13
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
21:37h
Carles Puigdemont ha ofert aquest dijous una conferència al Frontline Club de Londres en la qual ha indicat que l'independentisme no pararà mai de demanar el diàleg i la mediació internacional per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Malgrat això, ha indicat que la via unilateral ha estat reeixida en altres països -alguns dels quals integrants de la Unió Europea (UE)-, per bé que en tot moment ha descartat l'ús de la violència. Preguntat sobre quina proposta té per als catalans que no volen la independència -per part d'una catalana de Roses contrària a l'estat català-, ha defensat la celebració d'un referèndum acordat per escatir el percentatge exacte.
"L'1-O vam decidir començar el camí de la independència sense cap guerra", ha apuntat el dirigent independentista, referint-se de manera implícita a la polèmica sobre la via eslovena encetada pel president de la Generalitat, Quim Torra. "Ara som més independents que fa un any. Estem en el camí de ser reconeguts, algun dia, com una república. Quan aquest dia arribi, observarem l'1-O i donarem les gràcies als qui van defensar les urnes en aquest dia tan històric", ha rememorat. A la via unilateral, ha advertit, no s'hi podrà renunciar mai com a últim recurs.
El problema que hi ha en l'estratègia independentista, ha apuntat Puigdemont, és que l'Estat ha apostat per no dialogar i per reprimir les aspiracions de referèndum. "No hi ha diàleg", ha assenyalat el president a l'exili. "Tenim dret a asseure'ns a taula amb la Moncloa i explicar per què volem ser independents", ha resumit. En aquest sentit, ha recordat que va reunir-se amb Mariano Rajoy durant la legislatura passada per ajornar el referèndum si l'Estat s'avenia a parlar-ne i a fer-lo de manera negociada.
El judici previst al Tribunal Suprem, segons ha assenyalat en resposta a Aamer Anwar, advocat de Clara Ponsatí, és una "vergonya", i s'ha de convertir en una reivindicació dels valors que ara -diu- escassegen a Europa. També ha volgut ironitzar sobre la presumpta divisió que general el procés en les famílies catalanes. "Està parlant de la família reial espanyola?", s'ha preguntat. Els ciutadans congregats contraris a la independència han esclatat en protestes quan han escoltat aquestes paraules.
El relat de la repressió
Puigdemont ha agraït la presència de Laura Masvidal, dona de Joaquim Forn, pres polític en vaga de fam des de dilluns de la setmana passada. "No estem cansats, malgrat les dificultats i la repressió dels drets civils", ha recalcat el president a l'exili. Ha recordat l'empresonament dels membres del Govern, de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i també de Jordi Sànchez i de Jordi Cuixart. Després de recordar que estan acusats de rebel·lió, Puigdemont ha insistit que l'independentisme ha rebutjat la violència "en tot moment". "La manca de separació de poders ha estat una tempesta perfecta per intervenir les institucions catalanes de manera il·legal i il·legítima a través de l'article 155 de la Constitució", ha ressaltat el dirigent independentista.
Aquesta Constitució, ha dit, està "obsoleta", i en el seu moment es va aprovar "sota la pressió de l'exèrcit". "No hi ha separació de poders. Això no és una característica d'una democràcia occidental", ha indicat Puigdemont, que ha explicat les vagues de fam arran de la "manca de respecte" als drets judicials. "Però també són un missatge d'esperança", ha insistit Puigdemont, davant del bloqueig del Tribunal Constitucional (TC) per evitar que el procés arribi a la justícia europea. "Els crims dels quals se'ns acusa no són acceptats pels tribunals europeus", ha indicat.
"La manca de separació de poders ha estat una tempesta perfecta per intervenir les institucions catalanes de manera il·legal i il·legítima a través de l'article 155 de la Constitució", apunta Puigdemont
"Aquesta va ser la nostra victòria i la derrota de l'Estat, que va retirar les ordres europees de detenció", ha ressaltat Puigdemont. Segons ell, hi ha "violacions" dels drets fonamentals per part del Tribunal Suprem i del TC, entre les quals hi ha la presó preventiva. "No pararem de denunciar aquest abús, i per això sóc aquí. Els catalans hem patit massa episodis de repressió durant la nostra història", ha recordat.
Consell de ministres
"Una provocació clara". Així considera Puigdemont la reunió del consell de ministres a Barcelona del 21 de desembre. Puigdemont, acompanyat de Clara Ponsatí, ha atès els mitjans per considerar "normal" que l'independentisme organitzi protestes contra la trobada del gabinet de Pedro Sánchez, que se celebrarà a la Llotja de Mar, seu de la Cambra de Comerç de la capital catalana.
Tot i avalar les manifestacions -ja n'hi ha de convocades per part dels comitès de defensa de la República (CDR) i de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)-, el president a l'exili ha recalcat que és necessari tenir "calma". "Tenim maneres molt enginyoses, imaginatives, sempre pacífiques, civilitzades i democràtiques d'expressar el nostre dret a la protesta", ha apuntat el dirigent independentista, que també ha reclamat "no caure en les provocacions" a l'hora d'expressar el rebuig a la visita del govern espanyol.
Les consideracions del Govern i les personalitats properes que hi orbiten -és el cas de Puigdemont- sobre el consell de ministres han anat variant amb el pas dels dies. La setmana passada, la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, considerava una "provocació" el el viatge del gabinet de Sánchez a Barcelona, però en els últims dies ha anat matisant el to. Dimarts va garantir la seguretat de la jornada, i va seguir insistint en la necessitat -com ha fet el president a l'exili- d'una trobada el 21-D entre governs. Una cita de la qual la Moncloa se'n va desmarcar des del primer moment.
Periple exterior
Una de les línies argumentals principals de Puigdemont és que es pot moure en llibertat per tota Europa, amb l'excepció d'Espanya. El president a l'exili, des que va marxar a Brussel·les l'any passat -dos dies després de la declaració de la independència i unes hores abans de la presentació de la Fiscalia General de l'Estat contra el Govern i la cúpula del procés-, ha intentat mantenir una agenda activa a nivell internacional. Només es va veure interrompuda quan va ser detingut a Alemanya el 25 de març. Venia, precisament, de passar uns dies a Finlàndia, on va visitar el seu parlament.
No és l'única cambra legislativa que ha recorregut des que va exiliar-se. El 23 de gener, un mes després de les eleccions del 21-D i en plena incertesa sobre la investidura -finalment fallida-, Puigdemont va anar a Dinamarca, on va assistir al parlament acompanyat de diputats de l'oposició. Ja hi havia estat a finals d'agost del 2017, quan va celebrar l'últim viatge oficial com a president de la Generalitat acompanyat de Raül Romeva. Westminster, el parlament britànic, s'ha convertit aquest dijous en la tercera cambra visitada per Puigdemont des que viu més enllà de les fronteres catalanes.
El líder de Junts per Catalunya (JxCat) ha visitat altres països al llarg de l'últim any. Es tracta d'Holanda -on va pronunciar una conferència el 3 d'octubre en la qual va pronosticar que passaria cinc anys exiliat- i de Suïssa. Allà ha trepitjat la seu de les Nacions Unides al costat d'altres represaliats i també ha participat en un festival al cantó del Jura en el qual era presentat com a "president legítim a l'exili".
Escòcia i les Illes Fèroe completen el periple de Puigdemont a l'exterior, molt marcat per l'empresonament a Alemanya. El president va passar deu dies privat de llibertat a Neümunster, i després va residir a Berlín i també en una casa prop d'Hamburg. Aquí, per exemple, va rebre la visita de Quim Torra, el seu successor al capdavant de la Generalitat. De fet, el seu relleu al capdavant de la màxima institució del país es va cuinar mentre Puigdemont residia al país germànic.