13
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
22:12h
"Som presos polítics en ple segle XXI. Això és molt difícil d'assumir a Europa", deia Carme Forcadell des de la presó de Mas d'Enric el 29 d'octubre. Des del locutori 36, explicava a NacióDigital que explicarà en el judici que no ha comès "cap delicte" i que en un Parlament s'hi ha de poder "parlar de tot". Això és precisament el que defensen els 500 representants electes de 25 països que han signat un manifest en el qual exigeixen la "llibertat immediata" de l'expresidenta de la cambra catalana, així com una resolució del conflicte per la via política.
"Valenta", "forta", "compromesa amb el país, la gent i la llibertat". Aquests adjectius per definir Forcadell han ressonat amb força a la sala d'actes de la mateixa institució que va presidir durant els dos anys més turbulents del procés català, i que ha comptat també amb la presidenta del Parlament de Gal·les, Elin Jones, que ha fet una defensa del dret a l'autodeterminació.
De Forcadell n'han parlat els que la van precedir -Núria de Gispert, Ernest Benach i Joan Rigol, impulsors de la iniciativa-, que han dit sense pèls a la llengua que haurien "fet el mateix": no "coartar" el debat. També el seu successor, Roger Torrent, ha pres la paraula durant la cloenda de l'acte per prometre que "persistiran" de la mateixa manera que l'expresidenta "persisteix" a la presó, on des de la seva privació de llibertat treballa ara per millorar el dia a dia de les preses. "Malgrat el mal, el dolor i la injustícia que està patint sobre les seves espatlles, no han pogut amb ella. Ni podran", ha assegurat Torrent.
"Moltes vegades ens vam discutir perquè teníem punts de vista diferents. Ella de vegades es va posar al meu lloc i jo moltes vegades al seu per entendre les seves raons. Sempre amb amistat i lleialtat", ha recordat el diputat des comuns Joan Josep Nuet. Ell, com Lluís Guinó, vam compartir moltes hores amb Forcadell a la mesa i també estan processats en la causa de l'1-O. "La dissidència és normal i democràtica en un Parlament", ha dit Guinó.
El manifest fet públic aquest dijous té com a finalitat evidenciar que, més enllà de les fronteres espanyoles, és vist com una anomalia l'existència de presos polítics. I, en concret, que estigui privada de llibertat una dirigent per, tal i com recull el manifest, vetllar per la "llibertat d'expressió i el dret d'iniciativa" dels diputats. La reivindicació l'han recollit en un text que, a més d'electes de diferents tradicions polítics i de 32 parlaments diferents, aplega suports de tot el sobiranisme català, així com de l'exonseller Quim Nadal i l'exdiputat del PP Josep Curto. Entre els signants del manifest hi ha la vicepresidenta del Parlament Europeu, Heidi Hautala, i la copresidenta del Grup dels Verds Europeus, Ska Keller.
"La utilització de la justícia penal com a instrument de coacció de l'activitat d'un parlament és incompatible amb els principis que regeixen les democràcies parlamentàries", denuncia el text, que també recull que a Catalunya "no s'ha produït" un alçament violent i públic que justifiqui les acusacions per rebel·lió. La Fiscalia demana per a ella 17 anys de presó.
"Lluita per la dignitat", plantar cara al "judici de la vergonya", contra la injustícia "ni quiets ni impassibles". Són els missatges recollits en un homenatge que ha comptat amb la família de Carme Forcadell i que pretenen ser una bombolla d'oxigen per no defallir en la petició de llibertat. Una paraula, "llibertat", que els diputats de Ciutadans també han utilitzat a les portes de l'acte per carregar contra un homenatge que, han dit, els "ofen". L'intent de boicot ha quedat en un vídeo i quatre crits.
"Valenta", "forta", "compromesa amb el país, la gent i la llibertat". Aquests adjectius per definir Forcadell han ressonat amb força a la sala d'actes de la mateixa institució que va presidir durant els dos anys més turbulents del procés català, i que ha comptat també amb la presidenta del Parlament de Gal·les, Elin Jones, que ha fet una defensa del dret a l'autodeterminació.
De Forcadell n'han parlat els que la van precedir -Núria de Gispert, Ernest Benach i Joan Rigol, impulsors de la iniciativa-, que han dit sense pèls a la llengua que haurien "fet el mateix": no "coartar" el debat. També el seu successor, Roger Torrent, ha pres la paraula durant la cloenda de l'acte per prometre que "persistiran" de la mateixa manera que l'expresidenta "persisteix" a la presó, on des de la seva privació de llibertat treballa ara per millorar el dia a dia de les preses. "Malgrat el mal, el dolor i la injustícia que està patint sobre les seves espatlles, no han pogut amb ella. Ni podran", ha assegurat Torrent.
Roger Torrent: "Malgrat el mal, el dolor i la injustícia que està patint sobre les seves espatlles, no han pogut amb ella. Ni podran"
"Moltes vegades ens vam discutir perquè teníem punts de vista diferents. Ella de vegades es va posar al meu lloc i jo moltes vegades al seu per entendre les seves raons. Sempre amb amistat i lleialtat", ha recordat el diputat des comuns Joan Josep Nuet. Ell, com Lluís Guinó, vam compartir moltes hores amb Forcadell a la mesa i també estan processats en la causa de l'1-O. "La dissidència és normal i democràtica en un Parlament", ha dit Guinó.
El manifest fet públic aquest dijous té com a finalitat evidenciar que, més enllà de les fronteres espanyoles, és vist com una anomalia l'existència de presos polítics. I, en concret, que estigui privada de llibertat una dirigent per, tal i com recull el manifest, vetllar per la "llibertat d'expressió i el dret d'iniciativa" dels diputats. La reivindicació l'han recollit en un text que, a més d'electes de diferents tradicions polítics i de 32 parlaments diferents, aplega suports de tot el sobiranisme català, així com de l'exonseller Quim Nadal i l'exdiputat del PP Josep Curto. Entre els signants del manifest hi ha la vicepresidenta del Parlament Europeu, Heidi Hautala, i la copresidenta del Grup dels Verds Europeus, Ska Keller.
"La utilització de la justícia penal com a instrument de coacció de l'activitat d'un parlament és incompatible amb els principis que regeixen les democràcies parlamentàries", diu el manifest
"La utilització de la justícia penal com a instrument de coacció de l'activitat d'un parlament és incompatible amb els principis que regeixen les democràcies parlamentàries", denuncia el text, que també recull que a Catalunya "no s'ha produït" un alçament violent i públic que justifiqui les acusacions per rebel·lió. La Fiscalia demana per a ella 17 anys de presó.
"Lluita per la dignitat", plantar cara al "judici de la vergonya", contra la injustícia "ni quiets ni impassibles". Són els missatges recollits en un homenatge que ha comptat amb la família de Carme Forcadell i que pretenen ser una bombolla d'oxigen per no defallir en la petició de llibertat. Una paraula, "llibertat", que els diputats de Ciutadans també han utilitzat a les portes de l'acte per carregar contra un homenatge que, han dit, els "ofen". L'intent de boicot ha quedat en un vídeo i quatre crits.
Manifest de suport a Carme Forcadell by naciodigital on Scribd