15
de desembre
del
2018
Actualitzat
el
16
de desembre
a les
12:06h
El càncer és la primera causa de mort a Catalunya entre els homes i la segona entre les dones. Cada dia moren 28 persones de càncer, el que equival a dir 10.000 a l'any. Si bé és cert que la incidència de la malaltia creix cada any, la investigació també ha fet possible augmentar el percentatge de supervivència. De fet, aquest ha crescut a Catalunya un 7% en els darrers deu anys, i la mitjana se situa avui prop del 60%. La recerca ha fet possible conèixer millor la malaltia, i per això els experts assenyalen que hi ha maneres de prevenir fins a un 40% dels càncers.
El director de l'Institut Català d'Oncologia, Josep Maria Borràs, explica que els càncers més freqüents entre els homes són el de pròstata (amb una supervivència del 90%), el colorectal (amb un 55%) i el de pulmó (15%), mentre que en el cas de les dones el més freqüent és el de mama (90%), el colorectal (55%) i de l'endometri (76%). Encara hi ha un 60% de tumors dels quals se'n desconeix la seva raó, però sobre la resta sí que és possible prendre mesures per, si més no, detectar-los en una fase molt inicial.
El cap d'Oncologia de l'Hospital Vall d'Hebron, Josep Tabernero, raona que hi ha dos factors que justifiquen que cada vegada hi hagi més persones que pateixin càncer en algun moment de la seva vida: els canvis en l'alimentació i l'augment de l'esperança de vida. "Cada vegada vivim més anys, per tant, tenim més probabilitats de patir càncer". Però aquest augment també va acompanyat d'una millora en la recerca, que fa possible que el 55% de les persones malaltes sobrevisquin a Catalunya.
Pel que fa a l'alimentació, Tabernero explica que els aliments que consumim tenen un pes important en el desenvolupament d'un càncer: "El greix altera hormonalment el nostre cos, i això es tradueix, per exemple, en una major incidència de càncer de mama entre les dones". Algunes de les pautes de vida que podrien reduir el risc de patir càncer són: no fumar, fer activitat física, controlar el pes, limitar el consum d'alcohol, evitar l'exposició excessiva al Sol, vacunar-se i, sobretot, "fer proves de detecció precoç, com les mamografies".
Des del 1993, a Catalunya, la mortalitat per càncer ha disminuït un 1,3% en els homes i un 2,1% en les dones anualment, comenta Tabernero. "Unes dades molt bones", emfatitza, i assenyala que la recerca no ha de ser només enfocada als tractaments, sinó també a la prevenció. Borràs, per la seva banda, apunta que la incidència s'estabilitzarà.
Innovacions en la recerca del càncer
Fa 20 anys, explica Tabernero, la supervivència del càncer a Catalunya era del 40%. Actualment, la proporció s'ha invertit i el doctor recorda que el més freqüent és que la gent recordi els casos en els quals la malaltia guanya, "però el 92% dels càncers de mama es curen", posa a tall d'exemple.
La medicina avança perquè el coneixement de la malaltia és cada cop més gran, reflexiona. "La revolució, en part, ha sigut el coneixement molecular del càncer: el genoma humà". Afegeix que actualment "se sap el 99% dels gens alterats en el càncer", però que el que queda per descobrir és com es tracten les alteracions al genoma en el càncer. De fet, La Marató d'enguany vetllarà per explicar a l'audiència com funciona el genoma humà.
El segon canvi "revolucionari" segons el doctor, és "entendre que el càncer no és només una malaltia, sinó moltes". Fa 20 anys el càncer de mama s'associava a dues tipologies de tumors: el que provenia d'hormones i el de les feromones. "Avui ja hi ha descrits clínicament cinc tipus de tumors, i en estudis ja se'n parla de deu", fet que ha permès diferenciar millor el tipus de malaltia i, per tant, escollir un millor tractament, il·lustra Tabernero.
A més, la medicina també ha vist que "el càncer evoluciona", sigui per evolució espontània o pels mateixos medicaments que s'utilitzen, que ataquen el tumor, i d'això se'n deriven resistències i nous tumors.
"És important poder diagnosticar en cada moment com evoluciona la malaltia", i creu que quan la medicina tingui més sensibilitat amb les tècniques de diagnosi "es podran prevenir els tumors molt abans del que fem ara". Aquest serà, segons Tabernero, un punt clau en la recerca mèdica que canviarà la manera d'encarar el càncer.
Els sectors públics i privats, en la recerca
Els recursos amb què compten els hospitals catalans per a la recerca provenen, en la seva majoria, tant de fons públics com de privats. Tabernero explica que, en el cas del Vall d'Hebron, els Departaments de Salut i Economia i Recerca aporten un 5% del total que rep l'hospital.
Però el fons més important de finançament és el lligat a les beques, expliquen els dos oncòlegs. Optar a aquestes beques és, segons creuen, una manera eficient de distribuir el capital cap a la recerca, i coincideixen que iniciatives solidàries com La Marató també són exemplars.
Concretament, de La Marató afegeixen que té un doble efecte positiu en l'àmbit social: la recaptació de fons i la generació de consciència social i sensibilització. Celebren que es pugui tornar a celebrar una edició dedicada a l'estudi del càncer, perquè creuen que la lluita contra aquesta malaltia "és col·lectiva, no només de les administracions".
La solidaritat, un pilar bàsic
La feina dels investigadors va acompanyada d'un ampli teixit d'entitats, fundacions i organismes que també volen contribuir en la lluita contra el càncer, molts d'ells de forma solidària. Un exemple d'aquesta solidaritat és la de la Fundació Oncolliga, una entitat que ofereix atenció psicosocial no només als malalts de càncer, sinó també als familiars.
"El càncer afecta més enllà de la persona que el pateix", explica la psico-oncòloga Patricia Martí, "el suport al malalt durant la malaltia hi és, però també cal donar-l'hi quan s'acaba". Oncolliga neix amb la voluntat d'acompanyar els pacients en el procés d'adaptació postcàncer, i en cas que la persona no se'n surti, treballar el dol amb la família.
Normalment, són els hospitals o metges els que deriven els pacients a Oncolliga, però sempre es fa quan el centre hospitalari no disposa d'un psicòleg dins de l'equip de cures pal·liatives o bé no té cap psico-oncòleg. Martí remarca que la feina d'Oncolliga, una fundació sense ànim de lucre, és la de complementar, "d'arribar allà on l'Administració no pot".
La professional reflexiona sobre el procés del càncer i lamenta que a vegades es tracti "com un refredat". Es refereix a alguns comentaris de gent cap als pacients, que els diuen que ho han d'acceptar i així ho superaran. "L'acceptació és un procés molt lent, primer cal treballar l'adaptació, que és precisament el que procura Oncolliga", diu.
Sobreviure al càncer
Francisca Ramon té 73 anys i dona gràcies a la medicina i al doctor Tabernero, entre d'altres, perquè l'any 2005 van aconseguir guarir-la de càncer de còlon. En aquells temps, passava per un moment complicat en l'àmbit familiar. En una visita a la ginecòloga li van detectar "una cosa estranya", i la van derivar a fer-se una anàlisi de sang i una colonoscòpia. "Quan t'ho diuen és un cop molt dur; costa dir-ho perquè et sap greu per la resta", explica.
A Ramon la van intervenir en tres ocasions diferents, perquè el tumor havia fet metàstasi i li havia arribat al fetge. Després de mesos d'operacions i d'una llarga quimioteràpia, dos anys després de la diagnosi va tornar a fer vida normal. "Es passa malament", afirma, i coincideix amb la psico-oncòloga Martí quan diu que "no es pot tractar com si fos un refredat".
"Quan veig fotografies encara m'impacta, és dur veure que aquella dona sóc jo", explica. Però reconeix que se n'ha de parlar, que compartir-ho ajuda a tirar endavant i que l'optimisme és la clau a l'hora d'encarar un càncer. Ella no va recórrer ni a psicòlegs ni a cap expert per superar-lo: "em vaig posar a disposició dels metges, feia el que em deien, i ho lluitava amb força, però estic convençuda que hi ha entitats i persones que ajuden molt a combatre-ho".
Ramon encara té por cada vegada que li fan revisions. "La quimioteràpia és un procés llarg, que debilita, que et fa estar malament a vegades, i això no s'oblida quan ho passes", se sincera. Malgrat això, està contenta de com va anar, d'haver-ho pogut detectar amb temps i d'estar viva per poder-ho explicar. Aquest any, amb altres testimonis, participarà a La Marató.
El director de l'Institut Català d'Oncologia, Josep Maria Borràs, explica que els càncers més freqüents entre els homes són el de pròstata (amb una supervivència del 90%), el colorectal (amb un 55%) i el de pulmó (15%), mentre que en el cas de les dones el més freqüent és el de mama (90%), el colorectal (55%) i de l'endometri (76%). Encara hi ha un 60% de tumors dels quals se'n desconeix la seva raó, però sobre la resta sí que és possible prendre mesures per, si més no, detectar-los en una fase molt inicial.
El cap d'Oncologia de l'Hospital Vall d'Hebron, Josep Tabernero, raona que hi ha dos factors que justifiquen que cada vegada hi hagi més persones que pateixin càncer en algun moment de la seva vida: els canvis en l'alimentació i l'augment de l'esperança de vida. "Cada vegada vivim més anys, per tant, tenim més probabilitats de patir càncer". Però aquest augment també va acompanyat d'una millora en la recerca, que fa possible que el 55% de les persones malaltes sobrevisquin a Catalunya.
Des del 1993, a Catalunya, la mortalitat per càncer ha disminuït un 1,3% entre els homes i un 2,1% en el cas de les dones, explica el cap d'Oncologia del Vall d'Hebron Josep Tabernero
Pel que fa a l'alimentació, Tabernero explica que els aliments que consumim tenen un pes important en el desenvolupament d'un càncer: "El greix altera hormonalment el nostre cos, i això es tradueix, per exemple, en una major incidència de càncer de mama entre les dones". Algunes de les pautes de vida que podrien reduir el risc de patir càncer són: no fumar, fer activitat física, controlar el pes, limitar el consum d'alcohol, evitar l'exposició excessiva al Sol, vacunar-se i, sobretot, "fer proves de detecció precoç, com les mamografies".
Des del 1993, a Catalunya, la mortalitat per càncer ha disminuït un 1,3% en els homes i un 2,1% en les dones anualment, comenta Tabernero. "Unes dades molt bones", emfatitza, i assenyala que la recerca no ha de ser només enfocada als tractaments, sinó també a la prevenció. Borràs, per la seva banda, apunta que la incidència s'estabilitzarà.
Els experts recomanen no fumar per prevenir el càncer. Foto: Pixabay
Fa 20 anys, explica Tabernero, la supervivència del càncer a Catalunya era del 40%. Actualment, la proporció s'ha invertit i el doctor recorda que el més freqüent és que la gent recordi els casos en els quals la malaltia guanya, "però el 92% dels càncers de mama es curen", posa a tall d'exemple.
La medicina avança perquè el coneixement de la malaltia és cada cop més gran, reflexiona. "La revolució, en part, ha sigut el coneixement molecular del càncer: el genoma humà". Afegeix que actualment "se sap el 99% dels gens alterats en el càncer", però que el que queda per descobrir és com es tracten les alteracions al genoma en el càncer. De fet, La Marató d'enguany vetllarà per explicar a l'audiència com funciona el genoma humà.
Catalogar els diferents tipus de tumors permet identificar millor els tipus de malaltia i, per tant, escollir un millor tractament
El segon canvi "revolucionari" segons el doctor, és "entendre que el càncer no és només una malaltia, sinó moltes". Fa 20 anys el càncer de mama s'associava a dues tipologies de tumors: el que provenia d'hormones i el de les feromones. "Avui ja hi ha descrits clínicament cinc tipus de tumors, i en estudis ja se'n parla de deu", fet que ha permès diferenciar millor el tipus de malaltia i, per tant, escollir un millor tractament, il·lustra Tabernero.
A més, la medicina també ha vist que "el càncer evoluciona", sigui per evolució espontània o pels mateixos medicaments que s'utilitzen, que ataquen el tumor, i d'això se'n deriven resistències i nous tumors.
"És important poder diagnosticar en cada moment com evoluciona la malaltia", i creu que quan la medicina tingui més sensibilitat amb les tècniques de diagnosi "es podran prevenir els tumors molt abans del que fem ara". Aquest serà, segons Tabernero, un punt clau en la recerca mèdica que canviarà la manera d'encarar el càncer.
Un investigador pren la dosi d'un medicament en un laboratori. Foto: ACN
Els sectors públics i privats, en la recerca
Els recursos amb què compten els hospitals catalans per a la recerca provenen, en la seva majoria, tant de fons públics com de privats. Tabernero explica que, en el cas del Vall d'Hebron, els Departaments de Salut i Economia i Recerca aporten un 5% del total que rep l'hospital.
Però el fons més important de finançament és el lligat a les beques, expliquen els dos oncòlegs. Optar a aquestes beques és, segons creuen, una manera eficient de distribuir el capital cap a la recerca, i coincideixen que iniciatives solidàries com La Marató també són exemplars.
Concretament, de La Marató afegeixen que té un doble efecte positiu en l'àmbit social: la recaptació de fons i la generació de consciència social i sensibilització. Celebren que es pugui tornar a celebrar una edició dedicada a l'estudi del càncer, perquè creuen que la lluita contra aquesta malaltia "és col·lectiva, no només de les administracions".
La solidaritat, un pilar bàsic
La feina dels investigadors va acompanyada d'un ampli teixit d'entitats, fundacions i organismes que també volen contribuir en la lluita contra el càncer, molts d'ells de forma solidària. Un exemple d'aquesta solidaritat és la de la Fundació Oncolliga, una entitat que ofereix atenció psicosocial no només als malalts de càncer, sinó també als familiars.
"L'acceptació de la malaltia és un procés molt lent, primer cal treballar l'adaptació, i no es pot tractar el càncer com si fos un refredat", diu la psico-oncòloga Patricia Martí
"El càncer afecta més enllà de la persona que el pateix", explica la psico-oncòloga Patricia Martí, "el suport al malalt durant la malaltia hi és, però també cal donar-l'hi quan s'acaba". Oncolliga neix amb la voluntat d'acompanyar els pacients en el procés d'adaptació postcàncer, i en cas que la persona no se'n surti, treballar el dol amb la família.
Normalment, són els hospitals o metges els que deriven els pacients a Oncolliga, però sempre es fa quan el centre hospitalari no disposa d'un psicòleg dins de l'equip de cures pal·liatives o bé no té cap psico-oncòleg. Martí remarca que la feina d'Oncolliga, una fundació sense ànim de lucre, és la de complementar, "d'arribar allà on l'Administració no pot".
La professional reflexiona sobre el procés del càncer i lamenta que a vegades es tracti "com un refredat". Es refereix a alguns comentaris de gent cap als pacients, que els diuen que ho han d'acceptar i així ho superaran. "L'acceptació és un procés molt lent, primer cal treballar l'adaptació, que és precisament el que procura Oncolliga", diu.
Membres d'Oncolliga't i el Club Rotary fent entrega del llit. Foto: Foto: ACN
Sobreviure al càncer
Francisca Ramon té 73 anys i dona gràcies a la medicina i al doctor Tabernero, entre d'altres, perquè l'any 2005 van aconseguir guarir-la de càncer de còlon. En aquells temps, passava per un moment complicat en l'àmbit familiar. En una visita a la ginecòloga li van detectar "una cosa estranya", i la van derivar a fer-se una anàlisi de sang i una colonoscòpia. "Quan t'ho diuen és un cop molt dur; costa dir-ho perquè et sap greu per la resta", explica.
A Ramon la van intervenir en tres ocasions diferents, perquè el tumor havia fet metàstasi i li havia arribat al fetge. Després de mesos d'operacions i d'una llarga quimioteràpia, dos anys després de la diagnosi va tornar a fer vida normal. "Es passa malament", afirma, i coincideix amb la psico-oncòloga Martí quan diu que "no es pot tractar com si fos un refredat".
"Quan veig fotografies encara m'impacta, és dur veure que aquella dona sóc jo", explica. Però reconeix que se n'ha de parlar, que compartir-ho ajuda a tirar endavant i que l'optimisme és la clau a l'hora d'encarar un càncer. Ella no va recórrer ni a psicòlegs ni a cap expert per superar-lo: "em vaig posar a disposició dels metges, feia el que em deien, i ho lluitava amb força, però estic convençuda que hi ha entitats i persones que ajuden molt a combatre-ho".
Ramon encara té por cada vegada que li fan revisions. "La quimioteràpia és un procés llarg, que debilita, que et fa estar malament a vegades, i això no s'oblida quan ho passes", se sincera. Malgrat això, està contenta de com va anar, d'haver-ho pogut detectar amb temps i d'estar viva per poder-ho explicar. Aquest any, amb altres testimonis, participarà a La Marató.