28
de desembre
del
2018
Actualitzat
el
04
de desembre
del
2019
a les
14:01h
La protecció de les platges al nostre país és un dels grans reptes del segle XXI. La qüestió és especialment greu a l'àrea metropolitana de Barcelona ja que a la regressió i a l'impacte del canvi climàtic se li suma una ocupació del territori molt intensiva. En aquest sentit l'AMB reclama a la resta d'administracions competents acordar una solució integral ja que actualment fins a 16 platges pateixen afectacions severes.
A la costa catalana l'aportació de sorra a les platges segueix una dinàmica de corrents marines de nord a sud. Tanmateix, la construcció d'infraestructures –dics, ports, passeigs marítims...- i la reducció dels sediments dels rius provoquen que la regeneració natural ja no sigui possible. D'aquesta manera, després dels habituals temporals de la tardor –les famoses llevantades-, moltes platges desapareixen engolides per la força de l'aigua.
La solució tradicional per mitigar els efectes de la regressió ha estat abocar sorra. S'acostuma a drenar del fons marí, un fet que provoca un impacte ambiental notable –i que està prohibit en algunes zones especialment sensibles-. Recuperar una platja a la primavera no garanteix que pocs mesos després pugi desaparèixer en poques hores de temporal. Els experts coincideixen que és una alternativa cara i poc sostenible en el temps. “La sorra no és il·limitada i cada punt de la platja té una mida diferent”, assenyala Jordi Bordanove, coordinador de Serveis de Promoció i Conservació de l’Espai Públic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
Jordi Guillén, investigador de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, va més enllà. “La perspectiva a mig termini és molt complicada”, assenyala. De fet, deixa clar que “l'actual distribució de platges és insostenible”. O el que és el mateix: tard o d'hora s'haurà d'acordar quines platges realment es poden preservar i com fer-ho. “Les solucions actuals són només pedaços”, conclou. 
L'AMB reclama una solució global
La llei de creació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona estableix que la platja és una infraestructura metropolitana. D'aquesta manera, l'AMB és la responsable de la gestió en l'àmbit de la neteja, del mobiliari i dels equipaments. En canvi, l'Estat s'encarrega de la protecció i conservació del domini maritimoterrestre, mentre que la gestió del litoral és competència de la Generalitat.
És en aquest context que l'AMB reclama des de fa temps un pla global d'estabilització i preservació de les platges que impliqui totes les administracions. Una estratègia que sigui sostenible ambientalment i econòmicament i que tingui en compte les diferències entre el nord i el sud de l'entorn metropolità.
Al sud del Maresme i al Barcelonès nord –on platges com les de Montgat pateixen una regressió severa- fins ara no s'ha pogut aplicar cap altra solució que fer esculleres i aportar sorra. En canvi, al Baix Llobregat on tradicionalment les platges són més amples, el projecte impulsat per l'AMB per consolidar i recuperar les dunes ha tingut resultats positius. “Les platges haurien de tenir un mínim de 25 metres per tenir capacitat d'absorció de gent”, explica a NacióDigital Daniel Palacios, geòleg i enginyer tècnic de platges de l'administració metropolitana.
Entre les possibles solucions des de l'AMB s'apunta a perfeccionar els dics submergits. Es tracta d'un tipus d'infraestructura aplicada a les platges de Barcelona i que redueixen la força de les onades. Una alternativa a impulsar són els geotubs, fets de material tèxtil i omplerts amb sorra de la mateixa platja que fan de barrera temporal o permanent.
Des del CSIC, l'investigador Jordi Guillén considera que el futur passa per la planificació i per buscar solucions individuals segons la dinàmica de cada platja. En aquest sentit aposta per combinar dics submergits, protecció amb dunes i puntualment la regeneració amb sorra.
L'impacte del canvi climàtic
Els temporals d'aquesta tardor mostren la necessitat d'actuar ràpidament i de manera coordinada. Només els danys en equipament i mobiliari públic –competència de l'AMB- han suposat uns costos de 100.000 euros. En aquest sentit els darrers anys s'han registrat a l'entorn de la ciutat comtal diversos pics de grans onades, de fins a vuit metres. També cal destacar el canvi de la direcció del vent, augmentant els temporals de sud-est quan tradicionalment eren sobretot de llevant.
La situació anirà a més amb l'impacte del canvi climàtic. El nivell del mar augmenta anualment entre 3 i 6 mil·límetres i, tal i com destaca Jordi Bordanove, en situacions de baixes pressions l'aigua pot pujar fins a un metre i inundar zones com el litoral del sud del municipi de Castelldefels.
A la costa catalana l'aportació de sorra a les platges segueix una dinàmica de corrents marines de nord a sud. Tanmateix, la construcció d'infraestructures –dics, ports, passeigs marítims...- i la reducció dels sediments dels rius provoquen que la regeneració natural ja no sigui possible. D'aquesta manera, després dels habituals temporals de la tardor –les famoses llevantades-, moltes platges desapareixen engolides per la força de l'aigua.
La solució tradicional per mitigar els efectes de la regressió ha estat abocar sorra. S'acostuma a drenar del fons marí, un fet que provoca un impacte ambiental notable –i que està prohibit en algunes zones especialment sensibles-. Recuperar una platja a la primavera no garanteix que pocs mesos després pugi desaparèixer en poques hores de temporal. Els experts coincideixen que és una alternativa cara i poc sostenible en el temps. “La sorra no és il·limitada i cada punt de la platja té una mida diferent”, assenyala Jordi Bordanove, coordinador de Serveis de Promoció i Conservació de l’Espai Públic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
Jordi Guillén, investigador de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, va més enllà. “La perspectiva a mig termini és molt complicada”, assenyala. De fet, deixa clar que “l'actual distribució de platges és insostenible”. O el que és el mateix: tard o d'hora s'haurà d'acordar quines platges realment es poden preservar i com fer-ho. “Les solucions actuals són només pedaços”, conclou.
La platja de Monsolís de Montgat pateix una severa regressió. Foto: Adrià Costa
L'AMB reclama una solució global
La llei de creació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona estableix que la platja és una infraestructura metropolitana. D'aquesta manera, l'AMB és la responsable de la gestió en l'àmbit de la neteja, del mobiliari i dels equipaments. En canvi, l'Estat s'encarrega de la protecció i conservació del domini maritimoterrestre, mentre que la gestió del litoral és competència de la Generalitat.
És en aquest context que l'AMB reclama des de fa temps un pla global d'estabilització i preservació de les platges que impliqui totes les administracions. Una estratègia que sigui sostenible ambientalment i econòmicament i que tingui en compte les diferències entre el nord i el sud de l'entorn metropolità.
Al sud del Maresme i al Barcelonès nord –on platges com les de Montgat pateixen una regressió severa- fins ara no s'ha pogut aplicar cap altra solució que fer esculleres i aportar sorra. En canvi, al Baix Llobregat on tradicionalment les platges són més amples, el projecte impulsat per l'AMB per consolidar i recuperar les dunes ha tingut resultats positius. “Les platges haurien de tenir un mínim de 25 metres per tenir capacitat d'absorció de gent”, explica a NacióDigital Daniel Palacios, geòleg i enginyer tècnic de platges de l'administració metropolitana.
Les 16 platges metropolitanes amb regressió
Montgat. Pràcticament s'ha perdut la totalitat de les platges dels Toldos (1), Monsolís (2) i Can Tano (3). Impacte sever en equipaments com cinc plataformes de dutxa. També afectació greu a la platja de les Roques (4) amb la pèrdua de tota l’amplada de sorra i provocar danys als equipaments. En el cas de Cala Taps (5) ha perdut tota la sorra i la rampa de baixada ha quedat molt afectada, s'han retirat els equipaments i se n'ha tancat l'accés.
Badalona. La platja de Barca Maria (6) ha patit una important pèrdua de sorra –fins a 30 m d’amplada i 2 a 3 m d’alçada- deixant a la vista runes de fonamentacions antigues. Entre les platges de l’Estació, Patins a Vela (7) i Pescadors, important pèrdua de sorra que ha deixat desprotegit un col·lector fins a trencar-lo. La platja de la Mora (8) continua sent intermitent, perdent tota la sorra en cas d’onatge moderat o fort.
Barcelona. Cada nou temporal provoca una important pèrdua de sorra la platja de la Nova Mar Bella (9). La platja de la Barceloneta (10) ha quedat reduïda en alguns punts fins amenaçar als restaurants que han fet barreres amb sacs de sorra. A la platja de Sant Sebastià (11) les ones han ultrapassat tota la platja i el passeig marítim.
El Prat de Llobregat. La platja naturista (12) desapareix completament quan hi ha onatge i s’han hagut de retirar tots els equipaments. Al nord de la platja de Can Camins (13) es va realitzar l’aportació anual de 100.000 m3 de sorra el juny de 2018 i la major part ja s'ha perdut.
Viladecans. La platja del Remolar (14) ha patit una forta erosió que ha fet desaparèixer les dunes i l'habitat d’interès comunitari protegit que afecta al corriol camanegra.
Gavà. Al nord de Gavà Mar (15), l'estretament progressiu de la platja ha deixat el mar a només 20 metres de les edificacions de primera línia en cas de temporal.
Castelldefels. Els últims temporals provoquen que el nivell del mar pugi quasi un metre i provoqui inundacions a grans extensions del sud del municipi, a tota la platja de Baixador (16) i part de Lluminetes.
Montgat. Pràcticament s'ha perdut la totalitat de les platges dels Toldos (1), Monsolís (2) i Can Tano (3). Impacte sever en equipaments com cinc plataformes de dutxa. També afectació greu a la platja de les Roques (4) amb la pèrdua de tota l’amplada de sorra i provocar danys als equipaments. En el cas de Cala Taps (5) ha perdut tota la sorra i la rampa de baixada ha quedat molt afectada, s'han retirat els equipaments i se n'ha tancat l'accés.
Badalona. La platja de Barca Maria (6) ha patit una important pèrdua de sorra –fins a 30 m d’amplada i 2 a 3 m d’alçada- deixant a la vista runes de fonamentacions antigues. Entre les platges de l’Estació, Patins a Vela (7) i Pescadors, important pèrdua de sorra que ha deixat desprotegit un col·lector fins a trencar-lo. La platja de la Mora (8) continua sent intermitent, perdent tota la sorra en cas d’onatge moderat o fort.
Barcelona. Cada nou temporal provoca una important pèrdua de sorra la platja de la Nova Mar Bella (9). La platja de la Barceloneta (10) ha quedat reduïda en alguns punts fins amenaçar als restaurants que han fet barreres amb sacs de sorra. A la platja de Sant Sebastià (11) les ones han ultrapassat tota la platja i el passeig marítim.
El Prat de Llobregat. La platja naturista (12) desapareix completament quan hi ha onatge i s’han hagut de retirar tots els equipaments. Al nord de la platja de Can Camins (13) es va realitzar l’aportació anual de 100.000 m3 de sorra el juny de 2018 i la major part ja s'ha perdut.
Viladecans. La platja del Remolar (14) ha patit una forta erosió que ha fet desaparèixer les dunes i l'habitat d’interès comunitari protegit que afecta al corriol camanegra.
Gavà. Al nord de Gavà Mar (15), l'estretament progressiu de la platja ha deixat el mar a només 20 metres de les edificacions de primera línia en cas de temporal.
Castelldefels. Els últims temporals provoquen que el nivell del mar pugi quasi un metre i provoqui inundacions a grans extensions del sud del municipi, a tota la platja de Baixador (16) i part de Lluminetes.
Entre les possibles solucions des de l'AMB s'apunta a perfeccionar els dics submergits. Es tracta d'un tipus d'infraestructura aplicada a les platges de Barcelona i que redueixen la força de les onades. Una alternativa a impulsar són els geotubs, fets de material tèxtil i omplerts amb sorra de la mateixa platja que fan de barrera temporal o permanent.
La platja de Can Tano de a Montgat també pateix els efectes de la regressió. Foto: Adrià Costa
Des del CSIC, l'investigador Jordi Guillén considera que el futur passa per la planificació i per buscar solucions individuals segons la dinàmica de cada platja. En aquest sentit aposta per combinar dics submergits, protecció amb dunes i puntualment la regeneració amb sorra.
L'impacte del canvi climàtic
Els temporals d'aquesta tardor mostren la necessitat d'actuar ràpidament i de manera coordinada. Només els danys en equipament i mobiliari públic –competència de l'AMB- han suposat uns costos de 100.000 euros. En aquest sentit els darrers anys s'han registrat a l'entorn de la ciutat comtal diversos pics de grans onades, de fins a vuit metres. També cal destacar el canvi de la direcció del vent, augmentant els temporals de sud-est quan tradicionalment eren sobretot de llevant.
La situació anirà a més amb l'impacte del canvi climàtic. El nivell del mar augmenta anualment entre 3 i 6 mil·límetres i, tal i com destaca Jordi Bordanove, en situacions de baixes pressions l'aigua pot pujar fins a un metre i inundar zones com el litoral del sud del municipi de Castelldefels.
«Projecte Dunes» per protegir les platges
Les platges del Baix Llobregat –a diferència de les del Maresme i el Barcelonès- es caracteritzen per quilòmetres de sorra fina i un paisatge marcat per les dunes. Un ecosistema configurat per les aportacions de sediments del Llobregat i l'acció del vent. Tradicionalment han suposat una protecció natural per la platja i també pels habitatges i les infraestructures de primera línia.
L'alteració de la dinàmica litoral i l'ús intensiu de la costa ha afectat les dunes del Baix Llobregat, que amb uns 620.000 metres quadrats suposen quasi el 50% de la superfície d'aquestes platges. És per aquest motiu que des del 2014 l'AMB impulsa diverses fases del Projecte Dunes per construir-ne de noves i reforçar-ne d'existents.
Actualment es treballa en la cinquena fase del projecte en punts de l’hemidelta sud del Llobregat als municipis de Castelldefels, Gavà, Viladecans i el Prat. El projecte inclou enguany la plantació de 7.000 plantes d'espècies autòctones –tolerants a la salinitat i que fixen les dunes-, el reforç de dunes i la creació de noves –un total de 5.000 metres lineals- i ampliar en 1.000 metres els tancaments per protegir aquest ecosistema. També s'elimina vegetació invasora per afavorir la flora pròpia de les dunes.
Les platges del Baix Llobregat –a diferència de les del Maresme i el Barcelonès- es caracteritzen per quilòmetres de sorra fina i un paisatge marcat per les dunes. Un ecosistema configurat per les aportacions de sediments del Llobregat i l'acció del vent. Tradicionalment han suposat una protecció natural per la platja i també pels habitatges i les infraestructures de primera línia.
L'alteració de la dinàmica litoral i l'ús intensiu de la costa ha afectat les dunes del Baix Llobregat, que amb uns 620.000 metres quadrats suposen quasi el 50% de la superfície d'aquestes platges. És per aquest motiu que des del 2014 l'AMB impulsa diverses fases del Projecte Dunes per construir-ne de noves i reforçar-ne d'existents.
Actualment es treballa en la cinquena fase del projecte en punts de l’hemidelta sud del Llobregat als municipis de Castelldefels, Gavà, Viladecans i el Prat. El projecte inclou enguany la plantació de 7.000 plantes d'espècies autòctones –tolerants a la salinitat i que fixen les dunes-, el reforç de dunes i la creació de noves –un total de 5.000 metres lineals- i ampliar en 1.000 metres els tancaments per protegir aquest ecosistema. També s'elimina vegetació invasora per afavorir la flora pròpia de les dunes.
Millora de les zones dunars de Gavà. Foto: Adrià Costa