José Antonio Zarzalejos: «Si hi ha un altre 155 serà semblant a l'Ulster»

"Jo tinc dos orgulls a la meva vida: haver resistit el terrorisme i haver-me enfrontat a Madrid a la dreta dura del PP". La vida de José Antonio Zarzalejos té aquesta paradoxa. Exponent d'un pensament liberal conservador, va ser víctima d'una campanya insidiosa de la caverna política i mediàtica. El seu delicte: oposar-se a la teoria de la conspiració de l'11-M i no claudicar davant les pressions d'Esperanza Aguirre i companyia. Això li va costar perdre la direcció del diari ABC però ha fet d'ell un referent del periodisme conservador moderat.

Zarzalejos (Bilbao, 1954) és també un dels periodistes més ben informats d'Espanya. En aquesta entrevista -feta en un hotel de Madrid- ho torna a demostrar. Analitza amb fredor la crisi catalana i la política espanyola, adverteix dels riscos que presenta l'actual escenari -amb un possible nou 155 al fons- i creu que el 21-D pot estar en risc la legislatura.   

- Com es contempla des de Madrid l'actual moment polític català?

- Hi ha diversos nivells. En un nivell d'opinió pública hi ha un estupor que pot dur a situacions d'incomprensió i perplexitat que es poden traduir en moviments electorals bruscos, com ha passat a Andalusia. Hi ha un segon nivell que és el dels analistes i mitjans de comunicació, on hi ha una major polarització i en què s'introdueixen elements de major profunditat analítica. I hi hi ha una tercera visió, estrictament política, en què Catalunya es converteix en un territori de competició per una solució al conflicte.

Una solució integrativa, entenent Catalunya com una autonomia, que és l'opció de la dreta, sigui Ciutadans o PP, i també de l'esquerra moderada. I hi ha una solució propugnada per un altre sector de l'esquerra que creu que s'han d'alterar importants paràmetres del règim jurídic constitucional. Això va des d'una Espanya federalitzada fins als qui proposen processos constituents, que es traduirien en una definició d'Espanya com  una comunitat de nacions.

- Vostè com ho veu?

- L'Espanya federal és una aspiració que pot ser compartida per sectors que van més enllà de l'esquerra. A mi mateix no em sona malament. Fins i tot pot presentar aspectes molt positius. Trobo, en canvi, molt més complexa una definició constitucional d'Espanya com a nació de nacions o comunitat de nacions. Implicaria una reforma agreujada de la Constitució que és un terreny molt delicat perquè podria implicar qüestionar altres aspectes com la forma d'Estat. Vist tot això, no hi ha dubte que la major crisi constitucional i de convivència a Espanya des de 1978 és la crisi catalana. Té una profunditat política i social superior a la del fenomen terrorista en el País Basc.

- Superior?

- Sí, perquè el fenomen terrorista era brutal. Jo ho he viscut, vaig haver de venir a viure a Madrid. Però com que era brutal era molt obvi. No tenia cap grau de sofisticació. La situació catalana no té aspectes brutals, és d'una naturalesa identitària més sensible i requereix un tractament diferenciat. No es poden fer equivalències entre la crisi territorial que va plantejar el terrorisme amb el que està succeint a Catalunya. I és curiós com el nacionalisme català, que ha mutat en independentista, ha sentit certa fascinació per alguns personatges com Arnaldo Otegi.

Els fascina més Otegi que Íñigo Urkullu. És el cas de Quim Torra. Cosa curiosa perquè fins fa poc, un Artur Mas era més Urkullu que Otegi i era d'una formalitat democràtica superior a Arzallus. Ara s'han invertit els termes. Nosaltres, els bascos no nacionalistes, però sí basquistes, teníem certa atracció pel catalanisme, i ara sembla que l'admirable pel catalanisme és el procés basc.
 
- Sembla que el 21-D hi haurà un consell de ministres calent a Barcelona.

- El 21-D és un acte d'afirmació de Pedro Sánchez que té un sentit diferent al que ell va pensar inicialment. Quan es va reunir amb Torra li va comunicar que aniria a Barcelona i s'entrevistarien, i la intenció mai va ser de provocació sinó d'entesa. Però en aquests mesos s'han deteriorat les relacions recíproques i el que havia estat un gest orientat a una major comprensió envers Catalunya s'ha convertit per part de l'independentisme en un acte de provocació. A mi mai em va semblar afortunada la data.

- Per què?

- Perquè és l'aniversari d'un acte electoral convocat a l'empara de l'article 155. Va ser poc pensat. Hem passat del gest a la provocació perquè la data no va ser ben elegida. Si hagués elegit una data menys commemorativa els mecanismes s'haguessin engreixat d'una altra manera. Però el 21-D pot ser per Pedro Sánchez el que el 3 d'octubre va ser per Felip VI. Els termes de la qüestió per part de l'independentisme es plantegen de manera similar: el rei ens va provocar amb un discurs d'imposició i ara el poder executiu fa el mateix en una data icònica, la de les úniques eleccions que s'han produït en la democràcia a Catalunya intervingudes per l'Estat. I el consell de ministres ve blindat pels cossos de seguretat de l'Estat.

- El consell es farà?

- Sánchez no es pot fer enrere. Ha de celebrar aquest consell de ministres. Aquestes batalles no les pot perdre l'Estat. Per tant, caldrà enfrontar-se al 21-D amb un gran operatiu policial, confiant en què s'imposi certa sensatesa. Jo entendria que aquell dia el president de la Generalitat no estigués a Barcelona, que no hi hagués autoritats de la Generalitat a complimentar el govern, però no es podria entendre, si més no fora de Catalunya, que l'operatiu policial no fos eficient. I em refereixo als Mossos.

- Què l'inquieta més?

- El 21-D pot ser l'aparició inaugural d'alguns moviments que estant gestant-se i que ja no són els CDR, sinó els Grups Autònoms d'Acció Ràpida, que ja tenen determinades semblances borrokistes que no són de cultura estrictament catalana. Pot ser la introducció a Catalunya d'una dinàmica de carrer diferent, sobretot si s'hi uneixen la CUP, ANC i Òmnium. Si això es produeix, sí que el 21-D tindrem un abans i un després. Això portaria a l'enterrament de la legislatura. Ja s'ha celebrat el funeral. Dimecres, al ple del Congrés sobre Catalunya.

- En quin sentit?

- En el sentit que no hi haurà pressupostos, que la ruptura entre el govern i els grups independentistes és un fet. No oficialitzat, però és un fet. Si el 21-D passa el que creiem que pot passar, la legislatura serà irrecuperable i anirem a unes eleccions.           
 
- En cas de noves eleccions a Espanya, quin horitzó contempla?

- Una majoria viable que s'ha de contemplar és una majoria PSOE-Ciutadans. Una altra alternativa possible és un tripartit de la dreta, seguint les pautes que sembla que se seguiran a Andalusia: un acord PP-Ciutadans amb els vots de Vox. El que no veig és que es pugui produir un acord entre el PSOE, Podem i els grups independentistes. No és ja que no ho veig clar, és que aritmèticament és improbable que es produeixi.

- No ho veu factible?

- És que la caiguda de Podem és tan pronunciada que en el millor dels casos Podem podria estar en el 14-15%, uns 40 escons que no farien majoria amb el PSOE que en el millor dels casos podria tenir 110-115 diputats. D'haver dissolt el Congrés el setembre, el PSOE hagués pogut treure 130 escons.   

- L'estratègia de Quim Torra i Carles Puigdemont li sembla contraproduent pels seus interessos?

- El problema està en saber quins són els seus interessos. No són coincidents amb els d'ERC i PDECat. Hi ha d'haver una catarsi dins de l'independentisme i uns hauran de prevaldre sobre els altres. El que impedeix la catarsi és l'empresonament dels dirigents independentistes i els autoexiliats. És el que va dificultar l'autodissolució d'ETA: i els presos? Impedeix que hi hagi un debat sincer i intens dins de l'independentisme.  

"Ciutadans no s'ha de seure mai amb Vox si pretén mantenir la marca de partit liberal"

- Vox és el nou actor polític espanyol. A Andalusia, es dibuixa una majoria entre el PP, Ciutadans i Vox. La dreta ha de pactar amb Vox?

- No. Amb Vox, la dreta democràtica, i per ella entenc el PP i Ciutadans, ha de fer l'estratègia de les llenties: aquests són els termes de l'acord, els agafes o els deixes, però no et comprarem res del programa. I crec que Ciutadans no s'ha de seure mai amb Vox si pretén mantenir la marca de partit liberal. Jo respecto els votants de Vox, però combato les seves idees.

L'experiència històrica diu que Espanya té una dreta amb certa tendència integrista, que representa Vox. Altra cosa és una majoria de dreta en què Vox no inclogués parts del seu programa, això em semblaria acceptable. El que em semblaria inacceptable és que la dreta comprés a Vox mercaderia programàtica, ni respecte a Catalunya ni a res. Però també s'ha de dir que hi ha una força com Bildu, amb 17 diputats a Euskadi i que té 2 diputats al Congrés, amb la meitat de vots de Vox a Andalusia, i va votar favorablement a Sánchez. No podem dir que Vox no, però Bildu sí, com fa el PNB.  

- Com valora el retorn de José María Aznar al primer pla polític?      

- Això em sembla una de les construccions més artificials de les que jo estic observant.
 
- Però està molt present.

- No, el fan present tots aquells que per atacar l'anomenat tripartit de la dreta diuen que són ventrílocs d'Aznar. En aquesta anomenada concertació, jo crec que Aznar té un paper molt secundari. Creu que Ciutadans, amb Albert Rivera, Inés Arrimadas, Girauta, Toni Roldán, tenen connexions vitals i ideològiques amb Aznar? En absolut. L'únic cert és que Aznar s'ha reconciliat amb el PP de Casado. I que el PP de Casado necessita quadres de substitució del rajoisme que vinguin de l'aznarisme. Però que Aznar jugui un paper determinant és desconèixer la realitat. Té 65 anys, està el 70% del temps fora d'Espanya. És un home de negocis, d'elits europees i americanes. No vol retornar a la política activa. Possiblement aspira a tenir un paper inspirador com el que va tenir Felipe González, però l'estan fent retornar sota pal·li els seus adversaris. I li garanteixo que conec bé Aznar.  

- Vostè va escriure un llibre impactant "La destitución. Historia de un periodismo imposible), on explica la campanya d'assetjament que va patir sent director de l'ABC, campanya en què van participar poders polítics i mediàtics de la dreta més extrema. Ja ha perdonat a Esperanza Aguirre i alguns més?

- No m'ho he plantejat en termes de perdonar, sinó de passar pàgina. I he passat pàgina. Perquè ells estan derrotats.  

- El món Aguirre està derrotat? Casado hi va tenir vincle.

- Sí, però Aguirre és una persona de quasi setanta anys i Casado no arriba a 40. On està l'obra, el pensament articulat liberal conservador d'Aguirre? Res. És una senyora que va connectar amb la dreta madrilenya, i subratllo madrilenya, i que va tenir certa intuïció política. Però el seu final ha estat desastrós. Era la presidenta del partit en l'etapa més corrupta del PP a Madrid. Creu que és rescatable?

"Els qui em van fer fora d'ABC, Aguirre i els delinqüents Ignacio González i Granados, estan derrotats"

- Però Casado ha posat de cap de gabinet Fernández-Lasquetty, que era un home d'Aguirre.

- Sí, i amb Lasquetty no tinc cap raó per tenir-hi una bona relació perquè va formar part dels governs d'Aguirre. Però he de reconèixer que intel·lectualment era el millor que hi havia. Està molt preparat. Quan pensem en Esperanza Aguirre hem de pensar en Ignacio González i Francisco Granados, dos delinqüents que van col·laborar activament per fer-me fora del diari ABC. Perquè el seu discurs i el meu no tenien res a veure.      

- Va ser testimoni de l'entronització de tot una estructura de poder a Madrid.

- La vaig patir i vaig haver de resistir-me a la invasió que van protagonitzar a la societat madrilenya, als mitjans i als cercles empresarials. Allò va ser una mena de dictablanda de l'hegemonia del PP madrileny. Jo tinc dos motius d'orgull: haver resistit al terrorisme etarra i la pressió del nacionalisme basc a la meva terra, Bilbao, i aquí haver resistit a la dreta dura del PP madrileny.  
 
- Allò va ser un règim. Resistir-s'hi no genera soledat? O desolació?

- Sí que vaig sentir desolació. Jo venia del País Basc i pensava que em trobaria un terreny més còmode. I em vaig trobar amb un seguit de personatges com Pedro J. Ramírez, com Esperanza Aguirre, Ignacio González, que davant la passivitat absoluta de Rajoy, van voler domesticar ABC com si fos un nen de la seva propietat. I jo m'hi vaig oposar. Primer em vaig oposar a la teoria de la conspiració de l'11-M i després em vaig oposar rotundament a la ingerència a ABC. Vaig haver d'escriure un llibre per explicar la meva veritat. I després hi havia l'Església del cardenal Rouco, que va suposar el moment més regressiu de la jerarquia eclesiàstica.

- I aquest sector no tornarà?

- No perquè generacionalment està liquidat i la corrupció els ha esquitxat de manera irreversible. El PP de Madrid està encara per higienitzar i Casado ho sap. El PP té davant un llarg camí d'amargor. Els processos contra Francisco Granados i Ignacio González seran terribles pel PP.

- Veu alguna figura en la dreta que pugui ser una personalitat refundadora?

- No. Crec que el centre dreta és de Ciutadans. Amb totes les cauteles, veig Albert Rivera i Inés Arrimadas com a figures amb recorregut. Són joves, laics i europeistes. Li dono recorregut a Pablo Casado en funció de com li vagin les properes eleccions. En el debat de dimecres, Casado va cridar l'atenció perquè va fer un discurs de vint minuts sense una sola interrupció i sense papers. Fins i tot Pablo Iglesias el va elogiar.

"El 2012, Rajoy no es va adonar del que representava la visita de  Mas a la Moncloa"

- L'univers entorn Sáenz de Santamaría té futur?

- Crec que el món de la tecnocràcia conservadora es va immolar amb la sortida de la crisi i amb l'error, històricament imperdonable, que va cometre amb Catalunya. L'any 2012, Rajoy no es va adonar del que representava la visita d'Artur Mas a la Moncloa.

- Què hagués hagut de fer?

- Li hagués hagut de dir: ens entendrem. Un president de la Generalitat mai ha de marxar emprenyat de la Moncloa. Si cal, s'hi ha de quedar a dormir. Va respondre que el pacte fiscal no era possible. Era un moment difícil, però no irreversible.
 
- El discurs de PP i Ciutadans es basa en insistir en el 155. Què li aconsellaria a l'Estat per resoldre el conflicte amb Catalunya?   

- L'article 155 està massa vulgaritzat en el discurs de PP i Ciutadans. Però perquè es va aplicar el 27 d'octubre del 2017. L'article ja no és el tòtem que era. Ara, en l'horitzó que ve, els catalans han de tenir molt clar que si hi ha un altre 155 serà probablement indefinit amb un model com el britànic a l'Ulster.

Que ningú s'equivoqui, no seran sis mesos. Serà un període molt llarg d'intervenció de l'autonomia. Quan sabrem què representa el 155 serà quan el Tribunal Constitucional falli els dos recursos interposats contra el 155, el de Podem i el del Parlament. Encara no tenim certesa jurídica de quins són els límits del 155. Ja estan designats els ponents i els lletrats hi estan treballant. El recurs de Podem té com a ponent Encarna Roca i el del Parlament González Trevijano. Dit això, sóc partidari que els argumentaris segueixin criteris conservadors i el 155 és política de màxims i s'ha de gestionar amb mesura.

- Què pensa sobre la vaga de fam dels presos?

- Crec que la vaga de fam té a veure amb la batalla interna dins de l'independentisme. Vol compensar el martirologi d'Esquerra, que té el seu màxim dirigent a la presó. El meu pronòstic és que no tindrà un recorregut dramàtic i que, si el pogués tenir, l'Estat té facultats jurídiques per evitar un deteriorament físic perjudicial.

- En cas de sentència condemnatòria, seria partidari de l'indult?

- Jo del que sóc partidari és que tots els presos, tret dels condemnats per delictes de lesa humanitat, puguin ser beneficiaris del dret de gràcia. En aquest cas, li diria que m'ho preguntés quan hi hagi sentència, quan veiem en quins termes està redactada, quina és l'actitud dels processats i en quin context es produeix. Però no avancem esdeveniments. Jo mantinc que la sentència del Tribunal Suprem pot donar bastantes sorpreses.

- Vol dir?

- Hi ha un principi acusatori on es parla de rebel·lió i sedició. Però les conclusions definitives poden introduir canvis. La sala ha de jutjar en consciència i té un alt nivell tècnic. En la vista oral pot haver proves contradictòries respecte a la instrucció. Però també caldrà veure quin tipus de defensa es farà, tècnica o política. I quina serà l'actitud dels processats?     

- És un dels periodistes més ben informats d'Espanya. Va ser el primer a donar la notícia de l'abdicació de Joan Carles I. Com veu la salut política de la monarquia?

- En aquest cas sí que vaig estar ben informat. Un any i mig abans ja vaig escriure que el rei pensava en una possible abdicació. Es va desmentir, però a mi em constava que sí. Sobre la monarquia, l'independentisme n'ha fet un casus belli amb l'ajuda inestimable de Podem, però no crec que la institució estigui en qüestió fora de Catalunya.