15
de desembre
del
2018
Actualitzat
el
16
de desembre
a les
12:39h
A l'escalf del procés sobiranista i la seva aposta per fer de Catalunya un nou estat de la Unió Europea, bateguen altres debats sobre com hauria de ser aquest nou país. El model econòmic i social és un aspecte que sovint ha estat bandejat del debat polític, tot i que des de sectors diferents s'esperona a plantejar quins serien els models referencials d'una Catalunya sobirana.
Per enriquir el debat, el proper dimecres, 19 de desembre a les set del vespre, l'Ateneu Barcelonès acollirà una taula rodona coorganitzada per Nació Digital, l'entitat Catalans Lliures i el mateix Ateneu sobre si Catalunya pot ser la Catalunya del sud. Hem preguntat a dos economistes de prestigi, Miquel Puig i Santiago Niño Becerra, que hi diguin la seva i aportin una valoració sobre el que podem aprendre del model nòrdic de societat en els diversos àmbits.
Per Niño Becerra, "un dels efectes de la crisi és la pèrdua de solidesa dels estats i la consolidació de zones, regions o clusters amb possibilitats econòmiques. I Catalunya és una d'elles". Però Niño Becerra afegeix que "hem de tenir en compte el que Catalunya és i on està", assenyalant les dificultats de no disposar d'una veritable sobirania fiscal o competències en grans estructures com ara els ports i els aeroports. Assenyala que prenent com a referència la mitjana europea, com a índex 100, "l'economia catalana està en un 108, però la danesa és a 125, i la seva regió més potent, Hodvedstadem, a 157". I explica que per damunt de Catalunya hi ha territoris com la Llombardia, amb un índex 126 o Euskadi, amb 119, "amb els que Catalunya hauria d'establir col·laboració sòlida".
L'economista, professor de la Universitat Ramon Llull, considera que abans de fixar-se en referències que anomena "de ciència ficció", cal fixar-se en les decisions adoptades per comunitats més properes, com Euskadi: "Quan es va produir la crisi de la siderúrgia, els anys vuitanta, i el govern Ardanza va apostar per la indústria de valor afegit. Avui, hi ha zones d'Euskadi com Beasain o Zamudio, que són líders tecnològics, amb un atur mínim". Niño Becerra aconsella consultar el darrer informe de l'oficina estadística de la UE, l'Eurostat, sobre l'estat de les regions europees, per fer-se una idea de la realitat econòmica de cada territori.
"El model nòrdic no és exportable"
Santiago Niño Becerra assegura, però, que "el model nòrdic no és exportable". No ho és el cas de Dinamarca, però tampoc el de Suècia, "amb una inversió en recerca molt elevada, amb un sistema que no distingeix entre I+D pública i privada, i on els nens surten de les escoles bressol parlant anglès. O el cas de Noruega, amb una altíssima productivitat i amb reserves petrolieres".
L'economista Miquel Puig subratlla el tret cabdal que caracteritza el model social danès: "És un sistema basat en la concertació. Tot es decideix col·lectivament. En el mercat de treball, això es tradueix en uns grans acords entre el govern, els sindicats i la patronal, independentment del color de l'executiu". El principi nuclear pel que fa a la política laboral és "protegir el treballador, però no el lloc de treball". És el que s'anomena la flexiseguretat, una combinació de drets laborals i flexibilitat.
Comparacions odioses
Miquel Puig explica que "a Dinamarca l'acomiadament és lliure, tret de cas de discriminació. Per l'empresari, acomiadar un treballador té un cost zero. Però, en compensació, el treballador acomiadat disposa d'uns serveis públics que l'acullen, el formen i el reubiquen en el mercat de treball", raó per la qual l’atur és mínim. Puig assenyala també que "la ma d'obra és cara, coberta per una xarxa de convenis col·lectius eficaçment protegida pels governs. També hi ha un compromís molt seriós per combatre l'absentisme, amb uns sindicats que paguen una part del seu cost".
Una escola per tothom
Puig assenyala un segon aspecte central del model de societat danesa: "L'educació és inclusiva. Tothom va a la mateixa escola, que és una escola de la xarxa pública. Això fa que tots els segments de la societat danesa estiguin compromesos a preservar el nivell de l'escola i que la seva degradació sigui mínima". Molt lligat a això, hi ha l'aposta ferma de l'Estat danès per la inversió en recerca, que és una de les més elevades de la Unió Europea. L'economista destaca que la pressió fiscal hi és molt elevada, per garantir la pervivència de l'Estat social.
L'exemple porcí
Què li falta a Catalunya per tenir un model econòmic i social com Dinamarca? "El que ens falta són les ganes de ser-ho", respon. I posa l'exemple d'un sector econòmic que és important a totes dues economies: la indústria porcina. "Mentre que a Dinamarca s'han especialitzat en la cria de garrins, que descansa sobre una recerca genètica cofinançada pel sector públic i pel col·lectiu empresarial, Catalunya s'ha centrat en l'engreix: un procés menys exigent tècnicament, que es pot realitzar amb ma d'obra poc qualificada, però que té un cost ambiental elevadíssim". "No hem estat exigents amb el nostre sector porcí i el seu rendiment social és mediocre".
En una línia propera a Miquel Puig, el professor Niño Becerra lamenta que "el tema del model econòmic ha estat exclòs del debat polític, mentre es parla molt de política i de sentiments".
Per enriquir el debat, el proper dimecres, 19 de desembre a les set del vespre, l'Ateneu Barcelonès acollirà una taula rodona coorganitzada per Nació Digital, l'entitat Catalans Lliures i el mateix Ateneu sobre si Catalunya pot ser la Catalunya del sud. Hem preguntat a dos economistes de prestigi, Miquel Puig i Santiago Niño Becerra, que hi diguin la seva i aportin una valoració sobre el que podem aprendre del model nòrdic de societat en els diversos àmbits.
Santiago Niño: "Hem de tenir en compte el que és Catalunya i on està"
Per Niño Becerra, "un dels efectes de la crisi és la pèrdua de solidesa dels estats i la consolidació de zones, regions o clusters amb possibilitats econòmiques. I Catalunya és una d'elles". Però Niño Becerra afegeix que "hem de tenir en compte el que Catalunya és i on està", assenyalant les dificultats de no disposar d'una veritable sobirania fiscal o competències en grans estructures com ara els ports i els aeroports. Assenyala que prenent com a referència la mitjana europea, com a índex 100, "l'economia catalana està en un 108, però la danesa és a 125, i la seva regió més potent, Hodvedstadem, a 157". I explica que per damunt de Catalunya hi ha territoris com la Llombardia, amb un índex 126 o Euskadi, amb 119, "amb els que Catalunya hauria d'establir col·laboració sòlida".
Santiago Niño Becerra Foto: Adrià Costa
L'economista, professor de la Universitat Ramon Llull, considera que abans de fixar-se en referències que anomena "de ciència ficció", cal fixar-se en les decisions adoptades per comunitats més properes, com Euskadi: "Quan es va produir la crisi de la siderúrgia, els anys vuitanta, i el govern Ardanza va apostar per la indústria de valor afegit. Avui, hi ha zones d'Euskadi com Beasain o Zamudio, que són líders tecnològics, amb un atur mínim". Niño Becerra aconsella consultar el darrer informe de l'oficina estadística de la UE, l'Eurostat, sobre l'estat de les regions europees, per fer-se una idea de la realitat econòmica de cada territori.
"El model nòrdic no és exportable"
Santiago Niño Becerra assegura, però, que "el model nòrdic no és exportable". No ho és el cas de Dinamarca, però tampoc el de Suècia, "amb una inversió en recerca molt elevada, amb un sistema que no distingeix entre I+D pública i privada, i on els nens surten de les escoles bressol parlant anglès. O el cas de Noruega, amb una altíssima productivitat i amb reserves petrolieres".
L'economista Miquel Puig subratlla el tret cabdal que caracteritza el model social danès: "És un sistema basat en la concertació. Tot es decideix col·lectivament. En el mercat de treball, això es tradueix en uns grans acords entre el govern, els sindicats i la patronal, independentment del color de l'executiu". El principi nuclear pel que fa a la política laboral és "protegir el treballador, però no el lloc de treball". És el que s'anomena la flexiseguretat, una combinació de drets laborals i flexibilitat.
Comparacions odioses
Miquel Puig explica que "a Dinamarca l'acomiadament és lliure, tret de cas de discriminació. Per l'empresari, acomiadar un treballador té un cost zero. Però, en compensació, el treballador acomiadat disposa d'uns serveis públics que l'acullen, el formen i el reubiquen en el mercat de treball", raó per la qual l’atur és mínim. Puig assenyala també que "la ma d'obra és cara, coberta per una xarxa de convenis col·lectius eficaçment protegida pels governs. També hi ha un compromís molt seriós per combatre l'absentisme, amb uns sindicats que paguen una part del seu cost".
Miquel Puig Foto: Adrià Costa
Una escola per tothom
Puig assenyala un segon aspecte central del model de societat danesa: "L'educació és inclusiva. Tothom va a la mateixa escola, que és una escola de la xarxa pública. Això fa que tots els segments de la societat danesa estiguin compromesos a preservar el nivell de l'escola i que la seva degradació sigui mínima". Molt lligat a això, hi ha l'aposta ferma de l'Estat danès per la inversió en recerca, que és una de les més elevades de la Unió Europea. L'economista destaca que la pressió fiscal hi és molt elevada, per garantir la pervivència de l'Estat social.
L'exemple porcí
Què li falta a Catalunya per tenir un model econòmic i social com Dinamarca? "El que ens falta són les ganes de ser-ho", respon. I posa l'exemple d'un sector econòmic que és important a totes dues economies: la indústria porcina. "Mentre que a Dinamarca s'han especialitzat en la cria de garrins, que descansa sobre una recerca genètica cofinançada pel sector públic i pel col·lectiu empresarial, Catalunya s'ha centrat en l'engreix: un procés menys exigent tècnicament, que es pot realitzar amb ma d'obra poc qualificada, però que té un cost ambiental elevadíssim". "No hem estat exigents amb el nostre sector porcí i el seu rendiment social és mediocre".
Miquel Puig: "El que ens falta per tenir un model com Dinamarca són les ganes de ser-ho"
En una línia propera a Miquel Puig, el professor Niño Becerra lamenta que "el tema del model econòmic ha estat exclòs del debat polític, mentre es parla molt de política i de sentiments".