14
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
19:56h
Fa unes setmanes es va posar sobre la taula el nom de l'exdiputada Anna Gabriel -exiliada a Suïssa- per liderar la llista de la CUP a les eleccions europees. La proposta va ser defensada al consell polític del 10 de novembre pel també exdiputat Quim Arrufat, i va generar certa sorpresa, tant pel nom de la possible candidata com pel fet de voler desencallar un debat que la CUP havia aparcat des del 2004. D'aquella reunió, però, no en van sortir majories determinants, i els anticapitalistes es van emplaçar a una nova trobada amb nous documents i una nova metodologia de votació.
El consell polític on s'ha de resoldre el dilema és aquest dissabte a Artés (el Bages). El nom d'Anna Gabriel, però, ja no és sobre la taula. I les propostes pel "sí" o pel "no" es defensen clarament dividides en dos documents que les assemblees territorials ja han votat, documents als quals ha tingut accés NacióDigital. "No siguem còmplices. El procés d'alliberament nacional no passa per la UE", el primer document, que defensa no presentar-se a les europees. Impulsen el text les assemblees de Riudebitlles, Masquefa i els Monjos, i el Camp de Tarragona. El text "Internacionalitzem la lluita", que avala fer llista per als comicis, està proposat per la CUP de Sant Esteve de Palautordera, Sant Pol de Mar, Viladamat i CUP Exterior.
Els cupaires dualitzen així un debat complex i s'allunyen de les apreciacions i les zones grises de l'anterior consell polític. Qualsevol dels dos resultats haurà de ser ratificat amb una segona votació al mateix consell polític. Si la conclusió és favorable a presentar-se als comicis europeus, el secretariat nacional haurà de treballar en la conformació d'una candidatura d'acord amb el marc del document aprovat, que les assemblees hauran de tornar a ratificar.
Ser a Europa amb una "candidatura instrumental"
Els cupaires debatran aquest dissabte el grau d'importància que donen a una "candidatura instrumental" de la CUP a Europa, que serveixi per tenir una veu clara contra el règim, a través d'una "proposta nítidament d'esquerres, que defensi sense ambigüitats l'autodeterminació dels pobles i que denunciï la brutalitat del règim del 78". Una presència a Europa, destaquen al document a favor del "sí", que ha de recollir les "lluites" i el "rerefons de l'1 i el 3 d'octubre", i que servirà per no cedir el missatge en favor de la República "a les forces que han provocat desorientació estratègica".
El text a favor de presentar-se a les europees també argumenta ser-hi pel fet de no renunciar a "disposar de veu pròpia pensant en la possibilitat de futurs intents d'il·legalització", i indica que la candidatura anirà encapçalada "simbòlicament" per persones exiliades i represaliades de l'entorn polític, així com d'altres lluites d'emancipació d'arreu de l'Estat. Si bé es podria haver plantejat la presència de Gabriel en aquesta llista, l'entorn de les assemblees que defensen la proposta -més properes a les tesis Poble Lliure- ho veuen amb recels, i orienten més aviat una possible implicació d'altres exiliats, com podrien ser Josep Miquel Arenas, conegut com a Valtònyc, o l'Adri dels CDR, expliquen diverses fonts a NacióDigital.
L'escenari ideal dels partidaris del "sí" és una coalició amb les principals forces polítiques independentistes de Galícia i Euskal Herria. En cas que això no sigui possible -ERC ja ha pactat ara amb Bildu i el BNG-, la CUP buscaria la coordinació en espais de la campanya amb la candidatura en la qual participessin de forma majoritària les esquerres independentistes basques i gallegues, amb l'objectiu de treballar les accions polítiques i comunicatives. Aquest context polític és, de fet, un dels elements que pot arribar a decantar la balança cap al "no", ja que difícilment els anticapitalistes apostaran per eixos de campanya conjunts amb els republicans.
Sí al municipalisme, no a les europees
Els arguments dels cupaires per no presentar-se a les europees es basen sobretot en el reforç al municipalisme, segons consta al document al qual ha tingut accés NacióDigital. "Pensem que és important que la CUP pugui centrar el seu debat polític en el si del municipalisme, entenent que aquesta és la millor eina per seguir contribuint a la construcció de la República", assegura el document, que considera que a la CUP encara li queda "molta feina per fer". "No hem valorat prou els costos col·lectius de presentar-se a les properes eleccions europees", afegeix el text.
Si sovint ja costa mantenir les dinàmiques en debats supramunicipals, admeten els defensors del "no", presentar-se a les europees "no servirà perquè aquesta realitat millori, sinó tot el contrari". A més, qüestionen que la Unió Europea sigui "l'Europa del progrés", i recorden que els "lobbys empresarials són qui realment marquen l'agenda política" de la Unió. També exposen que en diferents processos electorals del 2015 i el 2017, la CUP ja va mostrar posicionaments contraris a la Unió Europea, i acaben reflexionant sobre la "necessitat i utilitat" de participar en aquesta institució.
"La primera qüestió que cal tenir en compte és la necessitat d'haver d'establir aliances amb partits polítics", apunta el document. I afegeix: "No és possible establir una aliança amb partits amb qui no compartim un mateix anàlisi sobre la naturalesa de la UE". "Amb qui ens agruparíem per poder capgirar l'Europa del Capital? Amb qui trobaríem prou afinitat per a fer propostes (i guanyar-les)? O hauríem de menjar-nos més i més gripaus en nom d'una representativitat que no serviria absolutament per a res?", acaben preguntant a la militància.
Els partidaris del "no" conclouen que el que es posa al descobert amb el debat són les "mancances de l'actuació exterior que actualment està desenvolupant la CUP, així com també les mancances en la tasca d'articular l'organització a nivell nacional". Una sèrie de "febleses estructurals" que els anticapitalistes assumeixen que han de treballar internament, més enllà d'abocar-se amb una candidatura europea.
Un debat resolutiu
El debat sobre la participació de la CUP a les europees serà l'eix central del consell polític, tot i que en aquesta trobada es tractaran també altres aspectes relacionats amb el municipalisme i la creació de nous nuclis de suport i territorials. Concretament, es portarà a votació la creació d'un nou nucli de comarques centrals del País Valencià i un altre que recollirà les assemblees de l'Alt Pirineu.
El consell polític on s'ha de resoldre el dilema és aquest dissabte a Artés (el Bages). El nom d'Anna Gabriel, però, ja no és sobre la taula. I les propostes pel "sí" o pel "no" es defensen clarament dividides en dos documents que les assemblees territorials ja han votat, documents als quals ha tingut accés NacióDigital. "No siguem còmplices. El procés d'alliberament nacional no passa per la UE", el primer document, que defensa no presentar-se a les europees. Impulsen el text les assemblees de Riudebitlles, Masquefa i els Monjos, i el Camp de Tarragona. El text "Internacionalitzem la lluita", que avala fer llista per als comicis, està proposat per la CUP de Sant Esteve de Palautordera, Sant Pol de Mar, Viladamat i CUP Exterior.
Els cupaires dualitzen així un debat complex i s'allunyen de les apreciacions i les zones grises de l'anterior consell polític. Qualsevol dels dos resultats haurà de ser ratificat amb una segona votació al mateix consell polític. Si la conclusió és favorable a presentar-se als comicis europeus, el secretariat nacional haurà de treballar en la conformació d'una candidatura d'acord amb el marc del document aprovat, que les assemblees hauran de tornar a ratificar.
Ser a Europa amb una "candidatura instrumental"
Els cupaires debatran aquest dissabte el grau d'importància que donen a una "candidatura instrumental" de la CUP a Europa, que serveixi per tenir una veu clara contra el règim, a través d'una "proposta nítidament d'esquerres, que defensi sense ambigüitats l'autodeterminació dels pobles i que denunciï la brutalitat del règim del 78". Una presència a Europa, destaquen al document a favor del "sí", que ha de recollir les "lluites" i el "rerefons de l'1 i el 3 d'octubre", i que servirà per no cedir el missatge en favor de la República "a les forces que han provocat desorientació estratègica".
Els partidaris de presentar-se a les eleccions europees aposten per una coalició amb Bildu i BNG, o una clara coordinació en espais de campanya
El text a favor de presentar-se a les europees també argumenta ser-hi pel fet de no renunciar a "disposar de veu pròpia pensant en la possibilitat de futurs intents d'il·legalització", i indica que la candidatura anirà encapçalada "simbòlicament" per persones exiliades i represaliades de l'entorn polític, així com d'altres lluites d'emancipació d'arreu de l'Estat. Si bé es podria haver plantejat la presència de Gabriel en aquesta llista, l'entorn de les assemblees que defensen la proposta -més properes a les tesis Poble Lliure- ho veuen amb recels, i orienten més aviat una possible implicació d'altres exiliats, com podrien ser Josep Miquel Arenas, conegut com a Valtònyc, o l'Adri dels CDR, expliquen diverses fonts a NacióDigital.
L'escenari ideal dels partidaris del "sí" és una coalició amb les principals forces polítiques independentistes de Galícia i Euskal Herria. En cas que això no sigui possible -ERC ja ha pactat ara amb Bildu i el BNG-, la CUP buscaria la coordinació en espais de la campanya amb la candidatura en la qual participessin de forma majoritària les esquerres independentistes basques i gallegues, amb l'objectiu de treballar les accions polítiques i comunicatives. Aquest context polític és, de fet, un dels elements que pot arribar a decantar la balança cap al "no", ja que difícilment els anticapitalistes apostaran per eixos de campanya conjunts amb els republicans.
Acte de la CUP Foto: Adrià Costa
Sí al municipalisme, no a les europees
Els arguments dels cupaires per no presentar-se a les europees es basen sobretot en el reforç al municipalisme, segons consta al document al qual ha tingut accés NacióDigital. "Pensem que és important que la CUP pugui centrar el seu debat polític en el si del municipalisme, entenent que aquesta és la millor eina per seguir contribuint a la construcció de la República", assegura el document, que considera que a la CUP encara li queda "molta feina per fer". "No hem valorat prou els costos col·lectius de presentar-se a les properes eleccions europees", afegeix el text.
Si sovint ja costa mantenir les dinàmiques en debats supramunicipals, admeten els defensors del "no", presentar-se a les europees "no servirà perquè aquesta realitat millori, sinó tot el contrari". A més, qüestionen que la Unió Europea sigui "l'Europa del progrés", i recorden que els "lobbys empresarials són qui realment marquen l'agenda política" de la Unió. També exposen que en diferents processos electorals del 2015 i el 2017, la CUP ja va mostrar posicionaments contraris a la Unió Europea, i acaben reflexionant sobre la "necessitat i utilitat" de participar en aquesta institució.
Les assemblees que defensen no concórrer a les europees veuen dificultats a l'hora de traçar aliances i consideren que la CUP ha de treballar de portes endins
"La primera qüestió que cal tenir en compte és la necessitat d'haver d'establir aliances amb partits polítics", apunta el document. I afegeix: "No és possible establir una aliança amb partits amb qui no compartim un mateix anàlisi sobre la naturalesa de la UE". "Amb qui ens agruparíem per poder capgirar l'Europa del Capital? Amb qui trobaríem prou afinitat per a fer propostes (i guanyar-les)? O hauríem de menjar-nos més i més gripaus en nom d'una representativitat que no serviria absolutament per a res?", acaben preguntant a la militància.
Els partidaris del "no" conclouen que el que es posa al descobert amb el debat són les "mancances de l'actuació exterior que actualment està desenvolupant la CUP, així com també les mancances en la tasca d'articular l'organització a nivell nacional". Una sèrie de "febleses estructurals" que els anticapitalistes assumeixen que han de treballar internament, més enllà d'abocar-se amb una candidatura europea.
Un debat resolutiu
El debat sobre la participació de la CUP a les europees serà l'eix central del consell polític, tot i que en aquesta trobada es tractaran també altres aspectes relacionats amb el municipalisme i la creació de nous nuclis de suport i territorials. Concretament, es portarà a votació la creació d'un nou nucli de comarques centrals del País Valencià i un altre que recollirà les assemblees de l'Alt Pirineu.