13
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
19:20h
La dura retòrica emprada pel president Pedro Sánchez aquest dimecres al Congrés ha suposat un trencament, almenys a curt termini, amb l'independentisme que el va ajudar a arribar a la Moncloa. Per ara el govern espanyol no prendrà mesures dràstiques com el 155 o la intervenció de competències, però hi ha barons del PSOE que sí que consideren que cal anar ja més enllà. Entenen que la resposta "contundent" que va prometre Sánchez si es trencava la legalitat a Catalunya s'ha de donar ja amb mesures que no descarten que podrien passar per la il·legalització de partits.
Així ho han verbalitzat en les darreres hores els presidents de Castella-La Manxa, Emiliano García-Page, i d'Aragó, Javier Lambán. Consideren que a Espanya s'haurà d'acabar obrint un debat sobre el fet que hi hagi partits independentistes que se segueixin "beneficiant de la Constitució" mentre volen "soscavar-la". En una entrevista a Onda Cero, García-Page ha recordat com en el seu dia es van il·legalitzar partits de l'esquerra abertzale a Euskadi. Tot i que encara veu llunyà aquest escenari, ha assegurat que "no és del tot impossible" que acabi passant.
"La democràcia té dret a defensar-se dels seus enemics", ha dit Lambán a la Cope durant una entrevista en la qual s'ha sumat a la possibilitat de plantejar aquest debat a l'estat espanyol. També ha recordat que aquest escenari ja es va donar a Euskadi i que, per tant, "en un moment donat es pot aplicar a Catalunya". De fet, el president aragonès discrepa del rumb de Sánchez, que creu que hauria de ser més contundent i que acabarà havent d'assumir "totes les competències en matèria d'ordre públic" a Catalunya.
El pànic dels barons per les municipals
L'endemà de les eleccions andaluses, al pànic es va instal·lar a la Moncloa. Per la dràstica pèrdua de musculatura socialista en un bastió clau per guanyar unes eleccions espanyoles, per l'ascens de l'extrema dreta i, també, perquè en cinc mesos s'ha d'afrontar unes municipals, europees i autonòmiques clau. Deu dies després de la patacada de Susana Díaz, els barons territorials del PSOE pateixen per no córrer la mateixa dissort que la dirigent andalusa. En aquest context s'emmarquen declaracions com la dels dos presidents territorials socialistes.
De fet, una preocupació afegida per al president del govern espanyol és que aquells dirigents que en el seu dia van fer costat a Susana Díaz per enderrocar-lo com a líder del partit tornin ara a aixecar la veu per demanar que es marqui distància tant amb els partits independentistes com amb Podem en un moment en què l'extrema dreta cotitza a l'alça.
El govern espanyol es desmarca d'aquests barons
De fet, la possibilitat d'il·legalitzar partits independentistes no era contemplada pel PSOE ni tan sols l'any passat quan es van produir els fets d'octubre. PP i Ciutadans, esperonats per Vox, han acabat normalitzant el plantejament. Fins al punt que dirigents del PSOE comencen a encaixar aquest escenari també en els seus propis discursos. El govern espanyol s'ha afanyat en desmarcar-se d'aquest posicionament. "Són les seves reflexions", ha deixat anar la portaveu i ministra Isabel Celáa atribuint les declaracions de Page i Lambán a un posicionament personal.
També el líder de Podem, Pablo Iglesias, ha sortit al pas per intentar frenar aquesta tendència dins del socialisme. "No estar d'acord amb la Constitució és constitucional", ha advertit. Tampoc el PSC abraça aquest escenari. En declaracions a Europa Press, el diputat José Zaragoza ha dit que no hi ha motius per a la il·legalització i que, en tot cas, existeix una llei de partits que fixa els supòsits en què una formació hauria de ser considerada fora de llei.
Així ho han verbalitzat en les darreres hores els presidents de Castella-La Manxa, Emiliano García-Page, i d'Aragó, Javier Lambán. Consideren que a Espanya s'haurà d'acabar obrint un debat sobre el fet que hi hagi partits independentistes que se segueixin "beneficiant de la Constitució" mentre volen "soscavar-la". En una entrevista a Onda Cero, García-Page ha recordat com en el seu dia es van il·legalitzar partits de l'esquerra abertzale a Euskadi. Tot i que encara veu llunyà aquest escenari, ha assegurat que "no és del tot impossible" que acabi passant.
"La democràcia té dret a defensar-se dels seus enemics", ha dit Lambán a la Cope durant una entrevista en la qual s'ha sumat a la possibilitat de plantejar aquest debat a l'estat espanyol. També ha recordat que aquest escenari ja es va donar a Euskadi i que, per tant, "en un moment donat es pot aplicar a Catalunya". De fet, el president aragonès discrepa del rumb de Sánchez, que creu que hauria de ser més contundent i que acabarà havent d'assumir "totes les competències en matèria d'ordre públic" a Catalunya.
El pànic dels barons per les municipals
L'endemà de les eleccions andaluses, al pànic es va instal·lar a la Moncloa. Per la dràstica pèrdua de musculatura socialista en un bastió clau per guanyar unes eleccions espanyoles, per l'ascens de l'extrema dreta i, també, perquè en cinc mesos s'ha d'afrontar unes municipals, europees i autonòmiques clau. Deu dies després de la patacada de Susana Díaz, els barons territorials del PSOE pateixen per no córrer la mateixa dissort que la dirigent andalusa. En aquest context s'emmarquen declaracions com la dels dos presidents territorials socialistes.
De fet, una preocupació afegida per al president del govern espanyol és que aquells dirigents que en el seu dia van fer costat a Susana Díaz per enderrocar-lo com a líder del partit tornin ara a aixecar la veu per demanar que es marqui distància tant amb els partits independentistes com amb Podem en un moment en què l'extrema dreta cotitza a l'alça.
El govern espanyol es desmarca d'aquests barons
De fet, la possibilitat d'il·legalitzar partits independentistes no era contemplada pel PSOE ni tan sols l'any passat quan es van produir els fets d'octubre. PP i Ciutadans, esperonats per Vox, han acabat normalitzant el plantejament. Fins al punt que dirigents del PSOE comencen a encaixar aquest escenari també en els seus propis discursos. El govern espanyol s'ha afanyat en desmarcar-se d'aquest posicionament. "Són les seves reflexions", ha deixat anar la portaveu i ministra Isabel Celáa atribuint les declaracions de Page i Lambán a un posicionament personal.
També el líder de Podem, Pablo Iglesias, ha sortit al pas per intentar frenar aquesta tendència dins del socialisme. "No estar d'acord amb la Constitució és constitucional", ha advertit. Tampoc el PSC abraça aquest escenari. En declaracions a Europa Press, el diputat José Zaragoza ha dit que no hi ha motius per a la il·legalització i que, en tot cas, existeix una llei de partits que fixa els supòsits en què una formació hauria de ser considerada fora de llei.