17
de desembre
del
2018
Actualitzat
el
18
de desembre
a les
11:10h
Un miler de policies espanyols davant d'un grup -encara indefinit- de ciutadans organitzats en Comitès de Defensa de la República (CDR). Aquesta és una de les primeres imatges que venen al cap quan es pensa en el proper divendres 21 de desembre. Saber com es protegirà o es "desbordarà" la Casa Llotja de Mar de Barcelona, on s'ha de celebrar el consell de ministres amb la presència del mandatari espanyol, Pedro Sánchez, és tota una incògnita. Els CDR van fer una crida la setmana passada perquè la ciutadania s'hi concentrés al davant. I no es volen deixar criminalitzar per anar "amb la cara tapada".
L'abast d'aquesta protesta -que s'acompanyarà de mobilitzacions paral·leles d'Òmnium, l'ANC i grups autònoms al territori- és, de moment, una qüestió incerta. L'olla a pressió, però, va agafant temperatura i, si bé la ciutadania es mostra predisposada a mobilitzar-se, el format i el desenvolupament de la jornada desperten encara diverses preguntes. NacióDigital ha parlat amb la comissió tècnica de comunicació dels CDR per desgranar alguns d'aquests aspectes d'aquesta diada que es preveu excepcional. I no només per l'embalum polític que l'acompanyarà -els governs català i espanyol ja estan cuinant una trobada-, sinó també per la coincidència d'una data mal trobada (un any després de les eleccions post-155), i per les conseqüències de les darreres actuacions policials a Catalunya.
La previsió del dispositiu policial pel 21-D és de 9.000 agents, entre Policia Nacional, Guàrdia Civil i Mossos d'Esquadra. Aquests últims -amb 8.000 efectius- seran qui previsiblement pivotaran el gruix del dispositiu, que tornarà a recaure a les mans del molt observat conseller d'Interior, Miquel Buch, que buscarà evitar l'actuació de la policia espanyola. Davant d'aquesta situació, els CDR avancen en una entrevista que durant aquella jornada qualsevol actuació serà possible.
"No descartem cap mena d'acció", asseguren a aquest diari. Les convocatòries previstes pel 21 de desembre són moltes i, tal com recorden, "cadascú lluita de la manera que creu millor": "No podem oblidar que els CDR són presents a tot el territori, i cada nucli decidirà de quina manera creu que ha de mobilitzar-se, tot i que és evident que l'atenció estarà a la ciutat de Barcelona". No obstant això, una cosa tenen clara. "És un error molt greu criminalitzar qui vagi amb la cara tapada", sentencien, ja que això és una "opció personal" de cadascú.
Una mesura "antirepressiva"
De fet, l'opacitat i anonimat que caracteritza les accions dels CDR forma part de la seva estratègia per garantir la seguretat dels seus membres i la transversal implicació ciutadana en el moviment, sigui de la ideologia que sigui. Així doncs, creuen que el fet de tapar-se la cara és una mesura "antirepressiva" que l'estat espanyol està volent aprofitar per "criminalitzar la protesta". "En comptes de vincular-ho amb la violència, caldria entendre aquest fet com una mesura antirepressiva; no fer-ho en aquests termes suposa comprar el relat de l'estat espanyol", lamenten.
La mateixa lectura és la que fan quan se'ls descriu com la kale borroka catalana, denuncien. "Són paraules purament propagandístiques, amb l'objectiu de crear un estat mental determinat i una realitat completament manipulada", asseguren. La intenció de l'estat espanyol, esgrimeixen durant l'entrevista, és "justificar la repressió desmesurada" que es viu a Catalunya des de la jornada del referèndum de l'1 d'octubre, i que és "pròpia d'un estat profundament franquista".
Barricades que poden "obrir un camí"
La convocatòria oficial dels CDR indicava que les barricades "poden tallar un carrer per obrir un camí", i malgrat que rebutgen concretar com això es materialitzaria, sí que avisen que "l'objectiu és desbordar" el consell de ministres. "Fins aquí podem llegir", expliquen, al temps que consideren que celebrar la reunió a Barcelona, just un any després de les eleccions "imposades pel 155" és una "burla i un maltractament cap al poble català".
"Ja ho havia fet el dictador en nombroses ocasions i és evident que el govern espanyol segueix les mateixes passes", argumenten. Segons els CDR, la reunió és "una mostra més que el Règim del 78 segueix ben viu a les institucions de l'estat espanyol".
La policia, afirmen, n'és un exemple. Sobre si esperen que hi hagi càrregues policials, els CDR admeten que "després de les darreres actuacions dels Mossos i veient la incapacitat del conseller, però també la del president, de fer front a un problema que s'arrossega al cos des de fa molts anys", no s'espera un "canvi d'actitud". "Han demostrat moltes vegades, i aquests últims dies en són una mostra recent, la seva voluntat de criminalitzar la protesta i reprimir els moviments contestataris alhora que permeten que els feixistes gaudeixin d'absoluta impunitat", denuncien.
Per tant, apunten, "la lluita és l'únic camí", davant d'un estat espanyol que redirigeix la violència cap als CDR amb un "discurs intencionadament manipulat" per justificar "actes cada cop més repressius" envers els catalans. En aquest sentit, demanen respecte per a les diferents maneres de protestar, així com per les decisions de cada organització de fer-ho de la manera que decideixi. Sobre les mobilitzacions convocades per Òmnium i l'ANC, per exemple, asseguren que són "autònomes per decidir què, quan i com" fer els seus actes. En qualsevol cas, recorden que "les convocatòries no són excloents les unes amb les altres" i "cadascú lluita de la manera que creu millor".
L'abast d'aquesta protesta -que s'acompanyarà de mobilitzacions paral·leles d'Òmnium, l'ANC i grups autònoms al territori- és, de moment, una qüestió incerta. L'olla a pressió, però, va agafant temperatura i, si bé la ciutadania es mostra predisposada a mobilitzar-se, el format i el desenvolupament de la jornada desperten encara diverses preguntes. NacióDigital ha parlat amb la comissió tècnica de comunicació dels CDR per desgranar alguns d'aquests aspectes d'aquesta diada que es preveu excepcional. I no només per l'embalum polític que l'acompanyarà -els governs català i espanyol ja estan cuinant una trobada-, sinó també per la coincidència d'una data mal trobada (un any després de les eleccions post-155), i per les conseqüències de les darreres actuacions policials a Catalunya.
La previsió del dispositiu policial pel 21-D és de 9.000 agents, entre Policia Nacional, Guàrdia Civil i Mossos d'Esquadra. Aquests últims -amb 8.000 efectius- seran qui previsiblement pivotaran el gruix del dispositiu, que tornarà a recaure a les mans del molt observat conseller d'Interior, Miquel Buch, que buscarà evitar l'actuació de la policia espanyola. Davant d'aquesta situació, els CDR avancen en una entrevista que durant aquella jornada qualsevol actuació serà possible.
Els CDR asseguren que l'opacitat i l'anonimat no és símptoma de violència, sinó de voluntat antirepressiva
"No descartem cap mena d'acció", asseguren a aquest diari. Les convocatòries previstes pel 21 de desembre són moltes i, tal com recorden, "cadascú lluita de la manera que creu millor": "No podem oblidar que els CDR són presents a tot el territori, i cada nucli decidirà de quina manera creu que ha de mobilitzar-se, tot i que és evident que l'atenció estarà a la ciutat de Barcelona". No obstant això, una cosa tenen clara. "És un error molt greu criminalitzar qui vagi amb la cara tapada", sentencien, ja que això és una "opció personal" de cadascú.
Una mesura "antirepressiva"
De fet, l'opacitat i anonimat que caracteritza les accions dels CDR forma part de la seva estratègia per garantir la seguretat dels seus membres i la transversal implicació ciutadana en el moviment, sigui de la ideologia que sigui. Així doncs, creuen que el fet de tapar-se la cara és una mesura "antirepressiva" que l'estat espanyol està volent aprofitar per "criminalitzar la protesta". "En comptes de vincular-ho amb la violència, caldria entendre aquest fet com una mesura antirepressiva; no fer-ho en aquests termes suposa comprar el relat de l'estat espanyol", lamenten.
Accions dels CDR al centre de Barcelona Foto: Adrià Costa
La mateixa lectura és la que fan quan se'ls descriu com la kale borroka catalana, denuncien. "Són paraules purament propagandístiques, amb l'objectiu de crear un estat mental determinat i una realitat completament manipulada", asseguren. La intenció de l'estat espanyol, esgrimeixen durant l'entrevista, és "justificar la repressió desmesurada" que es viu a Catalunya des de la jornada del referèndum de l'1 d'octubre, i que és "pròpia d'un estat profundament franquista".
Barricades que poden "obrir un camí"
La convocatòria oficial dels CDR indicava que les barricades "poden tallar un carrer per obrir un camí", i malgrat que rebutgen concretar com això es materialitzaria, sí que avisen que "l'objectiu és desbordar" el consell de ministres. "Fins aquí podem llegir", expliquen, al temps que consideren que celebrar la reunió a Barcelona, just un any després de les eleccions "imposades pel 155" és una "burla i un maltractament cap al poble català".
"Ja ho havia fet el dictador en nombroses ocasions i és evident que el govern espanyol segueix les mateixes passes", argumenten. Segons els CDR, la reunió és "una mostra més que el Règim del 78 segueix ben viu a les institucions de l'estat espanyol".
Els CDR remarquen que "la lluita és l'únic camí" davant d'un estat espanyol que redirigeix el discurs de la violència cap a Catalunya
La policia, afirmen, n'és un exemple. Sobre si esperen que hi hagi càrregues policials, els CDR admeten que "després de les darreres actuacions dels Mossos i veient la incapacitat del conseller, però també la del president, de fer front a un problema que s'arrossega al cos des de fa molts anys", no s'espera un "canvi d'actitud". "Han demostrat moltes vegades, i aquests últims dies en són una mostra recent, la seva voluntat de criminalitzar la protesta i reprimir els moviments contestataris alhora que permeten que els feixistes gaudeixin d'absoluta impunitat", denuncien.
Per tant, apunten, "la lluita és l'únic camí", davant d'un estat espanyol que redirigeix la violència cap als CDR amb un "discurs intencionadament manipulat" per justificar "actes cada cop més repressius" envers els catalans. En aquest sentit, demanen respecte per a les diferents maneres de protestar, així com per les decisions de cada organització de fer-ho de la manera que decideixi. Sobre les mobilitzacions convocades per Òmnium i l'ANC, per exemple, asseguren que són "autònomes per decidir què, quan i com" fer els seus actes. En qualsevol cas, recorden que "les convocatòries no són excloents les unes amb les altres" i "cadascú lluita de la manera que creu millor".