"Una provocació clara". Així considera Carles Puigdemont la reunió del consell de ministres a Barcelona del 21 de desembre. En aquests termes s'ha expressat aquest dijous des de Londres, on ha viatjat per visitar el parlament de Westminster i per oferir una conferència organitzada pel grup de periodistes Frontline. Puigdemont, acompanyat de Clara Ponsatí, ha atès els mitjans per considerar "normal" que l'independentisme organitzi protestes contra la trobada del gabinet de Pedro Sánchez, que se celebrarà a la Llotja de Mar, seu de la Cambra de Comerç de la capital catalana.
Tot i avalar les manifestacions -ja n'hi ha de convocades per part dels comitès de defensa de la República (CDR) i de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)-, el president a l'exili ha recalcat que és necessari tenir "calma". "Tenim maneres molt enginyoses, imaginatives, sempre pacífiques, civilitzades i democràtiques d'expressar el nostre dret a la protesta", ha apuntat el dirigent independentista, que també ha reclamat "no caure en les provocacions" a l'hora d'expressar el rebuig a la visita del govern espanyol.
Les consideracions del Govern i les personalitats properes que hi orbiten -és el cas de Puigdemont- sobre el consell de ministres han anat variant amb el pas dels dies. La setmana passada, la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, considerava una "provocació" el el viatge del gabinet de Sánchez a Barcelona, però en els últims dies ha anat matisant el to. Dimarts va garantir la seguretat de la jornada, i va seguir insistint en la necessitat -com ha fet el president a l'exili- d'una trobada el 21-D entre governs. Una cita de la qual la Moncloa se'n va desmarcar des del primer moment.
Periple exterior
Una de les línies argumentals principals de Puigdemont és que es pot moure en llibertat per tota Europa, amb l'excepció d'Espanya. El president a l'exili, des que va marxar a Brussel·les l'any passat -dos dies després de la declaració de la independència i unes hores abans de la presentació de la Fiscalia General de l'Estat contra el Govern i la cúpula del procés-, ha intentat mantenir una agenda activa a nivell internacional. Només es va veure interrompuda quan va ser detingut a Alemanya el 25 de març. Venia, precisament, de passar uns dies a Finlàndia, on va visitar el seu parlament.
No és l'única cambra legislativa que ha recorregut des que va exiliar-se. El 23 de gener, un mes després de les eleccions del 21-D i en plena incertesa sobre la investidura -finalment fallida-, Puigdemont va anar a Dinamarca, on va assistir al parlament acompanyat de diputats de l'oposició. Ja hi havia estat a finals d'agost del 2017, quan va celebrar l'últim viatge oficial com a president de la Generalitat acompanyat de Raül Romeva. Westminster, el parlament britànic, s'ha convertit aquest dijous en la tercera cambra visitada per Puigdemont des que viu més enllà de les fronteres catalanes.
El líder de Junts per Catalunya (JxCat) ha visitat altres països al llarg de l'últim any. Es tracta d'Holanda -on va pronunciar una conferència el 3 d'octubre en la qual va pronosticar que passaria cinc anys exiliat- i de Suïssa. Allà ha trepitjat la seu de les Nacions Unides al costat d'altres represaliats i també ha participat en un festival al cantó del Jura en el qual era presentat com a "president legítim a l'exili".
Escòcia i les Illes Fèroe completen el periple de Puigdemont a l'exterior, molt marcat per l'empresonament a Alemanya. El president va passar deu dies privat de llibertat a Neümunster, i després va residir a Berlín i també en una casa prop d'Hamburg. Aquí, per exemple, va rebre la visita de Quim Torra, el seu successor al capdavant de la Generalitat. De fet, el seu relleu al capdavant de la màxima institució del país es va cuinar mentre Puigdemont residia al país germànic.
