La lenta agonia del quiosc a Barcelona: el 15% ja no els vol ningú

Els quiosquers asseguren que no ingressen prou diners amb la venda de premsa escrita, que segueix davallant, mentre l'Ajuntament planteja canvis en el model de negoci

A Barcelona hi ha 53 quioscos tancats
A Barcelona hi ha 53 quioscos tancats | Adrià Costa
16 de desembre del 2018
Actualitzat el 17 de desembre a les 0:19h
Barcelona té 338 quioscos i és una ciutat on, com passa a la resta, cada cop s'hi venen menys diaris i revistes en paper. D'aquests, un 84,7% estan en funcionament i un 15,7% estan vacants. Són dades de la diagnosi del sector elaborada per l'Ajuntament aquest novembre, amb la participació de l'Observatori de la Urbanització de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). 

Per districtes, el que té més quioscos és, amb molta diferència, l'Eixample, amb un total de 104. El segueixen Sant Mart, amb 46, i Ciutat Vella, amb 37. D'altra banda, les zones de la ciutat amb més percentatge de quioscos vacants són Horta-Guinardó (40,9%), Sant Andreu (20,8%), Sant Martí (19,6%), Les Corts (18,7%) i Gràcia (16,7%).

A l'altre cantó de la balança, els districtes amb més quioscos operatius són Sarrià-Sant Gervasi (94,7%), Ciutat Vella (91,9%) i l'Eixample i Nou Barris (91,3%). Segons dades de l'Ajuntament, la mitjana anual de quioscos traspassats a Barcelona és de 21 quioscs, mentre que cada any en tanquen fins a quatre. 


Nota sobre el mapa: Per consultar la llegenda, cal clicar sobre el requadre groc, sota el logo de NacióDigital. Clicant sobre cada districte, es desplega el seu nom, la quantitat de quioscos, els adjudicats, els vacants i el percentatge de vacants. També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.


"Els diaris no donen diners"

La principal conclusió de la diagnosi feta pel consistori és que l'actual model de quioscos de Barcelona està "molt condicionat" a les vendes de premsa. "Els canvis d'hàbits de consum, els canvis tecnològics i la irrupció amb força del producte digital fan necessari repensar el model tradicional", recull la diagnosi. 

Els quiosquers barcelonins consultats per NacióDigital reconeixen que les vendes de premsa escrita cada cop són més baixes. "Venc uns 170 diaris al dia, però això ja no dona diners", diu el quiosquer barceloní Marc Moreno. Va comprar el quiosc fa tres anys, després d'estar un temps a l'atur i porta el negoci ell sol, treballant de dilluns a diumenge.

Quina és la seva principal font d'ingressos, doncs? Moreno explica que obté molts més beneficis venent articles infantils, cromos o begudes. A banda, també compta amb els irreductibles de la premsa en paper, que segons ell són els bars i la gent gran.

Maria Antònia Mármol fa més anys que és al capdavant d'un quiosc i assegura que avançarà la seva jubilació per abaixar la persiana l'any que ve. "El naixement de molts diaris digitals s'ha notat molt i les vendes del paper han caigut molt des de fa set o vuit anys", diu. "Jo estic en un lloc per on passen pocs turistes, però hi ha quioscos que fan més diners venent souvenirs que diaris", explica.
 

Molts quioscos ingressen més diners per la venda d'articles de record que per la de diaris. Foto: Adrià Costa


Li dona la raó Viviana González, treballadora d'un dels 13 quioscos de Barcelona gestionats pel Col·legi de Periodistes. Està ubicat al passeig de Gràcia i afirma que la venda d'imants i clauers és el que sosté el negoci. "També els articles del Barça, sobretot els dies de partit", explica. Fa 15 anys que hi treballa i diu que ara "es ven molt menys" respecte de quan va començar. "Només venc un centenar de diaris al dia", diu.

L'última quiosquera del Gòtic

Hi ha barris de Barcelona on ja no queda ni un sol quiosc, com per exemple el Gòtic. El 30 de juliol del 2017, Consuelo Barcelona anava per últim dia al seu negoci, després de treballar-hi 50 anys. En el seu cas, el quiosc era de la seva propietat i, des de llavors, el tenen llogat. Primer, a una joieria i, després, a una botiga de samarretes.

"La jubilació de la meva germana va coincidir amb l'inici de la davallada de venda de diaris", recorda. "Em sap greu que cada vegada se'n venguin menys però ho entenc; la gent ara s'informa a través del mòbil", afegeix, al mateix temps que reconeix que des que es va jubilar no ha comprat cap diari en paper.

Ingressos per publicitat

La diagnosi municipal assegura que el model actual dels quioscos depèn "de forma determinant" dels ingressos per publicitat, a través d'anuncis a les parets exteriors. Moreno i Mármol apunten que molts quioscos tancats continuen lluint publicitat. Això genera ingressos per l'Ajuntament, que és qui gestiona les concessions dels quioscos.

La quiosquera considera que aquests ingressos per publicitat que es mantenen fins i tot després d'haver tancat el negoci són un dels motius pels quals costa tant canviar el model de quioscos a la ciutat. "Fa anys que reclamem millores al gremi i a l'Ajuntament, però no hi haurà manera mentre continuïn generant ingressos per publicitat", argumenta.
 

Un home canvia els cartrells publicitàris de l'exterior d'un quiosc del centre de Barcelona. Foto: Adrià Costa


Prova pilot a deu quioscos buits

Davant la crisi de model dels quioscos a Barcelona, la diagnosi de l'Ajuntament conclou que cal buscar com revifar-ne l'activitat diversificant l'oferta. Per això, el consistori ha impulsat la creació d'una cooperativa que pugui gestionar quioscos actualment tancats proveint altres serveis i productes. Per ara, s'ha plantejat fer-hi intercanvi de llibres, establir punts d’accés wi-fi i de recàrrega de mòbils o punts d’informació municipal.

Per ara, l'Ajuntament ha engegat una prova pilot en què 25 persones amb discapacitat gestionaran deu quioscos de la ciutat, després de rebre formació i assessorament. Aquests primers cooperativistes representaran el 30% del total de treballadors de la cooperativa, quan aquesta funcioni a ple rendiment.

L'Ajuntament també s'ha plantejat que els quioscos tancats puguin servir per prestar serveis socials, reparar bicicletes, recollir aliments o guardar equipatge a turistes.