… Vam fer el Verkami per reunir calers per fer-les, i no ho havíem començat a compartir que ens va començar a arribar a través d’altres grups de WhatsApp. Va ser una bogeria. I d’això només en fa tres setmanes!
- Un èxit, sens dubte!
- Sí, així que de 30 vam decidir fer el salt a 50 unitats. Es tracta d’un garrotí que diu: "Sabadell és capital del Vallès Occidental, de les terres catalanes i del món en general". Va sorgir d’un llistat de 50 propostes, que volíem que marqués cap a on volíem anar, amb orgull sabadellenc, amb història, nostàlgia, un disseny acurat… i la frase del garrotí encaixava amb tot això que volíem transmetre. Així que ho vam encarregar a un dissenyador de la ciutat, en Lion Billar. Pensàvem que ens diria que no, però des del primer dia ens va dir que estava encantat. Va ser rapidíssim, ens va fer sis dissenys diferents, vam decidir passar no de negre a blanc, sinó incloure un toc de verd i de gris. I així vam fer el Verkami, amb tan bon resultat que vam llançar-nos a un segon disseny.
Detall de la samarreta dedicada al Sant Pep de Sabadell. Foto: Albert Segura
- Dedicat al Sant Pep, un bar mític del centre de Sabadell, ja desaparegut, per cert.
- Sí, la idea va sorgir del concepte de "la universitat de la vida". Molts anàvem a diferents escoles, del centre, de la Creu Alta o de Gràcia, però ens trobàvem per fer campana o jugar al futbolí al Sant Pep. Tots hi vam aprendre allà, no teníem universitat, però per a nosaltres allò va ser una universitat de la vida. Així que vam trobar interessant fer un reconeixement gamberro al Sant Pep. Està clar que no pot tenir un reconeixement oficial, però moltes generacions de sabadellencs tenen mil anècdotes compartides que estaria bé reivindicar.
- I d’aquí en va sortir una samarreta.
- Sí, en aquest cas és disseny d’una altra sabadellenca, la Maite Nicolás, l’estètica recorda les samarretes universitàries, i hi hem inclòs un pacman, en homenatge a les màquines recreatives.
- I ja tenen una altra samarreta en camí.
- Ha anat tot molt ràpid. En Martí Sàiz va plantejar un altre model, un spin off. El va dibuixar en un tovalló en un bar, era un disseny infantil amb una ceba amb un pegat a l’ull. de fet va ser la manera de definir la imatge de Pura Ceba!
- I es quedaran aquí?
- No, tenim més dissenys que aviam si poden sortir a la llum… nosaltres tenim altres feines, i això havia de ser una cosa curta. Però se’ns van ocórrer tres idees complementàries més. Una era per promocionar la mongeta del ganxet. Vam buscar d’on treure’n, però tots els productors les tenien venudes. Però la finca de Can Bros ens va dir que se sumava a la causa i que ens cedia part de les seves, així que hem fet un reetiquetatge sota el nom de “Mongetes Màgiques del Ganxet”. Volem engrescar la gent a tornar a consumir mongetes del ganxet.
Detalls de xapes amb elements sabadellencs. Foto: Albert Segura
- Bona idea! I què més han fet?
- Derivat de la nostra amistat amb Terrassa, farem el Carbó de Terrassa. Són petits sacs perquè amb carbó de sucre, una picada d’ullet als nostres veïns. Tenim un altre projecte vinculat amb l’Artèxtil… però és aviat per dir-ne el què encara, és secret!
- Tot molt sabadellenc!
- Sí, ara tenim encarregades unes cent samarretes, en produirem un màxim de tres-centes. Són produccions petites, i anirem demanant a mesura que en necessitem… i si hi arribem. No en viurem pas d’això, si cobrim despeses ja estarem contentíssims, és només la manera de moure els sentiments de la mica la ciutat.