Gestionar la tensió del 21-D: una prova de foc per a Sánchez i Torra

Els dos presidents exploren la fórmula per reunir-se i desinflamar una jornada farcida de mobilitzacions i amb la lupa posada en l'actuació policial

Quim Torra i Pedro Sánchez, a la Moncloa el passat juliol
Quim Torra i Pedro Sánchez, a la Moncloa el passat juliol | ACN
Oriol March / Sara González
16 de desembre del 2018
Actualitzat el 17 de desembre a les 14:30h
"El 21-D, o li passa per sobre al Govern de la Generalitat o li passa per sobre al govern espanyol". Així resumeix un dirigent de l'òrbita independentista l'enverinat 21 de desembre, data en què el consell de ministres desembarcarà a Barcelona enmig d'un sobiranisme disposat a fer bullir els carrers. Conscients que la jornada pot acabar sent una bomba de rellotgeria per a qualsevol dels dos, tant l'executiu espanyol com el català han fet gestos els darrers dies per desactivar-la i exploren ara la fórmula i les pautes per destensar la situació amb una reunió entre dos presidents que capitanegen legislatures fràgils.

De parlar de resposta "contundent" si es vulnera la llei a Catalunya i d'obrir la porta a la intervenció dels Mossos, Pedro Sánchez ha passat a apel·lar a l'"assossec, el temps i el diàleg". El Govern de Quim Torra, per la seva banda, ja no titlla de "provocació" el fet que el consell de ministres es vulgui reunir a Barcelona. Ni l'executiu català es pot permetre transmetre el 21-D una imatge de descontrol i desgovern -l'erràtica gestió dels Mossos en les darreres setmanes davant les protestes dels CDR està més que mai en el punt de mira- ni al govern espanyol li interessa que el resultat de la seva visita a Catalunya sigui l'hostilitat amb què és rebut i la impugnació de la "normalitat" a la qual apel·la.

Un estira-i-arronsa per marcar les pautes de la reunió

Amb presos i exiliats l'excepcionalitat és inevitable, però Sánchez busca que el resultat de tot plegat no sigui el d'una visita estèril i embolcallada de crispació ni tampoc una trobada que sigui llegida com una concessió a l'independentisme, un fet difícil tenint en compte que Ciutadans i PP ja han carregat contra ell pel simple fet de voler-se reunir amb Torra. És per això que, tot i que ha fet el primer gest per marcar-ne les pautes triant el vicepresident Pere Aragonès com a interlocutor, la Moncloa deixa clar que el seu objectiu és parlar de millores socials i no del dret a l'autodeterminació. 

El Govern, per la seva banda, ha expressat la seva "voluntat de trobar els termes i continguts per fer efectiu" un diàleg que sigui "constructiu". Torra va retirar el suport a Sánchez després de les peticions de penes que van fer la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat i ha insistit que la solució passa per la llibertat dels presos i el referèndum d'autodeterminació.

L'executiu català ha anat canviant de posició des que va fer-se pública la reunió del consell de ministres a Barcelona. En un primer moment es van establir ponts per tal de convertir la visita en una trobada entre els dos executius, a l'estil d'una cimera d'estat a estat, per tractar solucions polítiques al conflicte existent. El cap de gabinet de Quim Torra, Josep Rius, es va posar en contacte amb el seu homòleg a la Moncloa, Iván Redondo, per tal de posar a disposició el Palau de la Generalitat. El govern espanyol ni tan sols va considerar la petició: si hi havia reunió, seria entre Sánchez i Torra, com ara estan intentant.

Un canvi de discurs davant del risc

Amb el pas de les setmanes, i observant de reüll com creixia la remor de mobilització per al 21-D, l'executiu català va anar canviant de discurs. La consellera de la Presidència, Elsa Artadi -una de les membres del Govern més actives a l'hora de reunir-se amb ministres-, va considerar el dimarts 4 de desembre una "provocació" la visita del gabinet de Sánchez, i va aprofitar per avalar les protestes. Una setmana després, però, la mateixa Artadi va abaixar el to, va tornar a oferir el Palau per una trobada entre governs, va garantir la seguretat del consell de ministres i la llibertat de les protestes.



Torra, en la sessió de control de dimecres, va emetre un missatge doble: temor davant la possibilitat que es torni a aplicar el 155, i petició de "diàleg efectiu" a la Moncloa. La progressiva tensió entre governs ha fet que les reunions de comissions bilaterals hagin anat caient de l'agenda. Del 21 de desembre en depèn el to que agafin les legislatures a Barcelona i a Madrid i si se'n precipiten -mútuament- finals abruptes. La nit abans de la reunió del consell de ministres, mig govern ja serà amb Sánchez en un acte de Foment en el qual està convidat, però no encara confirmat, el president de la Generalitat. 

Crides reiterades a la "serenor"

Per tant, a hores d'ara segueix sense estar assegurada la reunió i la fotografia de la distensió, però sí que s'ha obert la negociació d'un nou escenari que avança en paral·lel a unes mobilitzacions de les entitats independentistes cada vegada més coordinades i la preparació d'un dispositiu policial per minimitzar els incidents. Els líders independentistes han fet múltiples proclames a la "serenor i fermesa" a l'hora de protestar. Tant els presos polítics com els exiliats, com dirigents de Junts per Catalunya i ERC han subratllat en els darrers dies que la República no es construeix amb "cares tapades" ni amb "passamuntanyes". 

ANC i Òmnium han pres les regnes les darreres setmanes per coordinar les múltiples mobilitzacions previstes per al divendres en un ambient de malestar agreujat per la vaga de fam de quatre dels presos. Hi ha convocada des d'una aturada de país de dues a hores a una concentració proposada pels CDR davant de la Casa Llotja de Mar -lloc on es reuniran els ministres-, talls de carreteres, protestes a les universitats, un acte polític en resposta al consell de ministres o bé una marxa "massiva" de cotxes a Barcelona.

Més enllà de si fructifica una trobada entre Sánchez i Torra, en com funcioni el dispositiu policial per controlar les protestes estarà una de les claus del 21-D. 9.000 agents policials s'encarregaran de la seguretat de la jornada, 1.100 dels quals seran policies i guàrdia civils que enviarà el govern espanyol. El dia 19 hi haurà una reunió per coordinar tot el dispositiu. El paper de la conselleria d'Interior i de Miquel Buch estarà sota lupa.
 

La policia espanyola fent un cordó de seguretat a l'institut Tarragona l'1-O Foto: Jonathan Oca


Preparació del dispositiu

Miquel Buch va començar a tenir la percepció que seria conseller d'Interior durant els primers mesos del 2018, quan encara s'intentava investir Puigdemont. En el moment d'assumir el càrrec, ja amb Torra al capdavant de la Generalitat, sabia que la situació dels Mossos era complexa. Per tres motius: l'aplicació del 155, la judicialització contra la cúpula -acusada de rebel·lió a l'Audiència Nacional- i el record de l'actuació de l'1-O. I, a banda, Buch arribava a la conselleria en un moment en què l'independentisme més descontent amb el desenllaç de la tardor passada tornaria a protestar al carrer. Les càrregues del pont de la Puríssima van evidenciar la complexitat del moment.

Buch afronta el repte de gestionar el dispositiu de seguretat per garantir la reunió i també les protestes ciutadanes convocades a la Llotja de Mar

El conseller, per tant, es troba en el moment més delicat del mandat. El Departament ha de dissenyar un dispositiu de seguretat en una zona complicada, i si les coses no surten bé pot rebre crítiques per dues vessants: des del govern espanyol per no haver protegit adequadament la zona, o bé per haver actuat contra manifestants independentistes en cas que se saltin el cordó policial. La Generalitat, en tot cas, ja va desaconsellar que el consell de ministres se celebrés a la Llotja de Mar, enquadrada entre la Ronda Litoral, la Via Laietana i una zona de carrers estrets.

La jornada és d'alt risc, i es mobilitzaran una gran quantitat d'efectius. La "deixadesa de funcions" que el govern espanyol va criticar en les accions dels CDR durant el cap de setmana passat va tensar les relacions institucionals, però després d'un intercanvi de cartes la situació sembla més resolta. No és el cas, però, de la situació interna als Mossos: Torra va demanar canvis immediats al cos, però Buch no els va materialitzar i va demanar disculpes davant dels comandaments per les crítiques públiques. El 21 de desembre serà la prova del cotó. Per a un Govern de la Generalitat que necessita allunyar el fantasma de la intervenció competencial. I també per a un Sánchez que de la gestió del conflicte català en dependrà el seu èxit o el seu fracàs a la Moncloa.

 
Arxivat a