13
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
14:10h
Les dones que pateixen violència de gènere són, en la majoria dels casos, doblement maltractades pels operadors jurídics. Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe "Violència institucional i revictimització en el sistema judicial i de denúncia de violències sexuals" que ha presentat el Centre per la defensa dels Drets Humans Irídia aquest dijous al Col·legi de Periodistes.
Es tracta d'una anàlisi qualitativa, basada en entrevistes a 38 víctimes de violència de masclista. D'entre totes elles, només una creia que el procés judicial "havia complert totes les seves expectatives", ha denunciat l'advocada penalista i membre d'Irídia, Carla Vall. La majoria d'entrevistades, per contra, feia una valoració molt més crua de l'experiència judicial, fins al punt de denunciar que havien patit "un pitjor tracte en seu judicial que policial".
Segons ha exposat Vall, les situacions viscudes als jutjats especialitzats en casos de violència de gènere o les que tenen lloc als jutjats ordinaris són similars. Gairebé totes les dones maltractades que s'han vist envoltades per un procés judicial han denunciat que "sentien que el judici havia estat contra elles", i que "havien de demostrar que eren innocents". D'aquesta manera, ha lamentat l'advocada penalista, els operadors jurídics trenquen amb la "presumpció de veracitat dels fets denunciats" i "s'instrumentalitza una nova violència", aquesta vegada en seu judicial, on els agressors "troben un nou espai per victimitzar, ridiculitzar i infringir més dolor".
Això és així per diversos elements. La revictimització -transformada en lentitud, burocràcia o manca de recursos per tramitar casos de violència de gènere- se suma a la violència institucional, que són totes les decisions, actituds tòpiques i estereotips que es fan evidents i tenen recorregut als jutjats. D'aquesta manera, ha explicat Vall, no només és que els edificis "no estiguin pensats per a les víctimes", per exemple, sinó que la dona maltractada s'hagi de trobar en situacions, com ara que un jutge o un fiscal li pregunti "si anava beguda, si va dir clarament que no, si era un buscona o anava vestida d'una determinada manera".
Bones i males víctimes
Aquestes actituds són "decisions conscients i voluntàries dels operadors jurídics" que, el que fan, ha indicat l'advocada, és "definir un tipus de víctima" i, per tant, crear "bones i males víctimes". Aquest relat "esbiaixat" es produeix a partir de tòpics que res aporten al procés judicial que s'està jutjant, ha considerat.
A això se suma la dificultat dels interrogatoris. "En molts casos es pregunta si van dir que no, si es van apartar o si van oposar resistència física", ha lamentat, quan "només sí es sí". "Ja és hora que comencem a preguntar-no per què la dona hauria donat consentiment, de quina manera, per a quines conductes, amb quantes persones i per quanta estona", ha indicat l'advocada, que ha considerat que "els jutjats han de superar el concepte de la resistència física" perquè "no hi ha una barra lliure de violències sexuals".
Per altra banda, ha remarcat, l'informe també conclou que "hi hauria d'haver una capacitació en clau multidisciplinar" entre ells professionals jurídics. "Hem d'entendre com es llegeixen els relats testimonials des del trauma", ha assegurat. Això vol dir que, "quan una dona presenta llacunes i el seu relat va endavant i endarrere, és llegit com una mentida". Per contra, admet l'advocada, "els especialistes en matèria i episodis de trauma diuen que això són elements que fan pensar que, el que diu la dona, és veritat".
En contraposició, els homes acusats "declaren molt linealment, de forma clara i planera" i això és llegit com un signe de veritat. Segons Vall, "s'han d'incorporar episodis de la psicologia en seu judicial" i també cal incloure una reparació del dany amb més polítiques públiques. L'informe també plasma la necessitat de dotar de "recursos reals" els ens i entitats que treballen en aquest escenari.
Informe amb testimonis
L'informe es presentarà al CCCB aquest divendres a les 18.00 hores. Conté les declaracions de les dones que hi han participat -malgrat que restaran en l'anonimat-, segons ha recordat l'advocada i membre d'Irídia Sònia Olivella. D'aquesta manera, ha dit, es busca visibilitzar i conscienciar sobre una violència "especialment cruenta" d'un sistema "impregnat de rols i estereotips".
Concretament, ha remarcat i ha completat Eva Vidal, l'informe "identifica diferents elements en què es troben les dones quan van als jutjats", amb un desgranat de les mesures indispensables per revertir la situació. Tot això, ha remarcat Vidal, pivotant sobre una base teòrica important, però sobretot a partir de l'experiència qualitativa de les víctimes.
Es tracta d'una anàlisi qualitativa, basada en entrevistes a 38 víctimes de violència de masclista. D'entre totes elles, només una creia que el procés judicial "havia complert totes les seves expectatives", ha denunciat l'advocada penalista i membre d'Irídia, Carla Vall. La majoria d'entrevistades, per contra, feia una valoració molt més crua de l'experiència judicial, fins al punt de denunciar que havien patit "un pitjor tracte en seu judicial que policial".
Segons ha exposat Vall, les situacions viscudes als jutjats especialitzats en casos de violència de gènere o les que tenen lloc als jutjats ordinaris són similars. Gairebé totes les dones maltractades que s'han vist envoltades per un procés judicial han denunciat que "sentien que el judici havia estat contra elles", i que "havien de demostrar que eren innocents". D'aquesta manera, ha lamentat l'advocada penalista, els operadors jurídics trenquen amb la "presumpció de veracitat dels fets denunciats" i "s'instrumentalitza una nova violència", aquesta vegada en seu judicial, on els agressors "troben un nou espai per victimitzar, ridiculitzar i infringir més dolor".
Això és així per diversos elements. La revictimització -transformada en lentitud, burocràcia o manca de recursos per tramitar casos de violència de gènere- se suma a la violència institucional, que són totes les decisions, actituds tòpiques i estereotips que es fan evidents i tenen recorregut als jutjats. D'aquesta manera, ha explicat Vall, no només és que els edificis "no estiguin pensats per a les víctimes", per exemple, sinó que la dona maltractada s'hagi de trobar en situacions, com ara que un jutge o un fiscal li pregunti "si anava beguda, si va dir clarament que no, si era un buscona o anava vestida d'una determinada manera".
Bones i males víctimes
Aquestes actituds són "decisions conscients i voluntàries dels operadors jurídics" que, el que fan, ha indicat l'advocada, és "definir un tipus de víctima" i, per tant, crear "bones i males víctimes". Aquest relat "esbiaixat" es produeix a partir de tòpics que res aporten al procés judicial que s'està jutjant, ha considerat.
A això se suma la dificultat dels interrogatoris. "En molts casos es pregunta si van dir que no, si es van apartar o si van oposar resistència física", ha lamentat, quan "només sí es sí". "Ja és hora que comencem a preguntar-no per què la dona hauria donat consentiment, de quina manera, per a quines conductes, amb quantes persones i per quanta estona", ha indicat l'advocada, que ha considerat que "els jutjats han de superar el concepte de la resistència física" perquè "no hi ha una barra lliure de violències sexuals".
Per altra banda, ha remarcat, l'informe també conclou que "hi hauria d'haver una capacitació en clau multidisciplinar" entre ells professionals jurídics. "Hem d'entendre com es llegeixen els relats testimonials des del trauma", ha assegurat. Això vol dir que, "quan una dona presenta llacunes i el seu relat va endavant i endarrere, és llegit com una mentida". Per contra, admet l'advocada, "els especialistes en matèria i episodis de trauma diuen que això són elements que fan pensar que, el que diu la dona, és veritat".
En contraposició, els homes acusats "declaren molt linealment, de forma clara i planera" i això és llegit com un signe de veritat. Segons Vall, "s'han d'incorporar episodis de la psicologia en seu judicial" i també cal incloure una reparació del dany amb més polítiques públiques. L'informe també plasma la necessitat de dotar de "recursos reals" els ens i entitats que treballen en aquest escenari.
Informe amb testimonis
L'informe es presentarà al CCCB aquest divendres a les 18.00 hores. Conté les declaracions de les dones que hi han participat -malgrat que restaran en l'anonimat-, segons ha recordat l'advocada i membre d'Irídia Sònia Olivella. D'aquesta manera, ha dit, es busca visibilitzar i conscienciar sobre una violència "especialment cruenta" d'un sistema "impregnat de rols i estereotips".
Concretament, ha remarcat i ha completat Eva Vidal, l'informe "identifica diferents elements en què es troben les dones quan van als jutjats", amb un desgranat de les mesures indispensables per revertir la situació. Tot això, ha remarcat Vidal, pivotant sobre una base teòrica important, però sobretot a partir de l'experiència qualitativa de les víctimes.