L'independentisme ha de fer compatible, com deia, la necessària protesta al carrer amb no regalar a alguns mitjans i polítics (desitjosos d'aplicar un 155 etern per evitar parlar del que genera més consens a Catalunya) les imatges que no van tenir l'1-O. Ahir Inés Arrimadas ja donava per fet que passaria. Intentaran capgirar el relat (justificat) de que la violència és cosa seva. La intel·ligència col·lectiva serà més necessària que mai malgrat que el context polític no està precisament per tirar coets. En parla Germà Capdevila a la Veu de Nació i les perspectives també s'analitzen a l'interessant entrevista que Pep Martí fa al periodista José Antonio Zarzalejos, una de les veus més clarividents de la dreta espanyola.
Sobre el 21-D, els seus preparatius i el clima polític us deixo quatre peces: aquesta informació de Sara González i Oriol March i la meva opinió i les de Laura Pinyol i Francesc Viadel.
Primàries discretes a Barcelona. Jordi Graupera serà candidat a l'alcaldia de Barcelona. Les primàries que fa mesos que impulsa -i que han trobat en el camí el suport de l'ANC i Demòcrates- han celebrat aquest cap de setmana la primera volta. El filòsof n'ha estat el clar guanyador seguit del periodista Adrià Alsina. Graupera i els seus seguidors estaven contents perquè són les primàries amb més concurrència celebrades fins ara. I tenien raó.
Tot és, però, relatiu. A les d'ERC o el PSC no hi havia candidats alternatius i a les d'ahir n'eren una seixantena i, a priori, la competència havia d'assegurar una gran concurrència. A les dels partits voten militants que paguen quota i no tot aquell qui s'hi vulgui apuntar fins a darrera hora com era el cas. Al procés d'aquest cap de setmana hi han votat gairebé 10.000 persones. En la primera fase de recollida de suports Graupera va aconseguir més de 30.000 adhesions. Un cop units en un sol projecte l'ANC, que s'ha implicat a fons, n'ha aconseguit 40.000 de tot el país, bàsicament a Barcelona, on estaven cridades 27.000 persones a les urnes.
És possible que el fet de passar de la idea inicial d'una llista republicana unitària (ni Puigdemont ni el PDECat, ERC i la CUP han atès la proposta de Graupera) a treballar per una quarta llista independentista hagi provocat el desànim de bona part dels qui, en un moment o altre, es van adherir. Un fet que pot obligar l'ANC a replantejar-se el seu suport a un projecte que competirà amb les tres forces republicanes. Estarem pendents de les propostes de Graupera i de l'impacte que tingui ara en l'espai de l'antiga Convergència, que, pendent de Waterloo, encara no ha aclarit ni com ni amb qui es presentarà al maig. Per ara l'ERC d'Ernest Maragall lidera les enquestes. La CUP sí que ha fet passes i, com ha avançat Aida Morales, l'exdiputada Mireia Vehí, propera a Endavant, es perfila com a cap de llista.
La vida és bonica... i amb Els Pets més. Han tornat. Ahir a la nit (mentre la Marató de TV3 batia un feliç rècord contra el càncer) Els Pets van omplir el Liceu i no es van estar de res. Van presentar el darrer treball, Som, una nova joia que permet que molts seguim connectant i emocionant-nos amb ells encara que els anys passin. M'ho passava bé amb ells fa 25 anys a les festes majors d'Arbeca o les Borges Blanques i ahir vaig xalar molt al Liceu. Sobre la seva beneïda "maduresa" i el nou disc us recomano l'entrevista que Carlos Gil-Vernet fa al seu vocalista, Lluís Gavaldà. El genial grup de Constantí va cantar les cançons del nou treball, entre elles l'Exèrcit que vindrà, que té a veure amb l'1-O i també amb divendres. Però el públic en va celebrar dues de clàssiques que van acabar amb càntics reivindicatius: Jo vull ser rei i La vida és bonica (però complicada), aquesta última dedicada als presos. Mai estan un grup polític però sempre han tingut les coses clares.
Vist i llegit
La vídua del carismàtic president argentí Juan Domingo Perón, María Estela Martínez de Perón, coneguda com a Isabelita, encara és viva. Nascuda el 1931 viu en un xalet de Madrid després que l'enderroqués la junta militar i se la intentés jutjar per crims contra la humanitat pels que fins fa no massa anys la reclamava la justícia argentina. Isabelita, sense cap mena de preparació i alçada política, va arribar a presidir el país a la mort de Perón, que en la seva segona etapa com a president va girar a la dreta. Els seus mesos de presidència a mitjans dels 70 van ser un bany de sang i d'impunitat de l'extrema dreta. Sobre ella, el seu misteriós secretari i ministre José López Rega i aquells anys, El Confidencial publicava ahir un extens reportatge signat per Carlos Prieto. És curiós.
El passadís
Canvis als gabinets de premsa constitucionalistes. Mentre el PP s'ha vist obligat a retallar personal per les estretors derivades de la pèrdua de representació, al PSC i a Ciutadans els seus responsables de comunicació han canviat d'aires. Fa unes setmanes Manel Franch, veterà cap de premsa dels socialistes, passava a dirigir la comunicació de l'aeroport del Prat, gestionat per l'empresa estatal Aena. El canvi més recent, i significatiu, és però el de Clara de Melo, fins ara cap de premsa (i inseparable acompanyant) d'Inés Arrimadas. De Melo, una jove periodista molt compromesa amb la formació unionista, és la nova responsable de premsa a Catalunya del Banc de Sabadell. El president del banc, Josep Oliu, que va decidir traslladar la seu corporativa a Alacant després de l'1-O, havia demanat "un Podem de dretes" per oferir regeneració des del sistema. De moment, ha captat a la cap de premsa.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1989, fa 29 anys, es van començar a emetre als Estats Units Els Simpson, una sèrie de comèdia en format d'animació creada per Matt Groening per a la cadena Fox. La trama és una sàtira mordaç de la societat nord-americana i narra la vida d'una família de classe mitjana que viu en un poble fictici, Springfield. Els curts que van donar peu a la sèrie es van començar a emetre dins d'El show de Tracey Ullman. Després de tres temporades es va decidir convertir-los en episodis de mitja hora que s'emetrien en horari de màxima audiència. Se n'han emès més de 600 episodis. La sèrie ha guanyat 25 Emmy i 24 Annie. El 1999, Time la va qualificar com la millor sèrie del segle XX. Recordem l'efemèride, amb un vídeo amb algunes de les escenes més divertides de la família d'Springfield, que aquí podem veure a Antena 3, al llarg de la seva història.
L'aniversari
Un 17 de desembre de l'any 1938 va néixer a Buenos Aires, a l'Argentina, el jesuïta Jorge Mario Bergoglio, que l'any 2013 s'acabaria convertint en papa de Roma amb el nom de Francesc. És el Sant Pare número 266 i és també el primer castellanoparlant i no europeu. En aquests anys ha donat un to més progressista i proper a l'Església, i ha seguit prenent mesures davant els casos d'abusos a menors. En aquest vídeo podeu veure els millors fragments d'una entrevista a la cadena hispana Univisión, dels EUA. Àlvar Llobet va repassar en aquesta informació fa nou mesos les grans fites del seu papat.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi